Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 1

«Heus aquí, aquest és el nostre Déu»

«Heus aquí, aquest és el nostre Déu»

1, 2. (a) Què t’agradaria preguntar-li a Déu? (b) Què li va preguntar Moisès?

T’IMAGINES conversant amb Déu? Només de pensar-ho, impressiona: El Sobirà de l’univers parlant amb tu! Al principi et sents cohibit, però, quan per fi ets capaç de respondre, ell t’escolta i et fa sentir amb total llibertat per preguntar-li qualsevol cosa que vulguis. En aquest moment, quina pregunta li faries?

2 Fa molt de temps, hi va haver un home que va tenir aquesta oportunitat. Va ser Moisès. Potser et sorprengui la pregunta que li va fer. No tenia res a veure ni amb ell mateix ni amb el seu futur o el de la humanitat: volia saber quin era el nom de Déu. És possible que ho trobis estrany, perquè Moisès ja sabia el Seu nom. És evident, doncs, que la seva pregunta anava més enllà. De fet, era la pregunta més important que podria haver plantejat, ja que la seva resposta ens afecta a tots i ens pot ajudar a apropar-nos més a Déu. En quin sentit? Descobrim-ho analitzant aquella conversa.

3, 4. Quins esdeveniments van portar a la conversa de Moisès amb Déu, i quin va ser el quid de la qüestió?

3 Moisès tenia vuitanta anys, i ja en feia quaranta que estava allunyat del seu poble, Israel, el qual era esclau a Egipte. Un dia, mentre cuidava el ramat del seu sogre, va veure una cosa que el va impactar. Un arbust estava cremant però no es consumia; tan sols brillava al vessant de la muntanya. Moisès s’hi va acostar per inspeccionar. Quin ensurt es devia emportar en escoltar  una veu que li parlava des d’aquell arbust! A través d’un àngel que feia de portaveu, Déu va tenir una llarga conversa amb Moisès, en la qual va comissionar aquest dubitatiu servent perquè deixés la vida tranquiŀla que portava i tornés a Egipte per alliberar els israelites de l’esclavitud (Èxode 3:1-12).

4 En aquell moment, Moisès podria haver fet la pregunta que hagués volgut. Fixa’t, però, en quina va escollir: «Heus aquí, vaig als fills d’Israel i els dic: El Déu dels vostres pares m’ha enviat a vosaltres; i si em diuen: Quin és el seu Nom? Què els dic?» (Èxode 3:13).

5, 6. (a) Quina veritat senzilla, però fonamental, ens ensenya la pregunta de Moisès? (b) Quin és un dels actes més condemnables que s’han fet en el nom de la religió? (c) Per què és tan significatiu que Déu ens hagi revelat el seu nom?

5 Per començar, aquesta pregunta ens ensenya que Déu té un nom. Però no per ser una veritat senzilla li hem de treure importància, ja que molts ho han fet i, com a conseqüència, han eliminat el nom personal de Déu d’una gran quantitat de bíblies i l’han substituït per títols com «Senyor» o «Déu». Aquest és un dels actes més tristos i condemnables que s’han fet en nom de la religió. Al cap i a la fi, què és el primer que fas quan coneixes algú? No li preguntes com es diu? Passa el mateix quan volem conèixer Déu. Ell no és un ésser llunyà i sense nom que no podem arribar a conèixer o entendre. Si bé és invisible, és una persona i té un nom: Jehovà.

6 És més, en revelar-nos el seu nom, Déu ens obre la porta a la increïble oportunitat de conèixer-lo. Desitja que prenguem la millor decisió de la nostra vida: apropar-nos a ell. Per això, no s’ha limitat a dir-nos quin és el seu nom, sinó que també ens ha parlat sobre la persona que representa aquest nom.

 El significat del nom de Déu

7. (a) Què s’entén que significa el nom personal Déu? (b) Què volia saber realment Moisès quan va preguntar quin era el nom de Déu?

7 Jehovà es va posar un nom ple de significat. S’entén que Jehovà significa «Ell fa que s’esdevingui». No hi ha cap altre com ell en tot l’univers perquè ell ho ha creat tot i ell fa que es complexi tot allò que es proposa. Això és realment impressionant! Però, hi ha alguna cosa més darrere del significat d’aquest nom? És evident que Moisès en volia saber més. És clar que sabia que Jehovà és el Creador i coneixia el seu nom. El nom diví no era nou; de fet la gent d’aquell temps ja coneixia el nom de Déu perquè s’havia utilitzat durant segles. Per tant, Moisès volia conèixer millor la persona que portava aquell nom. És com si hagués dit: «Què puc dir al teu poble per enfortir la seva fe en tu i convèncer-los que de debò els alliberaràs?».

