Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL U

Quina és la veritat sobre Déu?

Quina és la veritat sobre Déu?
  •  Realment es preocupa Déu per tu?

  • Com és Déu? Té un nom?

  • Pots acostar-te a Déu?

1, 2. Per què normalment és bo fer preguntes?

T’HAS fixat en la manera com pregunten els nens? Molts comencen a fer preguntes tot just aprenen a parlar. Amb els ulls ben oberts i amb ganes de saber, et miren i et demanen coses com ara: «Per què el cel és blau?», «De què estan fetes les estrelles?» o «Qui va ensenyar a cantar els ocells?». Et pots esforçar a contestar, però no sempre resulta fàcil. Fins i tot la millor resposta pot portar a una altra pregunta: «I per què?».

2 Els nens no són els únics que fan preguntes. A mesura que ens fem grans, en continuem fent per trobar el camí, per saber quins perills hem d’evitar, o per satisfer la curiositat. Però sembla que molta gent deixa de fer preguntes, sobretot les més importants. O almenys, deixa de buscar les respostes.

3. Per què moltes persones deixen de buscar les respostes a les preguntes més importants?

3 Pensa en la pregunta que apareix a la portada d’aquest  llibre, en les que es plantegen a la introducció, o en  les que hi ha al començament d’aquest capítol. Aquestes són algunes de les preguntes més importants que pots fer. Però moltes persones han deixat de buscar les respostes. Per què? Conté la Bíblia les respostes? Algunes persones creuen que les respostes que dóna són massa complicades d’entendre. A altres els preocupa quedar en ridícul si fan aquestes preguntes. I d’altres decideixen que és millor deixar-les per als líders i mestres religiosos. Què en penses?

4, 5. Quines són algunes de les preguntes més importants que ens podem fer a la vida, i per què hem de buscar les respostes?

4 Segur que t’interessa trobar les respostes a les grans preguntes de la vida. Sens dubte, sovint et planteges: «Quin és el propòsit de la vida?», «És aquesta vida tot el que hi ha?» o «Com és Déu en realitat?». És bo fer-se aquestes preguntes, i és important no donar-se per vençut fins trobar respostes satisfactòries i fiables. Jesucrist, un mestre de renom, va dir: «Demaneu, i us serà donat; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran» (Mateu 7:7).

5 Si continues ‘buscant’ les respostes a les preguntes importants, obtindràs molta satisfacció (Proverbis 2:1-5). A pesar del que et puguin haver dit, aquestes respostes existeixen i pots trobar-les. On? A la Bíblia. I no són gaire difícils d’entendre. El que és millor, donen esperança i alegria; et poden ajudar a tenir una vida plena ara mateix. Per començar, considerem una pregunta que ha amoïnat a molta gent.

ÉS DÉU INDIFERENT O INSENSIBLE?

6. Per què molta gent creu que Déu és indiferent al sofriment humà?

6 Moltes persones creuen que la resposta és sí. Raonen així: «Si a Déu li importéssim, el món seria un  lloc diferent». Si mirem al nostre voltant, veiem un món ple de guerres, odi i desgràcies. I nosaltres ens posem malalts, sofrim i se’ns moren éssers estimats. Per això, molta gent diu: «Si Déu es preocupés per nosaltres i els nostres problemes, impediria que passessin aquestes coses».

7. (a) Com han fet els mestres religiosos que la gent cregui que Déu és insensible? (b) Què ens ensenya realment la Bíblia sobre les dificultats que patim?

7 I encara pitjor, els mestres religiosos de vegades fan creure a la gent que Déu és insensible. Com ho fan? Quan colpeja una tragèdia, diuen que és la voluntat de Déu. En realitat, aquests mestres culpen Déu de les coses dolentes que passen. És aquesta la veritat sobre Déu? Què ensenya la Bíblia? Jaume 1:13 respon: «Que ningú, quan és temptat, no digui: “És Déu qui em tempta”; que Déu no és temptat pels mals ni tempta ningú». De manera que Déu no és mai la font de la maldat que ens envolta (Job 34:10-12). És cert que permet que passin coses dolentes. Però hi ha una gran diferència entre permetre una cosa i causar-la.

