Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL QUINZE

L’adoració que Déu aprova

L’adoració que Déu aprova
  • Li agraden a Déu totes les religions?

  • Com podem identificar la religió verdadera?

  • Qui són els autèntics adoradors de Déu avui dia?

1. Quins beneficis obtindrem si adorem Déu de la manera correcta?

JEHOVÀ DÉU s’interessa profundament per nosaltres i vol que ens beneficiem de la seva guia amorosa. Si l’adorem de la manera correcta, serem feliços i evitarem molts problemes. També comptarem amb la seva benedicció i la seva ajuda (Isaïes 48:17, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]). Hi ha moltíssimes religions que afirmen ensenyar la veritat sobre Déu, però ensenyen coses molt diferents sobre qui és i el que espera de nosaltres.

2. Com podem saber quina és la manera correcta d’adorar Jehovà, i quin exemple ens ho ajuda a entendre?

2 Com pots saber quina és la manera correcta d’adorar Jehovà? No cal que estudiïs i comparis el que ensenyen totes les religions. Només et cal saber què és el que realment ensenya la Bíblia sobre l’adoració verdadera. El següent exemple ens ho deixa més clar: a molts països existeix el problema dels bitllets falsos. Si t’encarreguessin la feina d’identificar aquests bitllets, com t’ho faries? Memoritzaries tots els tipus de falsificacions? Evidentment no. T’estalviaries molta feina si et dediquessis a estudiar un bitllet autèntic. Un cop sabessis com són els bitllets autèntics, et seria molt fàcil detectar una falsificació. De la mateixa manera, quan saps com identificar la religió verdadera, pots reconèixer aquelles religions que són falses.

3. Segons Jesús, què hem de fer si volem tenir l’aprovació de Déu?

 3 És important que adorem Jehovà de la manera que ell aprova. Molta gent pensa que a Déu li agraden totes les religions, però la Bíblia no ensenya això. Ni tan sols n’hi ha prou que un digui ser cristià. Jesús va dir: «No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel». Per tant, per tenir l’aprovació de Déu hem d’aprendre què espera Déu de nosaltres i fer-ho. Jesús va dir que els qui no feien la voluntat de Déu ‘feien el mal’ (Mateu 7:21-23). Igual que un bitllet fals, la religió falsa no té cap valor. Encara pitjor, la religió falsa en realitat és perjudicial.

4. Què signifiquen les paraules de Jesús sobre els dos camins, i on porta cada camí?

4 Jehovà dóna a tothom l’oportunitat d’obtenir la vida eterna. Però per poder-la tenir hem d’adorar Déu correctament i portar ara una vida que li agradi. Malauradament, moltes persones no ho volen fer. Per aquesta raó, Jesús va dir: «Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben» (Mateu 7:13, 14, Interconfessional [BCI]). La religió verdadera condueix a la vida eterna, mentre que la religió falsa porta a la destrucció. Com que Jehovà no vol que cap ésser humà sigui destruït, està donant a gent de tot arreu l’oportunitat de conèixer-lo (2 Pere 3:9). Així doncs, la nostra manera d’adorar determinarà si vivim o morim.

COM IDENTIFICAR LA RELIGIÓ VERDADERA

5. Com podem reconèixer els qui practiquen la religió verdadera?

5 Com es pot trobar ‘el camí a la vida’? Jesús va dir que la religió verdadera es faria evident en les vides de les persones que la practiquessin. «Pels seus fruits els coneixereu»,  va dir. «Tot arbre bo dóna bons fruits» (Mateu 7:16, 17). Dit d’una altra manera, es reconeixeria els qui practiquen la religió verdadera per les seves creences i la seva conducta. Tot i que són imperfectes i cometen errors, els autèntics adoradors en conjunt s’esforcen per fer la voluntat de Déu. Analitzem breument sis característiques identificadores dels qui practiquen la religió verdadera.

6, 7. Com consideren la Bíblia els servents de Déu, i quin exemple va posar Jesús al respecte?

6 Els servents de Déu basen les seves ensenyances en la Bíblia. La pròpia Bíblia diu: «Tota l’Escriptura és inspirada de Déu i útil per a ensenyar, reprendre, corregir, formar en la justícia, perquè l’home de Déu sigui perfecte, a punt per a tota obra bona» (2 Timoteu 3:16, 17). L’apòstol Pau va escriure als seus companys cristians: «Havent rebut la paraula de Déu que ens sentíreu predicar, l’acollíreu no pas com una paraula humana, sinó, tal com és en realitat, com a paraula de Déu» (1 Tessalonicencs 2:13). Per tant, les creences i pràctiques de la religió verdadera no es basen en opinions i tradicions humanes, sinó en la Paraula inspirada de Déu, la Bíblia.

7 Jesucrist va posar l’exemple perfecte, ja que basava el que ensenyava en la Paraula de Déu. En una oració al seu Pare celestial, va dir: «La vostra paraula és veritat» (Joan 17:17). Jesús creia en la Paraula de Déu, i tot el que ensenyava estava en harmonia amb les Escriptures. Sovint deia: «Està escrit», i tot seguit citava un text bíblic (Mateu 4:4, 7, 10). Igualment, els servents de Déu de l’actualitat no ensenyen les seves idees personals. Creuen fermament que la Bíblia és la Paraula de Déu i, per tant, hi basen les seves ensenyances.

