Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 20

Savi de cor», però humil

Savi de cor», però humil

1-3. Com sabem que Jehovà és humil?

UN PARE vol ensenyar una lliçó important al seu fillet i arribar-li al cor. Però, com ho farà? Es posarà de peu i li parlarà amb un to aspre per intimidar-lo, o s’ajupirà per parlar-li dolçament cara a cara? Segurament, el pare que és savi i humil es decantarà per aquesta última opció.

2 I Jehovà, quina classe de pare és? Orgullós o humil? Aspre o dolç? Jehovà és el més savi; ho sap tot. Però t’hauràs adonat que el coneixement i la inteŀligència no fan necessàriament que una persona sigui humil. La Bíblia diu que «el coneixement infla» (1 Corintis 3:19; 8:1). En canvi, Jehovà, qui és «savi de cor», també és humil (Job 9:4). Això no vol dir que estigui en una posició d’inferioritat o que no tingui prou autoritat, sinó que no és gens arrogant. Per què diem això?

3 Bé, com que Jehovà és sant, és impossible que sigui arrogant, ja que l’arrogància és un defecte que corromp (Marc 7:20-22). A més, fixa’t en què va dir el profeta Jeremies a Jehovà: «De ben segur, la teva ànima [Jehovà mateix] se’n recordarà i s’inclinarà sobre mi» (Lamentacions 3:20NM). * Imagina’t! El Sobirà de l’univers estava disposat a ‘inclinar-se’, o posar-se al nivell de Jeremies, un humà imperfecte, per ajudar-lo (Salm 113:7). Això sí que és un  exemple d’humilitat! Ara bé, què implica aquesta humilitat? Com es relaciona amb la saviesa? I per què és tan important per a nosaltres?

Jehovà demostra que és humil

4, 5. (a) Què és la humilitat, com es manifesta, i per què no s’ha de confondre amb debilitat o covardia? (b) Com va demostrar Jehovà que era humil amb David, i per què és important la Seva humilitat?

4 La humilitat és l’absència d’arrogància i orgull. Aquesta qualitat interior es manifesta quan les persones són amables, pacients i raonables (Gàlates 5:22, 23). Ara bé, aquests atributs no s’han de confondre amb debilitat o covardia, ja que Jehovà també mostra justa indignació i exerceix el seu poder destructiu quan cal. Al contrari, al ser humil i amable, demostra gran fortalesa i autodomini (Isaïes 42:14). Quina relació hi ha entre la humilitat i la saviesa? Una obra de consulta bíblica diu que «la humilitat es pot definir [...] com l’altruisme i la base de tota saviesa». Per tant, la verdadera saviesa i la humilitat sempre van de la mà. Com ens beneficia la humilitat de Jehovà?

Un pare savi és dolç i humil amb els seus fills

 5 El rei David va cantar a Jehovà: «Tu m’has donat l’escut de la teva salvació, i la teva dreta m’aferma, i la teva benevolència [humilitat, NM] m’engrandeix» (Salm 18:35). Jehovà s’havia inclinat per posar-se a l’altura de David, un humà imperfecte, per protegir-lo i cuidar-lo dia rere dia. David es va adonar que, si escapava de la mort i arribava a tenir èxit com a rei, només seria perquè Jehovà estava disposat a humiliar-se. De fet, qui de nosaltres es podria salvar si no fos perquè Jehovà és humil i està disposat a rebaixar-se i tractar-nos com ho faria un pare dolç i amorós?

6, 7. (a) Per què la Bíblia no diu que Jehovà és modest? (b) Quina relació hi ha entre la humilitat i la saviesa, i qui ens dóna el millor exemple respecte a això?

6 És interessant notar la diferència que hi ha entre la humilitat i la modèstia. La modèstia és una qualitat exceŀlent que tots hauríem de cultivar i que, com la humilitat, està molt relacionada amb la saviesa. Per exemple, Proverbis 11:2 (MM) ens recorda que «la saviesa és amb els modestos». Amb tot, a la Bíblia mai llegirem que Jehovà és modest. Per què? A les Escriptures, la modèstia significa ser conscient de les limitacions d’un mateix. El Totpoderós no té cap limitació llevat de les que ell mateix s’imposa per tal de complir els seus principis justos (Marc 10:27; Titus 1:2). A més, com que és l’Altíssim, no està sota les ordres de ningú. El concepte de modèstia senzillament no aplica a Jehovà.

