Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 21

Jesús revela la «saviesa de Déu»

Jesús revela la «saviesa de Déu»

1-3. (a) Com van reaccionar els contemporanis de Jesús a les seves ensenyances? (b) Què és el que la gent no va reconèixer de Jesús?

LA GENT estava estupefacta. Jesús era davant d’ells, dempeus, ensenyant en la sinagoga. Com que s’havia criat en aquella ciutat i hi havia treballat de fuster durant molts anys, tothom el coneixia. Segurament alguns vivien en cases que ell mateix havia ajudat a construir o treballaven la terra amb arades i jous que havia fet amb les seves pròpies mans. * Però, com reaccionarien a les ensenyances d’aquell jove que en el passat havia estat fuster?

2 La majoria dels presents estaven atònits i es preguntaven: «D’on li ve aquesta saviesa [...]?». Però alhora pensaven: «No és aquest el fuster, el fill de Maria [...]?» (Mateu 13:54-58; Marc 6:1-3). Per desgràcia, els contemporanis de Jesús raonaven entre ells: «Aquest fuster és un pobletà com nosaltres». Tot i la saviesa que desprenien les seves paraules, el van rebutjar. Poc s’imaginaven que aquella saviesa en realitat no provenia d’ell.

3 D’on li venia la seva saviesa? Ell mateix va dir: «La meva doctrina no és meva, sinó del qui m’ha enviat» (Joan 7:16). I referint-se a Jesús, l’apòstol Pau va dir: «Ha esdevingut per a nosaltres saviesa de Déu» (1 Corintis 1:30). En efecte, la saviesa de Déu es va revelar a través del seu Fill, Jesús, fins a tal punt que aquest va poder dir: «Jo i el  Pare som u» (Joan 10:30). Vegem tres camps en què Jesús va manifestar la «saviesa de Déu».

El que ensenyava

4. (a) Quin era el tema del missatge de Jesús, i per què era summament important? (b) Per què els consells de Jesús eren pràctics i beneficiosos?

4 En primer lloc, pensa en el que ensenyava. El tema principal del seu missatge era «l’evangeli [o bones notícies] del regne de Déu» (Lluc 4:43). Era una ensenyança molt important perquè el Regne de Déu jugaria un paper clau a vindicar la sobirania de Jehovà i dur benediccions eternes a la humanitat. A més, Jesús va donar consells molt assenyats per a la vida diària. Tal com s’havia predit, va demostrar ser un «Conseller» meravellós (Isaïes 9:6). I no podia ser d’una altra manera! Jesús tenia un profund coneixement de la Paraula de Déu i la Seva voluntat, entenia a la perfecció la natura humana i estimava de tot cor les persones. No és estrany que els seus consells sempre fossin pràctics i beneficiosos. De fet, tenia «paraules de vida eterna» que, quan se segueixen, porten a la salvació (Joan 6:68).

5. Comenta alguns dels temes que Jesús va tocar en el Sermó de la Muntanya.

5 El Sermó de la Muntanya és un magnífic exemple de la saviesa incomparable que trobem en les ensenyances de Jesús. Encara que aquest sermó, recollit a Mateu 5:3-7:27, es podria pronunciar en només vint minuts, els seus consells són eterns, mai passen de moda, són tan pràctics avui com llavors. De fet, en aquest sermó, Jesús va tocar una gran varietat de temes. Per exemple, va parlar de com millorar les relacions personals (5:23-26, 38-427:1-5, 12), com mantenir-nos nets moralment (5:27-32) i com trobar  sentit a la vida (6:19-24; 7:24-27). Però no només va indicar què vol dir comportar-se amb saviesa, sinó que ho va demostrar donant explicacions, raonaments i proves.

6-8. (a) Quines raons de pes ens dóna Jesús per evitar l’ansietat? (b) Què prova que el consell de Jesús reflecteix la saviesa de Déu?

6 Para’t a pensar, per exemple, en el savi consell que trobem al capítol 6 de Mateu sobre com fer front a l’angoixa per aconseguir les coses materials. Jesús ens adverteix: «No us desficieu per la vostra vida, què menjareu i què beureu; ni pel vostre cos, amb què us heu de vestir» (verset 25). És del tot normal preocupar-nos per l’aliment o la roba, perquè són necessitats bàsiques. Però Jesús va dir que no ens havíem de ‘desficiar’ per aquestes coses. * Quina ensenyança ens va voler transmetre?

