Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL TRETZE

Vegem la vida igual que Déu

Vegem la vida igual que Déu
  • Com considera Déu la vida?

  • Com veu Déu l’avortament?

  • Com demostrem respecte per la vida?

1. Qui ha creat tots els éssers vius?

EL PROFETA Jeremies va afirmar que Jehovà «és un Déu de veritat, és un Déu vivent» (Jeremies 10:10). A més, Jehovà Déu és el Creador de tots els éssers vius. Algunes criatures celestials li van dir: «Tu has creat totes les coses, has volgut que existissin i foren creades» (Apocalipsi [Revelació] 4:11, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]). En una cançó per lloar Déu, el rei David va dir: «En vós hi ha la font de la vida» (Salm 36:10 [36:9 en NM]). És evident, doncs, que la vida és un regal de Déu.

2. Què fa Déu per mantenir-nos amb vida?

2 Jehovà també ens manté amb vida (Actes [Fets] 17:28). Ell ens dóna l’aliment que mengem, l’aigua que bevem, l’aire que respirem i la terra on vivim (Actes [Fets] 14:15-17). I ho fa de manera que la vida sigui agradable. Ara bé, per gaudir de la vida al màxim, hem de conèixer les lleis de Déu i obeir-les (Isaïes 48:17, 18, BEC).

DEMOSTREM RESPECTE PER LA VIDA

3. Què li va semblar a Déu l’assassinat d’Abel?

3 Déu vol que respectem la vida, la nostra i la dels altres. Per exemple, durant els dies d’Adam i Eva, el seu fill Caín es va enfadar molt amb el seu germà petit Abel. Jehovà el va avisar que la seva ira el portaria a cometre un pecat greu,  però Caín no va fer cas de l’advertència. Es ‘va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar’ (Gènesi 4:3-8). Jehovà va castigar Caín per haver assassinat el seu germà (Gènesi 4:9-11).

4. A la Llei mosaica, com va destacar Déu el punt de vista correcte sobre la vida?

4 Milers d’anys més tard, Jehovà va donar lleis al seu poble Israel perquè poguessin servir-lo d’una manera acceptable. Com que aquestes lleis es van donar mitjançant el profeta Moisès, a vegades se les anomena la Llei mosaica. Doncs bé, la Llei mosaica deia: «No matis» (Deuteronomi 5:17). Aquest manament deixava clar als israelites que Déu valora la vida humana i que les persones han de valorar la vida dels altres.

5. Com hem de considerar l’avortament?

5 Què es pot dir de la vida d’una criatura no nascuda? Doncs bé, segons la Llei mosaica, provocar la mort d’un nadó que era a la matriu de la seva mare estava malament. En efecte, fins i tot la vida d’una criatura no nascuda és molt valuosa als ulls de Jehovà (Èxode 21:22, 23, NM; Salm 127:3). Això significa que avortar és incorrecte.

6. Per què no hem d’odiar altres persones?

6 Respectar la vida també suposa tenir el punt de vista correcte sobre les persones. La Bíblia diu: «Tot aquell qui odia el seu germà és homicida, i ja sabeu que cap homicida no té en ell vida eterna permanent» (1 Joan 3:15). Si volem rebre la vida eterna, hem d’arrencar del nostre cor qualsevol rastre d’odi als altres, perquè l’odi és l’arrel de gairebé tots els actes violents (1 Joan 3:11, 12). És vital que aprenguem a estimar-nos els uns als altres.

7. Quines pràctiques demostren una falta de respecte per la vida?

7 Què podem dir del respecte per la nostra pròpia vida? La majoria de la gent no vol morir, però algunes persones posen en perill la seva vida pels plaers. Per exemple,  molts consumeixen tabac, masteguen nou d’areca o prenen drogues. Totes aquestes substàncies fan malbé la salut i sovint acaben matant els qui les prenen. Qui té l’hàbit de consumir-ne no considera sagrada la vida. Als ulls de Déu, aquestes pràctiques són immundes, o brutes (Romans 6:19; 12:1, BEC; 2 Corintis 7:1). Si volem agradar a Déu, hem d’abandonar aquests hàbits. Fer-ho pot ser molt difícil, però Jehovà pot donar-nos l’ajuda que necessitem i valora els esforços que fem per tractar la vida com un regal molt valuós de part seva.