8, 9. (a) Què va respondre Jehovà a la pregunta de Moisès, i per què no és correcta la traducció que han fet moltes versions bíbliques? (b) Què vol dir l’afirmació «Jo esdevindré el que esdevindré»?

8 En resposta, Jehovà li va revelar un aspecte captivador de la seva personalitat que està relacionat amb el significat del seu nom. Li va dir a Moisès: «Jo esdevindré el que esdevindré» (Èxode 3:14NM). Moltes traduccions bíbliques diuen: «Jo sóc el qui sóc». Però traduccions més exactes demostren que Déu no estava senzillament afirmant la seva existència. Més aviat, Jehovà estava ensenyant a Moisès, i per extensió a tots nosaltres, que Ell ‘esdevindria’, o decidiria ser, el que fos necessari per complir les seves promeses. La versió de J. B. Rotherham tradueix acuradament aquest verset: «Jo Esdevindré el que jo vulgui». Un expert en hebreu bíblic ho explica així: «Sigui quina sigui la situació o la necessitat [...], Déu n’‘esdevindrà’ la solució».

9 Què significava això per als israelites? Independentment  de quines amenaces entelessin l’horitzó o del tràngol pel qual passessin, Jehovà esdevindria el que calgués per alliberar-los de l’esclavitud i portar-los a la Terra Promesa. Sens dubte, aquest nom els va infondre confiança en Déu llavors i també ho pot fer per nosaltres avui dia (Salm 9:10). Per què?

10, 11. En quin sentit ens ajuda el nom de Jehovà a veure’l com el millor Pare que ens puguem imaginar? Posa’n un exemple.

10 Com saben tots els pares, per cuidar els fills han de ser adaptables i polifacètics. Al llarg del dia potser han de fer de metges, cuiners, mestres, jutges, policies i molts altres papers. Totes aquestes responsabilitats poden fer que se sentin aclaparats. A més, saben que els fills confien totalment en ells i saben que el papa i la mama els curen quan es fan mal, resolen les baralles, arreglen les joguines trencades i contesten les preguntes amb què constantment els bombardegen. Si a això afegim les pròpies limitacions dels pares, no és d’estranyar que molts s’acabin frustrant i se sentin incapaços d’estar a l’altura de tot el que s’espera d’ells.

11 Jehovà també és un Pare amorós. Tanmateix, no hi ha res que no pugui arribar a ser per cuidar els seus fills terrestres de la millor manera, sempre que això estigui d’acord amb els seus principis. I és que el seu nom, Jehovà, ens convida a veure’l com el millor Pare que podem tenir (Jaume 1:17). Moisès i tots els altres israelites fidels van poder experimentar que Jehovà és lleial al Seu nom. Meravellats, van veure com Jehovà esdevenia, entre altres coses, un Comandant Militar invencible, l’Amo de les forces de la natura, un Legislador incomparable, un Jutge, un Arquitecte i un Déu que els proporcionava el menjar i l’aigua necessaris i s’encarregava que no se’ls desgastessin la roba i les sandàlies.

12. Quina diferència hi havia entre l’actitud de Faraó i la de Moisès envers Jehovà?

 12 Com hem vist, Déu ens ha fet saber el seu nom, ens ha revelat detalls emocionants sobre la persona que representa aquest nom i ens ha demostrat que està a l’altura d’aquest nom. Això demostra que vol que cadascun de nosaltres el coneguem. Acceptaràs la seva invitació? El desig de Moisès de conèixer Déu va marcar la seva vida i el va apropar encara més al seu Pare celestial (Nombres 12:6-8; Hebreus 11:27). Desgraciadament, la major part dels contemporanis de Moisès no tenia el mateix desig. Per exemple, quan aquest va mencionar el nom de Jehovà davant de Faraó, l’arrogant monarca va replicar: «Qui és Jahveh [...]?» (Èxode 5:2). Faraó no tenia cap interès en conèixer Jehovà. Al contrari, va rebutjar el Déu d’Israel com si fos de poca importància. Avui dia hi ha moltes persones que també tenen aquest punt de vista, i això les cega davant una de les veritats més importants: Jehovà és el Senyor Sobirà.