7 Amb tot, Jehovà és humil, i ens ensenya que, si volem tenir la verdadera saviesa, hem de ser humils. La seva Paraula parla de la «saviesa humil» (Jaume 3:13MM). * Analitzem quin exemple ens dóna Jehovà al respecte.

 Jehovà delega i escolta amb humilitat

8-10. (a) Per què és sorprenent que Jehovà estigui disposat a delegar i escoltar? (b) Com ha demostrat el Totpoderós ser humil amb els àngels?

8 A l’estar disposat a escoltar els altres i delegar tasques de responsabilitat, Jehovà demostra la seva gran humilitat, perquè, en realitat, ell no necessita que ningú li doni consell o l’ajudi (Isaïes 40:13, 14; Romans 11:34, 35). Amb tot, la Bíblia ens mostra que Jehovà en moltes ocasions es rebaixa.

9 A tall d’exemple, pensa en l’ocasió en què Abraham va rebre la visita de tres persones, que en realitat eren àngels. Abraham es va dirigir a un d’ells pel nom de «Jehovà» perquè venia de part Seva i actuava en el Seu nom. Quan l’àngel parlava, en realitat qui parlava era Jehovà. A través d’ell, Déu digué a Abraham: «El clam contra Sodoma i Gomorra és molt gran». I el va avisar: «Vull baixar per veure si han obrat en tot segons el clam que, contra ells, ha pujat cap a mi. Si no, ja ho sabré» (Gènesi 18:3, 20, 21MM). S’entén que aquest missatge no volia dir que el Totpoderós ‘baixaria’ en persona sinó que enviaria àngels perquè el representessin (Gènesi 19:1). Però, per què? És que Jehovà, qui ho veu tot, no tenia altra manera de ‘saber’ en quin estat es trobaven aquelles ciutats? És clar que sí! Però humilment va delegar als àngels la responsabilitat d’investigar la situació i fer una visita a Lot i la seva família a Sodoma.

10 A més, Jehovà escolta. En certa ocasió va preguntar als seus àngels quina seria la millor manera de destruir el rei Acab. Jehovà no necessitava cap consell, però va escoltar el suggeriment d’un dels àngels i li va demanar que s’encarregués de dur-lo a terme (1 Reis 22:19-22). Quina gran humilitat!

11, 12. Com va comprovar Abraham que Jehovà és humil?

11 Jehovà fins i tot està disposat a escoltar les preocupacions  dels humans imperfectes. Per exemple, quan va anunciar a Abraham que havia decidit destruir Sodoma i Gomorra, aquest servent fidel li va dir tot sorprès: «Lluny de tu de fer una cosa així». I va afegir: «El Jutge de tota la terra, no farà justícia?». Aleshores li va preguntar si destruiria aquelles ciutats, tot i trobar-hi cinquanta persones justes, i Jehovà li va confirmar que no ho faria. Però Abraham, que no estava del tot convençut, li va tornar a preguntar el mateix, aquest cop rebaixant el nombre a quaranta-cinc, després a quaranta... i així fins a arribar a deu. Pel que es veu, no acabava d’entendre fins a quin punt arribava la misericòrdia del Creador. Sens dubte, Jehovà va demostrar ser molt pacient i humil amb Abraham al permetre que expressés els seus dubtes (Gènesi 18:23-33).

12 Quantes persones inteŀligents i amb estudis escoltarien amb tanta paciència una persona que fos molt menys inteŀligent que elles? * Jehovà, en canvi, sí que escolta, perquè és humil. A més, durant la conversa amb Abraham també va demostrar que és «lent per a la ira» (Èxode 34:6). Segurament conscient que no tenia el dret de qüestionar les decisions de Jehovà, Abraham li va implorar dues vegades: «Prego que no s’enfadi el meu Senyor» (Gènesi 18:30, 32). Però això hagués estat impossible perquè, recorda, «la saviesa omple de dolcesa les seves obres».

Jehovà és raonable

13. Quin és el significat de la paraula raonable a la Bíblia, i per què és una paraula que descriu molt bé Jehovà?

13 Jehovà també ens demostra que és humil d’una altra manera: és raonable amb els altres. Lamentablement,  aquest és un tret que escasseja entre els humans imperfectes. Jehovà no només escolta les seves criatures inteŀligents, sinó que, a més, està disposat a cedir sempre que això no impliqui saltar-se els seus principis justos. A la Bíblia, la paraula raonable significa literalment «que cedeix». De fet, podríem dir que aquest tret també identifica la saviesa de Jehovà. Jaume 3:17 (BEC) diu que «la saviesa que ve de dalt és [...] raonable». Però, en quin sentit és raonable Jehovà, tot i ser tan savi? Per començar, és molt adaptable. Recorda que el seu nom ens ensenya que pot arribar a ser tot el que calgui per complir els seus propòsits (Èxode 3:14). No creus que això prova que és adaptable i raonable?

