Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 5

El poder creatiu: ‘El qui ha fet els cels i la Terra’

El poder creatiu: ‘El qui ha fet els cels i la Terra’

1, 2. Al pensar en el Sol, què aprenem del poder creatiu de Jehovà?

HAS estat mai vora una foguera en una nit freda? Segurament hauràs notat que has d’estar a la distància correcta del foc, perquè si t’apropes massa a les flames no pots aguantar l’escalfor, i si te n’allunyes sents la fredor de la nit.

2 Nosaltres també tenim un «foc» que ens escalfa de dia, tot i estar a 150 milions de kilòmetres de distància. * Imagina’t quin poder té el Sol que, malgrat estar molt lluny de nosaltres, podem sentir la seva calor! La Terra gira al voltant d’aquest forn termonuclear a la distància precisa. Si estigués més a prop, l’aigua de la Terra s’evaporaria, i si estigués més lluny, es congelaria. En qualsevol cas, no hi podria haver vida en el nostre planeta. A més, la llum del Sol és una energia no contaminant i eficaç que, a més de ser necessària per a la vida, és molt agradable (Eclesiastès 11:7).

Jehovà ha «preparat la llum i el sol»

3. Quina gran veritat ens ensenya el Sol?

3 Malauradament, la majoria de la gent no s’adona de la gran lliçó que aquest astre ens ensenya sobre Jehovà perquè, tot i que les nostres vides depenen del Sol, el donen per fet. La Bíblia diu: «Tu has preparat la llum i el sol» (Salm 74:16). Sens dubte, el Sol dóna glòria a Jehovà, ‘qui ha fet els cels i la terra’ (Salm 19:1; 146:6). I aquest és tan sols un dels molts cossos celestes que ens  mostren l’immens poder creatiu de Jehovà. Vegem amb més detall què aprenem dels astres, de la Terra i de tot allò que hi viu.

«Alceu els vostres ulls amunt, i mireu»

4, 5. (a) Quina potència té el Sol, i com és de gran aquest astre? (b) Com són les altres estrelles en comparació?

4 Com ja sabràs, el Sol és una estrella més. Sembla que sigui més gran que la resta perquè està molt més a prop nostre. Imagina’t quina potència deu tenir que el seu nucli assoleix una temperatura de 15.000.000 °C! Si poguessis agafar-ne un trosset de la mida del cap d’una agulla i portar-lo a la Terra, te n’hauries d’allunyar 140 kilòmetres per no cremar-te. De fet, el Sol emet cada segon l’energia equivalent a l’explosió de centenars de milions de bombes atòmiques.

5 El Sol és tan immens que dins hi cabrien més de 1.300.000 planetes com el nostre. Però és l’estrella més gran que existeix? Ni de bon tros! Els astrònoms  l’anomenen nana groga. Poc s’imaginava l’apòstol Pau fins a quin punt eren certes les seves paraules quan va escriure sota inspiració que «un estel difereix en glòria d’un altre estel»! (1 Corintis 15:41.) Sabies que hi ha una estrella que és tan gran que, si es posés al lloc del Sol, la Terra hi quedaria dins? Doncs encara n’hi ha una altra estrella gegant que arribaria fins on és Saturn, tot i que aquest planeta està tan lluny de la Terra que una nau espacial va tardar quatre anys a arribar-hi viatjant quaranta vegades més ràpid que una bala.

6. Què diu la Bíblia sobre la gran quantitat d’estrelles que hi ha?

6 Però encara és més impressionant la quantitat d’estrelles que hi ha. De fet, la Bíblia ens diu que és gairebé impossible comptar-les, igual que tampoc podem  comptar «la sorra del mar» (Jeremies 33:22). Aquesta afirmació ens dóna a entendre que hi ha moltes més estrelles de les que es poden veure a simple vista. Al cap i a la fi, si un escriptor com Jeremies hagués mirat el cel de nit i hagués intentat comptar-les, només n’hauria vist unes tres mil, que és la quantitat que l’ull humà pot veure en una nit clara. Això ho podríem comparar als grans de sorra que hi ha en un grapat. Oi que ens impressiona el nombre d’estrelles que hi ha a l’univers? Qui les podria comptar? *

«Els crida a tots pel nom»

7. (a) Quantes estrelles conté la Via Làctia? Posa una iŀlustració que ens ajudi a entendre-ho. (Consulta la nota.) (b) Per què és interessant que als astrònoms se’ls faci difícil comptar les galàxies, i què ens ensenya això del poder creatiu de Jehovà?

