Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 19

Un misteri que evidencia la saviesa de Déu

Un misteri que evidencia la saviesa de Déu

1, 2. Quin «misteri», o «secret sagrat», hauria d’interessar-nos, i per què?

INTRIGA, fascinació, perplexitat... els secrets desperten en nosaltres emocions que els fan molt difícils de guardar. La Bíblia, en canvi, diu que «la glòria de Déu és amagar la paraula» (Proverbis 25:2). Com que Jehovà és el Creador i Sobirà de l’univers té el dret de mantenir certes coses en secret, fins que decideix que és el moment de revelar-les.

2 No obstant això, hi ha un misteri fascinant que Déu sí que ens ha revelat en la Bíblia: «El misteri [secret sagrat, NM] de la seva voluntat» (Efesis 1:9). Aprendre sobre aquest misteri no només satisfà la nostra curiositat, sinó que ens pot donar salvació i ens permet contemplar una petita part de la immesurable saviesa de Jehovà.

Es revela progressivament

3, 4. Com va donar esperança la profecia de Gènesi 3:15, i quin misteri va fer sorgir?

3 Després que Adam i Eva pequessin, podia semblar que el propòsit de Jehovà de fer de la Terra un paradís habitat per humans perfectes s’havia truncat. Però Déu va prendre mesures immediatament per corregir el problema. Va dir: «Posaré enemistat entre tu [la serp] i la dona, i entre el teu llinatge i el seu llinatge. Ell et ferirà el cap, i tu li feriràs el taló» (Gènesi 3:15).

4 Quines paraules tan desconcertants i enigmàtiques! Qui era aquesta dona? Qui era la serp? Qui era el «llinatge» que feriria el cap de la serp? Adam i Eva només en podien fer suposicions. Però, tot i ser un enigma, les paraules  de Déu donaven esperança a tots els descendents lleials de la primera parella rebel. La justícia triomfaria i el propòsit de Jehovà es duria a terme. Però, com? Ah... això era un misteri! Per això la Bíblia l’anomena la «saviesa de Déu que és en misteri, l’oculta» (1 Corintis 2:7).

5. Iŀlustra per què Jehovà va revelar el seu secret de forma progressiva.

5 Com a «Revelador dels secrets», Jehovà acabaria posant de manifest els detalls sobre com es resoldria aquest misteri (Daniel 2:47). Però ho faria de manera gradual, progressiva. Per iŀlustrar-ho, pensa en com respon un bon pare al seu fill petit quan aquest li pregunta: «Papa, d’on vénen els nens?». Un pare savi només li dóna la informació que el nen pot entendre i, a mesura que creix, li’n va explicant més detalls. De manera semblant, Jehovà determina quin és el millor moment per explicar la seva voluntat i el seu propòsit al seu poble (Proverbis 4:18; Daniel 12:4).

6. (a) Per a què serveix un contracte? (b) Per què és remarcable que Jehovà fes diferents pactes amb els humans?

6 Com va fer Jehovà aquestes revelacions? En gran part mitjançant una sèrie de pactes, o contractes. Segurament algun cop has firmat un contracte, potser per comprar una casa o demanar un préstec. Aquell contracte era una garantia legal que assegurava que les condicions acordades es durien a terme. Però, per què Jehovà havia de fer pactes, o contractes, amb els humans? Potser pensis que el fet que Ell doni la seva paraula ja és prou garantia. I és cert, però Jehovà, conscient que tracta amb humans imperfectes, ha preferit avalar la seva promesa amb un contracte legal. Aquests contractes blindats ens donen encara més motius per confiar en les promeses de Jehovà (Hebreus 6:16-18).

 El pacte amb Abraham

7, 8. (a) Quin pacte va fer Jehovà amb Abraham, i com va aclarir el secret sagrat? (b) Com va anar delimitant Jehovà la línia de descendència de la «llavor» promesa?

7 Més de dos mil anys després d’expulsar l’home del paradís, Jehovà va dir al fidel Abraham: «Multiplicaré la teva llavor, com els estels dels cels [...] i en la teva llavor seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has obeït la meva veu» (Gènesi 22:17, 18). Això era més que una promesa, ja que Jehovà la va formular com un pacte legal i la va confirmar amb un jurament inviolable (Gènesi 17:1, 2; Hebreus 6:13-15). Que admirable que Jehovà es comprometés amb un contracte a beneir la humanitat!

