Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 15

Jesús fa «justícia a la terra»

Jesús fa «justícia a la terra»

1, 2. En quina ocasió es va enfadar Jesús, i per què?

JESÚS estava molt enfadat, i amb raó. Potser et costi de creure, perquè era un home tranquil i dòcil (Mateu 21:5). Però no va perdre pas els estreps, ja que la seva, era una ira justa. * Què havia provocat aquest home que estimava tant la pau? Una gran injustícia.

2 El temple de Jerusalem era un lloc entranyable per a Jesús; l’únic lloc sagrat on la gent podia adorar el seu Pare celestial. Molts jueus viatjaven grans distàncies des de molts països per adorar Jehovà allà. Fins i tot els gentils que servien Jehovà acudien al pati del temple reservat per a ells. Però al començament del seu ministeri, Jesús va entrar al temple i va presenciar una escena esgarrifosa. Imagina’t-ho! Allò semblava més un mercat que un lloc d’adoració! Estava ple de comerciants i canvistes. Però, quina era la injustícia? Per a aquests homes, el temple de Déu era tan sols un lloc on explotar la gent i, fins i tot, robar-li. Com s’havia arribat a aquest punt? (Joan 2:14.)

3, 4. Quin abús es cometia a la casa de Jehovà, i què va fer Jesús per corregir-lo?

3 Els líders religiosos havien decretat que només s’acceptés un tipus de moneda per pagar l’impost del temple i, és clar, els visitants no tenien més remei que canviar els seus diners. Per això, els canvistes muntaven la paradeta dins el temple i cobraven comissió per cada transacció.  Un altre negoci molt rentable era la venda d’animals per als sacrificis. Si algú comprava un animal a un altre lloc de la ciutat, s’arriscava que els funcionaris del temple l’hi rebutgessin aŀlegant que no era apte. En canvi, si el comprava a l’àrea del temple s’assegurava que l’hi acceptessin. I com que els comerciants tenien la paella pel mànec, sovint cobraven preus exorbitants. * Aquells homes no eren pesseters, eren lladres en tota regla!

«Traieu això d’aquí»

4 Jesús no ho podia permetre. Era la casa del seu Pare! Va fer un fuet de cordes per treure els ramats de vaques i ovelles i, aleshores, es va dirigir tot decidit cap als canvistes i els va tombar les taules. Imagina’t les monedes rodolant pel terra de marbre! Finalment va ordenar amb autoritat als qui venien coloms: «Traieu això d’aquí» (Joan 2:15, 16). Pel que sembla, ningú no va gosar plantar cara a aquell home tan valent.

Com dues gotes d’aigua

5-7. (a) Com va influir l’existència prehumana de Jesús en el seu sentit de la justícia, i què n’aprenem? (b) Com ha lluitat Jesús contra les injustícies relacionades amb el nom i la sobirania de Jehovà?

5 Els comerciants van tornar a fer de les seves i, uns tres anys més tard, Jesús els va haver de tornar a expulsar. Aquest cop va citar les paraules de Jehovà que condemnaven els qui feien de la Seva casa «una cova de lladres» (Mateu 21:13; Jeremies 7:11). Al veure com abusaven de la gent i profanaven el temple de Déu, es va sentir igual que el seu Pare. I és ben normal! Durant milions d’anys, Jesús havia après al costat de Jehovà i s’havia impregnat del Seu  sentit de la justícia. Es podria dir que eren com dues gotes d’aigua. Per tant, si volem entendre bé la justícia de Jehovà, no hi ha res millor que examinar amb atenció l’exemple de Jesucrist (Joan 14:9, 10).

6 El Fill unigènit de Jehovà estava present quan Satanàs injustificadament va dir que Jehovà Déu era un mentider i va qüestionar que el Seu govern fos just. Quina calúmnia! El Fill també va escoltar com Satanàs, en una altra ocasió, desafiava Jehovà dient que ningú el serviria de manera altruista o per amor. Com que Jesús era just, de ben segur que aquestes falses acusacions li van ferir el cor. Però que content devia estar quan va saber que tindria un paper clau en posar les coses al seu lloc! (2 Corintis 1:20.) Com ho faria?

