Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 6

El poder destructor: «Jahveh és un home de guerra»

El poder destructor: «Jahveh és un home de guerra»

1-3. (a) Quin perill amenaçava els israelites? (b) Com va lluitar Jehovà pel seu poble?

ELS israelites estaven atrapats. A un costat tenien les muntanyes i, a l’altre, el mar. L’exèrcit egipci, una despietada màquina de matar, els perseguia decidit a aniquilar-los. * Tot i la situació, Moisès va animar el poble de Déu a no perdre l’esperança. «Jehovà lluitarà per vosaltres», els va assegurar (Èxode 14:14).

2 Segurament Moisès va invocar Jehovà, qui va respondre: «Per què clames a mi? [...] Alça el teu bastó i estén la teva mà damunt del mar i parteix-lo en dos» (Èxode 14:15, 16). Ara tracta de visualitzar el que passa a continuació: Jehovà dóna l’ordre al seu àngel i la columna de núvol es col·loca a la rereguarda d’Israel, potser estenent-se com una llarga muralla que trenca la línia d’atac dels egipcis (Èxode 14:19, 20; Salm 105:39). A continuació Moisès estira el seu braç i el vent comença a bufar tant fort que parteix el mar. D’alguna manera les aigües s’alcen com murs a banda i banda, cosa que obre un camí que permet que creui tota la nació (Èxode 14:21; 15:8).

3 Qualsevol amb dos dits de seny s’hauria retirat al veure una demostració de poder com aquesta; en canvi, l’orgullós Faraó ordena atacar (Èxode 14:23). L’exèrcit es llança a la persecució, però tan bon punt és entre els murs d’aigua, les rodes dels carros comencen a caure,  fet que causa una gran confusió. Un cop els israelites arriben a l’altra banda i són fora de perill, Jehovà ordena a Moisès: «Estén la teva mà damunt del mar a fi que les aigües tornin sobre els egipcis, sobre els seus carros i sobre els seus cavallers». Llavors, els murs d’aigua es desplomen i Faraó i l’exèrcit egipci queden enterrats (Èxode 14:24-28; Salm 136:15).

Al mar Roig, Jehovà va demostrar ser «un home de guerra»

4. (a) Què va demostrar ser Jehovà al mar Roig? (b) Com podrien reaccionar algunes persones davant aquesta descripció de Jehovà?

4 Sens dubte, l’alliberació d’Israel a través del mar Roig va ser un moment crucial en la història dels tractes de Déu amb la humanitat. En aquella ocasió, Jehovà va demostrar ser «un home de guerra» (Èxode 15:3). Però, què penses d’aquesta descripció de Jehovà? Com que la guerra ha portat tant de dolor i tanta misèria a la humanitat, creus que el poder destructor de Déu podria allunyar-te d’ell en comptes d’apropar-t’hi?

Diferències entre els conflictes humans i les guerres de Déu

5, 6. (a) Per què s’escau el títol «Jahveh dels exèrcits»? (b) En què es diferencien les guerres divines de les guerres dels homes?

5 El títol «Jahveh dels exèrcits» s’utilitza unes tres-centes vegades en les Escriptures Hebrees i dues en les Escriptures Gregues Cristianes (1 Samuel 1:11). Com a Sobirà, Jehovà disposa d’un exèrcit immens amb un poder destructor tremend (Josuè 5:13-15; 1 Reis 22:19; Isaïes 37:36). És cert que a ningú li agrada veure morir persones, però recordem que les guerres de Déu són totalment diferents dels conflictes humans. Malgrat els esforços dels dirigents polítics i militars per justificar aquestes agressions, al darrere sempre hi ha cobdícia i egoisme.

 6 En canvi, Jehovà no es deixa emportar per les emocions. Deuteronomi 32:4 diu: «Ell és la Roca, la seva obra és perfecta, perquè tots els seus camins són justícia». De fet, la Paraula de Déu condemna la ira desenfrenada, la crueltat i la violència (Gènesi 49:7; Salm 11:5). Per tant, Jehovà no actua sense pensar. Al contrari, utilitza el seu poder destructor amb moderació i només com a últim recurs. Aquest fet es veu clarament en les paraules que va dir a través d’Ezequiel: «¿Em complac potser en la mort del malvat? –afirmació del Senyor Jahveh. ¿No vull que torni dels seus camins, i que visqui?» (Ezequiel 18:23).

