Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 22

Poses en pràctica «la saviesa que ve de dalt»?

Poses en pràctica «la saviesa que ve de dalt»?

1-3. (a) Com va demostrar Salomó una saviesa extraordinària en el cas de les dues dones? (b) Què ens promet donar Jehovà, i quines preguntes sorgeixen?

ERA un cas molt difícil: dues dones discutien per un nadó. Les dues vivien a la mateixa casa i havien donat a llum amb pocs dies de diferència. Un dels nadons havia mort i, ara, totes dues deien ser la mare del que estava viu. * Per acabar-ho d’adobar, ningú havia presenciat el que havia passat. Com que el tribunal inferior no havia pogut resoldre el cas, el va passar a Salomó, el rei d’Israel. Aconseguiria ell descobrir la veritat?

2 Després d’escoltar durant una bona estona com discutien les dones, Salomó va demanar una espasa. A continuació, amb total convicció, va ordenar que tallessin el nadó en dues parts i en donessin una a cada dona. A l’instant, la mare verdadera va començar a suplicar al rei que donés el nen, el seu fill estimat, a l’altra dona. En canvi, l’altra insistia que tallessin el nen en dos. Salomó acabava de resoldre el cas. Sabia que una mare sent compassió pel seu fill, i va usar aquest coneixement per emetre un veredicte i acabar amb la discussió. Imagina’t com es va sentir la mare verdadera quan Salomó va ordenar que li donessin el nen i va dir: «Ella és la seva mare» (1 Reis 3:16-27).

 3 Quin gran exemple de saviesa! En assabentar-se de com Salomó havia resolt el cas, tothom es va quedar bocabadat «perquè havien vist que la saviesa de Déu era en el seu interior». La saviesa de Salomó era un do de Déu; Jehovà li havia donat «un cor savi i discernidor» (1 Reis 3:12, 28). I nosaltres, podem rebre la saviesa de Déu? Sí, ja que Salomó va escriure sota inspiració que «Jahveh dóna saviesa» (Proverbis 2:6). Jehovà promet donar saviesa, és a dir, la capacitat de fer un bon ús del coneixement, l’enteniment i el discerniment, a tots aquells qui la busquen sincerament. Com podem aconseguir la saviesa de dalt? I com la podem posar en pràctica en la nostra vida?

Com pots ‘adquirir la saviesa’?

4-7. De quines quatre maneres podem adquirir saviesa?

Cal que siguem molt inteŀligents o que tinguem molts estudis per rebre la saviesa divina? No. Jehovà està disposat a compartir la seva saviesa amb nosaltres sense importar la nostra criança o l’educació que hàgim rebut (1 Corintis 1:26-29). Però si volem ser savis hem de prendre la iniciativa, perquè la Bíblia ens exhorta: «Adquireix la saviesa» (Proverbis 4:7). Com ho podem fer?

5 Primer, cal témer Déu. Proverbis 9:10 diu que «el temor de Jahveh és el començament de la saviesa [el primer pas a la saviesa, The New English Bible]». El temor de Déu és el fonament de la saviesa veritable. Per què? Recorda que la saviesa és la capacitat d’utilitzar el coneixement amb eficàcia. Això no vol dir que ens encongim de por davant de Déu, sinó que ens hi inclinem amb gran respecte i plena confiança. Aquest temor és sa i té el poder de motivar-nos a harmonitzar la nostra vida amb la voluntat de Déu. Aquesta és la millor manera de viure, ja que els principis de Jehovà sempre beneficien els qui els segueixen.

 6 Segon, hem de cultivar humilitat i modèstia. Aquestes qualitats són indispensables per reflectir la saviesa divina (Proverbis 11:2). Per què? Si som humils i modestos, estarem disposats a admetre que no tenim totes les respostes, que no sempre tenim la raó i que necessitem saber el parer de Jehovà sobre les coses. «Déu s’oposa als superbs», però es deleix per donar saviesa als qui són humils de cor (Jaume 4:6).