7 Com vam veure al capítol 14, Jesucrist va donar una resposta contundent i definitiva a les acusacions de Satanàs que posaven en dubte la integritat de tots els fills de Déu. D’aquesta manera va posar la base per a la vindicació de la sobirania de Jehovà i la santificació del Seu nom. Com a Príncep nomenat per Déu, Jesús establirà la justícia divina per tot l’univers (Fets [Actes] 5:31). Durant tota la seva vida a la Terra va reflectir la justícia divina, tal com Jehovà havia dit: «Posaré el meu esperit sobre ell, i anunciarà la justícia a les nacions» (Mateu 12:18MM). Com va complir aquestes paraules?

Jesús deixa clar què és «la justícia»

8-10. (a) Com promovien menyspreu per les dones i els no jueus les tradicions orals dels líders religiosos? (b) Com van fer del sàbat una càrrega les lleis orals?

8 Jesús estimava la Llei de Jehovà i hi vivia d’acord. Però els líders religiosos de l’època la tergiversaven  i l’aplicaven malament, per això Jesús els va dir: «Ai de vosaltres escribes i fariseus, hipòcrites! [...] Heu deixat les coses més importants de la llei: la justícia i la misericòrdia i la fe» (Mateu 23:23). Sens dubte, aquells mestres de la Llei no deixaven gens clar què era «la justícia», sinó tot el contrari. Analitzem-ne alguns exemples.

9 És cert que Jehovà havia manat al seu poble que es mantingués separat de les nacions paganes del voltant (1 Reis 11:1, 2). Però alguns líders religiosos fanàtics promovien el menyspreu contra qui no fos jueu. La pròpia Misnà incloïa aquesta regla: «No deixeu el bestiar a les fondes dels gentils perquè són sospitosos de bestialitat». Aquest prejudici generalitzat contra els no jueus era injust i anava en contra de l’esperit de la Llei mosaica (Levític 19:34). Hi havia altres regles fetes pels homes que menyspreaven la dona. Per exemple, la llei oral deia que l’esposa havia de caminar darrere del seu marit, i no al seu costat. També advertia els homes que no parlessin amb una dona en públic, ni tan sols amb la seva. Les dones, igual que els esclaus, tampoc podien testificar en un judici. Fins i tot hi havia una oració en què els homes agraïen a Déu el fet de no ser dones!

10 Els líders religiosos ocultaven la Llei de Déu sota una pila de regles i normes fetes per ells mateixos. La llei del sàbat, per exemple, només prohibia treballar en dissabte; aquest dia s’apartava per adorar Déu, gaudir de coses espirituals i descansar. En canvi, els fariseus la van convertir en una llei molt feixuga. Es van creure amb el dret de decidir què volia dir «treballar» i van classificar com a treball trenta-nou activitats diferents, com ara segar o caçar. Aquesta classificació ocasionava moltes preguntes: què passava si un home matava una puça en dissabte, estava caçant? I si arrencava una espiga mentre caminava, estava segant? Es podria dir que estava treballant si curava  algú malalt? Preguntes com aquestes es responien amb normes rígides i detallades.

11, 12. Com va condemnar Jesús les tradicions farisaiques?

11 Com podria Jesús ajudar la gent a entendre què era la justícia en un ambient com aquell? Tant pel que ensenyava com per la seva manera de viure, es va oposar amb valor a aquells líders religiosos. Vegem algunes de les seves ensenyances. Va condemnar les innumerables lleis que havien fet, al dir-los: «Esteu invalidant la paraula de Déu amb la vostra tradició que us heu transmès» (Marc 7:13).

12 Jesús va ensenyar que els fariseus estaven molt equivocats sobre la llei del sàbat i que no n’havien entès l’essència. Va explicar que el Messies era «senyor del dissabte» i, per tant, tenia autoritat per curar malalts en dissabte (Mateu 12:8). Perquè quedés ben clar, va fer miracles el sàbat (Lluc 6:7-10). Aquelles curacions eren una mostra del que farà arreu del món durant el Regnat Miŀlenari, que serà en si mateix un gran sàbat. Per fi tota la humanitat fidel descansarà de tants segles de penós treball sota la càrrega del pecat i la mort.