8. Què inclou l’adoració de Jehovà?

8 Els qui practiquen la religió verdadera adoren només Jehovà i fan conèixer el seu nom. Jesús va afirmar: «Adoraràs  [Jehovà], el teu Déu, i només a ell donaràs culte» (Mateu 4:10). Per tant, els servents de Déu adoren únicament Jehovà. En realitat, fer conèixer el nom i les qualitats del Déu verdader forma part de la seva adoració. Salm 83:19 [83:18 en NM] diu: «Només vós sou [Jehovà], l’Altíssim sobre tota la terra». Jesús va posar l’exemple d’ajudar els altres a conèixer Déu, com va dir en una oració: «He manifestat el vostre nom als homes que m’heu donat del món» (Joan 17:6). De la mateixa manera, els autèntics adoradors de Déu de l’actualitat ensenyen als altres el nom, el propòsit i les qualitats de Déu.

9, 10. Com es mostren amor els autèntics cristians?

9 Els servents de Déu es mostren un amor sincer i desinteressat. Jesús va dir: «En això coneixerà tothom que sou deixebles meus, si us teniu amor els uns als altres» (Joan 13:35). Els primers cristians es tenien aquest amor. L’amor basat en principis bíblics supera les barreres racials, socials i nacionals i uneix les persones en un lligam irrompible d’autèntica germanor (Colossencs 3:14, BCI). Aquest sentiment tan intens no hi és entre els membres de religions falses. Per què ho diem? Doncs perquè sovint es maten a causa de diferències nacionals o ètniques, mentre que els autèntics cristians no agafen les armes per matar els seus germans en la fe ni altres persones. La Bíblia declara: «En això són reconeguts els fills de Déu i els fills del diable: tot aquell qui no practica la justícia no és de Déu, ni tampoc el qui no estima el seu germà». I ens anima que «ens estimem els uns als altres; no pas com Caín –que era del Maligne i matà el seu germà–» (1 Joan 3:10-12; 4:20, 21).

10 Evidentment, l’amor sincer implica molt més que no matar els altres. Els autèntics cristians dediquen generosament el seu temps, energies i recursos per ajudar-se i animar-se (Hebreus 10:24, 25, BCI). S’ajuden en els  moments difícils i són honestos amb els altres. De fet, apliquen a la seva vida el consell bíblic de ‘fer el bé a tothom’ (Gàlates 6:10).

11. Per què és important que acceptem que Jesús és el mitjà pel qual Déu ens salva?

11 Els autèntics cristians accepten que Jesús és el mitjà pel qual Déu ens salva. La Bíblia diu: «I en ningú més no hi ha la salvació, ja que no hi ha cap altre nom sota el cel, donat als homes, en el qual hàgim de salvar-nos» (Actes [Fets] 4:12). Com vam veure al capítol 5, Jesús va donar la seva vida com a rescat per les persones obedients (Mateu 20:28). A més, Jesús és el Rei que Déu ha designat per al Regne celestial que governarà tota la Terra. I Déu espera que obeïm Jesús i apliquem el que va ensenyar si volem obtenir la vida eterna. Per aquesta raó, la Bíblia afirma: «Qui creu en el Fill té la vida eterna; però qui no vol creure en el Fill no veurà la vida» (Joan 3:36).

12. Què implica no ser part del món?

12 Els autèntics servents de Déu no són part del món. Quan estava sent jutjat pel governador romà Pilat, Jesús li va dir: «El meu regne no és d’aquest món» (Joan 18:36). Independentment del país on visquin, els autèntics seguidors de Jesús són súbdits d’aquest Regne celestial. Per tant, es mantenen estrictament neutrals en els assumptes polítics del món i no s’impliquen en els seus conflictes. Però els adoradors de Jehovà tampoc no es fiquen en la vida dels qui decideixen afiliar-se a un partit polític, presentar-se a les eleccions o votar. I el fet que els autèntics adoradors de Déu siguin neutrals pel que fa a la política no significa que no respectin les lleis. Per què? Perquè la Paraula de Déu mana que «tothom se sotmeti a les autoritats que governen» (Romans 13:1). Però si aquestes autoritats els demanen alguna cosa que vagi en contra de les normes de Déu, els autèntics cristians segueixen l’exemple dels  apòstols, que van dir: «Cal obeir Déu abans que els homes» (Actes [Fets] 5:29; Marc 12:17).

13. Com consideren el Regne de Déu els autèntics seguidors de Jesús i, per tant, què és el que fan?

13 Els autèntics seguidors de Jesús prediquen que el Regne de Déu és l’única esperança de la humanitat. Jesús va predir: «Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni.  I aleshores vindrà la fi» (Mateu 24:14, BCI). En comptes d’animar la gent a confiar en els governs humans, els autèntics seguidors de Jesucrist proclamen que el Regne celestial és l’única esperança per resoldre els problemes de la humanitat (Salm 146:3). Jesús ens va ensenyar a orar per aquest govern perfecte quan va dir: «Vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra» (Mateu 6:10, BEC). La Bíblia prediu que aquest Regne celestial «farà miques i acabarà amb tots aquells regnes [que existeixen avui dia], i ell subsistirà eternament» (Daniel 2:44).