Si vols adquirir la saviesa divina, has d’excavar i buscar-la

7 Tercer, és imprescindible estudiar la Paraula de Déu, on es revela la Seva saviesa. Si vols adquirir aquesta saviesa, has d’excavar i buscar-la (Proverbis 2:1-5). I quart, és molt important orar. Si demanes a Déu la seva saviesa, te la donarà generosament (Jaume 1:5). A més, si li demanes en oració el seu esperit, et respondrà. Aquest et permetrà trobar tresors en la Bíblia que t’ajudaran a resoldre problemes, evitar perills i prendre sàvies decisions (Lluc 11:13).

8. Com es veurà si tenim o no la saviesa de Déu?

8 Com vam veure en el capítol 17, la saviesa de Jehovà és pràctica. Per tant, si realment adquirim la saviesa de Déu, es veurà en el nostre comportament. El deixeble Jaume va descriure el resultat de la saviesa divina, al dir: «La saviesa que ve de dalt, és primer de tot, pura; després, pacífica, moderada [o raonable], dòcil, plena de compassió i de bons fruits, sense parcialitat, sense hipocresia» (Jaume 3:17MM). Ara analitzarem cadascuna d’aquestes qualitats. Mentre ho fem, pregunta’t: «Poso en pràctica ‘la saviesa de dalt’?».

«Pura; després, pacífica»

9. Què significa ser pur, i per què és adient que aquesta qualitat sigui la primera de la llista?

9 «Primer de tot, pura.» Ser pur significa ser incontaminat. I no només per fora, sinó també per dintre. La Bíblia  associa la saviesa amb el cor, però la saviesa divina no pot entrar en un cor que està brut com a conseqüència dels mals pensaments, els desitjos incorrectes i els motius egoistes (Proverbis 2:10; Mateu 15:19, 20). Amb tot, si tenim un cor pur al grau que ens ho permeti la imperfecció, ens ‘apartarem del mal, i farem el bé’ (Salm 37:27; Proverbis 3:7). Oi que és lògic que la puresa sigui la primera qualitat relacionada amb la saviesa que es menciona a la llista? Al cap i a la fi, si no som nets moralment i espiritualment, com podrem reflectir les altres qualitats de la saviesa de dalt?

10, 11. (a) Per què és important que siguem pacífics? (b) De quina manera pràctica pots demostrar que ets pacificador si t’adones que has ofès algú?

10 «Després, pacífica.» La saviesa divina ens impulsa a buscar la pau, que és part del fruit de l’esperit de Déu (Gàlates 5:22). Per això, ens esforcem per no trencar «el vincle de la pau» que uneix el poble de Jehovà (Efesis 4:3). I fem tot el que podem per restaurar la pau quan s’ha perdut. Per què és important? La Bíblia diu: «Viviu en pau: i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres» (2 Corintis 13:11). Sempre que ens esforcem per viure en pau, el Déu de la pau serà amb nosaltres, és a dir, tindrem la seva aprovació. Així doncs, la manera com tractem els germans afecta directament la nostra relació amb Jehovà. De quina manera pràctica pots ser pacificador? Analitzem-ne un exemple.

11 Què has de fer si t’adones que has ofès algun germà? Jesús va dir: «Si, doncs, en presentar la teva ofrena a l’altar, et recordes allí que el teu germà té res contra tu, deixa la teva ofrena allí davant l’altar, vés-te’n a reconciliar-te primer amb el teu germà i després vine a presentar la teva ofrena» (Mateu 5:23, 24). Podràs aplicar  aquest consell si prens la iniciativa i vas a parlar amb el teu germà. Amb quin objectiu? Per ‘reconciliar-vos’. Però, és clar, has de tenir en compte els seus sentiments, no passar-los per alt. Si t’hi acostes amb la intenció de fer les paus i mantens aquesta actitud, podreu resoldre qualsevol malentès, disculpar-vos i perdonar-vos. Quan prens la iniciativa per fer les paus, demostres que poses en pràctica la saviesa de Déu.

‘Raonable, dòcil’

12, 13. (a) Què significa la paraula que a Jaume 3:17 es tradueix com «moderada»? (b) Com demostres que ets moderat?

12 «Moderada [o raonable].» Què significa ser moderat? Segons els biblistes, la paraula grega que a Jaume 3:17 es tradueix «moderada» és difícil de traduir. Molts traductors han usat termes com «amable», «comprensiva»  i «indulgent», però una nota en la Traducción del Nuevo Mundo diu que el significat literal és «que cedeix». Com podem demostrar que posem en pràctica aquest aspecte de la saviesa de dalt?

