Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 10

‘Sigues imitador de Déu’ a l’utilitzar el teu poder

‘Sigues imitador de Déu’ a l’utilitzar el teu poder

1. En quina trampa cauen fàcilment els humans?

«DARRERE de tot poder sempre s’amaga una trampa.» Aquestes paraules escrites per una poetessa del segle XIX ens fan pensar en la trampa en què, per desgràcia, cauen els humans imperfectes: l’abús de poder. I això és el que ha passat al llarg de la història: l’home ha dominat l’home «per al seu propi mal» (Eclesiastès 8:9). Aquesta manera d’exercir el poder sense amor ha resultat en un patiment indescriptible.

2, 3. (a) Què podem dir de la manera com Jehovà utilitza el poder? (b) Per què podem dir que tenim poder, i com l’hauríem d’utilitzar?

2 En canvi, Jehovà, qui té poder iŀlimitat, no n’abusa mai. Com hem vist fins ara, sempre utilitza el poder, ja sigui creador, destructor, protector o restaurador, d’acord amb el seu propòsit amorós. Al contemplar la manera com exerceix el poder, ens sentim atrets a Ell, cosa que ens motiva a fer-nos «imitadors de Déu» quan utilitzem el nostre poder (Efesis 5:1). Però, és que tenim poder els humans?

3 Recorda que Déu va crear l’home «a la seva imatge» (Gènesi 1:26, 27). Per tant, sí que tenim poder, si més no, fins a cert grau. Per exemple, tenim la capacitat de treballar; podem exercir control, autoritat i influència sobre els altres, en especial aquells qui ens estimen; i també tenim força física i béns materials. El salmista va dir de Jehovà: «En tu hi ha la font de la vida» (Salm 36:9). Ja sigui directament o indirectament, Déu és la font de qualsevol poder legítim que puguem tenir. Per tant, volem utilitzar-lo de manera que li agradi. Com ho podem fer?

 El secret està en l’amor

4, 5. (a) Quina és la clau per fer un bon ús del poder, i com ho demostra l’exemple de Déu? (b) Com ens ajudarà l’amor a utilitzar el poder correctament?

4 Tal com ho demostra Déu amb el seu propi exemple, la clau per saber utilitzar el poder de la millor manera és l’amor. Recorda el que vam veure al capítol 1 sobre els quatre atributs cardinals de Déu, és a dir, el poder, la justícia, la saviesa i l’amor. Quin dels quatre predominava? L’amor, perquè, com diu 1 Joan 4:8, «Déu és amor». Sens dubte, Jehovà és amor, i aquest atribut impregna tot el que fa. Per això, quan utilitza el seu poder, ho fa motivat per l’amor i buscant el bé dels qui l’estimen.

5 L’amor també ens ajudarà a utilitzar el poder correctament, ja que la Bíblia ens diu que l’amor és «bondadós» i «no cerca el propi interès» (1 Corintis 13:4, 5). Per tant, l’amor no permetrà que siguem cruels o durs amb aquells sobre qui tenim certa autoritat. Al contrari, farà que tractem amb dignitat les persones i que anteposem els seus sentiments i necessitats als nostres (Filipencs 2:3, 4).

6, 7. (a) Què és el temor de Déu, i com ens ajudarà a no abusar del poder? (b) Iŀlustra la relació entre el temor a desagradar Déu i l’amor que sentim per Ell.

6 L’amor està molt relacionat amb un altre sentiment que ens ajudarà a no abusar del poder: el temor de Déu. Però, quina importància té aquesta virtut? Proverbis 16:6 ens diu que «amb el temor de Jahveh l’home s’aparta del mal», i això inclou evitar l’abús de poder. El temor de Déu farà que no tractem malament aquells qui estan sota la nostra autoritat. Per què? Per començar, perquè tots sabem que som responsables davant de Déu (Nehemies 5:1-7, 15). Però aquest temor encara va  més enllà. Les paraules de l’idioma original que es tradueixen «temor» sovint es refereixen a un respecte i una profunda admiració cap a Déu. La Bíblia associa el temor amb l’amor a Déu (Deuteronomi 10:12, 13). Aquesta admiració cap a ell inclou un temor sa de no fer res que li desagradi, no per por de les conseqüències, sinó perquè l’estimem de tot cor.