7, 8. (a) A quina conclusió equivocada va arribar Job? (b) Com va corregir Elihú el punt de vista equivocat de Job? (c) Quina lliçó en podem aprendre?

7 Aleshores, per què utilitza Jehovà el seu poder destructor? Recordem el que li va passar a Job. Satanàs va qüestionar si Job, i per extensió qualsevol humà, mantindria integritat sota prova. Jehovà va contestar l’acusació permetent que Satanàs posés a prova Job, qui, com a conseqüència, va contraure una malaltia i va perdre els seus fills i tot el que posseïa (Job 1:1-2:8). Al no conèixer tots els fets, Job va pensar erròniament que Déu l’havia convertit en el Seu «enemic» i en el «blanc» del Seu atac, i que l’estava castigant injustament (Job 7:20, MM; 13:24, MM).

8 El jove Elihú va raonar amb Job: «Dius: La meva justícia és més gran que la de Déu» (Job 35:2). No és gens savi pensar que nosaltres sabem més que Déu o creure que Ell actua injustament. Elihú va dir que era «lluny de Déu de fer maldat, i del Totpoderós de fer iniquitat», i va afegir: «No podem abastar el Totpoderós, immens en força i justícia; ell, ric en bondat, no viola mai el dret» (Job 34:10; 36:22, 23; 37:23BCI). Per tant,  podem estar segurs que quan Déu lluita és perquè té un bon motiu. Analitzem algunes de les raons per les quals, de vegades, el Déu de la pau adopta el rol de guerrer (1 Corintis 14:33).

Per què ha de lluitar el Déu de la pau

9. Per què lluita el Déu de la pau?

9 Després de lloar Déu com a «home de guerra», Moisès va dir: «Qui com tu entre els déus, Jahveh? Qui com tu, majestuós en santedat?» (Èxode 15:11). El profeta Habacuc també va escriure: «Els teus ulls són massa purs per mirar el mal, i tu no pots contemplar la malícia» (Habacuc 1:13). Com veiem, tot i que Jehovà és un Déu d’amor, també és sant i just i, de vegades, aquestes qualitats són les que el mouen a utilitzar el seu poder destructor (Isaïes 59:15-19; Lluc 18:7). Per tant, Jehovà no rebaixa la seva santedat pel fet de lluitar; més aviat lluita perquè és sant (Levític 19:2).

10. (a) Quan i per què va sorgir la necessitat que Jehovà lluités? (b) Quina era l’única manera de resoldre l’enemistat de Gènesi 3:15, i com beneficiarà la humanitat obedient?

10 Pensa en la situació que va sorgir arran de la rebel·lió d’Adam i Eva contra Déu (Gènesi 3:1-6). Tolerar aquella injustícia hauria restat pes a la posició de Jehovà com a Sobirà de l’univers. Per tant, com a Déu de justícia, es va veure obligat a sentenciar-los a mort (Romans 6:23). En la primera profecia de la Bíblia, Jehovà va predir que hi hauria enemistat entre els seus servidors i els de «la serp», Satanàs (Apocalipsi [Revelació] 12:9; Gènesi 3:15). Aquesta enemistat només es resoldria destruint el Diable (Romans 16:20). Però, a la vegada, aquest acte de justícia resultaria en moltes benediccions per a la humanitat, ja que l’alliberaria de la influència  de Satanàs i obriria el camí a la instauració del paradís a la Terra (Mateu 19:28). Mentrestant, però, Jehovà hauria d’intervenir de tant en tant per protegir el seu poble en sentit físic i espiritual de la constant amenaça d’aquells qui farien costat a Satanàs.

Déu actua per eradicar la maldat

11. Per què es va sentir Déu obligat a portar un diluvi global?

11 El Diluvi dels dies de Noè és un exemple que ens mostra com Jehovà intervé per protegir els seus servents. Gènesi 6:11, 12 diu: «I la terra s’havia corromput davant de Déu, i la terra era plena de violència. I Déu mirà la terra i, heus aquí, estava corrompuda, perquè tota carn havia corromput el seu camí sobre la terra». Permetria Déu que els malvats extingissin fins l’últim resquitx de moralitat a la Terra? No, Jehovà es va sentir obligat a portar el Diluvi per eradicar de la Terra aquells individus d’inclinació violenta i immoral.