Jehovà, el Senyor Sobirà

13, 14. (a) Per què rep Jehovà tants títols a la Bíblia, i quins són alguns d’ells? (Consulta el requadre « Alguns títols de Jehovà».) (b) Per què és Jehovà l’únic que pot rebre el títol de «Senyor Sobirà»?

13 Com que Jehovà és tan adaptable i polifacètic, les Escriptures li atribueixen una gran quantitat de títols que, en comptes d’eclipsar el seu nom personal, en complementen el significat. Per exemple, se l’anomena «Senyor, Déu sobirà» (2 Samuel 7:22BCI). Aquest majestuós títol, que apareix centenars de vegades a la Bíblia, ens diu molt sobre la posició que ocupa Jehovà. Mostra que és l’únic que té el dret de governar l’univers. Vegem per què.

14 Jehovà és l’únic que pot ser anomenat Creador. Apocalipsi (Revelació) 4:11 diu: «Digne ets, Senyor, de rebre la glòria i l’honor i el poder: perquè tu vas crear totes  les coses, i per la teva voluntat existeixen i foren creades». Aquestes impressionants paraules no podrien fer referència a ningú altre. Tot el que hi ha a l’univers ha arribat a existir gràcies a Jehovà! No hi ha cap dubte, doncs, que Jehovà mereix l’honor, el poder i la glòria que pertanyen al Senyor Sobirà i Creador de totes les coses.

15. Per què rep Jehovà el títol de «Rei dels segles»?

15 Un altre títol que només s’aplica a Jehovà és «Rei dels segles», o de l’eternitat (1 Timoteu 1:17). Què implica? Encara que per a nosaltres és difícil d’entendre, Jehovà és etern. Salm 90:2 diu: «Des de sempre i per sempre, tu ets Déu». Déu mai va tenir principi, perquè sempre ha existit. Amb raó se l’anomena «l’Ancià de dies», ja que existia abans que qualsevol altra persona o cosa a l’univers! (Daniel 7:9, 13, 22.) Per tant, qui pot qüestionar el seu dret a ser el Senyor Sobirà?

16, 17. (a) Per què no podem veure Jehovà, però per què no ens ha de sorprendre? (b) En quin sentit és Jehovà molt més real que allò que podem veure o tocar?

16 Malauradament, molts fan el mateix que Faraó, perquè donen excessiva importància a allò que veuen. És cert, ningú no pot veure el Senyor Sobirà, ja que és un ésser espiritual, invisible als ulls humans (Joan 4:24). De fet, si una persona de carn i ossos estigués davant la presència de Jehovà, moriria a l’acte. Jehovà mateix va dir a Moisès: «No pots veure la meva faç, perquè cap home no pot veure’m i viure» (Èxode 33:20; Joan 1:18).

17 Això no ens hauria de sorprendre. Després de veure una petita part de la glòria de Jehovà, lògicament a través d’un àngel, la cara de Moisès «resplendia», fins al punt que als israelites els feia por mirar-lo a la cara (Èxode 33:21-23; 34:5-7, 29, 30). És evident, doncs, que cap humà pot veure el Senyor Sobirà en tota la seva glòria. Llavors, hauríem de concloure que Déu no és tan real com allò que podem  veure i tocar? I ara! Cada dia acceptem realitats que no podem veure, com el vent, les ones de ràdio i els pensaments. Jehovà, però, és molt més real que qualsevol cosa que puguem tocar o veure, perquè tot el que hi ha al món físic s’acaba deteriorant amb els anys (Mateu 6:19). En canvi, Ell és immutable, i el pas del temps, fins i tot de milers de milions d’anys, no l’afecta. No obstant això, l’hauríem de veure senzillament com una força abstracta i impersonal o una Primera Causa imprecisa? Vegem-ho.