8, 9. (a) Quin exemple mostra la diferència entre permetre la maldat i causar-la? (b) Per què seria injust criticar la decisió de Déu de permetre que la humanitat segueixi un mal camí?

8 Per exemple, imagina’t un pare amorós i savi que té un fill adult que encara viu a casa. Quan el fill es rebel·la i decideix anar-se’n de casa, el pare no li ho impedeix. El fill pren un mal camí i es fica en problemes. És el pare la causa dels problemes del fill? De cap manera (Lluc 15:11-13). Igualment, Déu no ha impedit que els éssers humans triessin seguir un mal camí, però no és la causa dels problemes que han tingut com a conseqüència. Per tant, seria del tot injust culpar Déu dels problemes de la humanitat.

 9 Déu té bones raons per permetre que els humans segueixin un mal camí. Com que és el nostre Creador savi i poderós, no té per què explicar-nos els seus motius. Tot i així, mogut pel seu amor, ho fa. Al capítol 11 veurem en detall aquestes raons, però pots estar ben segur que Déu no és el responsable dels nostres problemes. Al contrari, ens dóna l’única esperança de resoldre’ls (Isaïes 33:2).

10. Per què podem confiar que Déu repararà tots els efectes de la maldat?

10 A més, Déu és sant (Isaïes 6:3). Això vol dir que és pur i net. No hi ha cap rastre de maldat en ell. Per tant, hi podem confiar plenament. I això és més del que podem dir dels humans, que de vegades es tornen corruptes. Fins i tot el governant més honest sovint no té prou poder per desfer el dany que provoca la gent dolenta. Però Déu és totpoderós; té tant el poder com el desig de reparar tots els efectes que la maldat ha causat en la humanitat. Quan Déu actuï, acabarà per sempre amb el mal (Salm 37:9-11, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]).

COM SE SENT DÉU QUAN VEU LES INJUSTÍCIES QUE PATIM?

11. (a) Com se sent Déu davant la injustícia? (b) Com se sent Déu davant el nostre sofriment?

11 Mentrestant, com se sent Déu quan veu el que passa al món i a la nostra vida? Bé, la Bíblia ensenya que Déu «estima la justícia» (Salm 37:28). Així que es preocupa profundament per allò que està bé i allò que està malament. Odia totes les injustícies. La Bíblia ens diu que Déu «s’entristí» quan en el passat el món es va omplir de violència (Gènesi 6: 5, 6). Déu no ha canviat (Malaquies 3:6). Encara odia veure el sofriment que hi ha arreu del món; i odia veure que la gent pateix. «Ell es preocupa de vosaltres», diu la Bíblia (1 Pere 5:7, BEC).

La Bíblia ensenya que Jehovà és l’amorós Creador de l’univers

12, 13. (a) Per què tenim bones qualitats com l’amor, i com afecta aquest amor la nostra manera de veure el món? (b) Per què pots estar segur que Déu acabarà amb els problemes del món?

 12 Com podem estar segurs que Déu odia veure el sofriment? Vegem-ne una altra prova. La Bíblia ensenya que l’home va ser creat a imatge de Déu (Gènesi 1:26). Per tant, nosaltres tenim bones qualitats perquè Déu té bones qualitats. Per exemple, et dol veure com pateixen els innocents? Si t’afecta veure aquestes injustícies, pots estar segur que a Déu encara li dol més.