«Multiplicaré la teva llavor, com els estels dels cels»

8 El pacte Abrahàmic va revelar que la «llavor» promesa, o llinatge, seria un humà, perquè seria descendència d’Abraham. Però, qui? Més endavant, Jehovà va revelar que Isaac, un dels fills d’Abraham, seria avantpassat de la «llavor». I, d’entre els fills d’Isaac, Jehovà va triar Jacob (Gènesi 21:12; 28:13, 14). Més tard, Jacob va dir profèticament d’un dels seus dotze fills: «El ceptre no s’apartarà mai de Judà, ni el legislador d’entre els seus peus, fins que vindrà Xiloh [«Aquell a qui pertany»], i a ell obeiran els pobles» (Gènesi 49:10). Per fi se sabia que la «llavor» seria un rei que provindria de Judà!

El pacte amb Israel

9, 10. (a) Quin pacte va fer Jehovà amb la nació d’Israel, i quina protecció els va donar? (b) Com va demostrar la Llei que la humanitat necessitava un rescat?

9 L’any 1513 a. de la n. e. Jehovà va fer un pacte amb els descendents d’Abraham, la nació d’Israel. Aquesta disposició prepararia el terreny per a noves revelacions del secret sagrat. Tot i que avui dia ja no és vigent, la Llei mosaica va ser part essencial del pla de Jehovà per portar  el llinatge promès. Com va preparar el terreny? Vegem-ne tres maneres. Primera, la Llei era com un mur de separació que els protegia (Efesis 2:14). Les justes disposicions que contenia van actuar de barrera entre els jueus i els gentils, i van ajudar a preservar la línia de la «llavor» promesa. Gràcies a aquesta protecció, el poble d’Israel va sobreviure com a nació fins el moment marcat per Déu perquè el Messies nasqués en la tribu de Judà.

10 Segona, la Llei va demostrar que la humanitat necessitava un rescat. Al ser una llei perfecta, posava en evidència la incapacitat dels humans pecadors per complir-la del tot. Així doncs, «fou afegida per causa de les transgressions, fins que arribés el llinatge al qual havia estat feta la promesa» (Gàlates 3:19). La Llei permetia expiar temporalment els pecats mitjançant els sacrificis animals. En realitat, aquests només prefiguraven el sacrifici de rescat del Crist perquè, com va dir Pau, «és impossible que la sang de toros i de bocs tregui pecats» (Hebreus 10:1-4). Per als jueus fidels, aquest pacte va ser un «mentor» que els duia a Crist (Gàlates 3:24).

11. Quina meravellosa perspectiva oferia el pacte de la Llei a Israel, però per què com a nació la van perdre?

11 Tercera, aquest pacte va donar a Israel una magnífica perspectiva. Jehovà els va dir que, si es mantenien lleials al pacte, serien «un regne de sacerdots i una nació santa» (Èxode 19:5, 6). És cert que els primers membres del regne celestial de sacerdots es van escollir d’entre el poble d’Israel. Però, en conjunt, la nació es va rebeŀlar contra el pacte de la Llei, va rebutjar el Messies i va perdre aquesta perspectiva. Llavors, qui completaria aquell regne de sacerdots? I quina relació tindria aquesta nova nació amb la «llavor» promesa? Tot això es revelaria en el moment que a Déu li semblés oportú.

 El pacte amb David per a un regne

12. Quin pacte va fer Jehovà amb David, i com va esclarir el secret sagrat de Déu?

12 Durant el segle XI a. de la n. e., Jehovà va revelar més detalls sobre el secret sagrat fent un altre pacte. Va prometre al fidel rei David: «Jo aixecaré la teva llavor després de tu, [...] i establiré el seu regne; [...] i establiré el tron del seu regne per sempre» (2 Samuel 7:12, 13; Salm 89:3). A través d’aquest pacte, s’estava limitant el llinatge de la «llavor» promesa a la casa de David. Però, com podria governar «per sempre» un simple humà? (Salm 89:20, 29, 34-36.) Seria capaç un rei humà de rescatar la humanitat del pecat i la mort?

13, 14. (a) D’acord amb el Salm 110, què va prometre Jehovà al seu Rei ungit? (b) Quines altres revelacions sobre la «llavor» es van fer a través dels profetes de Jehovà?

