Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 HISTÒRIA 13

Abraham: un amic de Déu

Abraham: un amic de Déu

UN DELS llocs on la gent va anar a viure després del Diluvi es deia Ur. Va arribar a ser una ciutat important amb cases molt boniques. Però la gent d’aquesta ciutat adorava déus falsos. Això és el que feien també a Babel. La gent d’Ur i de Babel no era com Noè i el seu fill Sem, que seguien servint Jehovà.

Finalment, el fidel Noè va morir tres-cents cinquanta anys després del Diluvi, i dos anys més tard va néixer l’home que veus al dibuix. Va ser algú molt especial per a Déu. Es deia Abraham. Vivia a la ciutat d’Ur amb la seva família.

Un bon dia, Jehovà li va dir a Abraham: «Marxa d’Ur i dels teus parents i vés-te’n a un país que et mostraré». Va obeir Abraham a Déu i va deixar enrere les comoditats d’Ur? Sí. Abraham sempre obeïa Déu i per això se’l coneixia com amic de Déu.

Alguns membres de la família d’Abraham van marxar d’Ur amb ell: el seu pare Taré, el seu nebot Lot i, és clar, la seva muller Sara. Temps després van arribar a un lloc anomenat Haran, on va morir Taré. Eren molt lluny d’Ur.

Després Abraham i tots els seus van marxar d’Haran i van anar a una terra anomenada Canaan. Allà Jehovà va dir: «Aquesta és la terra que donaré als teus fills». Abraham va quedar-se a Canaan, on va viure en tendes de campanya.

Déu va començar a ajudar Abraham, i va arribar a tenir grans ramats d’ovelles i d’altres animals, i també centenars de servents. Però Abraham i Sara encara no tenien fills.

Quan Abraham ja havia fet noranta-nou anys, Jehovà li va dir: «Et prometo que arribaràs a ser pare de moltes nacions». Però, com podia ser això? No eren massa vells Abraham i Sara per tenir un fill?

Gènesi 11:27-32; 12:1-7; 17:1-8, 15-17; 18:9-19.