Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 18

Saviesa en «la Paraula de Déu»

Saviesa en «la Paraula de Déu»

1, 2. Quina «carta» ens ha escrit Jehovà, i per què?

RECORDES l’última vegada que vas rebre una carta d’algú estimat que viu molt lluny? Oi que poques coses ens fan tan contents? Ens agrada saber com li van les coses, què li ha passat últimament i quins plans té per al futur. I és que, encara que dues persones estiguin lluny l’una de l’altra, les cartes les uneixen.

2 Aleshores, què podria fer-nos més contents que rebre una carta del Déu que estimem? En certa manera, Jehovà ens ha escrit una «carta»: la seva Paraula, la Bíblia, on ens explica qui és, què ha fet i què vol fer en el futur, entre altres coses. A més, ens l’ha escrita perquè vol que ens apropem a ell. El nostre Déu, que és infinitament savi, va triar el millor mitjà per comunicar-se amb nosaltres. La manera com es va escriure la Bíblia i tot el que aquesta conté demostra una saviesa incomparable.

Per què per escrit?

3. Com va transmetre Jehovà la Llei a Moisès?

3 Algú es podria preguntar: «Per què no va fer servir Jehovà un mètode més espectacular per comunicar-se amb la humanitat, com ara que se sentís una veu des del cel?». Bé, en ocasions Jehovà sí que va parlar des del cel utilitzant àngels com a portaveus, com quan va donar la Llei a Israel (Gàlates 3:19). Però la Seva veu era tan impressionant que els israelites, morts de por, van demanar a Jehovà que els parlés a través de Moisès (Èxode 20:18-20). Per això, Déu va transmetre oralment a Moisès els prop de sis-cents manaments de la Llei, paraula per paraula.

4. Explica per què no hauria estat una bona idea transmetre les lleis de Déu de boca en boca.

 4 Però, què hauria passat si la Llei no s’hagués posat per escrit? Creus que Moisès hauria estat capaç de recordar les paraules exactes d’aquells estatuts i transmetre-les sense cap errada a la resta d’Israel? Què passaria amb les següents generacions si només haguessin pogut recórrer al que anava de boca en boca? La Llei de Déu mereixia un sistema de transmissió més fiable. Imagina’t què passaria si expliquessis una història a algú a cau d’orella, aquest la transmetés a un altre, i així successivament al llarg d’una fila de persones. Segur que la història que expliqués l’última persona seria molt diferent de l’original. En canvi, les paraules de la Llei de Déu no corrien aquest perill.

5, 6. Què li va manar Jehovà a Moisès, i per què és una benedicció tenir la Paraula de Jehovà per escrit?

5 Jehovà va decidir sàviament posar per escrit les seves paraules. Va dir a Moisès: «Escriu-te aquestes paraules, perquè d’acord amb aquestes paraules he fet un pacte amb tu i amb Israel» (Èxode 34:27). I així, l’any 1513 a. de la n. e., es va començar a escriure la Bíblia. Durant els següents 1.610 anys, Jehovà va parlar «moltes vegades i de moltes maneres» a uns quaranta homes, els quals van escriure la Bíblia (Hebreus 1:1). I, al llarg dels anys, molts escribes van tenir cura de copiar meticulosament les Escriptures per tal de preservar-les (Esdres 7:6; Salm 45:1).

Aquesta decisió ha estat una benedicció per a nosaltres. Has rebut mai una carta d’algú estimat que t’ha consolat? Potser l’has llegida un cop i un altre. Això mateix passa amb la «carta» que Jehovà ens ha escrit. Gràcies al fet que la tenim per escrit, la podem llegir i rellegir tan sovint com vulguem i meditar sobre el que diu (Salm 1:2).  Podem rebre «la consolació de les Escriptures» sempre que ho necessitem (Romans 15:4).

Per què escriptors humans?

7. Com va demostrar saviesa Jehovà a l’utilitzar humans com a escriptors?

7 Sàviament, Jehovà va utilitzar homes per escriure la Seva Paraula. Per què? Bé, creus que la Bíblia seria tan atraient si l’haguessin escrit els àngels? És clar que ells podrien haver descrit Jehovà des de la seva privilegiada perspectiva, haver expressat el respecte que senten per Ell o haver relatat tot el que van fer els fidels servidors humans de Déu. Però, et sentiries realment identificat amb el punt de vista d’unes criatures espirituals perfectes i tan superiors a tu en coneixement, experiència i poder? (Hebreus 2:6, 7.)

