Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 13

«La llei de Jahveh és perfecta»

«La llei de Jahveh és perfecta»

1, 2. Per què hi ha tanta gent desenganyada de la llei, però com hem de veure les lleis de Déu?

«LA LLEI és un pou sense fons, [...] ho devora tot.» Aquesta afirmació va aparèixer a un llibre publicat l’any 1712 que criticava un sistema legal en què els plets de vegades es demoraven tants anys que els qui buscaven justícia es quedaven escurats. A molts països, els sistemes legal i judicial són tan complexos i estan tan plagats d’injustícies, prejudicis i incoherències que han fet que molta gent s’acabi indignant.

2 En canvi, pensa en les paraules que va escriure el salmista fa uns dos mil set-cents anys: «Com estimo la teva llei!» (Salm 119:97). Per què tenia aquest sentiment tan intens? Perquè la llei no l’havia emès cap govern humà, sinó Jehovà. Tu també, a mesura que estudiïs les lleis de Jehovà, les estimaràs més i comprendràs millor la manera de pensar d’Aquell qui ha fet les lleis de l’univers.

El Legislador Suprem

3, 4. De quines maneres ha demostrat Jehovà ser un Legislador?

3 La Bíblia mostra que Jehovà és l’únic Legislador al dir: «Només hi ha un sol legislador i jutge» (Jaume 4:12MM). Els moviments dels cossos celestes estan regits per «les lleis del cel» (Job 38:33BCI). I les miríades d’àngels de Jehovà estan governades per la llei divina, ja que estan organitzades en categories definides i serveixen sota les ordres de Jehovà (Salm 104:4; Hebreus 1:7, 14).

4 Jehovà també ha donat lleis als humans. Tots podem reflectir fins a cert punt el Seu sentit de justícia gràcies a la consciència, una mena de llei interna que ens ajuda  a distingir el que està bé del que no (Romans 2:14). Com que els nostres primers pares gaudien d’una consciència perfecta, necessitaven poques lleis (Gènesi 2:15-17). Però nosaltres, al ser imperfectes, en necessitem més per poder fer la voluntat de Déu. Jehovà va transmetre les seves lleis a patriarques com Noè, Abraham i Jacob, i ells les van ensenyar a les seves famílies (Gènesi 6:22; 9:3-6; 18:19; 26:4, 5). Més tard, al donar la Llei a Israel a través de Moisès, Déu va esdevenir un Legislador com mai s’havia vist. Si analitzem aquest codi legal, entendrem millor el sentit de justícia de Jehovà.

Una ullada a la Llei mosaica

5. Era la Llei mosaica un munt de lleis enrevessades? Per què?

5 Era la Llei mosaica una pila de lleis enrevessades? Molts ho creuen així, però ni de bon tros! Les més de sis-centes lleis que recollia poden semblar una barbaritat, però pensa en això: cap a finals del segle XX les lleis federals dels Estats Units omplien més de cent cinquanta mil pàgines de llibres sobre legislació. I cada dos anys se n’afegeixen unes sis-centes més! En comparació, la Llei mosaica era diminuta, però arribava a àmbits de la vida dels israelites que les lleis modernes ni tan sols toquen. Hi fem una ullada?

6, 7. (a) Què diferencia la Llei mosaica de qualsevol altra, i quin n’és el manament més important? (b) Com demostraven els israelites que acceptaven la sobirania divina?

6 La Llei exaltava la sobirania de Jehovà. Cap altre codi legal es pot comparar a la Llei mosaica. El manament més important era: «Escolta Israel: Jahveh, el nostre Déu, Jahveh és u. I estimaràs Jahveh, el teu Déu, amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva força». Com podia demostrar el poble de Déu que l’estimava?  Servint-lo i sotmetent-se a la Seva sobirania (Deuteronomi 6:4, 5; 11:13).

7 Els israelites demostraven que acceptaven la sobirania de Jehovà sotmetent-se als qui tenien autoritat sobre ells. Jehovà havia donat autoritat a pares, caps, jutges, sacerdots i, més tard, al rei. Per això considerava qualsevol rebeŀlió contra aquests com una rebeŀlió contra Ell mateix. D’altra banda, els qui gaudien d’autoritat no podien ser injustos ni arrogants amb la gent si no volien provocar la ira divina (Èxode 20:12; 22:28; Deuteronomi 1:16, 17; 17:8-20; 19:16, 17). Com pots veure, ambdues parts eren responsables de sostenir la sobirania divina.