7 Per entendre-ho, pensa en la relació que hi ha entre un pare i un nen petit. Encara que el nen sap que el pare l’estima, també és conscient que si es porta malament el renyarà. Tot i això, el nen no viu terroritzat pel pare; al contrari, se l’estima molt i s’esforça per tenir la seva aprovació. Doncs passa el mateix amb el temor que sentim cap a Déu, el nostre Pare celestial. Com que ens l’estimem molt, no volem fer res que li ‘dolgui en el seu cor’ (Gènesi 6:6). Al contrari, desitgem alegrar-lo (Proverbis 27:11). Per això volem fer un bon ús del poder. Analitzem ara com ho podem fer.

En la família

8. (a) Quina autoritat té el marit en la família, i com l’ha d’exercir? (b) Com demostra el marit que honra la seva esposa?

8 Parlem primer de la família. Efesis 5:23 ens diu que «el marit és el cap de la muller». Ara bé, com ha d’exercir el marit l’autoritat que Déu li ha donat? La Bíblia recorda als marits que exerceixin la seva autoritat «amb coneixement, donant honor a la dona com a un vas més fràgil» (1 Pere 3:7). La paraula grega que es tradueix «honor» significa «valor», «preu» i «respecte». El marit que respecta la seva dona no la maltracta físicament ni la humilia o la rebaixa, ja que això anuŀlaria la seva autoestima. Tot al contrari, reconeix la seva vàlua, la tracta amb respecte i li fa saber que és de gran valor als seus ulls. I això ho demostra amb el que diu  i amb el que fa, tant en públic com en privat (Proverbis 31:28). Un marit com aquest no tan sols es guanya l’amor i el respecte de la seva dona, sinó el que és més important: l’aprovació de Déu.

Quan el marit i la dona es tracten amb respecte i amor, estan utilitzant bé el seu poder

9. (a) Quin poder té la dona en la família? (b) Què ajudarà la dona a usar les seves aptituds per cooperar amb el seu marit, i amb quin resultat?

9 La dona també té cert grau de poder dins la família. La Bíblia parla de dones fidels que, encara que respectaven l’autoritat del marit, van prendre la iniciativa a influir positivament en ell o a evitar que prengués una mala decisió (Gènesi 21:9-12; 27:46-28:2). Pot ser que la dona tingui una ment més desperta o aptituds que ell no té, però mai ha d’oblidar que s’ha de ‘sotmetre al propi marit, com al Senyor’ (Efesis 5:22, 33). Tenir present el desig d’agradar Déu l’ajudarà a utilitzar les seves aptituds per coŀlaborar amb el seu marit en comptes de menysprear-lo o intentar dominar-lo. Una «dona sàvia» coopera amb el seu marit per edificar la família i, d’aquesta manera, manté la pau amb Déu (Proverbis 14:1).

10. (a) Quina autoritat ha donat Déu als pares? (b) Què significa la paraula disciplina, i com s’hauria d’impartir? (Consulta també la nota.)

10 Déu també ha donat autoritat als pares. La Bíblia adverteix: «Pares, no exaspereu els vostres fills, sinó crieu-los en la disciplina i l’amonestació del Senyor» (Efesis 6:4). A la Bíblia, la paraula disciplina pot significar «educació, instrucció, entrenament». Per tal que els nens creixin feliços i tinguin èxit a la vida, necessiten normes i límits que els donin guia clara i orientació. La Bíblia relaciona aquesta disciplina, o educació, amb l’amor (Proverbis 13:24). Per tant, «el bastó de la disciplina» no vol dir que se’ls hagi de maltractar emocionalment o físicament  (Proverbis 22:15; 29:15). * Els pares que disciplinen el nen d’una manera rígida o dura en comptes de fer-ho amb amor, estan abusant de la seva autoritat i poden desanimar el fill (Colossencs 3:21). D’altra banda, si imparteixen la disciplina amb equilibri, el nen entendrà que els pares l’estimen i estan preocupats per ell i per la classe de persona que arribarà a ser.