13 «Que tothom s’adoni com sou de comprensius», diu Filipencs 4:5 (Nou Testament, ed. Cristiandad). Una altra traducció diu: «Tingueu fama de ser raonables» (The New Testament in Modern English, de J.B. Phillips). Fixa’t que no es tracta de com ens veiem nosaltres mateixos, sinó de com ens veuen els altres, de quina reputació tenim. La persona raonable no insisteix sempre en la lletra petita de la llei o a sortir-se amb la seva. Està disposada a escoltar els altres i cedir als seus desitjos quan sigui apropiat. És amable, no és aspra amb els altres. Si bé tots els cristians hem de ser així, aquest consell aplica especialment als qui serveixen com a ancians. L’amabilitat atrau, i fa que ens sigui fàcil acostar-nos a ells (1 Tessalonicencs 2:7, 8). Tots fem bé de preguntar-nos: «Se’m coneix per ser una persona considerada, disposada a cedir i amable?».

14. Com demostres ser dòcil?

14 «Dòcil.» La paraula grega que aquí es tradueix com «dòcil» no apareix a cap altre lloc de les Escriptures Gregues. Segons comenta un biblista, aquesta paraula «s’utilitza sovint en la disciplina militar». Transmet la idea de «fàcil de persuadir» i «submís». La persona que es guia per la saviesa de dalt se sotmet de bon grat al que diu la Bíblia. No és d’aquells que han decidit fer una cosa i, encara que els demostrin que està malament, no canvien de parer. Al contrari, la persona dòcil sempre està disposada a canviar quan veu que el que fa o pensa no concorda amb el que diu la Bíblia. Creus que és així com et veuen els altres?

 «Plena de compassió i de bons fruits»

15. Què és la compassió, i per què és escaient que a Jaume 3:17 la compassió i els bons fruits es mencionin plegats?

15 «Plena de compassió i de bons fruits.» * L’expressió «plena de compassió» ens indica que aquesta qualitat és una part important de la saviesa de dalt. En la Bíblia, la paraula compassió normalment denota una preocupació activa vers els altres, un sentiment que ens impulsa a fer obres bondadoses; per això és escaient que la «compassió» i els «bons fruits» es mencionin junts. Una obra de referència defineix la compassió com «un sentiment de pena pels qui pateixen, que ens motiva a ajudar-los». Per tant, la saviesa divina no és freda o tan sols inteŀlectual, sinó càlida, sensible i sincera. Com podem mostrar que som plens de compassió?

16, 17. (a) A part de l’amor que sentim per Déu, què ens motiva a compartir les bones notícies amb els altres, i per què? (b) Com podem mostrar que som plens de compassió?

16 Una manera molt important és compartint les bones notícies del Regne de Déu amb els altres. Què ens motiva a fer-ho? Principalment, l’amor a Déu. Però també ens motiva la misericòrdia, o compassió, pels altres (Mateu 22:37-39). Avui dia, molts estan «fatigats i esgarriats com ovelles que no tenen pastor» perquè els seus pastors religiosos els han cegat i els han abandonat en sentit espiritual (Mateu 9:36). Com a resultat, no saben que la Paraula de Déu conté guia sàvia ni coneixen les benediccions que el Regne aviat portarà a la Terra. Quan meditem en les necessitats espirituals de la gent que ens envolta, la compassió sincera ens motiva a fer tot el que puguem perquè coneguin l’amorós propòsit de Jehovà.

Quan mostres compassió als altres, reflecteixes «la saviesa de dalt»

 17 De quines altres maneres podem mostrar que som plens de compassió? Recorda la iŀlustració que Jesús va posar d’un samarità que va trobar un home tirat al camí, a qui havien robat i apallissat. Per compassió, el samarità va «fer misericòrdia envers ell», li va curar les ferides i el va cuidar (Lluc 10:29-37). Oi que aquesta paràbola iŀlustra bé que la misericòrdia implica oferir ajuda pràctica als qui ho necessiten? La Bíblia ens exhorta que «fem el bé a tothom, i especialment als qui són de la família de la fe» (Gàlates 6:10). Vegem algunes situacions. Imagina’t que un germà gran necessita que el portin a les reunions. O que, a la congregació, una vídua necessita ajuda per fer reparacions a casa seva (Jaume 1:27). O, potser, algú desanimat necessita unes ‘bones paraules’ que el reconfortin (Proverbis 12:25). Quan mostres compassió d’aquestes maneres, demostres que estàs posant en pràctica la saviesa de dalt.