7 Isaïes 40:26 respon: «Alceu els vostres ulls amunt, i mireu! ¿Qui ha creat aquests estels? El qui fa sortir el seu ben comptat exèrcit, els crida a tots pel nom». I el Salm 147:4 diu que «Ell compta el nombre dels estels». Però, quin és «el nombre dels estels»? La resposta no és tan fàcil. Els astrònoms calculen que només a la nostra galàxia, la Via Làctia, hi ha més de 100.000 milions d’estrelles. * Però moltes altres galàxies encara en tenen més. Llavors, quantes galàxies hi ha? Alguns astrònoms diuen que n’hi ha 50.000 milions, mentre que d’altres calculen que n’hi deu haver 125.000 milions. És evident que un humà no pot calcular la quantitat exacta de galàxies i encara menys els milers de milions d’estrelles que aquestes  contenen. En canvi, Jehovà no només ha comptat les estrelles, sinó que fins i tot els ha posat nom!

8. (a) Com iŀlustraries la grandària de la Via Làctia? (b) Com regula Déu els moviments dels cossos celestes?

8 Quan pensem en la immensitat de les galàxies, la nostra admiració pel Creador augmenta encara més. Es calcula que la Via Làctia té un diàmetre d’uns 100.000 anys llum. Pensa en això: un raig de llum viatjant a la velocitat de 300.000 kilòmetres per segon tardaria cent mil anys a creuar la nostra galàxia, i això que no és de les més grans! La Bíblia ens diu que Jehovà està «estenent els cels» com si fossin un simple tros de tela (Salm 104:2). D’altra banda, Déu també regula els moviments d’aquestes creacions. Des de la més petita partícula de pols interesteŀlar fins a la galàxia més gran, tot es mou d’acord amb les lleis físiques que Déu ha posat en funcionament (Job 38:31-33). Tant és així que els científics han comparat el precís moviment d’aquests cossos celestes amb la complexa coreografia d’un ballet. No et quedes bocabadat quan penses en el Déu que té tot aquest poder creatiu?

«El qui ha fet la terra amb el seu poder»

9, 10. Com evidencia el poder de Jehovà la posició del nostre sistema solar, de Júpiter, de la Terra i de la Lluna?

9 El poder creatiu de Jehovà també es veu en el nostre planeta. Déu ha coŀlocat la Terra dins l’univers amb molta cura. Alguns científics creuen que moltes galàxies no estan preparades per sostenir vida en un planeta com el nostre. De fet, en la major part de la Via Làctia no hi podria haver vida. Mentre que el seu centre registra nivells de radiació molt alts i està ple d’estrelles, que molt sovint estan a punt de topar entre si, als extrems no hi ha els elements indispensables per a la vida. Com  veiem, el nostre sistema solar ha estat coŀlocat en el lloc ideal, lluny d’aquests extrems.

10 Hi ha un gegant que vetlla per nosaltres des de lluny: Júpiter. Aquest planeta és més de mil vegades més gran que la Terra i el seu poder gravitatori és tan fort que atrau o desvia els objectes que viatgen per l’espai. Els científics creuen que si no fos per Júpiter, els efectes de la pluja de projectils que arriben a la Terra serien deu mil vegades pitjors que els actuals. Encara més a prop del planeta Terra es troba un satèŀlit poc comú, la Lluna. Més que no pas un simple fanalet, la Lluna fa que la Terra mantingui la seva inclinació constant, cosa que ens permet predir les estacions de l’any i ens fa la vida més agradable.

11. Com ha dissenyat Déu l’atmosfera terrestre perquè actuï com un escut protector?

11 El poder creatiu de Jehovà es veu en cada detall del disseny de la Terra. Pensa en l’atmosfera, la qual ens fa d’escut protector. El Sol emet rajos beneficiosos i d’altres nocius. Quan els nocius entren en contacte amb la part superior de l’atmosfera fan que l’oxigen es converteixi en ozó. La capa d’ozó que es forma absorbeix la major part d’aquests rajos. Sens dubte, el nostre planeta ha estat dissenyat amb un para-sol incorporat.