11. Com poden els fills usar el seu poder correctament?

11 I què podem dir dels fills? Com poden fer un bon ús del seu poder? Proverbis 20:29 diu que «la glòria dels joves és llur força». Si ets jove, recorda que no hi ha millor manera d’utilitzar el teu temps i les teves forces que servint el «teu Creador» ara que pots (Eclesiastès 12:1). Els joves han de tenir en compte que les seves accions poden afectar els sentiments dels pares (Proverbis 23:24, 25). Quan els fills es porten bé i obeeixen els seus pares cristians, els fan molt feliços (Efesis 6:1). I això és «agradable al Senyor» (Colossencs 3:20).

En la congregació

12, 13. (a) Com han de veure els ancians l’autoritat que tenen en la congregació? (b) Per què han de tractar el ramat amb tendresa? Iŀlustra-ho.

12 Jehovà ha nomenat superintendents perquè s’ocupin de la congregació (Hebreus 13:17). Aquests germans han d’utilitzar l’autoritat que Déu els ha donat per vetllar per les necessitats i el benestar del ramat. Però, els dóna aquesta posició de responsabilitat el dret de dominar els germans? És clar que no! Els ancians han de tenir un punt de vista humil i equilibrat respecte  la seva responsabilitat a la congregació (1 Pere 5:2, 3). La Bíblia els recorda que pasturin «l’església de Déu que ell adquirí amb la seva pròpia sang» (Fets [Actes] 20:28). Quina raó de pes per tractar cada membre del ramat amb tendresa!

13 Ho podríem iŀlustrar d’aquesta manera: imagina’t que un bon amic et demana que li cuidis una cosa que s’estima molt i que li ha costat molts diners. Oi que en tindries molta cura? De la mateixa manera, Déu ha donat als ancians la responsabilitat de cuidar un bé molt preuat: la congregació, que es compara amb un ramat d’ovelles (Joan 21:16, 17). Jehovà estima tant les seves ovelletes que les ha comprat amb la preciosa sang del Seu Fill unigènit, Jesucrist. Déu no hauria pogut pagar un preu més alt. Per això, els ancians humils ho tenen sempre present i tracten les ovelles com Jehovà vol.

El «poder de la llengua»

14. Quin poder té la llengua?

14 La Bíblia diu: «Mort i vida estan en poder de la llengua» (Proverbis 18:21). Que certes són aquestes paraules! T’has sentit mai ferit per la bufetada d’unes paraules ofensives o irreflexives? La llengua pot fer molt de mal però també té el poder de fer molt de bé. Proverbis 12:18 diu que «la llengua dels savis és medicina», i amb raó, perquè les paraules positives i edificants poden ser com un bàlsam curatiu per al cor. Vegem-ne alguns exemples.

15, 16. Com podem utilitzar la llengua per animar els altres?

15 La Bíblia ens anima que ‘encoratgem els abatuts’ (1 Tessalonicencs 5:14BEC). De vegades, fins i tot els servents fidels de Jehovà han de lluitar contra la depressió. Com pots ajudar-los? Dóna’ls encomi sincer i específic perquè s’adonin que són de gran valor als  ulls de Jehovà, i comparteix amb ells versets de la Bíblia que mostrin que Jehovà estima i cuida els qui «tenen el cor trencat» i estan «contrits d’esperit» (Salm 34:18). Així, a l’utilitzar el poder de la llengua per consolar, demostraràs que estàs imitant el nostre Pare compassiu, qui «consola els deprimits» (2 Corintis 7:6MM).

16 Una altra manera com podem utilitzar el poder de la llengua és animant els altres. Per exemple, saps d’algú a la congregació a qui se li hagi mort algú estimat? Unes paraules que mostrin que et preocupes per ell poden fer molt per consolar el seu cor abatut. T’has adonat si hi ha algun germà o germana gran que pensi que ningú no el necessita? Busca paraules amables que li demostrin que l’estimes i que tots el necessiten. I què pots fer pels qui pateixen malalties cròniques? Una trucada telefònica o una visita els pot animar molt. No creus que Jehovà es deu posar molt content en veure que utilitzem el poder de la llengua «per a l’edificació»? (Efesis 4:29.)