14, 15. Què ens ensenya la visió d’Ezequiel sobre la part celestial de l’organització de Jehovà, i per què és tan diferent de les organitzacions humanes?

14 La Bíblia conté un relat molt interessant que ens ajuda a entendre com d’adaptable és Jehovà. El profeta Ezequiel va tenir una visió de la part celestial de l’organització de Jehovà, representada per un immens carro celestial que es movia sota el Seu control com si es tractés d’un cotxe. Les rodes eren gegants, tenien quatre costats i estaven plenes d’ulls, cosa que li permetia veure per tot arreu i canviar de direcció en un tres i no res, sense haver d’aturar-se o girar-les. Aquest gegant no es movia com un camió pesat, sinó que era ràpid com un llamp i, fins i tot, girava en angle recte (Ezequiel 1:1, 14-28). L’organització de Jehovà, igual que el Sobirà que la dirigeix, s’adapta increïblement bé als canvis i les necessitats que constantment sorgeixen.

15 En canvi, els humans i les seves organitzacions només poden, com a molt, intentar imitar aquesta perfecta adaptabilitat. Força sovint, són inflexibles i els costa cedir, en lloc d’adaptar-se i ser raonables. Per iŀlustrar-ho: les  dimensions i la força d’un superpetroler o un tren de càrrega ens poden impressionar molt. Però, com reaccionarien aquestes màquines davant d’un imprevist? Si un obstacle caigués a les vies, el tren de càrrega no podria parar en sec. Imagina’t! Després de frenar, encara trigaria més d’un kilòmetre a aturar-se. I el mateix succeiria en el cas del superpetroler. Després d’haver parat els motors, continuaria avançant uns vuit kilòmetres, i fins i tot si els motors es posessin en marxa enrere, en recorreria tres més! El mateix passa amb les organitzacions humanes; no són gens raonables perquè estan dirigides per humans orgullosos que es neguen a afrontar les noves situacions amb flexibilitat. De fet, moltes empreses i governs han fet fallida justament perquè no han sabut adaptar-se als canvis (Proverbis 16:18). Però que contents estem que Jehovà i la seva organització siguin tan diferents!

Jehovà demostra que és raonable

16. Com va demostrar Jehovà ser raonable amb Lot?

16 Torna a pensar en el relat de Sodoma i Gomorra. L’àngel de Jehovà va donar instruccions molt específiques a Lot i la seva família. Va dir a Lot: «Escapa’t a la muntanya». Però a Lot, això no li va agradar, i va implorar: «No, si us plau, Senyor meu!». Lot estava convençut que si escapava a la muntanya, moriria, i per això va demanar a Jehovà que els permetés refugiar-se a la ciutat veïna de Sóar. Ara bé, Jehovà havia decidit destruir aquella ciutat. A més, els temors de Lot eren infundats; és clar que Jehovà els podia mantenir en vida a la muntanya! Tot i això, Jehovà va cedir a la petició del seu servent i va decidir salvar Sóar. L’àngel va dir a Lot: «Mira, també en això accepto el teu prec» (Gènesi 19:17-22). Oi que Jehovà va demostrar ser molt raonable?

17, 18. Com va demostrar Jehovà ser raonable amb els ninivites?

 17 Jehovà també és just i misericordiós amb aquells qui es penedeixen de tot cor. Pensa en el que va passar quan va enviar el profeta Jonàs a Nínive, una ciutat coneguda per la seva violència i la seva maldat. El missatge que Jonàs proclamava pels carrers de Nínive era molt directe: la poderosa ciutat seria destruïda en quaranta dies. De sobte, però, la situació va fer un gir inesperat. Els ninivites es van penedir! (Jonàs, capítol 3.)