7 Escolta de quina manera tan convincent va raonar Jesús. Si Jehovà ens ha donat la vida i un cos, no ens pot proporcionar aliment per seguir vivint i roba per vestir-nos? (Verset 25.) Si Déu dóna de menjar als ocells i vesteix les flors, com no ha de cuidar de nosaltres? (Versets 26, 28-30.) Al cap i a la fi, no anirem enlloc angoixant-nos per aquestes coses. No aconseguirem allargar la nostra vida (verset 27). * Llavors, com podem evitar l’ansietat? Jesús ens aconsella que continuem posant el servei a Déu en primer lloc. Si així ho fem, podem estar segurs que el nostre Pare celestial ‘ens afegirà’ totes les necessitats diàries (verset 33). Per acabar, Jesús ens fa un altre suggeriment molt pràctic: viure el dia a dia. Per què afegir les preocupacions  de demà a les que ja tenim avui? (Verset 34.) De què serveix que ens preocupem pel que potser mai passarà? En aquest món tan estressant, posar en pràctica aquest savi consell ens pot evitar molts maldecaps.

8 Sens dubte, el consell de Jesús és tan pràctic avui dia com ho va ser fa uns dos mil anys. No demostra això que la seva saviesa provenia de Déu? Fins i tot els millors consells que ens puguin donar les persones més sàvies d’aquest món de seguida es queden antiquats i s’han de revisar o actualitzar. En canvi, les ensenyances de Jesús han superat la prova del temps. I això no ens sorprèn, perquè aquest meravellós Conseller va transmetre «les paraules de Déu» (Joan 3:34).

Com ensenyava

9. Què van reconèixer uns soldats sobre les ensenyances de Jesús, i per què no era cap exageració?

En segon lloc, Jesús va reflectir la saviesa de Déu en la seva manera d’ensenyar. En certa ocasió, uns soldats encarregats d’arrestar-lo van tornar amb les mans buides, dient: «Mai cap home no ha parlat com aquest home» (Joan 7:45, 46). I no estaven exagerant. Cap ésser humà ha demostrat posseir un cabal de coneixement i d’experiència tan gran com el de Jesús, qui venia de la regió «de dalt» (Joan 8:23). Els mètodes d’ensenyança d’aquest Mestre tan savi eren incomparables. Vegem-ne dos.

«Les multituds s’admiraven del seu ensenyament»

10, 11. (a) Per què ens quedem meravellats davant les iŀlustracions de Jesús? (b) Què és una paràbola? Posa’n un exemple que demostri l’eficàcia de les paràboles de Jesús.

10 Posava bones il·lustracions. «Jesús va dir totes aquestes coses en paràboles a les multituds», declara la Bíblia. «Sense paràboles no els parlava» (Mateu 13:34). No podem fer altra cosa que meravellar-nos davant la seva capacitat per ensenyar veritats profundes a través de coses  quotidianes. Jesús va usar exemples de pagesos plantant llavors, dones preparant massa de pa, nens jugant a la plaça, pescadors recollint xarxes, pastors buscant ovelles perdudes... coses que el seu públic coneixia molt bé. I és que quan s’associen veritats importants a coses que ens són familiars, aquestes veritats queden fàcilment gravades en la ment i el cor (Mateu 11:16-19; 13:3-8, 33, 47-50; 18:12-14).

11 Jesús solia utilitzar paràboles, és a dir, petits relats que ensenyen lliçons morals o espirituals. Com que les històries s’entenen i es recorden més fàcilment que les idees abstractes, Jesús les va usar per ajudar la gent a recordar les seves ensenyances. En moltes d’aquestes paràboles va descriure el seu Pare amb imatges molt vívides, difícils d’oblidar. Per exemple, qui no entén la lliçó de la paràbola del fill pròdig? A tots ens queda clar que, malgrat que una persona s’hagi apartat de la veritat, si es penedeix de tot cor, Jehovà es compadeix i l’acull amb els braços oberts (Lluc 15:11-32).

12. (a) Com utilitzava Jesús les preguntes a l’hora d’ensenyar? (b) Com va fer callar Jesús els qui qüestionaven la seva autoritat?