13 David va escriure sota inspiració: «Declaració de Jahveh al meu Senyor: Seu a la meva dreta, fins que posi els teus enemics per escambell dels teus peus. Jahveh ha jurat, i no se’n penedirà: Tu ets sacerdot per sempre, segons l’ordre de Melquisedec» (Salm 110:1, 4). Les paraules de David apuntaven directament al llinatge promès, el Messies (Fets [Actes] 2:35, 36). Aquest rei no regnaria des de Jerusalem, sinó des del cel, a la «dreta» de Jehovà. Per tant, tindria autoritat sobre tota la Terra, i no només sobre la terra d’Israel (Salm 2:6-8). Però encara hi havia més. Fixa’t que Jehovà va jurar solemnement que el Messies seria un «sacerdot [...] segons l’ordre de Melquisedec». Com Melquisedec, qui va servir de rei i sacerdot en els dies d’Abraham, Déu nomenaria directament la «llavor» per servir alhora de Rei i Sacerdot! (Gènesi 14:17-20.)

14 Al llarg dels anys, Jehovà va revelar més detalls del seu secret sagrat per mitjà dels profetes. Isaïes, per exemple, va revelar que la «llavor» tindria una mort de sacrifici (Isaïes  53:3-12). Miquees va predir el lloc on naixeria el Messies (Miquees 5:2). I Daniel va profetitzar el moment exacte de l’aparició i la mort de la «llavor» (Daniel 9:24-27).

Es revela el misteri

15, 16. (a) Com va arribar a ‘néixer de dona’ el Fill de Déu? (b) Què va heretar Jesús dels seus pares humans, i quan va arribar a ser la «llavor»?

15 La manera com es complirien aquestes profecies va ser un misteri fins que va arribar la «llavor». Gàlates 4:4 diu: «Però quan arribà la plenitud del temps, Déu va enviar el seu Fill, nascut de dona». L’any 2 a. de la n. e. un àngel va anunciar a una verge jueva que es deia Maria: «Heus aquí, concebràs en el teu si i tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús. Ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron de David el seu pare. [...] L’Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra, i per aquesta causa això sant que naixerà de tu serà anomenat Fill de Déu» (Lluc 1:31, 32, 35).

16 Més tard, Jehovà va transferir la vida del seu Fill des del cel a la matriu de Maria perquè ‘nasqués d’una dona’. Com que Jesús era «Fill de Déu», no va heretar la imperfecció de Maria. Però sí que va heretar els drets legals i naturals d’un hereu de David, perquè els seus pares n’eren descendents (Fets 13:22, 23). Durant el bateig de Jesús, Jehovà el va ungir amb esperit sant i va dir: «Aquest és el meu Fill, l’Estimat» (Mateu 3:16, 17). Per fi havia arribat la «llavor»! (Gàlates 3:16.) Era l’hora de revelar més coses del secret sagrat (2 Timoteu 1:10).

17. Com es va esclarir el significat de Gènesi 3:15?

17 Durant el seu ministeri, Jesús va revelar que la serp de Gènesi 3:15 era Satanàs i que el llinatge de la serp eren els seguidors de Satanàs (Mateu 23:33; Joan 8:44). Més tard,  es va revelar com aquests serien destruïts per sempre més (Apocalipsi [Revelació] 20:1-3, 10, 15). I es va identificar la dona com la «Jerusalem de dalt», és a dir, la part celestial de l’organització de Jehovà, que la Bíblia compara a una esposa (Gàlates 4:26; Apocalipsi 12:1-6). *

El nou pacte

18. Quin és l’objectiu del «nou pacte»?

18 La revelació més impressionant potser va ser la que va tenir lloc just la nit abans de morir Jesús, en la qual va parlar als seus deixebles fidels sobre «el nou pacte» (Lluc 22:20). Igual que l’anterior, aquest pacte tenia l’objectiu de produir un «regne de sacerdots» (Èxode 19:6; 1 Pere 2:9). Però aquesta vegada no produiria una nació de carn i ossos, sinó una d’espiritual, «l’Israel de Déu», formada només pels seguidors ungits de Crist que fossin fidels (Gàlates 6:16). Aquests ajudarien Jesús a beneir la humanitat.

19. (a) Per què el nou pacte aconsegueix produir un «regne de sacerdots»? (b) Per què s’anomena als cristians ungits «una nova creació», i quants serviran al cel amb Jesús?