18 És interessant veure la diferència entre la reacció de Jehovà i la de Jonàs davant aquest canvi de circumstàncies. Jehovà es va adaptar i va esdevenir un Déu perdonador en comptes d’«un home de guerra» (Èxode 15:3). * En canvi, Jonàs va ser l’altra cara de la moneda: inflexible i molt menys misericordiós que Jehovà. En comptes d’imitar Déu i ser raonable, el profeta es va assemblar al superpetroler o el tren de càrrega que hem mencionat abans. Havia predit que la ciutat seria destruïda, i havia de ser destruïda! Però Jehovà, amb molta paciència, va ensenyar a aquest profeta tan impacient una gran lliçó que mai oblidaria: la importància de ser raonable i compassiu (Jonàs, capítol 4).

Jehovà és raonable i entén les nostres limitacions

19. (a) Per què estem segurs que Jehovà és raonable amb nosaltres? (b) Com mostra Proverbis 19:17 que Jehovà és un amo ‘bondadós i benigne’ i molt humil?

19 Jehovà també és raonable amb nosaltres. El rei David va dir: «Ell coneix de què hem estat formats, es recorda que nosaltres som pols» (Salm 103:14). Jehovà sap que som imperfectes i entén les nostres limitacions millor que nosaltres mateixos. Per això, no espera de nosaltres més del que podem fer. La Bíblia contrasta els amos «bondadosos  i benignes» amb els «difícils» (1 Pere 2:18FBC). Quin tipus d’amo és Jehovà? Fixa’t en el que diu Proverbis 19:17: «El qui té misericòrdia del pobre fa un préstec a Jahveh». Només un amo bo i raonable es fixaria en cada acte que es fa a favor dels desvalguts. I, encara més, aquest verset ens dóna a entendre que el Creador de l’univers se sent en deute amb els humans insignificants que fan aquests actes de bondat. No és això humilitat en majúscules?

20. Com podem estar segurs que Jehovà escolta les nostres oracions i les respon?

20 Jehovà segueix sent tan pacífic i raonable com en el passat. Sempre que li orem amb fe ens escolta i, encara que avui dia no utilitzi els seus àngels per parlar directament amb nosaltres, no hauríem de concloure que no respon les nostres oracions. Recorda que Pau, mentre era a la presó, va demanar als seus germans que ‘preguessin’ per ell, i va afegir: «Perquè us sigui retornat ben aviat» (Hebreus 13:18, 19). Te n’adones? Les nostres oracions poden moure Jehovà a fer coses que d’altra manera no hauria fet! (Jaume 5:16.)

21. (a) Amb què no hauríem de confondre la humilitat de Jehovà? (b) Quina qualitat de Jehovà hauríem d’apreciar?

 21 És clar, cap d’aquestes manifestacions de la humilitat de Jehovà —la paciència i la disposició a escoltar i raonar— significa que hagi de passar per alt els seus principis justos. Els clergues de la cristiandat podrien pensar que estan sent molt raonables al fer una religió a la mida dels seus feligresos, encara que això comporti rebaixar les normes de Jehovà (2 Timoteu 4:3). Però la tendència humana a transigir quan a un més li convé no té res a veure amb Jehovà, qui és raonable. Com que és sant, mai corromprà els seus principis de justícia (Levític 11:44). Per tant, apreciem que Jehovà sigui raonable, perquè aquesta qualitat és una mostra de la seva humilitat. No se’t posa la pell de gallina en saber que Jehovà, l’ésser més savi de tot l’univers, és increïblement humil? Quin plaer apropar-se a un Déu tan impressionant i, alhora, tan humil, pacient i raonable!

^ § 3 Els escribes de l’antiguitat, o soferim, van canviar aquest verset per donar a entendre que qui s’inclina no és Jehovà, sinó Jeremies, perquè creien que era molt irreverent atribuir un acte tan humil a Déu. El resultat ha estat que moltes traduccions no han sabut transmetre el verdader significat d’aquest verset tan bonic. La versió The New English Bible tradueix acuradament el que Jeremies va dir a Déu: «Recorda’t, sí, recorda’t, i baixa al meu nivell».

^ § 7 Altres versions ho tradueixen com «sàvia mansuetud» o diuen que «la saviesa omple de dolcesa les seves obres».

^ § 12 És interessant que la Bíblia contrasti la paciència amb l’arrogància (Eclesiastès 7:8). Per tant, la paciència de Jehovà encara ens dóna més proves de la seva humilitat (2 Pere 3:9).

^ § 18 Salm 86:5 diu que Jehovà és «bo i disposat a perdonar». En la versió grega d’aquest salm, es va traduir l’expressió «disposat a perdonar» com epieikḗs, o «raonable».