13. Quina nova llei va establir Jesús, i en què diferia de l’anterior?

13 Jesús va deixar clar què és la justícia a l’establir una nova llei, «la llei del Crist», que va entrar en vigor després que acabés el seu ministeri a la Terra (Gàlates 6:2). A diferència de la Llei mosaica, que es basava en una sèrie de manaments escrits, aquesta nova llei es basava en principis. Però contenia alguns manaments directes, com el que Jesús va anomenar «un manament nou». Jesús va ensenyar a tots els seus seguidors a estimar-se tal com ell els havia estimat (Joan 13:34, 35). L’amor altruista seria la marca distintiva dels qui visquessin segons «la llei del Crist».

 Un model de justícia

14, 15. Com va mostrar Jesús que reconeixia els límits de la seva autoritat, i per què ens anima?

14 Jesús no només va ensenyar a estimar; va viure «la llei del Crist». Es podia palpar en la seva vida. Analitzem tres maneres com Jesús va mostrar amb el seu exemple què era la justícia.

15 Primer, Jesús va tenir molta cura de no cometre cap injustícia. T’hauràs adonat que moltes injustícies passen perquè la gent es torna arrogant i traspassa els límits de la seva autoritat. Però aquest no va ser el cas de Jesús. En una ocasió, un home se li va acostar i li va dir: «Mestre, digues a mon germà que parteixi l’herència amb mi». Jesús va respondre: «Home, qui m’ha constituït jutge o repartidor sobre vosaltres?» (Lluc 12:13, 14). No és extraordinari? Pensa que la inteŀligència, la capacitat de jutjar i l’autoritat que Déu li havia concedit eren molt superiors a la de cap altra persona a la Terra. Tot i això, ell no hi va voler intervenir perquè ningú l’havia autoritzat a fer-ho. Jesús sempre ha mostrat modèstia en aquest aspecte, fins i tot durant els miŀlennis de la seva existència prehumana (Judes 9). Diu molt de Jesús que confiï humilment en el que Jehovà determina que és just.

16, 17. (a) Com va demostrar ser just Jesús al predicar? (b) Com va mostrar que la misericòrdia impregnava el seu sentit de la justícia?

16 Segon, Jesús va demostrar justícia per la manera com predicava la bona nova del Regne de Déu. No va fer distincions, sinó que es va esforçar de valent a arribar a persones de tota mena, fossin riques o pobres. Per contra, els fariseus menyspreaven els pobres i els anomenaven am-ha-ares, o «gent de la terra». Jesús va actuar amb valor en contra d’aquella injustícia. Tant si ensenyava la bona nova a les persones, com si menjava amb elles, les alimentava, les curava o, fins i tot, les ressuscitava, exercia  la justícia de Déu, qui vol arribar a «tots els homes» (1 Timoteu 2:4). *

17 Tercer, el sentit de la justícia de Jesús estava impregnat de misericòrdia. S’esforçava per ajudar els pecadors (Mateu 9:11-13). Aprofitava qualsevol oportunitat per ajudar els indefensos. Per exemple, a diferència dels líders religiosos, no promovia la desconfiança en els gentils i, tot i que el seu objectiu principal eren els jueus, va dedicar temps a ensenyar i ajudar alguns gentils. Fins i tot, va accedir a fer una cura miraculosa per a un oficial de l’exèrcit romà, i va dir: «Ni a Israel no he trobat una fe tan gran» (Mateu 8:5-13).

18, 19. (a) Com va mostrar Jesús dignitat a les dones? (b) Com ens ajuda l’exemple de Jesús a veure la relació entre el valor i la justícia?

18 De manera similar, Jesús no compartia el punt de vista de l’època sobre les dones; per això va fer amb valentia el que era just. Els jueus consideraven que les dones samaritanes eren tan impures com els gentils; Jesús, en canvi, no va dubtar ni un instant a predicar a una dona samaritana en el pou de Sicar. De fet, va ser a ella a qui es va identificar clarament com el Messies promès (Joan 4:6, 25, 26). A més, mentre que els fariseus deien que no s’havia d’ensenyar la Llei de Déu a les dones, Jesús hi va dedicar moltes hores i energies (Lluc 10:38-42). I, encara que la tradició sostenia que el testimoniatge d’una dona no era fiable, Jesús va dignificar diverses dones a l’aparèixer-se davant d’elles després de ser ressuscitat i al demanar-los, a més, que donessin aquesta magnífica notícia als altres deixebles. Quin privilegi! (Mateu 28:1-10.)