«Tota l’Escriptura és inspirada per Déu»

8. Com van usar les seves facultats mentals els escriptors de la Bíblia? (Consulta la nota.)

8 Al fer servir escriptors humans, Jehovà ens va donar just el que necessitàvem: un registre ‘inspirat per Déu’ però que manté tot el caire humà (2 Timoteu 3:16). Com ho va aconseguir? Sembla que, en molts casos, va permetre als escriptors usar les seves facultats mentals per «trobar paraules adients» i escriure amb rectitud «paraules de veritat» (Eclesiastès 12:10, 11). Aquest fet explica la diversitat d’estils que trobem en la Bíblia, els quals reflecteixen els antecedents i la personalitat dels escriptors. * Malgrat això, aquests homes sempre van parlar de part de Déu, «portats per l’Esperit Sant» (2 Pere 1:21). Per tant, el resultat final és la «paraula de Déu» (1 Tessalonicencs 2:13).

9, 10. Per què el fet que fos escrita per homes fa que la Bíblia sigui més càlida i atraient?

 9 El fet d’utilitzar escriptors humans dóna a la Bíblia un caliu que la fa molt atraient. Els escriptors eren homes normals, amb sentiments com els teus. Com que eren imperfectes, van haver d’afrontar proves i pressions similars a les nostres. En ocasions, Jehovà els va fer escriure sobre els seus sentiments i les seves lluites internes (2 Corintis 12:7-10). Van escriure en primera persona paraules que un àngel no podria haver expressat.

10 Fixa’t en el cas del rei David. Després de cometre alguns pecats greus, va vessar tot el seu cor en un salm, en el qual implorava perdó a Jehovà. Mira què va escriure: «Neteja’m del meu pecat. Perquè reconec les meves transgressions, i el meu pecat és sempre davant meu. Heus aquí, en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em concebé la meva mare. No em llancis lluny de la teva presència, i no em prenguis el teu Esperit Sant. Els sacrificis acceptables a Déu són un esperit contrit: el cor contrit i humiliat, oh Déu, tu no el menysprees» (Salm 51:2, 3, 5, 11, 17). Notes l’angoixa que sentia l’escriptor? Qui, sinó un humà imperfecte, podia expressar sentiments com aquests des del fons del cor?

Per què parla sobre gent?

11. Quins retrats de la vida real s’inclouen en la Bíblia «per al nostre ensenyament»?

11 Encara hi ha una altra cosa que fa que la Bíblia sigui tan atraient. En gran part, parla de gent, gent real. Alguns servien Déu i altres no. Hi podem llegir les seves experiències, els seus problemes i les seves alegries, i veure el resultat de les decisions que van prendre. Tots aquests relats es van guardar «per al nostre ensenyament» (Romans 15:4). Mitjançant aquests retrats, Jehovà ens ensenya  d’una manera que toca el nostre cor. Analitzem-ne alguns exemples.

12. Com ens ajuden els relats que parlen de persones infidels?

12 La Bíblia ens parla de gent dolenta que no adorava Déu i ens explica el que els va passar. En aquests relats podem veure en acció algunes qualitats indesitjables, cosa que ens ajuda a entendre-les millor. Iŀlustrem-ho: quin manament contra la traïció ens podria impactar més que veure com Judes maquinava el seu pla per trair Jesús? (Mateu 26:14-16, 46-50; 27:3-10). Sens dubte, relats com aquest arriben al nostre cor d’una manera més eficient i ens ajuden a reconèixer i rebutjar aquests trets repugnants.

13. Com ens ajuda la Bíblia a entendre millor les qualitats desitjables?

13 La Bíblia també ens parla de molta gent que va servir Déu fidelment, i ens descriu la seva devoció i lleialtat. Són exemples de carn i ossos que ens mostren les qualitats que hem de cultivar per apropar-nos a Déu. Parlem de la fe, per exemple. La Bíblia no es limita a definir què és la fe i a dir-nos que és vital per agradar Déu (Hebreus 11:1, 6). Conté exemples de fe en acció. Pensa en la fe que va demostrar Abraham quan va estar a punt de sacrificar Isaac (Gènesi, capítol 22; Hebreus 11:17-19). Amb relats com aquest la paraula fe adquireix més significat i se’ns fa més fàcil d’entendre. Que savi és Jehovà! A més d’exhortar-nos a cultivar qualitats desitjables, ens ha donat exemples reals que ens mostren aquestes qualitats!