12 Era hàbil al fer preguntes. Jesús utilitzava preguntes perquè les persones arribessin a una conclusió per si mateixes, s’autoexaminessin o prenguessin decisions (Mateu 12:24-30; 17:24-27; 22:41-46). Quan els líders religiosos van qüestionar si la seva autoritat provenia de Déu, Jesús els va contestar: «El baptisme de Joan, ¿era del cel o dels homes?». Atordits per la pregunta, van començar a raonar entre ells: «Si diem: Del cel, ens dirà: Per què, doncs, no el vau creure? I si diem: Dels homes, tenim por de la multitud perquè tots tenen Joan per profeta». Al final van respondre: «No ho sabem» (Marc 11:27-33; Mateu 21:23-27). Amb aquesta senzilla pregunta, Jesús els va deixar sense paraula i va revelar què hi havia al seu cor.

13-15. Com mostra la paràbola del bon samarità la saviesa de Jesús?

 13 De vegades, Jesús combinava les iŀlustracions amb preguntes que feien pensar. Quan un lletrat jueu li va preguntar què calia per obtenir vida eterna, Jesús va fer referència a la Llei mosaica, que manava estimar Déu i els altres. Per demostrar-li que era just, l’home li va preguntar: «I qui és el meu proïsme?». Jesús va respondre a la seva pregunta explicant-li una història. Cert home jueu viatjava sol quan uns lladres el van assaltar i el van deixar mig mort. Pel camí van passar dos jueus: un era sacerdot i l’altre levita, però tots dos van passar de llarg. Aleshores, va passar un samarità que es va compadir del pobre home, li va curar les ferides i el va portar a una fonda perquè s’hi recuperés. Quan Jesús va concloure la història, va preguntar al lletrat: «Quin d’aquests tres et sembla que va ser el proïsme d’aquell que havia caigut entre els lladres?». L’home es va sentir obligat a reconèixer: «El qui va fer misericòrdia envers ell» (Lluc 10:25-37).

14 Com es reflecteix la saviesa de Jesús en aquesta paràbola? Per als jueus d’aquella època, el «proïsme» només era la gent que compartia les seves tradicions, cosa que excloïa els samaritans (Joan 4:9). Creus que Jesús hauria vençut els prejudicis si la víctima hagués estat un samarità i el bo, un jueu? Fixa’t que va fer el contrari: va explicar un relat en què un samarità cuidava amb tendresa d’un jueu. A més, nota que amb la pregunta que Jesús va fer al final, va canviar la manera de veure la paraula proïsme. El lletrat li havia preguntat qui s’havia de beneficiar del seu amor al proïsme. En canvi, Jesús li va preguntar: ‘Quin d’aquests tres et sembla que va ser el proïsme?’. Jesús no es va centrar en qui rebia l’acte bondadós, sinó en qui actuava bondadosament, el samarità. La persona que de debò estima el proïsme pren la iniciativa a estimar la gent, sense  importar el seu origen ètnic. Difícilment Jesús ho hauria pogut explicar millor!

15 És normal que, en veure la manera tan magistral com Jesús ensenyava, la gent es quedés atònita i se sentís atreta a ell! (Mateu 7:28, 29.) Fins i tot, en certa ocasió, una «multitud» es va quedar amb ell tres dies, tot i que ja no tenien res per menjar (Marc 8:1, 2).

El seu estil de vida

16. Com va ‘demostrar’ Jesús que es deixava guiar per la saviesa divina?

16 En tercer lloc, Jesús va reflectir la saviesa de Jehovà en el seu estil de vida. La saviesa és pràctica; produeix bons resultats. El deixeble Jaume va preguntar: «Qui és savi entre vosaltres?», i ell mateix va respondre: «Que ho demostri amb la seva bona conducta» (Jaume 3:13, The New English Bible). La vida que Jesús va portar va ‘demostrar’ que es deixava guiar per la saviesa divina. Vegem com va mostrar bon seny, tant en la seva manera de viure com en la seva relació amb els altres.

17. Què indica que Jesús era molt equilibrat?

17 Has notat que normalment la gent que no té seny se’n va als extrems? És clar, cal saviesa per ser equilibrat. Jesús, igual que el seu Pare, va demostrar un equilibri perfecte, i per aquesta raó sempre va posar els assumptes espirituals en primer lloc. Estava molt ocupat a predicar la bona nova. Va declarar: «He sortit per això» (Marc 1:38). Queda clar que, per a ell, les coses materials no eren el més important. De fet, posseïa molt poques coses (Mateu 8:20). Tanmateix, no era un asceta; igual que el seu Pare, el «Déu benaurat», Jesús era una persona feliç que contribuïa a la felicitat dels altres (1 Timoteu 1:11; 6:15). Per exemple, quan va assistir a un casament, una ocasió plena de música, cant i alegria, no hi va anar per aixafar la festa. Al contrari, quan es van quedar sense vi, va convertir l’aigua en  vi del bo, una beguda que «alegra el cor de l’home» (Salm 104:15; Joan 2:1-11). Jesús va acceptar moltes invitacions i sempre va aprofitar aquestes ocasions per ensenyar (Lluc 10:38-42; 14:1-6).