 19 Sens dubte, Jesús va deixar clar a les nacions què és la justícia. En moltes ocasions això va suposar arriscar la seva pròpia vida. Aquest fet ens demostra que es necessita valor per posar-se de part de la justícia verdadera. Amb raó s’anomena Jesús «el Lleó de la tribu de Judà» (Apocalipsi [Revelació] 5:5). Recorda que el lleó és un símbol de justícia i valentia. Ben aviat, Jesús farà justícia a escala encara més gran; farà «justícia a la terra» en el sentit complet de la paraula (Jeremies 23:5).

El Rei Messiànic fa «justícia a la terra»

20, 21. Com ha fomentat el Rei Messiànic la justícia per tota la Terra i en la congregació?

20 Des que va ser entronitzat l’any 1914, Jesús ha promogut la justícia a la Terra. De quina manera? Ha assumit la responsabilitat de complir la profecia de Mateu 24:14. Els seguidors de Jesús a la Terra han ensenyat a gent de tot el món la veritat del Regne. Com ell, han predicat de manera justa i imparcial esforçant-se per donar a tothom, independentment de l’edat, el sexe o la posició social, l’oportunitat de conèixer Jehovà, el Déu de justícia.

21 Jesús també promou la justícia dins la congregació, de la qual n’és el Cap. Tal com estava profetitzat, ha donat «dons en homes», és a dir, fidels ancians cristians que guien la congregació i donen exemple (Efesis 4:8-12NM). Quan pasturen el ramat de Déu, aquests homes imiten Jesús al promoure la justícia. I sempre recorden que Jesús vol que tractin les ovelles amb justícia, sense importar la posició, la prominència o les circumstàncies econòmiques.

22. Què pensa Jehovà de les injustícies que plaguen el nostre món, i quina missió ha encarregat al seu fill?

22 En un futur pròxim, Jesús farà justícia d’una manera sense precedents. El món corrupte en què vivim està  plagat d’injustícies. Cada nen que mor de fam és víctima d’una injustícia flagrant, especialment si tenim en compte que no s’escatimen diners a l’hora de produir armes o de pagar vicis i capricis d’homes que només busquen els plaers. Totes aquestes morts innecessàries són només una de les moltes formes d’injustícia que provoquen la justa ira de Déu. Ell ha encarregat al seu Fill la missió de combatre una guerra justa contra aquest ordre de coses per acabar definitivament amb totes les injustícies (Apocalipsi 16:14, 16; 19:11-15).

23. Com promourà Jesús la justícia per tota l’eternitat?

23 Tanmateix, la justícia de Jehovà no es limita a eliminar els malvats. Déu també ha confiat a Jesús la responsabilitat de governar com a «Príncep de Pau». Després de la guerra d’Harmaguedon, Jesús establirà la pau per tota la Terra i hi governarà amb justícia mitjançant el seu regnat (Isaïes 9:6, 7). Tindrà el plaer de desfer les injustícies que han causat tanta misèria i patiment en el món, i defensarà fidelment la justícia perfecta de Jehovà per tota l’eternitat. Per tant, és vital que ara ens esforcem per imitar la justícia de Jehovà. Vegem com ho podem fer.

^ § 1 La justa indignació de Jesús demostra que s’assembla molt a Jehovà, qui se sent «ple de furor» quan veu la maldat (Nahum 1:2). Per exemple, després de denunciar el Seu poble rebel per haver convertit casa Seva en «una cova de lladres», Jehovà els va dir: «La meva ira i el meu furor es vessaran sobre aquest lloc» (Jeremies 7:11, 20).

^ § 3 Segons la Misnà, uns anys després hi va haver una protesta per l’elevat cost dels coloms al temple. Just després de la protesta, el preu es va reduir gairebé un noranta nou per cent. Qui es beneficiava de tot aquest negoci? Alguns historiadors creuen que els mercats del temple eren propietat de la família del gran sacerdot Anàs, i que els proporcionaven la major part de la fortuna familiar (Joan 18:13).

^ § 16 Els fariseus sostenien que la gent de condició més baixa, que no tenia coneixements de la Llei, estava «maleïda» (Joan 7:49). Deien que ningú no hauria d’ensenyar-los, ni fer negocis, menjar o orar amb ells. Permetre que una filla s’hi casés era pitjor que deixar-la a mercè de les bèsties. Consideraven que l’esperança de la resurrecció excloïa aquestes persones.