8. Per què ens hem de prendre seriosament la seguretat?

8 Si respectem la vida, sempre ens prendrem seriosament la seguretat. No serem imprudents i no prendrem riscos només per plaer o per experimentar emocions fortes. Tampoc conduirem temeràriament ni practicarem esports violents o perillosos (Salm 11:5, BEC). La llei que Déu va donar a l’antic Israel deia: «Quan edifiquis una casa nova, posaràs un ampit [o barana] al teu terrat, a fi d’evitar una responsabilitat de sang a la teva casa, si algú queia d’allí» (Deuteronomi 22:8, BEC). En consonància amb aquest principi de la llei, nosaltres, per exemple, hem de mantenir les escales de casa en bon estat perquè ningú no hi ensopegui, caigui i es faci mal. Si tenim cotxe, assegurem-nos que estigui en condicions per conduir amb seguretat. No permetis que ni la teva casa ni el teu cotxe siguin un perill per a tu mateix o per als altres.

9. Si de veritat respectem la vida, com tractarem els animals?

9 I de la vida dels animals, què se’n pot dir? Déu també la considera sagrada. Déu permet que es matin animals per menjar, vestir-se o protegir-se d’algun perill (Gènesi 3:21; 9:3; Èxode 21:28). No obstant això, ser cruel amb els animals o matar-los per diversió està malament i demostra un menyspreu descarat per la naturalesa sagrada de la vida (Proverbis 12:10, BEC).

 RESPECTEM LA SANG

10. Com ha deixat clar Déu que hi ha una relació molt estreta entre la vida i la sang?

10 Després que Caín matés el seu germà Abel, Jehovà li va dir: «El crit de la sang del teu germà em clama des de terra» (Gènesi 4:10). Quan Déu es va referir a la sang d’Abel, estava parlant de la vida d’Abel. Caín li havia tret la vida al seu germà, i ara havia de ser castigat per aquest motiu. Era com si la sang d’Abel, o la seva vida, estigués clamant a Jehovà per justícia. Temps després, la relació que hi ha entre la vida i la sang va tornar a quedar clara passat el Diluvi dels dies de Noè. Abans del Diluvi, els humans només menjaven fruita, verdures, cereals i fruits secs. Però després del Diluvi, Jehovà va dir a Noè i als seus fills: «Tot allò que es mou i té vida us servirà d’aliment; tot us ho dono, com us vaig donar els vegetals». No obstant això, Déu va posar una restricció: «Però la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang, no la menjareu» (Gènesi 1:29; 9:3, 4, BEC). És evident, doncs, que Jehovà estableix una relació molt estreta entre la vida i la sang.

11. Quin ús de la sang ha prohibit Déu des dels dies de Noè?

11 Una manera de demostrar el nostre respecte per la sang és no menjar-la. A la Llei que va donar als israelites, Jehovà va manar: «Qualsevol home [...] que caci un animal de pèl o de ploma dels que són lícits de menjar, vessarà la seva sang i la colgarà amb terra. [...] He dit als fills d’Israel: “No menjareu la sang de cap animal”» (Levític 17:13, 14, BEC). La prohibició de menjar la sang dels animals, que Déu havia donat a Noè uns vuit-cents anys abans, encara era vàlida. El que pensava Jehovà estava clar: els seus servents podien menjar la carn dels animals, però no la sang. Havien de vessar la sang a terra. Al fer-ho, era com si tornessin a Déu la vida de l’animal.

12. Quin manament respecte a la sang es va donar mitjançant l’esperit sant al primer segle i encara és vàlid avui dia?

 12 Als cristians se’ls ha donat un manament semblant. Al primer segle, els apòstols i altres homes responsables de donar instruccions als seguidors de Jesús es van reunir per decidir quins manaments havien d’obeir els membres de la congregació cristiana. Van arribar a la conclusió següent: «L’Esperit Sant ha decidit, juntament amb nosaltres, de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes obligacions: abstenir-vos de carns immolades als ídols, de sang, d’animals ofegats [no dessagnats] i de fornicació» (Actes [Fets] 15:28, 29; 21:25). Per tant, ens hem ‘d’abstenir de sang’. Als ulls de Déu, això és tan important com evitar la idolatria i la immoralitat sexual.

Si el teu metge et digués que t’abstinguessis d’alcohol, te l’injectaries a les venes?

13. Quin exemple deixa clar que el manament d’abstenir-nos de sang inclou les transfusions sanguínies?

13 Inclou el manament d’abstenir-nos de sang les transfusions sanguínies? Sí. Per exemple, si un metge et diu que t’has d’abstenir d’alcohol, vol dir això senzillament que no pots beure alcohol, però sí que te’l pots injectar a les venes? És clar que no! Doncs igualment, abstenir-nos de sang significa no introduir-la al cos de cap manera. Per tant, el manament d’abstenir-nos de sang implica no deixar que ens facin una transfusió de sang.