8. Com evidenciava la Llei la norma de santedat de Jehovà?

8 La Llei evidenciava la norma de santedat de Jehovà. Les paraules originals que es tradueixen «sant» i «santedat» apareixen més de dues-centes vuitanta vegades a la Llei mosaica. La Llei mencionava unes setanta coses que contaminaven els israelites i els impedien participar en l’adoració pública. Això els ajudava a distingir entre el que era net i pur, i el que no. Tocava temes com la higiene física, la dieta i, fins i tot, on anar a fer les necessitats. * Aquestes lleis els proporcionaven molts beneficis per a la salut i, més important, els separaven de les pràctiques degradants de les altres nacions per seguir gaudint del favor de Déu. Analitzem-ne un exemple.

9, 10. Què deia la Llei sobre les relacions sexuals i el part, i quins beneficis reportava?

9 La Llei dictava que les relacions sexuals i el part, fins i tot dins el matrimoni, produïen un període d’impuresa (Levític 12:2-4; 15:16-18). Però això no denigrava aquests  regals de Déu (Gènesi 1:28; 2:18-25). Més aviat, evidenciava la santedat de Jehovà, ja que mantenia els Seus adoradors separats de tota contaminació. Cal destacar que les nacions veïnes solien barrejar l’adoració dels seus déus amb el sexe i els ritus de fertilitat. La religió cananea incloïa la prostitució d’homes i de dones. Imagina’t quina degradació! Per contra, la Llei mosaica mantenia l’adoració a Jehovà totalment al marge de les pràctiques sexuals. * Però hi havia més beneficis.

10 Aquestes lleis ensenyaven una veritat essencial als israelites. * Al cap i a la fi, com es transmet la taca del pecat d’Adam d’una generació a l’altra? No és a través de les relacions sexuals i el part? (Romans 5:12.) En efecte, la Llei de Déu recordava al poble una inevitable realitat: tots hem nascut en pecat (Salm 51:5). I tots necessitem que Jehovà ens perdoni i ens rescati per poder-nos apropar a Ell, un Déu sant.

11, 12. (a) Quin principi essencial defensava la Llei? (b) Quins preceptes de la Llei evitaven que la justícia es corrompés?

11 La Llei evidenciava la justícia perfecta de Jehovà. La Llei defensava el principi d’igualtat en l’àmbit jurídic. Deia: «Vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu» (Deuteronomi 19:21). El càstig per un delicte havia d’equivaldre al crim comès. De fet, tota la Llei estava impregnada d’aquest principi de la justícia divina, el qual és essencial per entendre el sacrifici de rescat de Jesucrist, tal com veurem al capítol 14 (1 Timoteu 2:5, 6).

 12 La Llei també contenia preceptes per evitar que la justícia es corrompés. Per exemple, perquè una acusació fos vàlida calien almenys dos testimonis. I si testificaven en fals, rebien un càstig sever (Deuteronomi 19:15, 18, 19). La corrupció i el suborn estaven estrictament prohibits (Èxode 23:8; Deuteronomi 27:25). I havien de mantenir les elevades normes de justícia de Jehovà fins i tot en els negocis (Levític 19:35, 36; Deuteronomi 23:19, 20). Quina benedicció comptar amb un codi legal tan just i noble!

Lleis que fomentaven la misericòrdia i el tracte just

13, 14. Com promovia la Llei un tracte just tant per al lladre com per a la víctima?

13 Era la Llei mosaica un grapat de lleis severes i cruels? Ni de bon tros! El rei David va escriure per inspiració: «La llei de Jahveh és perfecta» (Salm 19:7). Sabia molt bé que la Llei promovia la misericòrdia i el tracte equitatiu. Però, com ho feia?