13 Una de les millors coses que tenim els humans és la nostra capacitat d’estimar. Això també és un reflex de Déu. La Bíblia ensenya que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Estimem perquè Déu estima. No et mouria l’amor a eliminar el sofriment i la injustícia que hi ha al món? Si tinguessis el poder per fer-ho, no ho faries? I tant que sí! Doncs pots tenir la mateixa seguretat que Déu eliminarà el sofriment i la injustícia. Les promeses esmentades a la introducció no són només il·lusions o esperances sense fonament. Les promeses de Déu sempre es compleixen! Però per creure en aquestes promeses has d’aprendre més coses sobre el Déu que les ha fet.

DÉU VOL QUE EL CONEGUIS

Quan vols que algú et conegui, li dius el teu nom, oi? Déu ens mostra a la Bíblia quin és el seu nom

14. Quin és el nom de Déu, i per què l’hem d’utilitzar?

14 Si vols que algú et conegui, què fas? No li dius el teu nom? Té un  nom Déu? Moltes religions responen que el seu nom és «Déu» o «Senyor», però aquests no són noms propis. Són títols, igual que «rei» i «president». La Bíblia ensenya que Déu té molts títols, com per exemple «Déu» i «Senyor». Però la Bíblia també ensenya que Déu té un nom propi: Jehovà. Salm 83:19 (83:18 en NM) diu: «Només vós sou Jahvè [Jehovà, NM], l’Altíssim sobre tota la terra». Si la teva traducció de la Bíblia no conté aquest nom, potser voldràs consultar les pàgines 195-197 de l’apèndix per descobrir-ne el perquè. La veritat és que el nom de Déu apareix milers de cops als antics manuscrits de la Bíblia.  Per tant, Jehovà vol que coneguis el seu nom i el facis servir. És com si utilitzés la Bíblia per presentar-se a si mateix.

15. Què significa el nom Jehovà?

15 Déu es va posar un nom ple de significat. El seu nom, Jehovà, vol dir que Déu pot complir qualsevol promesa que faci i pot dur a terme qualsevol cosa que es proposi. * El nom de Déu és únic, no té igual. Li pertany només a ell. De fet, Jehovà és únic en molts aspectes. En quins?

16, 17. Què ens ensenyen de Jehovà els títols següents: (a) «Omnipotent»? (b) «Rei dels segles»? (c) «Creador»?

16 Hem vist que Salm 83:19 (83:18 en NM) deia de Jehovà: «Només vós sou [...] l’Altíssim». De manera  similar, tan sols Jehovà rep el títol «Omnipotent». Apocalipsi (Revelació) 15:3 diu: «Grans i admirables són les vostres obres, Senyor Déu omnipotent! Justes i veritables són les vostres vies, Rei dels segles!» (Nou Testament, Foment de Pietat). El títol «Omnipotent» ens ensenya que Jehovà és l’ésser més poderós que existeix. El seu poder és inigualable; és suprem. I el títol «Rei dels segles» ens recorda que Jehovà és únic en un altre sentit. Només ell ha existit sempre. Salm 90:2 diu: «Des de sempre i per sempre sou Déu». Aquesta idea impressiona, oi que sí?

17 Jehovà també és únic en el sentit que només ell és el Creador. Apocalipsi (Revelació) 4:11 diu: «Digne sou, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i la força, perquè vós heu creat totes les coses, i pel vostre voler elles, que no existien, foren creades». Tot allò que et passi pel cap, com ara les criatures espirituals invisibles del cel, les estrelles que brillen a la nit, els fruits que creixen als arbres i els peixos que poblen els mars i els rius... tot això existeix perquè Jehovà és el Creador.

ET POTS ACOSTAR A JEHOVÀ?

18. Per què senten algunes persones que no poden acostar-se a Déu, però què ensenya la Bíblia?

18 Al llegir sobre les impressionants qualitats de Jehovà, algunes persones se senten intimidades. Pensen que Déu està tan alt que mai s’hi podran acostar. Fins i tot dubten que un Déu tan elevat s’interessi per elles. Però és encertada aquesta idea? La Bíblia ens ensenya tot el contrari. Diu que Jehovà «no és pas lluny de cadascun de nosaltres» (Actes [Fets] 17:27). La Bíblia fins i tot ens anima: «Apropeu-vos a Déu, i s’aproparà a vosaltres» (Jaume 4:8).

