Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 14

Jehovà subministra «un rescat per a molts»

Jehovà subministra «un rescat per a molts»

1, 2. Com descriu la Bíblia l’estat de la humanitat, i quina n’és l’única sortida?

«TOTA la creació alhora gemega i pateix dolors de part fins ara» (Romans 8:22). Així descriu l’apòstol Pau el lamentable estat en què ens trobem. Des del nostre punt de vista sembla que no hi hagi manera d’escapar del sofriment, el pecat i la mort. Però Jehovà no té les limitacions que tenim els humans (Nombres 23:19). El Déu de justícia ens ha proporcionat la sortida als nostres problemes: el rescat.

2 El rescat és el regal més gran que Jehovà ens ha fet i l’única provisió que ens pot alliberar del pecat i la mort (Efesis 1:7). És la base de la nostra esperança de vida eterna, ja sigui al cel o a la Terra feta un paradís (Lluc 23:43NM; Joan 3:16; 1 Pere 1:4). Però, què és exactament el rescat? Què ens ensenya del superlatiu sentit de la justícia de Jehovà?

Per què calia un rescat?

3. (a) Per què calia un rescat? (b) Per què no podia Déu perdonar la pena de mort a la descendència d’Adam?

3 El rescat és necessari per culpa del pecat d’Adam. Al desobeir Déu, Adam va transmetre als seus descendents un llegat de malaltia, aflicció, dolor i mort (Gènesi 2:17; Romans 8:20). Però Déu no podia commutar la pena de mort per pur sentimentalisme, ja que hauria significat saltar-se la Seva pròpia llei, que deia: «La paga del pecat és la mort» (Romans 6:23). I si Jehovà no hagués aplicat la seva norma de justícia, el caos i l’anarquia regnarien en tota la creació.

4, 5. (a) Quines acusacions va llançar Satanàs contra Déu, i per què Jehovà es va veure obligat a respondre-les? (b) De què va acusar Satanàs els lleials servidors de Déu?

 4 Com vam veure al capítol 12, la rebeŀlió a l’Edèn va deixar grans qüestions en l’aire. Per començar, Satanàs va embrutar el bon nom de Déu. Va acusar Jehovà de ser un mentider i un dictador cruel que privava les seves criatures de llibertat (Gènesi 3:1-5). També el va titllar de fracassat, perquè semblava que havia aconseguit frustrar el Seu propòsit d’omplir la Terra d’humans perfectes (Gènesi 1:28; Isaïes 55:10, 11). Era vital que Jehovà desmentís aquestes acusacions; sinó moltes de les seves criatures inteŀligents perdrien part de la seva confiança en la governació divina.

5 A més, Satanàs va acusar tots els adoradors lleials de Jehovà de servir Déu només per egoisme, i va dir que no serien tan fidels quan es trobessin sota pressió (Job 1:9-11). Respondre a aquestes qüestions era molt més important que resoldre la situació en què es trobava la humanitat. Jehovà se sentia en l’obligació de desmentir les calúmnies de Satanàs. Ara bé, com podia fer-ho i, a la vegada, salvar la humanitat?

El rescat: una equivalència

6. Quines expressions bíbliques descriuen el mitjà que Déu ha utilitzat per salvar la humanitat?

6 Jehovà va trobar una solució que mostrava una misericòrdia tan sublim i una justícia tan profunda que cap humà no n’hauria pogut trobar una de millor; era magistralment senzilla. La Bíblia s’hi refereix de diferents maneres, com ara redempció, expiació, compra, reconciliació i propiciació (Salm 49:8; Daniel 9:24; 1 Corintis 6:20; Colossencs 1:20; Hebreus 2:17). Però l’expressió que potser la descriu millor és la que va utilitzar Jesús, al  dir: «El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat [del grec litron] per a molts» (Mateu 20:28).

7, 8. (a) Quin significat té la paraula rescat a la Bíblia? (b) En quin sentit implica una equivalència?

7 Què és un rescat? La paraula grega que es tradueix «rescat» ve d’un verb que vol dir «afluixar» o «deslligar», i s’utilitzava per referir-se als diners que es pagaven per alliberar un presoner de guerra. Per tant, un rescat és allò que es paga per recuperar una cosa. En les Escriptures Hebrees, la paraula per a «rescat» (kófer) ve d’un verb que significa «cobrir». Per exemple, Jehovà va dir a Noé que ‘recobrís’ (una forma del mateix verb) l’arca de quitrà (Gènesi 6:14). Veiem, doncs, que rescatar també significa cobrir els pecats.