12. Com mostra el cicle de l’aigua el poder creatiu de Jehovà?

12 I aquesta és tan sols una de les moltes funcions de l’atmosfera, una perfecta i complexa mescla de gasos que ajuda a sostenir la vida a l’escorça terrestre. Una altra de les meravelles de l’atmosfera és el cicle de l’aigua. Cada any el Sol evapora dels mars i oceans més de 400.000 kilòmetres cúbics d’aigua que es transformen en núvols i que el vent fa circular per tot arreu. Aquesta aigua, ara filtrada i neta, cau en forma de pluja, neu o pedra i torna a omplir les reserves d’aigua de la Terra. Tal com ho descriu Eclesiastès 1:7, «tots els torrents van cap al mar, però  el mar no s’omple: del lloc on els torrents han sortit, allà se’n tornen a anar». No creus que Jehovà és l’únic que podia posar en marxa aquest cicle?

13. Com veiem el poder del Creador en la vegetació i en el terra?

13 El poder creatiu de Jehovà es veu allà on hi ha vida: des de l’imponent sequoia que fa més de 100 metres d’alçada fins a les algues microscòpiques que viuen als oceans i ens proporcionen la major part de l’oxigen que respirem. Fins i tot el terra està ple de vida: cucs, fongs i microbis treballen en equip, i faciliten el creixement de les plantes. Amb raó la Bíblia parla de la «força» del terra (Gènesi 4:12).

14. Quin gran poder conté el diminut àtom?

14 Sense cap mena de dubte, Jehovà és «el qui ha fet la terra amb el seu poder» (Jeremies 10:12). El poder de Jehovà es fa evident fins i tot en les creacions més petites. Per exemple, si poséssim un milió d’àtoms un al costat de l’altre no arribarien ni al gruix d’un cabell humà. I si poguéssim expandir un àtom fins a fer-lo tan gran com un edifici de catorze pisos, trobaríem el seu nucli, de la mida d’un gra de sal, al setè pis. Doncs aquest nucli tan diminut conté la immensa energia que s’allibera en una explosió nuclear.

«Tot el que té alè»

15. Quina lliçó va ensenyar Jehovà a Job valent-se d’alguns animals salvatges?

15 Una altra prova del poder creatiu de Jehovà la tenim en l’abundància de vida animal a la Terra. El Salm 148 conté una llista de creacions que lloen Jehovà, i el verset 10 inclou «el bestiar i tot el ramat». En certa ocasió, Jehovà va parlar d’animals com el lleó, la zebra, el bou salvatge, el Behemot (o hipopòtam) i el Leviatan (possiblement el cocodril) per explicar a Job per què l’home  hauria de témer el Creador. I què n’aprenem? Doncs bé, si l’home sent respecte per aquestes criatures salvatges i poderoses, què hauria de sentir cap al seu Creador? (Job capítols 38 a 41.)

16. Què és el que més t’impressiona d’alguns dels ocells que Jehovà ha creat?

16 El Salm 148:10 també parla dels «ocells alats». Pensa per un moment en la gran diversitat d’ocells que hi ha. Jehovà va dir a Job que l’estruç «es riu del cavall i del seu genet». Si bé aquest ocell de 2,5 metres d’alçada no pot volar, sí que pot córrer a 65 kilòmetres per hora i fer passes de 4,5 metres (Job 39:13, 18). D’altra banda, l’albatros és un planador nat que es passa la major part de la seva vida sobrevolant el mar. La seva envergadura és de 3 metres i pot planar durant hores sense haver de batre les ales. En canvi, el colibrí abella, de només 5 centímetres de llargada, és l’ocell més petit del món i pot arribar a batre les ales fins a vuitanta vegades per segon. Aquest ocellet és com un petit diamant amb ales que, com els helicòpters, pot sostenir-se estàtic a l’aire i fins i tot volar cap enrere!

17. Com és de gran la balena blava, i a quina conclusió arribem després de contemplar la creació animal?

17 El Salm 148:7 diu que fins i tot els «monstres marins» lloen Jehovà. Pensa en la balena blava, coneguda com l’animal més gran que existeix al planeta. Aquest «monstre» de les profunditats pot arribar a fer més de 30 metres de longitud i pesar el mateix que trenta elefants adults. De fet, la seva llengua pesa el mateix que un elefant. El seu cor és de la mida d’un cotxe petit i només batega nou vegades per minut, a diferència del cor del colibrí, que batega unes mil dues-centes vegades per minut. Un dels vasos sanguinis d’aquesta balena és tan gran que un nen petit podria caminar per dins de quatre grapes. Al veure tot això, no et sents impulsat a repetir les  paraules que conclouen el llibre de Salms: «Que tot el que té alè lloï Jah»? (Salm 150:6.)