19. (a) Quin és el primer pas per acostar-nos a Déu, i quins beneficis n’obtindrem? (b) Quines qualitats de Déu t’atreuen més?

 19 Com et pots acostar a Déu? En primer lloc, has de continuar fent el que estàs fent ara, és a dir, aprendre sobre Déu. Jesús va dir: «I això és la vida eterna, que us coneguin a vós, únic Déu veritable, i el qui heu enviat, Jesús, el Messies» (Joan 17:3). Efectivament, la Bíblia ensenya que aprendre sobre Jehovà i Jesús porta a «vida eterna». Com ja hem vist, «Déu és amor» (1 Joan 4:16). Jehovà també té altres qualitats excel·lents que ens atreuen. Per exemple, la Bíblia diu que Jehovà és un «Déu bondadós i clement, lent per a la ira i gran en misericòrdia i fidelitat» (Èxode 34:6, BEC). És «indulgent i bo» (Salm 86:5). Déu és pacient (2 Pere 3:9). És lleial (Salm 57:11 [57:10 en NM]). A mesura que llegeixis més de la Bíblia, veuràs com Jehovà ha manifestat aquestes qualitats atraients, i moltes més.

20-22. (a) Ens impedeix acostar-nos a Déu el fet de no poder veure’l? Explica la resposta. (b) Què et poden dir algunes persones amb bones intencions, però què hauries de fer?

20 És veritat que no podem veure Déu perquè és un esperit invisible (Joan 1:18; 4:24; 1 Timoteu 1:17). Però aprenent coses sobre ell a les pàgines de la Bíblia, pots arribar a conèixer-lo com a persona. Com va dir el salmista, pots «contemplar l’esplendor del Senyor» (Salm 27:4, BEC; Romans 1:20). Com més aprenguis sobre Jehovà, més real et serà i més motius tindràs per estimar-lo i sentir-te a prop seu.

L’amor que sent un bon pare pels seus fills reflecteix el gran amor que el nostre Pare celestial sent per nosaltres

21 Entendràs per què la Bíblia ens ensenya a veure Jehovà com el nostre Pare (Mateu 6:9). No només ens ha donat la vida, sinó que vol que tinguem la millor vida possible, tal com un pare amorós voldria per als seus fills (Salm 36:10 [36:9 en NM]). La Bíblia també ensenya que els éssers humans podem ser amics de  Jehovà (Jaume 2:23). T’ho imagines? Pots ser amic del Creador de l’univers!

22 A mesura que aprenguis més de la Bíblia, és possible que algunes persones amb bones intencions et diguin que deixis d’estudiar-la. Els pot preocupar que canviïs de creences. Però no permetis que ningú t’impedeixi fer la millor amistat que podràs tenir mai.

23, 24. (a) Per què has de continuar fent preguntes sobre allò que aprens? (b) De què tracta el capítol següent?

23 És clar, hi haurà coses que no les entendràs al començament. És veritat que cal humilitat per demanar ajuda, però que no t’ho impedeixi la por de quedar malament. Jesús va dir que és bo ser humil com un nen (Mateu 18:2-4). I sabem que els nens fan moltes preguntes. De fet, Déu vol que trobis les respostes. La Bíblia parla molt bé d’unes persones que desitjaven intensament conèixer Déu. Examinaven les Escriptures per assegurar-se que allò que aprenien era la veritat (Actes [Fets] 17:11).

24 La millor manera d’aprendre sobre Jehovà és analitzar la Bíblia. És diferent de tots els altres llibres. Per què? El capítol següent tracta d’aquest tema.

^ § 15 Hi ha més informació sobre el significat i la pronunciació del nom de Déu a les pàgines 195-197 de l’apèndix.