«Sense parcialitat, sense hipocresia»

18. Si ens deixem guiar per la saviesa de dalt, què ens esforçarem a eliminar del nostre cor, i per què?

18 «Sense parcialitat.» La saviesa de dalt està molt per sobre de qualsevol prejudici racial o orgull nacional. Si ens deixem guiar per aquesta saviesa, ens esforçarem a eliminar del nostre cor qualsevol tendència al favoritisme (Jaume 2:9). Hem de tractar tots els germans per igual, independentment de la seva educació, el seu estatus social o les seves responsabilitats a la congregació. I tampoc menysprearem cap dels nostres germans per molt humil que ens pugui semblar. Si Jehovà li ha mostrat el seu amor, com no el considerarem digne del nostre amor?

19, 20. (a) Què volia dir originàriament la paraula grega per a «hipòcrita»? (b) Com despleguem «un amor fraternal sense fingiment», i per què és important?

19 «Sense hipocresia.» La paraula grega per a «hipòcrita» es  pot referir a un «actor que interpreta un paper». En temps antics, els actors grecs i romans duien grans màscares mentre actuaven. Per això, aquesta paraula va arribar a denominar algú que fingia, un farsant. Aquest aspecte de la saviesa divina no només ha d’influenciar la manera com tractem els altres, sinó també el que sentim per ells.

20 L’apòstol Pere va explicar que l’«obediència de la veritat» ha de resultar en «un amor fraternal sense fingiment» (1 Pere 1:22). I és que el nostre amor pels germans no ha de ser de cara a la galeria; no portem una màscara, o interpretem un paper, per enganyar els altres. El nostre amor ha de ser genuí, de tot cor. Si és així, ens guanyarem la confiança dels germans, perquè veuran que som transparents i no amaguem res. Aquesta sinceritat fomenta relacions honestes i obertes, i crea una atmosfera de confiança en la congregació.

 «Guarda la sòlida saviesa»

21, 22. (a) Com va perdre Salomó la seva saviesa? (b) Com podem protegir la saviesa, i com ens beneficiarà fer-ho?

21 La saviesa divina és un regal de Jehovà del qual hem de tenir cura. El rei Salomó va dir: «Fill meu, [...] guarda la sòlida saviesa i la discreció» (Proverbis 3:21). Per desgràcia, el mateix Salomó no la va guardar. Va demostrar ser savi mentre va tenir un cor obedient, però, amb el temps, les seves dones estrangeres van desviar el seu cor de l’adoració pura (1 Reis 11:1-8). El que li va passar ens ensenya que el coneixement serveix de ben poc si no en fem un bon ús.

22 Per tant, com podem protegir la saviesa pràctica? No n’hi ha prou a llegir la Bíblia regularment i les publicacions que ens proporciona el «servent fidel i assenyat»; ens hem d’esforçar per posar en pràctica tot el que aprenem (Mateu 24:45). Com hem vist, tenim raons de sobres per aplicar la saviesa divina a la nostra vida. Ens permet viure millor ara i aferrar-nos «a la vida eterna» en el món nou de Déu (1 Timoteu 6:19). I encara més important, cultivar la saviesa de dalt ens apropa a la font de tota saviesa, Jehovà Déu.

^ § 1 Tal com diu 1 Reis 3:16, les dues dones eren prostitutes. El llibre Perspicacia para comprender las Escrituras, editat pels Testimonis de Jehovà, explica que no eren prostitutes en sentit literal, sinó dones que havien comès fornicació. Pot ser que fossin jueves o, molt probablement, d’origen estranger.

^ § 15 Una altra traducció diu: «Plena de compassió i bones obres» (A Translation in the Language of the People, de Charles B. Williams).