Aprenguem del poder creatiu de Jehovà

18, 19. Quina diversitat observem en els éssers vius, i què ens ensenya la creació sobre la sobirania de Jehovà?

18 Què aprenem de com utilitza Jehovà el seu poder creatiu? La diversitat en la creació ens deixa bocabadats. Un salmista va exclamar: «Oh Jahveh, que variades són les teves obres! [...] La terra és plena de la teva riquesa» (Salm 104:24). Qui ho podria negar? Els biòlegs han identificat més d’un milió d’espècies d’éssers vius, però hi ha qui pensa que en poden haver deu milions, trenta milions o encara més. A diferència dels artistes, que poden sentir que de vegades se’ls acaben les idees, la creativitat de Jehovà, és a dir, el seu poder per inventar i crear coses noves i diferents, és inesgotable.

19 A l’observar com utilitza Jehovà el seu poder creatiu, aprenem molt sobre la seva sobirania. La mateixa paraula Creador el separa de la resta de l’univers, que és part de la creació. Ni tan sols es dóna el títol de «Creador» o «cocreador» al Fill unigènit de Déu, qui va treballar  com a «mestre d’obres» durant la creació (Proverbis 8:30; Mateu 19:4). Més aviat, se l’anomena «el primogènit de tota creació» (Colossencs 1:15). La posició de Jehovà com a Creador li dóna el dret exclusiu d’exercir el seu poder com a Sobirà de tot l’univers (Romans 1:20; Apocalipsi [Revelació] 4:11).

20. En quin sentit va descansar Jehovà després d’acabar la seva creació a la Terra?

20 Ha deixat Jehovà d’utilitzar el seu poder creatiu? Bé, la Bíblia diu que quan Jehovà va acabar la seva creació el sisè dia creatiu, «el dia setè reposà de tota la seva obra que havia fet» (Gènesi 2:2). L’apòstol Pau ens dóna a entendre que el setè «dia» dura milers d’anys perquè en el seu temps aquest dia encara no s’havia acabat (Hebreus 4:3-6). Però quan parla de ‘reposar’, vol dir que Jehovà ha deixat de treballar del tot? És clar que no! Jehovà mai deixa de treballar (Salm 92:4; Joan 5:17). Aquest descans, per tant, es deu referir que ha deixat de treballar en la seva creació a la Terra. Però Jehovà ha continuat treballant per complir el seu propòsit, i això inclou haver inspirat la seva Paraula, la Bíblia, i haver fet «una nova creació», de la qual parlarem en el capítol 19 (2 Corintis 5:17).

21. Quin efecte tindrà en els humans fidels el poder creatiu de Déu?

21 Quan Jehovà acabi el seu dia de descans, per fi podrà dir que tot el que ha fet a la Terra és «molt bo», tal com va dir al final dels sis dies creatius (Gènesi 1:31). Encara no sabem com continuarà utilitzant el seu infinit poder creatiu després, però, en qualsevol cas, podem estar segurs que Jehovà ens continuarà fascinant amb el seu poder creatiu. A mesura que ens endinsem en l’eternitat, seguirem aprenent de Jehovà a través de la seva creació (Eclesiastès 3:11). Com més aprenguem sobre el Gran Creador, més el respectarem i, com a conseqüència, més ens aproparem a Ell.

^ § 2 Perquè et facis una idea del que això representa, pensa que per recórrer aquesta distància en cotxe viatjant a 160 kilòmetres per hora sense parar ni un moment necessitaries més de cent anys.

^ § 6 Alguns pensen que en temps bíblics les persones utilitzaven un tipus de telescopi rudimentari perquè no s’expliquen com pot ser que sabessin que hi havia tantes estrelles. Però aquestes especulacions infundades no tenen en compte Jehovà, l’Autor de la Bíblia (2 Timoteu 3:16).

^ § 7 Per iŀlustrar-ho, pensa quant tardaries a comptar 100.000 milions d’estrelles. Si durant les vint-i-quatre hores del dia en comptessis una per segon, tardaries 3.171 anys!