19 Per què el nou pacte aconsegueix produir un «regne de sacerdots» per beneir la humanitat? Perquè en comptes de condemnar els deixebles de Crist com a pecadors, fa possible el perdó mitjançant el sacrifici de Jesús (Jeremies 31:31-34). Al considerar-los justos, Jehovà els adopta com a part de la seva família celestial i els ungeix amb esperit sant (Romans 8:15-17; 2 Corintis 1:21). Déu els fa «néixer de nou, per a una esperança viva, [...] al cel» (1 Pere 1:3, 4BEC). Com que aquesta posició és totalment nova per a un humà, a aquests cristians engendrats  per esperit sant se’ls anomena «una nova creació» (2 Corintis 5:17). La Bíblia explica que els qui participaran en governar des del cel la humanitat redimida seran en total 144.000 (Apocalipsi 5:9, 10; 14:1-4).

20. (a) Quina nova revelació del secret sagrat es va fer l’any 36 de la n. e.? (b) Qui es beneficiarà de les promeses fetes a Abraham?

20 Juntament amb Jesús, aquests ungits esdevenen «llinatge d’Abraham» (Gàlates 3:29). * Els primers a ser escollits van ser jueus, però l’any 36 de la n. e. es va revelar un altre aspecte d’aquest misteri: els gentils, o no jueus, també rebrien aquesta esperança celestial (Romans 9:6-8; 11:25, 26; Efesis 3:5, 6). Però, serien només els cristians ungits els únics que gaudirien de les benediccions promeses a Abraham? No, el sacrifici de Jesús beneficia tot el món (1 Joan 2:2). Anys més tard, Jehovà va revelar que «una gran multitud» sobreviuria a la fi de l’ordre de coses de Satanàs (Apocalipsi 7:9, 14). I no en són els únics; milions de persones ressuscitaran amb la perspectiva de viure per sempre en el paradís! (Lluc 23:43; Joan 5:28, 29; Apocalipsi 20:11-15; 21:3, 4.)

El misteri i la saviesa de Déu

21, 22. Com s’evidencia la saviesa de Jehovà en el secret sagrat?

21 Aquest misteri, o secret sagrat, és una mostra impressionant de «les nombroses manifestacions de la saviesa de Déu» (Efesis 3:8-10BEC). Quina saviesa va manifestar Jehovà en formular el misteri i revelar-lo gradualment! Sàviament, va tenir en compte les nostres limitacions i va permetre que demostréssim el que de debò tenim al cor (Salm 103:14).

 22 Un altre detall que demostra la saviesa de Jehovà és el fet que escollís Jesús com a rei, perquè en tot l’univers no hi ha cap creació que sigui més digna de confiança. Al viure com un home de carn i ossos, Jesús va experimentar moltes adversitats. Per tant, ens comprèn perfectament (Hebreus 5:7-9). I què podem dir dels qui governen amb ell? Al llarg dels segles, Déu ha ungit homes i dones de totes les races, llenguatges i antecedents. No hi ha cap dificultat que no hagin viscut en carn pròpia i no l’hagin superat (Efesis 4:22-24). Quin plaer serà viure sota la governació d’aquests misericordiosos reis i sacerdots!

23. Quin privilegi tenim els cristians pel que fa al secret sagrat?

23 L’apostol Pau va escriure: «El misteri que havia estat amagat des dels segles i des de les generacions [...] ha estat manifestat als seus sants» (Colossencs 1:26). Els sants de Jehovà, els seus ungits, no només han arribat a entendre gran part d’aquest misteri, sinó que l’han explicat a milions de persones. Quin gran privilegi! Jehovà ens ha fet «conèixer el misteri de la seva voluntat» (Efesis 1:9). Per tant, compartim aquest secret amb altres i ajudem-los a conèixer la immesurable saviesa de Jehovà.

^ § 17 Jesús va desvelar «el misteri de la pietat», o de la devoció a Déu (1 Timoteu 3:16). Per molt de temps, la qüestió de si algú es podria mantenir fidel a Jehovà havia estat un misteri. Jesús va donar la resposta, ja que va mantenir integritat sota totes les proves de Satanàs (Mateu 4:1-11; 27:26-50).

^ § 20 Jesús també va pactar amb aquest grup que els ‘prepararia un regne’ (Lluc 22:29, 30). Va prometre que aquest «petit ramat» governaria amb ell al cel com a part secundaria del llinatge d’Abraham (Lluc 12:32).