14. Quin grup religiós creus que compleix els requisits de l’adoració verdadera?

14 Tenint en compte el que acabem d’analitzar, pregunta’t: «Quin grup religiós basa en la Bíblia tot el que ensenya i fa conèixer el nom de Déu, Jehovà? Quin grup manifesta l’amor cristià, posa fe en Jesús, no és part del món, i proclama que el Regne de Déu és l’única esperança real per a la humanitat? De tots els grups religiosos que existeixen, quin compleix tots aquests requisits?». Els fets demostren clarament que són els Testimonis de Jehovà (Isaïes 43:10-12).

QUINA DECISIÓ PRENDRÀS TU?

15. Què espera Déu de nosaltres a part de creure que existeix?

15 Per agradar a Déu no n’hi ha prou a creure-hi. De fet, la Bíblia diu que fins i tot els dimonis creuen que Déu existeix, però, evidentment, no fan la voluntat de Déu i no compten amb la seva aprovació (Jaume 2:19). Per obtenir l’aprovació de Déu, no només hem de creure en la seva existència, sinó que també hem de fer la seva voluntat. Igualment, hem de trencar tot lligam amb la religió falsa i abraçar l’adoració verdadera.

16. Què hauríem de fer respecte a prendre part en la religió falsa?

 16 L’apòstol Pau va mostrar que no hem de prendre part en l’adoració falsa. Va recordar les paraules de Jehovà: «Sortiu d’enmig d’ells i separeu-vos-en, [...] i no toqueu res d’impur; jo us acolliré» (2 Corintis 6:17; Isaïes 52:11). Per tant, els autèntics cristians eviten tot el que estigui relacionat amb l’adoració falsa.

17, 18. Què és ‘Babilònia la Gran’, i per què és tan urgent que ‘en sortim’?

17 La Bíblia mostra que totes les formes de religió falsa són part de ‘Babilònia la Gran’ (Apocalipsi [Revelació] 17:5). * Aquest nom ens fa pensar en l’antiga ciutat de Babilònia, on va néixer la religió falsa després del Diluvi dels dies de Noè. Moltes de les coses que ensenyen i practiquen avui dia les religions falses es van originar a Babilònia fa molt de temps. Per exemple, els babilonis adoraven trinitats, o tríades de déus. Avui dia, la doctrina principal de moltes religions és la Trinitat. Però la Bíblia ensenya clarament que només hi ha un únic Déu verdader, Jehovà, i que Jesús és el seu Fill (Joan 17:3). Els babilonis també creien que les persones tenen una ànima immortal que sobreviu a la mort del cos i pot sofrir en un lloc de turment. Actualment, la majoria de les religions ensenyen que tenim una ànima, o esperit immortal, que pot patir en un infern de foc.

18 Com que l’antiga adoració babilònica es va estendre per tota la Terra, es pot dir amb raó que Babilònia la Gran representa l’imperi mundial de la religió falsa. I Déu ha promès que la seva fi vindrà de sobte (Apocalipsi [Revelació] 18:8). T’adones de la importància que té separar-te totalment de Babilònia la Gran? Jehovà Déu vol que ‘en surtis’ mentre encara hi hagi temps (Apocalipsi [Revelació] 18:4).

Si serveixes Jehovà amb el seu poble, hi tens a guanyar molt més del que podries perdre mai

19. Què guanyaràs si serveixes Jehovà?

 19 Si decideixes abandonar la religió falsa, és possible que algunes persones del teu entorn et deixin de banda. Però si serveixes Jehovà amb els seus adoradors, hi tens molt més a guanyar del que podries perdre mai. D’entrada, tu també arribaràs a tenir molts germans i germanes espirituals, igual que els primers deixebles de Jesús que van deixar altres coses per seguir-lo. Formaràs part d’una enorme família mundial de milions d’autèntics cristians, que et mostraran un amor de veritat. També tindràs la meravellosa esperança de la vida eterna «en el món futur» (Marc 10:28-30, BCI). I pot ser que, amb el temps, els qui ara et deixin de banda per les teves creences aprenguin el que ensenya la Bíblia i arribin a ser adoradors de Jehovà.

20. Què els espera als qui practiquen la religió verdadera?

20 La Bíblia ensenya que Déu aviat destruirà aquest ordre de coses malvat i el substituirà per un nou món de justícia sota la governació del seu Regne (2 Pere 3:9, 13). Serà un món realment meravellós! I en aquest nou ordre just només hi haurà una religió, una única forma d’adoració verdadera. Per tant, no seria el més assenyat que prenguessis les mesures necessàries per associar-te des d’ara amb els autèntics servents de Déu?

^ § 17 A les pàgines 219 i 220 de l’apèndix s’explica per què Babilònia la Gran representa l’imperi mundial de la religió falsa.