8 Cal destacar que un diccionari de teologia (Theological Dictionary of the New Testament) diu que la paraula kófer «sempre denota una equivalència» o una correspondència. Per exemple, la tapa de l’arca del pacte tenia una forma que encaixava perfectament amb l’arca. D’igual manera, per rescatar algú d’un pecat, cal pagar un preu que correspongui al mal causat pel pecat, o que el cobreixi. Per aquest motiu, la Llei ordenava: «Vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu» (Deuteronomi 19:21).

9. Per què van oferir sacrificis animals els homes de fe de l’antiguitat, i què en pensava Jehovà?

9 Abel i molts altres homes de fe van oferir a Déu sacrificis animals. Al fer-ho, reconeixien que eren pecadors i que necessitaven un rescat, i demostraven que confiaven en l’alliberació que Déu havia promès mitjançant el Seu «llinatge», o descendència (Gènesi 3:15; 4:1-4;  Levític 17:11; Hebreus 11:4). Aquells sacrificis permetien que els adoradors de Jehovà s’apropessin a Ell. Però com que eren tan sols un símbol, mai podrien cobrir els pecats humans, perquè els animals són inferiors a l’home (Salm 8:4-8). Com diu la Bíblia, «és impossible que la sang de toros i de bocs tregui pecats» (Hebreus 10:1-4). Aquells sacrificis només simbolitzaven el verdader rescat que havia de venir.

Un rescat corresponent

10. (a) Què calia per pagar el rescat, i per què? (b) Per què n’hi havia prou amb un sol sacrifici humà?

10 «En Adam tots moren», va dir l’apòstol Pau (1 Corintis 15:22). Per tant, per pagar el rescat calia la mort d’algú que correspongués perfectament a Adam: un humà perfecte (Romans 5:14). Cap altra criatura no podia equilibrar els dos plats de la balança. Només un humà perfecte que no estigués sota la pena de mort per causa d’Adam podria pagar el «preu del rescat», o el rescat corresponent a Adam (1 Timoteu 2:6). Per tant, no caldria que morissin milions de persones, una per cada descendent d’Adam. L’apòstol Pau va explicar: «Per un sol home [Adam] va entrar el pecat en el món, i pel pecat la mort» (Romans 5:12). I, ja que «per un home vingué la mort», Déu va proveir «també per un home» els mitjans necessaris per alliberar la humanitat (1 Corintis 15:21). Com?

Un rescat corresponent per tothom

11. (a) Com ‘tastaria la mort per cada un’ el redemptor? (b) Per què no es podien beneficiar del rescat Adam i Eva? (Consulta la nota.)

11 Jehovà havia de trobar un home perfecte que estigués disposat a donar la seva vida en sacrifici. Romans 6:23 diu que «la paga del pecat és la mort». Així, al sacrificar la seva vida, el redemptor ‘tastaria la mort per cada un’, és a dir, pagaria el preu del pecat d’Adam (Hebreus 2:9; 2 Corintis 5:21; 1 Pere 2:24). Aquest fet tindria importants  conseqüències legals: com que anuŀlava la sentència de mort sobre la descendència d’Adam, acabaria de soca-rel amb el poder destructor del pecat (Romans 5:16). *

12. Iŀlustra com el pagament d’un sol deute pot beneficiar molta gent.

12 Per iŀlustra-ho: imagina’t que vius en un poble on la major part de la gent treballa en una gran fàbrica. Tant tu com els teus veïns teniu un bon sou i viviu bé. Tot va sobre rodes fins que un dia la fàbrica tanca les portes. Per què? Perquè es descobreix que el director és una persona corrupta i ha malversat els diners, cosa que ha portat l’empresa a la bancarrota. De cop i volta, tothom es queda sense feina, i ni tu ni els teus veïns podeu pagar les factures. Quina injustícia! Tots patint per culpa d’un! Afortunadament, un benefactor amb molts diners, que coneix el potencial de la fàbrica i es compadeix dels treballadors, decideix intervenir; paga els deutes de l’empresa i torna a obrir la fàbrica. El fet de canceŀlar un sol deute soluciona els problemes de molts treballadors i de les seves famílies. De manera semblant, canceŀlar el deute d’Adam beneficia milions i milions de persones.