14 En els temps que corren, sembla que les lleis d’alguns països afavoreixin més els criminals que no pas les víctimes. Sovint, mentre el lladre passa un temps tancat a la presó, la víctima ha de patir la pèrdua dels béns i, a sobre, pagar impostos per mantenir el criminal. A l’antic Israel no hi havia presons com les d’avui. El lladre havia de tornar a la víctima allò que li havia pres i, a més, afegir-hi una quantitat que podia variar segons dictés el jutge. Els jutges havien de sospesar diversos factors, com el grau de penediment del pecador, ja que hi havia límits estrictes que regulaven la severitat dels càstigs (Deuteronomi 25:1-3). Això explicaria per què la compensació que es demana a Levític 6:1-7 és molt més petita que la que s’exigeix a Èxode 22:7.

15. Si algú matava una persona per accident, com li garantia la Llei misericòrdia i justícia?

 15 La Llei reconeixia misericordiosament que no totes les errades són deliberades. Per exemple, quan una persona matava algú per accident, no havia de pagar vida per vida si obeïa Jehovà i fugia a una de les ciutats de refugi que hi havia per tot Israel. Després que uns jutges qualificats examinaven el cas, l’homicida s’havia de quedar a la ciutat de refugi fins que el gran sacerdot morís. Llavors, quedava lliure i podia viure on volgués. Aquesta llei ajudava la persona a beneficiar-se de la misericòrdia divina i, alhora, emfatitzava el gran valor de la vida humana (Nombres 15:30, 31; 35:12-25).

16. Com protegia la Llei alguns drets individuals?

16 La Llei protegia els drets individuals. Per exemple, estava prohibit que un prestador entrés a casa del deutor per apoderar-se d’alguna propietat com a fiança del préstec. El prestador havia d’esperar-se fora i deixar que el deutor la hi portés. Gràcies a això, ningú no podia envair la privacitat d’una altra persona. Fins i tot si el prestador agafava com a penyora el mantell del deutor, l’hi havia de tornar abans de la posta de sol, perquè segurament el necessitaria per abrigar-se a la nit (Deuteronomi 24:10-14).

17, 18. En què es diferenciaven els israelites pel que fa a la guerra, i per què?

17 Fins i tot la guerra estava regulada per la Llei mosaica. El poble de Déu no havia de fer la guerra per satisfer les ànsies de poder o conquista, sinó per actuar com a agents de Déu en «les Guerres de Jahveh» (Nombres 21:14). En molts casos, els israelites primer havien d’oferir la possibilitat de rendició. Si la ciutat en rebutjava l’oferta, la podien assetjar, però sempre en harmonia amb les lleis de Déu. A diferència de molts soldats al llarg de la història, l’exèrcit d’Israel no podia violar les dones ni matar  indiscriminadament. Fins i tot havien de respectar el medi ambient i no talar els arbres fruiters dels enemics. * En canvi, altres exèrcits no tenien aquestes restriccions (Deuteronomi 20:10-15, 19, 20; 21:10-13).

18 No t’esgarrifa sentir que alguns països entrenen nens soldat? Doncs bé, a l’antic Israel no es permetia allistar a l’exèrcit cap home de menys de vint anys (Nombres 1:2, 3). Fins i tot els adults que tenien una por excessiva en quedaven exempts. A més, els homes que s’acabaven de casar no hi havien d’anar durant tot un any perquè poguessin veure néixer el seu hereu abans d’embarcar-se en un servei tan perillós. Amb aquesta provisió el marit podria ‘alegrar’ la seva dona (Deuteronomi 20:5, 6, 8; 24:5).

19. Quins preceptes de la Llei protegien les dones, els fills, les famílies, les vídues i els orfes?

19 La Llei també protegia i cuidava les dones, els fills i les famílies. Manava als pares que es preocupessin en tot moment de l’educació i la salut espiritual dels fills (Deuteronomi 6:6, 7). Prohibia qualsevol tipus d’incest, sota pena de mort (Levític, capítol 18). Igualment, prohibia l’adulteri, que tan sovint destrossa les famílies i acaba amb la seva seguretat i dignitat. I, a més, es preocupava de les vídues i els orfes i prohibia categòricament que ningú els maltractés (Èxode 20:14; 22:22-24).

20, 21. (a) Per què permetia la Llei la poligàmia? (b) Pel que fa al divorci, per què diferia la Llei de la norma que va donar Jesús?