Un Déu amb personalitat

18. Quina visió va rebre Ezequiel, i què simbolitzen les quatre cares de les criatures que hi ha al voltant de Jehovà?

18 Encara que no podem veure Déu, a la Bíblia trobem molts relats apassionants que ens permeten fer-nos una idea de com és la regió celestial. Un exemple el trobem al primer capítol d’Ezequiel. En una visió, Ezequiel va veure la part celestial de l’organització de Jehovà representada per un carro celestial. La descripció que fa de les poderoses criatures espirituals que hi ha al voltant de Jehovà crida especialment l’atenció (Ezequiel 1:4-10). Aquestes criatures tenen molt a veure amb Jehovà, i la seva aparença ens ensenya moltes coses sobre Ell. Cadascuna d’elles té quatre cares, una de bou, una de lleó, una d’àguila i una d’home, que simbolitzen les quatre qualitats principals de la personalitat de Déu (Apocalipsi 4:6-8, 10).

19. Quina qualitat representa (a) la cara de bou? (b) la cara de lleó? (c) la cara d’àguila? (d) la cara d’home?

19 A la Bíblia, el bou normalment representa el poder, ja que és un animal amb una fortalesa immensa. D’altra banda, el lleó sovint simbolitza la justícia, perquè la justícia implica coratge, i, com tots sabem, el lleó és un animal molt valent. Les àguiles es caracteritzen per la seva bona vista; poden veure fins i tot objectes diminuts a kilòmetres  de distància. Per tant, la cara de l’àguila és un bon símbol de la saviesa perspicaç de Jehovà. Però, i la cara amb forma d’home? Bé, com que l’home ha estat creat a la imatge de Déu, és l’única criatura que pot reflectir la qualitat predominant de Déu: l’amor (Gènesi 1:26). Aquests quatre trets de la personalitat de Jehovà, és a dir, el poder, la justícia, la saviesa i l’amor, es fan tan evidents al llarg de les Escriptures que podem dir que són els atributs cardinals de Jehovà.

20. Ens ha de preocupar que la personalitat de Déu hagi canviat? Explica per què.

20 Ja han passat centenars d’anys des que la Bíblia va descriure la personalitat de Jehovà. Ens ha de preocupar que Déu hagi canviat? No, la seva personalitat mai canvia. Ell ens assegura: «Jo sóc Jahveh, no canvio» (Malaquies 3:6). En comptes de canviar arbitràriament, Jehovà arriba a ser el millor Pare al manifestar els trets de la seva personalitat que són més adients per a cada situació. De les quatre qualitats, la que més predomina és l’amor. Impregna tot el que fa. Sempre exerceix amb amor el seu poder, la seva justícia i la seva saviesa. Fixa’t quina afirmació tan extraordinària  fa la Bíblia sobre aquesta qualitat de Déu: «Déu és amor» (1 Joan 4:8). No diu que Déu tingui amor o que sigui amorós, sinó que és amor. L’amor, l’essència del seu ésser, és el motor de totes les seves accions.

«Heus aquí, aquest és el nostre Déu»

21. Com ens sentirem a mesura que comprenguem millor les qualitats de Jehovà?

21 Alguna vegada has vist un nen petit assenyalant el seu pare i dient tot orgullós als seus amics: «Aquest és el meu pare»? Doncs els adoradors de Jehovà tenim moltíssimes raons per sentir el mateix cap a ell. La Bíblia prediu que arribarà el dia que totes les persones fidels diran: «Heus aquí, aquest és el nostre Déu» (Isaïes 25:8, 9). Com més comprenguis les qualitats de Déu, més t’adonaràs que Jehovà és el millor Pare que ens puguem imaginar.

22, 23. Com descriu la Bíblia el nostre Pare celestial, i per què podem estar segurs que Ell vol que ens hi apropem?

22 Déu no és un Pare fred, distant o llunyà, com han ensenyat molts filòsofs i mestres religiosos rígids. Difícilment ens sentiríem atrets a un Déu fred. De fet, la Bíblia no descriu el nostre Pare celestial així; al contrari, l’anomena «el Déu feliç» (1 Timoteu 1:11NM). A més, pot ser ferm i tendre. Per exemple, quan veu que les seves criatures inteŀligents violen els manaments que els dóna per al seu bé, ‘li dol en el seu cor’ (Gènesi 6:6; Salm 78:41). En canvi, quan actuem sàviament d’acord amb la seva Paraula, ‘alegrem el seu cor’ (Proverbis 27:11).

23 El nostre Pare vol que ens apropem a ell. La seva Paraula ens anima a ‘cercar el Senyor per si el trobem a les palpentes, encara que no és pas lluny de cadascú de nosaltres’ (Fets [Actes] 17:27). Però, de debò és possible que simples humans ens puguem apropar al Senyor Sobirà de l’univers?