Qui subministra el rescat?

13, 14. (a) Com va subministrar Jehovà el rescat per la humanitat? (b) A qui es paga el rescat, i per què era necessari pagar-lo?

13 Només Jehovà podia subministrar «l’Anyell [...] que treu el pecat del món» (Joan 1:29BEC). Però fixa’t que Jehovà no va enviar qualsevol àngel; va enviar aquell qui podria donar la resposta definitiva a les acusacions  de Satanàs. Jehovà va fer el sacrifici més gran a l’enviar el seu Fill unigènit, qui «era cada dia les seves delícies» (Proverbis 8:30). De bon grat, el Fill de Déu «es desvestí» de la seva gloria celestial (Filipencs 2:7). De forma miraculosa, Jehovà va transferir a la matriu d’una verge jueva que es deia Maria la vida i la personalitat del seu Fill unigènit (Lluc 1:27, 35). Com a home es diria Jesús, però legalment podia ser anomenat el segon Adam, perquè corresponia perfectament a Adam (1 Corintis 15:45, 47). Sens dubte, Jesús es podia oferir en sacrifici com a rescat per la humanitat pecadora.

14 A qui s’havia de pagar el rescat? El Salm 49:7 diu específicament que el rescat es paga «a Déu». Però, espera. No és Jehovà qui va subministrar el rescat? Sí. Ara bé, no pensis que això ho converteix en un gest mecànic o una pantomima, com si algú es tragués cèntims d’una butxaca per posar-se’ls a l’altra. Cal aclarir que el rescat no és un intercanvi físic, sinó una transacció legal. Al pagar el rescat, Jehovà va deixar clar que la seva justícia és perfecta perquè, malgrat l’enorme cost que li va suposar, s’hi va sotmetre sense buscar excuses (Gènesi 22:7, 8, 11-13; Hebreus 11:17; Jaume 1:17).

15. Per què era necessari que Jesús patís i morís?

15 La primavera de l’any 33 de la n. e. Jesús va estar disposat a passar per una experiència terrible per tal de pagar el preu del rescat. Va permetre que l’arrestessin, l’acusessin de falsos càrrecs, el declaressin culpable i el clavessin en un pal d’execució. Era realment necessari que patís tant? Sí, perquè calia resoldre la qüestió de la integritat dels servents de Déu. És interessant que Déu no va permetre que Herodes matés Jesús quan era petit (Mateu 2:13-18). En canvi, de gran, Jesús ja tenia una comprensió total del que hi havia implicat per poder aguantar les envestides de  Satanàs. * Al mantenir-se «sant, innocent, sense taca, apartat dels pecadors», tot i el tracte esgarrifós que va rebre, Jesús va demostrar de manera contundent que Jehovà té servents que poden aguantar fidels davant les proves (Hebreus 7:26). Ara entenem perquè just abans de morir va clamar triomfant: «S’ha complert!» (Joan 19:30).

Es completa el rescat

16, 17. (a) Com va acabar Jesús la seva missió redemptora? (b) Per què calia que Jesús es presentés «davant la faç de Déu a favor de nosaltres»?

16 Jesús encara no havia completat la seva missió. Jehovà el va ressuscitar al tercer dia després de morir (Fets [Actes] 3:15; 10:40). Amb aquest miracle, que va marcar un abans i un després, Jehovà no només va recompensar el seu Fill pel seu servei fidel, sinó que li va donar l’oportunitat d’acabar l’obra redemptora com a Gran Sacerdot (Romans 1:4; 1 Corintis 15:3-8). L’apòstol Pau ho explica així: «Quan Crist vingué com a Gran Sacerdot [...] no pas per mitjà de sang de bocs i de vedells, sinó per mitjà de la seva pròpia sang, entrà una sola vegada per sempre en el Lloc Santíssim, havent obtingut redempció eterna. Perquè el Crist no entrà en un Lloc Santíssim fet amb mans, figura del veritable, sinó al mateix cel, per presentar-se ara davant la faç de Déu a favor de nosaltres» (Hebreus 9:11, 12, 24).