14, 15. Si els metges li diguessin a un cristià que necessita una transfusió de sang, com hauria de reaccionar i per què?

14 Però, i si un cristià està greument ferit o li han de fer una operació quirúrgica complicada? Imagina’t que els metges diuen que necessita una transfusió de sang o morirà. Evidentment, el cristià no vol morir. Com que vol conservar el valuós regal de la vida que Déu li ha fet, demanaria altres tipus de tractaments mèdics que no suposin utilitzar la sang indegudament. Per això, acceptaria les alternatives a la sang que hi hagués a l’abast.

15 En qualsevol cas, estaria disposat un cristià a violar la llei de Déu només per mantenir-se viu una mica  més de temps en aquest ordre de coses? Jesús va dir: «Aquell qui vulgui salvar la vida, la perdrà; en canvi, el qui perdi la vida per causa meva, la trobarà» (Mateu 16:25). No volem morir. Però si violéssim la llei de Déu per intentar salvar la vida present, estaríem en perill de perdre la vida eterna. El més assenyat és, doncs, confiar en la justa llei de Déu. I podem tenir la total seguretat que, si morim, Aquell qui ens ha donat la vida es recordarà de nosaltres en la resurrecció i ens tornarà a donar aquest valuós regal (Joan 5:28, 29; Hebreus 11:6).

16. Què estan decidits a fer els qui serveixen fidelment Déu?

16 Avui dia, els qui serveixen fidelment Déu estan totalment decidits a obeir el seu manament respecte a la sang. Per això, no la menjaran de cap manera, ni l’acceptaran com a tractament mèdic. * Estan convençuts que el Creador de la sang sap què és el millor per a ells. Hi estàs d’acord?

L’ÚNIC ÚS CORRECTE DE LA SANG

17. A l’antic Israel, de quina única manera permetia Jehovà que s’utilitzés la sang?

17 La Llei mosaica va deixar clar quin és l’únic ús correcte de la sang. Parlant de l’adoració que esperava dels antics israelites, Jehovà va dir: «La vida de la carn és en la sang, i jo  us l’he donada damunt l’altar, per tal de fer expiació per les vostres vides; ja que la sang fa expiació per mitjà de la vida» (Levític 17:11). Quan els israelites pecaven, podien obtenir el perdó oferint un animal i posant part de la sang sobre l’altar del tabernacle o, posteriorment, del temple de Déu. Aquesta era l’única manera correcta d’utilitzar la sang.

18. Quins beneficis i quines benediccions podem obtenir gràcies a la sang que Jesús va vessar?

18 Els autèntics cristians no estan sota la Llei mosaica i, per tant, no sacrifiquen bèsties ni posen sang d’animals sobre l’altar (Hebreus 10:1, Interconfessional [BCI]). No obstant això, aquesta manera d’utilitzar la sang sobre l’altar que tenia l’antic Israel prefigurava un sacrifici molt valuós: el del Fill de Déu, Jesucrist. Com vam veure al capítol 5 d’aquest llibre, Jesús va entregar la seva vida humana per  nosaltres, vessant la seva sang com en un sacrifici. Aleshores, va ascendir al cel i va oferir a Déu una vegada per sempre el valor de la sang que va vessar (Hebreus 9:11, 12, BCI). D’aquesta manera es va establir la base per al perdó dels nostres pecats i ens va obrir la porta a la vida eterna (Mateu 20:28; Joan 3:16). Quina importància més gran va tenir aquest ús de la sang! (1 Pere 1:18, 19.) Només podem aconseguir la salvació si tenim fe en el valor de la sang que Jesús va vessar.

Com pots demostrar respecte per la vida i la sang?

19. Què hem de fer per ‘ser innocents de la sang de tots’?

19 Que agraïts que estem per l’amorós regal de la vida que ens ha fet Jehovà! Oi que això ens hauria de moure a explicar a la gent que pot obtenir vida eterna si té fe en el sacrifici de Jesús? Si la vida de les persones és tan important per a nosaltres com ho és per a Déu, ho farem amb entusiasme (Ezequiel 3:17-21). A més, si complim diligentment amb aquesta responsabilitat, podrem dir com l’apòstol Pau: «Sóc innocent de la sang de tots. Ja que no m’he estat d’anunciar-vos tot el designi de Déu» (Actes [Fets] 20:26, 27). Explicar a la gent qui és Déu i quins són els seus propòsits és una de les millors maneres de demostrar que respectem profundament la vida i la sang.

^ § 16 Per obtenir informació sobre les alternatives a les transfusions de sang, pots consultar les pàgines 13-17 del fullet ¿Cómo puede salvarle la vida la sangre?, editat pels Testimonis de Jehovà.