18. Com va manifestar Jesús discerniment amb els seus deixebles?

18 Jesús va manifestar discerniment en les seves relacions amb els altres. Com que comprenia perfectament la natura humana, tenia una visió realista dels seus deixebles. Més enllà de les imperfeccions, Jesús veia les qualitats i el potencial d’aquells homes que Jehovà havia atret (Joan 6:44). Tot i que cometien errors, els demostrava que confiava en ells; per això els va encarregar una gran responsabilitat: predicar les bones notícies. I estava segur que serien capaços de dur-la a terme (Mateu 28:19, 20). El llibre de Fets (Actes) demostra que els deixebles van complir fidelment amb la tasca que els havia encomanat (Fets 2:41, 42; 4:33; 5:27-32). Sens dubte, Jesús va ser molt savi al confiar en ells!

19. Com va demostrar Jesús que era «dòcil i humil de cor»?

19 Com vam veure al capítol 20, la Bíblia relaciona la humilitat amb la saviesa. És clar, Jehovà n’és el millor exemple, però què podem dir de Jesús? Ell també va ser molt humil amb els seus deixebles, i això és molt reconfortant.  Tot i que, com a home perfecte, era superior a ells, mai els va mirar per sobre de l’espatlla ni els va fer sentir inferiors o incompetents. Més aviat, va tenir en compte les seves limitacions i va ser pacient quan s’equivocaven (Marc 14:34-38; Joan 16:12). Imagina’t, fins i tot els nens se sentien a gust al seu costat! Segur que s’adonaven que era «dòcil i humil de cor», i per això s’hi apropaven (Mateu 11:29; Marc 10:13-16).

20. Com va demostrar Jesús ser raonable amb una dona gentil que tenia una filla endimoniada?

20 Jesús va manifestar la humilitat divina d’una altra manera important: sent raonable, o cedint, sempre que la misericòrdia ho requerís. Pensa per un moment en l’ocasió en què una dona gentil li va suplicar que curés la seva filla, que estava endimoniada. Jesús li va deixar clar de tres maneres diferents que no ho faria: primer, no fent-li cas; segon, dient-li directament que havia estat enviat als jueus, no als gentils; i, per últim, posant-li una iŀlustració amb molt de tacte perquè ho entengués. No obstant això, la dona no es va donar per vençuda, cosa que va demostrar una fe extraordinària. En vista d’això, com reaccionaria Jesús? Va fer exactament el que havia dit que no faria: curar la seva filla (Mateu 15:21-28). Quina humilitat, oi? Recorda, la humilitat és el primer pas cap a la verdadera saviesa.

21. Per què ens hem d’esforçar per imitar la personalitat i la manera de parlar i de fer de Jesús?

21 No agraeixes que els Evangelis ens ensenyin tantes coses sobre el que va fer i va dir l’home més savi que mai ha trepitjat la Terra? Però tingues sempre present que Jesús era la viva imatge del seu Pare. Per tant, si imites la personalitat i la manera de parlar i de fer de Jesús, estaràs cultivant la saviesa de dalt. En el capítol següent veurem com posar en pràctica la saviesa de Déu en la nostra vida.

^ § 1 Entre altres coses, els fusters de temps bíblics coŀlaboraven en la construcció de cases, mobles i eines del camp. El màrtir Justí, del segle II de la n. e., va escriure que Jesús treballava de fuster fent arades i jous.

^ § 6 El verb grec que es tradueix «desficiar» significa «tenir la ment angoixada». Mateu 6:25 fa referència a una preocupació excessiva que ens impedeix concentrar-nos en el més important i ens roba l’alegria de viure.

^ § 7 Els investigadors han demostrat que l’excés d’estrès i de preocupació pot augmentar el risc de patir moltes malalties, com ara les de tipus cardiovascular, que ens poden escurçar la vida.