17 Jesús no podia entrar al cel amb la seva sang literal (1 Corintis 15:50). Per això, va portar a Jehovà el que  aquesta representava: el valor legal de la seva vida humana perfecta oferta en sacrifici. Aleshores, va presentar formalment davant de Déu el valor d’aquella sang com a rescat per tota la humanitat pecadora. Va acceptar Jehovà el sacrifici? Sí, i això es va fer evident en la Pentecosta del 33 de la n. e., quan es va ungir amb esperit sant uns cent vint deixebles a Jerusalem (Fets 2:1-4). Imagina’t que impressionant devia ser! Però això era només el començament; encara s’havien d’experimentar molts beneficis.

Beneficis del rescat

18, 19. (a) Quins dos grups es beneficien de la reconciliació gràcies a la sang de Crist? (b) De quins beneficis gaudeix ara la «gran multitud», i de quins gaudirà en el futur?

18 A la seva carta als colossencs, Pau explica que a Déu li va plaure reconciliar totes les coses amb si mateix a través de Crist, fent la pau mitjançant la sang que Jesús va vessar en el pal de turment. I afegeix que aquesta reconciliació inclou dos grups diferents, «les [coses] del cel» i «les [coses] de la terra» (Colossencs 1:19, 20; Efesis 1:10). El primer grup es composa de 144.000 cristians que tenen l’esperança de servir com a sacerdots al cel i governar com a reis sobre la Terra al costat de Jesucrist (Apocalipsi [Revelació] 5:9, 10; 7:4; 14:1-3). A través d’ells s’aplicaran gradualment els beneficis del rescat a tota la humanitat al llarg de mil anys (1 Corintis 15:24-26; Apocalipsi 20:6; 21:3, 4).

19 «Les [coses] de la terra» són les persones que esperen viure eternament en la Terra feta un paradís. Apocalipsi 7:9-17 els descriu com «una gran multitud» que sobreviurà la propera «gran tribulació». No obstant això, no cal que esperin per experimentar els beneficis del rescat. De fet, ja «han rentat els seus vestits i els han blanquejat en la sang de l’Anyell». A més, com que han exercit  fe en el rescat, fins i tot ara poden rebre els beneficis espirituals d’aquest amorós regal. Jehovà els ha declarat justos com a amics seus (Jaume 2:23). Gràcies al sacrifici de Jesús, es poden acostar «amb confiança al tron de la gràcia» (Hebreus 4:14-16). Quan cometen un error, reben perdó de debò (Efesis 1:7). Tot i que són imperfectes, gaudeixen d’una consciència neta (Hebreus 9:9; 10:22; 1 Pere 3:21). Com a conseqüència, la reconciliació amb Déu és una realitat palpable! (2 Corintis 5:19, 20.) Durant el miŀlenni, aquesta multitud «serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció» i per fi tindrà «la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Romans 8:21).

20. Com et sents al meditar en el rescat?

20 Donem «gràcies a Déu per mitjà de Jesu-Crist» pel rescat! (Romans 7:25.) A primera vista ens pot semblar que és una disposició senzilla, però conèixer tot el que implica ens omple de respecte i admiració (Romans 11:33). Si hi reflexionem amb gratitud, ens tocarà el cor i ens aproparà més i més al Déu de justícia. Igual que el salmista, tenim motius de sobres per lloar Jehovà, qui «estima el dret i la justícia» (Salm 33:5MM).

^ § 11 Adam i Eva no s’haurien pogut beneficiar del rescat. Parlant dels homicides voluntaris, la Llei mosaica deia: «No acceptareu rescat per la vida d’un homicida, perquè ell és reu de mort» (Nombres 35:31). Adam i Eva coneixien perfectament les implicacions de la desobediència, i, tot i això, van desobeir. Com que van renunciar a la vida eterna, mereixien morir.

^ § 15 Per contrarestar el pecat d’Adam, Jesús havia de morir com a home perfecte, no com a nen perfecte. Adam va pecar voluntàriament, i era plenament conscient de la gravetat i les conseqüències de les seves accions. Per tant, per poder ser «el darrer Adam» i cobrir aquest pecat, Jesús havia de decidir amb coneixement de causa si seria lleial a Jehovà (1 Corintis 15:45, 47). Així doncs, la lleialtat que va mostrar durant tota la seva vida, inclosa la seva mort en sacrifici, va ser el «sol acte just» que cobria el pecat (Romans 5:18, 19).