14, 15. Què ens diu la Bíblia sobre una dona que va anar al temple, i què ens ensenya aquest relat sobre Jehovà?

14 Aquests relats de la vida real sovint ens permeten veure algun tret de la personalitat de Jehovà. Recordes què diu la Bíblia sobre la dona que Jesús va observar al temple? Assegut prop de la caixa de les ofrenes, Jesús mirava amb atenció com la gent hi ficava diners. Molts rics donaven ‘allò que els sobrava’. Però Jesús es va fixar en  una vídua pobra que només va donar «dues monedes petites», de molt poc valor. * Allò era tot el que tenia. Jesús, qui reflectia perfectament el punt de vista de Jehovà, va dir: «Aquesta viuda pobra ha ficat més que tots els qui fiquen a la caixa de les ofrenes». Segons aquestes paraules, el que ella va donar valia molt més que tot el que els altres havien donat (Marc 12:41-44; Lluc 21:1-4; Joan 8:28).

15 Què et sembla que, de totes les persones que van anar al temple, la Bíblia destaqui aquella vídua? Oi que és significatiu? Amb aquest exemple Jehovà ens ensenya que és un Déu que valora els petits detalls. Es complau a acceptar el que li donem de tota ànima, sense importar si és molt o poc comparat amb el que altres donen. Seria molt difícil trobar una manera millor d’ensenyar aquesta reconfortant veritat!

De què no parla la Bíblia

16, 17. Com es veu la saviesa de Jehovà en allò que no ha inclòs en la Bíblia?

16 Quan escrius una carta a algú qui estimes no li expliques tota la teva vida, sinó que esculls amb discreció quines coses li vols dir. De la mateixa manera, Jehovà va escollir parlar de certs individus i de certs esdeveniments, però no sempre ens ho explica amb tots els ets i uts (Joan 21:25). Per exemple, quan llegeixes en la Bíblia un relat sobre els judicis de Déu, els detalls que s’hi donen potser no responguin totes les teves preguntes. Però fins i tot en aquestes coses que Déu ha decidit no explicar podem veure la Seva saviesa. Com?

17 La manera com s’ha escrit la Bíblia evidencia què hi ha en el nostre cor. Hebreus 4:12 diu: «La Paraula [o missatge]  de Déu és viva i eficaç, i més tallant que cap espasa de dos talls, i s’endinsa fins a la divisió de l’ànima i de l’esperit, [...] i discerneix les intencions i els pensaments del cor». El missatge de la Bíblia penetra profundament en nosaltres, i revela el que pensem i les nostres motivacions. Sovint, els qui la llegeixen amb un esperit crític ensopeguen quan troben relats que no donen tots els detalls que ells voldrien. Aquestes persones fins i tot poden arribar a dubtar que Jehovà sigui realment amorós, savi i just.

18, 19. (a) Per què no ens hauria de destorbar si un passatge de la Bíblia ens suscita preguntes i no en trobem la resposta? (b) Què necessitem si volem comprendre la Paraula de Déu, i com evidencia això la Seva saviesa?

18 En canvi, quan estudiem la Bíblia amb un cor sincer, veiem el quadre complet de com és Jehovà. Per tant, no et preocupis massa si al llegir un passatge en particular et sorgeixen preguntes i no en trobes la resposta immediatament. Per iŀlustrar-ho, pensa en un gran trencaclosques. Quan comences a muntar-lo és possible que no trobis la peça que et fa falta o no vegis com hi encaixa, però a mesura que les peces van encaixant, et vas fent una idea de com serà. El mateix passa amb l’estudi de la Bíblia; a l’anar afegint-hi peces, arribem a veure quina classe de Déu és Jehovà. D’aquesta manera, fins i tot quan trobem un relat que no entenem, gràcies al que hem estudiat en la Bíblia, coneixem prou bé Jehovà per no dubtar que és un Déu amorós i just.