20 Ens pot semblar sorprenent, però, que la llei tolerés la poligàmia (Deuteronomi 21:15-17). Bé, cal que ho  analitzem en el seu context històric, perquè si jutgem la Llei mosaica segons la mentalitat i la cultura d’avui dia, la malinterpretarem (Proverbis 18:13). Jehovà va instaurar el matrimoni perquè fos una unió permanent entre un home i una dona (Gènesi 2:18, 20-24). Però quan va donar la Llei a Israel, pràctiques com la poligàmia ja portaven molts segles arrelades. Jehovà sabia perfectament que el seu poble, que ‘sempre anava a la seva’, desobeiria fins i tot els manaments més senzills, com els que prohibeixen la idolatria (Èxode 32:9BCI). Per això, va decidir sàviament que no era el temps de reformar les pràctiques maritals. Si bé Jehovà no va instituir la poligàmia, va utilitzar la Llei mosaica per regular-la entre el seu poble i així evitar-ne els abusos.

21 De manera semblant, la Llei mosaica permetia que un home es divorciés de la seva dona per una sèrie relativament extensa de motius greus (Deuteronomi 24:1-4). Jesús va explicar que era una concessió que Jehovà havia fet als jueus «a causa de la duresa del [seu] cor». Però era temporal, ja que Jesús mateix va restablir la norma original de Jehovà sobre el matrimoni per a tots els seus deixebles (Mateu 19:8).

La Llei promovia l’amor

22. Com fomentava la Llei mosaica l’amor, i a qui havien de mostrar amor els israelites?

22 T’imagines un sistema legal que fomenti l’amor? Doncs la Llei mosaica promovia l’amor per sobre de tot. Només al llibre de Deuteronomi la paraula estimar apareix en diferents formes més de vint cops. De fet, el segon manament més important era: «Estima els altres com a tu mateix» (Levític 19:18BCI; Mateu 22:37-40). Els israelites no només s’havien d’estimar entre ells, sinó que  també havien d’estimar els estrangers que residien a la seva terra, i recordar que en un temps ells també ho van ser. A més, havien de mostrar amor als pobres i als afligits, ajudant-los de forma material i no traient profit de la seva precària situació. Fins i tot estaven obligats a ser bondadosos i considerats amb les bèsties de càrrega (Èxode 23:6; Levític 19:14, 33, 34; Deuteronomi 22:4, 10; 24:17, 18).

23. Què es va sentir impulsat a fer l’escriptor del Salm 119, i a què t’has de resoldre tu?

23 Oi que no hi ha cap país que gaudeixi d’un codi legal com aquest? Ara entenem per què el salmista va exclamar: «Com estimo la teva llei!». Aquest amor no era un sentiment passiu, sinó que el va moure a esforçar-se per obeir les lleis de Déu i viure-hi en harmonia. Va afegir: «Tot el dia [la teva llei] és la meva meditació» (Salm 119:11, 97). El salmista dedicava temps regularment a estudiar les lleis de Jehovà, i com més estudiava, més creixia el seu amor tant per les lleis com pel Legislador, Jehovà Déu. Si tu estudies la llei divina, t’aproparàs cada cop més a Jehovà, el Legislador Suprem i Déu de justícia.

^ § 8 Lleis com les que obligaven a fer quarantena, a rentar-se si tocaven un cadàver i a enterrar els excrements es van avançar molt al seu temps (Levític 13:4-8; Nombres 19:11-13, 17-19; Deuteronomi 23:13, 14).

^ § 9 Mentre que els temples cananeus destinaven habitacions per practicar el sexe, la Llei deia que qui estigués en estat impur ni entrés al temple. Com que les relacions sexuals comportaven un període d’impuresa, no podien ser incloses com a part de l’adoració a la casa de Jehovà.

^ § 10 Un dels objectius principals de la Llei era educar. L’Encyclopaedia Judaica apunta que la paraula hebrea per a «llei», torà, significa «instrucció».

^ § 17 La Llei feia aquesta encertada pregunta: «És potser l’arbre del camp un home que pugui venir contra tu en el setge?» (Deuteronomi 20:19). Filó, un erudit jueu del segle primer, va citar aquesta llei i va explicar que als ulls de Déu «no és just que la còlera contra els homes es descarregui sobre coses que no han causat cap mal».