Quan prediquem, utilitzem el nostre poder de la millor manera

17. Quina és la millor manera d’utilitzar la nostra llengua en benefici dels altres, i per què ho hem de fer?

 17 Ara bé, no oblidem que la millor manera d’utilitzar el poder de la llengua és predicant la bona nova del Regne de Déu. Proverbis 3:27 ens recorda: «No neguis el bé als qui se’l mereixen, quan tens en el poder de la teva mà de fer-lo». Tots tenim l’obligació de compartir amb els altres el missatge de la bona nova, ja que els pot salvar la vida. Jehovà ha estat molt generós al donar-nos aquest missatge tan urgent i, per tant, no estaria bé que ens els quedéssim només per a nosaltres (1 Corintis 9:16, 22). Però, fins a quin punt vol Jehovà que hi participem?

 Serveix Jehovà «amb tota la teva força»

18. Què espera Jehovà de nosaltres?

18 L’amor que sentim per Jehovà ens mourà a participar plenament en l’obra de predicar. Independentment de quina sigui la nostra situació, què és el que Jehovà espera de tots nosaltres? La Bíblia diu: «En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes» (Colossencs 3:23BEC). De fet, el manament més important que Jesús va donar és: «Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment i amb tota la teva força» (Marc 12:30). Per tant, Jehovà espera que cadascú de nosaltres l’estimi i el serveixi amb tota l’ànima.

19, 20. (a) Si l’ànima engloba el cor, la ment i les forces, per què a Marc 12:30 es mencionen aquests tres elements per separat? (b) Què significa servir Jehovà amb tota l’ànima?

19 Aleshores, què significa servir Déu amb tota l’ànima? Sabem que l’ànima és tota la persona, amb les seves facultats físiques i mentals. Llavors, si l’ànima ja engloba el cor, la ment i les forces, per què a Marc 12:30 es mencionen els tres elements per separat? Pensa en aquest exemple. En temps bíblics, una persona es podia vendre a si mateixa (la seva ànima) com a esclava. Però això no volia dir que servís l’amo de tot cor, o amb totes les seves forces o facultats mentals (Colossencs 3:22). En aquest verset, Jesús va fer referència a aquests elements per separat per recalcar que hem de donar-ho tot en el nostre servei a Jehovà. Al servir-lo amb tota l’ànima, ens hi entreguem amb totes les nostres forces i energies.

20 Significa això que tots hem d’invertir la mateixa quantitat de temps i energies en el ministeri? Això seria del tot impossible, ja que les circumstàncies i habilitats de cadascú són diferents. Per exemple, una persona jove  que gaudeix de bona salut i té molta energia podrà passar més temps en la predicació que un germà gran que ja no té tantes forces. De la mateixa manera, un solter que no té cap responsabilitat familiar tindrà més temps que no pas un germà que s’ha d’ocupar de la seva família. Bé, si la nostra situació personal ens permet dedicar més temps a la predicació, hauríem d’estar molt agraïts, però això no ens dóna el dret a criticar o comparar-nos amb els altres (Romans 14:10-12). Tot el contrari, volem utilitzar les nostres energies per animar els altres.

21. Quina és la manera més important d’utilitzar el nostre poder?

21 A l’utilitzar el poder correctament, Jehovà ens ha posat l’exemple perfecte. Tot i la nostra imperfecció, tots nosaltres desitgem imitar-lo el millor que puguem. Això es pot aconseguir tractant amb respecte aquells qui estan sota la nostra autoritat i participant amb tota l’ànima en la predicació, l’obra que Jehovà ens ha encarregat per salvar la vida de les persones (Romans 10:13, 14). Recorda que, quan dones el millor de tu a Jehovà, el fas molt feliç. No et sents mogut a fer tot el possible per un Déu tan amorós i tan comprensiu? Sens dubte, mai podràs utilitzar el teu poder d’una manera millor.

^ § 10 En temps bíblics, la paraula hebrea per a «bastó» es referia a un pal o una vara, com la que utilitzaven els pastors per guiar les seves ovelles (Salm 23:4). Per això, parlant de l’autoritat que tenen els pares, el «bastó» no transmet la idea d’un càstig dur, sinó d’una guia impartida amb amor.