19 Per tant, si volem entendre la Paraula de Déu, hem de llegir-la i estudiar-la amb un cor sincer i una ment oberta. No demostra això la saviesa de Jehovà? Les persones inteŀligents poden escriure llibres que només els «savis» i els «entesos» són capaços d’entendre. Però per escriure un llibre que només puguin comprendre aquells qui tenen la motivació adequada, cal la saviesa de Déu (Mateu 11:25).

 Un llibre de saviesa pràctica

20. Per què és Jehovà l’únic que ens pot ensenyar la millor manera de viure, i què conté la Bíblia que ens pot ajudar?

20 En la seva Paraula, Jehovà ens ensenya la millor manera de viure. És el Creador i sap millor que nosaltres el que necessitem, i aquestes necessitats no han canviat: tothom desitja ser estimat, ser feliç i portar-se bé amb els altres. La Bíblia és un pou de saviesa «sòlida», inalterable, que ens ajuda a viure una vida amb sentit (Proverbis 2:7). Com vam dir al començament d’aquest llibre, cada secció conté un capítol que ens mostra com aplicar el savi consell de la Bíblia. Però parem un moment i analitzem-ne un exemple.

21-23. Quins consells ens poden ajudar a no guardar ira ni ressentiment?

21 T’has adonat que les persones que guarden rancor i ressentiment sovint acaben fent-se mal? El ressentiment és una càrrega massa pesada per passejar-la per la vida. Quan l’alimentem, ens desgasta mentalment i ens roba la pau i l’alegria. Sabies que hi ha estudis científics que diuen que la ira pot augmentar el risc de patir un atac de cor i moltes altres malalties cròniques? Doncs molt abans que es fessin aquest estudis, la Bíblia deia sàviament: «Calma la ira, i deixa el furor» (Salm 37:8). Ara bé, com ho podem fer?

22 La Paraula de Déu ens dóna aquest savi consell: «El seny [la perspicàcia, NM] d’un home refrena la seva ira: i és el seu honor de passar per alt la transgressió» (Proverbis 19:11). La perspicàcia és l’habilitat per veure què hi ha sota la superfície, més enllà del que és obvi. Ens ajuda a captar tots els detalls per tal que puguem discernir per què una persona parla o actua de certa manera. Per tant, si tractem de veure les circumstàncies de la persona i quins són els seus motius i sentiments, aconseguirem desempallegar-nos dels pensaments i sentiments negatius cap a ella.

 23 La Bíblia també conté aquest altre consell: «Suporteu-vos els uns als altres, i perdoneu-vos mútuament» (Colossencs 3:13). L’expressió «suporteu-vos els uns als altres» denota que hem de ser pacients i tolerar allò que ens irrita dels altres. Fer-ho ens ajudarà a no guardar rancor. L’expressió «perdoneu-vos» transmet la idea de deixar marxar el ressentiment. El nostre savi Déu sap que és bo perdonar sempre que hi hagi motius per fer-ho, no només per al bé dels altres, sinó perquè tinguem pau interior (Lluc 17:3, 4). Quina saviesa trobem en la Paraula de Déu!

24. Quin és el resultat de guiar-nos per la saviesa divina?

24 Mogut pel seu gran amor, Jehovà es va voler comunicar amb nosaltres. Va triar la millor manera: una «carta» escrita per humans sota la guia de l’esperit sant, on trobem la Seva saviesa, que és ‘fidel’, digna de confiança (Salm 93:5). A mesura que et deixis guiar per la saviesa de Déu i que comparteixis aquesta saviesa amb altres persones, t’aniràs apropant a Déu, qui és infinitament savi. En el pròxim capítol veurem un altre gran exemple de la saviesa de Jehovà: la seva habilitat per predir el futur i per complir el seu propòsit.

^ § 8 Per exemple, David, qui era pastor, utilitza exemples de la vida de pastor (Salm 23). Mateu, qui havia estat recaptador d’impostos, fa referència a xifres i tipus de monedes (Mateu 17:27; 26:15; 27:3). I el metge Lluc utilitza paraules que delaten els seus coneixements de medicina (Lluc 4:38; 14:2; 16:20).

^ § 14 Les dues monedes eren lèptons, la moneda jueva més petita de l’època, i equivalien a una seixanta-quatrena part del sou d’un dia. Amb això no es podia comprar ni un pardal, que era l’ocell més barat que els pobres compraven per menjar.