Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 LLIÇÓ 9

Jeremies no va deixar de parlar de Jehovà

Jeremies no va deixar de parlar de Jehovà

Per què està enfadada amb Jeremies tota aquesta gent?

Jehovà va salvar Jeremies

De vegades, quan parlem de Jehovà a les persones, es riuen de nosaltres o s’enfaden. Això podria fer que vulguem deixar de parlar sobre Déu. T’has sentit mai així?... La Bíblia ens parla d’un noi que, tot i que estimava Jehovà, va estar a punt de deixar de parlar d’Ell. Es deia Jeremies. Aprenguem més coses sobre aquest noi.

Quan Jeremies era jovenet, Jehovà li va dir que havia d’advertir a les persones que deixessin de fer coses dolentes. A Jeremies li va semblar una feina molt difícil, i va tenir por. Per això, va dir a Jehovà: ‘No sé què els he de dir, només sóc un noi!’. Però Jehovà li va contestar: ‘No tinguis por, que jo t’ajudaré’.

 Així, doncs, Jeremies va començar a dir a les persones que, si no canviaven, Jehovà els castigaria. Creus que la gent li va fer cas?... No. Alguns se’n van riure i altres es van enfadar molt. Fins i tot hi havia gent que el volia matar! Com creus que es va sentir Jeremies?... Li va agafar molta por, i va dir: ‘No tornaré a parlar mai més de Jehovà’. Però, de debò va deixar de predicar?... I tant que no! Jeremies estimava tant Jehovà que no podia parar de parlar d’Ell. I, com que no es va rendir, Jehovà el va protegir.

Per exemple, una vegada, uns homes dolents van llançar Jeremies en un pou ple de fang. No tenia ni aigua ni menjar, i aquells homes el volien deixar allà dins fins que es morís. Però, amb l’ajuda de Jehovà, Jeremies va sobreviure.

Què pots aprendre de Jeremies?... Encara que de vegades va tenir por, mai no va deixar de parlar de Jehovà. Quan tu parles de Jehovà, potser hi ha gent que se’n riu o que s’enfada. Potser et fa vergonya, o potser tens por. Però no deixis mai de parlar sobre Jehovà. Ell sempre t’ajudarà, tal com va ajudar Jeremies.

LLEGEIX-HO A LA BÍBLIA

  • Jeremies 1:4-8; 20:7-9; 26:8-19, 24; 38:6-13