12. (a) Què va predir Jehovà en relació a la «llavor» d’Abraham? (b) Per què s’havia d’exterminar els amorreus?

12 Va passar el mateix amb els cananeus. Jehovà va prometre a Abraham que a través de la seva «llavor» es beneirien totes les famílies de la Terra. Per tal de complir el seu propòsit, donaria a la seva descendència la terra de Canaan, on vivien els amorreus. Però, era just que Déu fes fora de la seva terra aquella gent? Bé, Jehovà va predir que passarien uns quatre-cents anys fins que els expulsés «perquè la iniquitat dels amorreus encara no [era] completa» (Gènesi 12:1-3; 13:14, 15; 15:13, 16; 22:18). * Durant aquell temps els amorreus no van rectificar, sinó que es van enfonsar més i més en la corrupció  moral. Canaan va arribar a ser una terra d’idolatria, tacada de sang i de pràctiques sexuals degradants (Èxode 23:24; 34:12, 13; Nombres 33:52). Fins i tot van arribar al punt de matar els seus fills sacrificant-los en el foc. Com podia un Déu sant exposar la seva gent a aquella maldat? Déu va dir: «La terra s’ha contaminat, per això jo he castigat la seva iniquitat sobre ella, i la terra ha vomitat els seus habitants» (Levític 18:21-25). Tot i això, Jehovà no va fer una matança indiscriminada, sinó que va perdonar tots aquells qui volien servir-lo, com ara Rahab i els gabaonites (Josuè 6:25; 9:3-27).

Lluita pel seu nom

13, 14. (a) Per què calia que Jehovà santifiqués el seu nom? (b) Com va netejar el Seu nom de l’escarni?

13 Jehovà és sant, i per tant el seu nom també ho és (Levític 22:32). Jesús va ensenyar als seus deixebles a orar: «Sigui santificat el teu Nom» (Mateu 6:9). En la rebel·lió a Edèn es va profanar el nom de Déu, ja que es va qüestionar la Seva reputació i la Seva forma de governar. Jehovà no podia passar per alt aquella infàmia. Havia de netejar el seu nom d’aquell escarni (Isaïes 48:11).

14 Com ho va fer? Durant el temps que els israelites van viure com esclaus a Egipte, semblava que la promesa que Déu havia fet a Abraham de beneir totes les famílies de la Terra no tingués consistència. Però a l’alliberar-los d’Egipte i establir-los com a nació, Jehovà va netejar el Seu nom de totes les calúmnies. El profeta Daniel va fer referència a això a l’orar: «Senyor, Déu nostre, [...] vas fer sortir el teu poble de la terra d’Egipte amb mà forta, i et vas fer un Nom» (Daniel 9:15).

15. Per què va alliberar Jehovà els jueus de Babilònia?

15 És interessant que, quan Daniel va fer aquesta  oració, els jueus necessitaven que Jehovà tornés a actuar per santificar el Seu nom. La nació jueva estava en captivitat a Babilònia per haver desobeït Déu, i Jerusalem, la capital, estava en ruïnes. Daniel sabia que Jehovà magnificaria el Seu nom si feia tornar els jueus a la seva terra. Per això va pregar: «Oh Senyor, perdona! Oh Senyor, estigues atent i actua! No triguis per amor de tu mateix, Déu meu, perquè el teu Nom és anomenat sobre la teva ciutat i sobre el teu poble» (Daniel 9:18, 19).

Lluita a favor dels seus

16. Explica per què el fet que Jehovà es preocupi de netejar el seu nom no vol dir que sigui fred ni egocèntric.

16 Indica aquest afany per defensar el Seu nom que és un Déu fred i egocèntric? No, perquè a l’actuar d’acord amb la seva santedat i el seu amor per la justícia, Jehovà protegeix la seva gent. Pensa en el relat de Gènesi 14, que parla de l’ocasió en què quatre reis van segrestar Lot, el nebot d’Abraham. Amb l’ajut de Déu, Abraham va vèncer un exèrcit molt superior en nombre! Probablement, aquesta va ser la primera guerra enregistrada en «el llibre de les guerres de Jahveh», un llibre que recollia guerres del poble d’Israel que no consten en la Bíblia (Nombres 21:14). I no en seria l’última.

17. Com sabem que Jehovà va seguir lluitant pels israelites després d’entrar a la terra de Canaan? Posa’n algun exemple.

17 Poc abans d’entrar a la terra de Canaan, Moisès va assegurar als israelites: «Jahveh, el vostre Déu, que va davant vostre, ell lluitarà per vosaltres, d’acord amb tot el que féu per vosaltres a Egipte» (Deuteronomi 1:30; 20:1). Començant pel successor de Moisès, Josuè, i al llarg de l’època dels jutges i dels reis fidels d’Israel, Jehovà va seguir lluitant pel seu poble, i els va donar  moltes victòries espectaculars sobre els seus enemics (Josuè 10:1-14; Jutges 4:12-17; 2 Samuel 5:17-21).

18. (a) Per què podem estar agraïts que Déu no hagi canviat? (b) Què passarà quan l’enemistat descrita a Gènesi 3:15 arribi al seu clímax?

18 Jehovà no ha canviat, ni tampoc el seu propòsit de fer de la Terra un paradís on regnarà la pau (Gènesi 1:27, 28). Déu odia la maldat tant com el primer dia i es deleix per la seva gent; per això aviat actuarà per al benefici del seu poble (Salm 11:7). Molt aviat, l’enemistat de la qual parla Gènesi 3:15 arribarà al seu clímax de forma dramàtica i violenta. Per tal de santificar el seu nom i protegir la seva gent, Jehovà tornarà a ser «un home de guerra» (Zacaries 14:3; Apocalipsi 16:14, 16).

19. (a) Posa un exemple de per què el poder destructor de Jehovà ens pot acostar a ell. (b) Quin efecte hauria de tenir en nosaltres el Seu desig de lluitar per salvar-nos?

19 Pensa en aquesta il·lustració: Imagina’t que una mare i el seu fill són atacats per un animal ferotge. El pare surt en defensa de la família i mata la fera. Creus que la mare i el fill s’espantarien de la reacció del pare? I ara! Li estarien eternament agraïts per l’amor que els ha mostrat.  De manera similar, el poder destructor de Jehovà no ens ha de repel·lir; al contrari, el seu desig de lluitar per nosaltres ha de fer que l’estimem i el respectem encara més. Així «ador[arem] Déu de manera agradable, amb reverència i temor» (Hebreus 12:28).

Apropa’t a ‘l’home de guerra’

20. Què hauríem de fer quan llegim relats bíblics sobre guerres de Déu que no entenem del tot, i per què?

20 No podem esperar saber tots els perquès de les guerres de Jehovà, però una cosa és segura: Déu mai utilitza el seu poder destructor perquè sí, o de manera injusta o cruel. En la majoria dels casos, analitzar el context d’un relat bíblic ens permetrà veure les coses des de la perspectiva correcta (Proverbis 18:13). I fins i tot quan no tinguem tots els detalls, aprendre més de Jehovà i meditar en les seves precioses qualitats ens ajudarà a desfer qualsevol dubte. Al fer això, comprovarem que tenim molts motius per confiar en el nostre Déu, Jehovà (Job 34:12).

21. Tot i que de vegades actua com «un home de guerra», com és Jehovà realment?

21 Si bé és cert que, quan cal, Jehovà és «un home de guerra», Ell no estima la guerra. Per exemple, en la visió d’Ezequiel del carro celestial es representa Jehovà preparat per lluitar contra els seus enemics, però al seu voltant hi ha un arc iris, un símbol de pau (Gènesi 9:13; Ezequiel 1:28; Apocalipsi 4:3). És evident, doncs, que Jehovà és calmat i pacífic. Com va dir l’apòstol Joan, «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Totes les seves qualitats estan perfectament equilibrades. Quin magnífic privilegi poder apropar-nos a un Déu tan poderós i alhora tan amorós!

^ § 1 Segons Flavi Josep, un historiador jueu, l’exèrcit constava de «sis-cents carros amb cinquanta mil cavallers i dos-cents mil soldats, tots armats» (Antiguitats judaiques, II, XV, 3 [324]).

^ § 12 Tot fa pensar que el terme amorreu aquí es refereix a tots els pobles de Canaan (Deuteronomi 1:6-8, 19-21, 27; Josuè 24:15, 18).