Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 3

«Sant, sant, sant és Jahveh»

«Sant, sant, sant és Jahveh»

1, 2. Quina visió va rebre el profeta Isaïes, i què ens ensenya de Jehovà?

ISAÏES no s’ho podia creure: era una visió de Déu! Semblava tan real que més tard va escriure que va «veure el Senyor» assegut sobre el seu elevat tron, i que els plecs del seu mantell omplien l’immens temple de Jerusalem (Isaïes 6:1, 2).

2 Però també va quedar meravellat pel que va sentir: un cant tan poderós que va sacsejar fins i tot els fonaments del temple. Aquesta impressionant harmonia provenia d’unes criatures espirituals d’alt rang anomenades serafins, que entonaven una encisadora cançó: «Sant, Sant, Sant és Jahveh dels exèrcits, tota la terra és plena de la seva glòria» (Isaïes 6:3, 4). Al repetir tres cops la paraula sant estaven emfatitzant aquesta qualitat de Jehovà, i amb raó, ja que Jehovà és sant en grau superlatiu (Apocalipsi [Revelació] 4:8). De fet, la Bíblia destaca molts cops la santedat de Jehovà, i centenars de versets associen el seu nom amb les paraules sant santedat.

3. Quins punts de vista equivocats sobre la santedat de Jehovà fan que molta gent s’allunyi d’ell en comptes d’apropar-s’hi?

3 És evident que Jehovà vol que entenguem que ell és sant. Tot i això, a molts no els atrau aquesta qualitat. Alguns relacionen equivocadament la santedat amb la hipocresia o la devoció extrema. A altres els intimida pensar en la santedat de Jehovà perquè potser se senten poca cosa i creuen que mai seran dignes d’acostar-se a un Déu tan sant, i això fa que s’allunyin d’ell en comptes d’apropar-s’hi. Per aquest motiu, molts li acaben donant l’esquena. Però és una pena, ja que la santedat de Jehovà en realitat  hauria de fer que ens apropéssim a ell. Per què? Abans de contestar a aquesta pregunta, vegem què és la santedat.

Què és la santedat?

4, 5. (a) Què significa la santedat, i què és el que no significa? (b) De quines dues maneres importants està «separat» Jehovà?

4 Que Déu sigui sant no vol dir que sigui altiu o menyspreï els altres. Al contrari, ell odia aquestes actituds (Proverbis 16:5; Jaume 4:6). Llavors, què significa la paraula sant? En l’hebreu bíblic, aquesta paraula prové d’un mot que significa «separat», i en matèria de religió s’aplica a tot allò que està separat de l’ús comú i es considera sagrat. A més, la santedat també té una forta connotació de netedat i puresa. Però, com li aplica a Jehovà? Serà que està «separat» dels humans imperfectes, lluny de nosaltres?

5 En absolut. La Bíblia mostra que Jehovà, «el Sant d’Israel», era «enmig» del seu poble, tot i que els israelites eren pecadors (Isaïes 12:6; Osees 11:9). Per tant, la seva santedat no el converteix en un Déu llunyà. Aleshores, en quin sentit està «separat»? De dues maneres importants. En primer lloc, està separat de tota la creació perquè només ell és l’Altíssim, i la seva puresa i netedat són absolutes i infinites (Salm 40:5; 83:18). I en segon lloc, està completament separat de tot el que té a veure amb el pecat, fet que ens tranquiŀlitza. Per què?

6. Com ens reconforta saber que a Jehovà no li afectarà mai la imperfecció humana?

6 En el món actual, la santedat cada dia escasseja més. Tot el que té a veure amb aquesta societat allunyada de Déu està contaminat i tacat, d’alguna manera, pel pecat i la imperfecció. Tots nosaltres hem de lluitar constantment contra el pecat i vigilar de no baixar la guàrdia perquè no ens acabi debilitant (Romans 7:15-25; 1 Corintis 10:12). En canvi, Jehovà no està exposat a aquest perill;  en ell mai trobarem ni el més mínim rastre de pecat. Això ens convenç encara més que és el millor Pare que podem tenir i que hi podem confiar. A diferència dels humans, Ell mai es tornarà corrupte o dissolut, ni s’aprofitarà del seu poder, perquè la seva santedat ho fa impossible. Fins i tot ha jurat en ocasions per la seva santedat (Amós 4:2). Oi que ens anima saber-ho?

7. Per què diem que la santedat forma part de la natura de Jehovà?

7 Quan diem que la santedat forma part de la natura de Jehovà, què volem dir? Pensa, per exemple, en les paraules humà imperfecte. A l’explicar la primera, ens ve al cap la segona, ja que la imperfecció impregna, o tenyeix, tot allò que fem. Passa el mateix quan pensem en Jehovà sant. La santedat impregna tot el que Jehovà fa. Tot allò relacionat amb ell és net, pur i just. No podem conèixer realment Jehovà si no entenem ben bé què implica la paraula sant.

«Sereu sants, perquè jo, Jahveh, [...] sóc sant»

8, 9. Què demostra que Jehovà ajuda els humans imperfectes a ser sants, si bé en sentit relatiu?

8 Com que Jehovà és la personificació de la santedat, és lògic dir que és la font de tota santedat. Tot i que podria aclaparar egoistament aquesta preciosa qualitat, la comparteix generosament. Pensa en el relat de l’arbust ardent: Pel sol fet que Déu parlés amb Moisès mitjançant un àngel, fins i tot el terra que envoltava l’arbust va arribar a ser sant! (Èxode 3:5.)

9 Poden ser sants els humans imperfectes amb l’ajuda de Jehovà? Sí, fins a cert punt. Déu va donar al poble d’Israel la perspectiva de ser «una nació santa» (Èxode 19:6). Va beneir la nació amb un sistema d’adoració sant, net i pur. La santedat, de fet, era un tema recurrent en la Llei mosaica, com ho demostra el fet que el Gran Sacerdot  portés una placa d’or relluent cosida al davant del seu turbant, on deia: «Sant per a Jahveh» (Èxode 28:36). Així doncs, tant l’adoració com la vida dels israelites s’havien de distingir per un alt nivell de netedat i puresa. Jehovà els va dir: «Sereu sants, perquè jo, Jahveh, el vostre Déu, sóc sant» (Levític 19:2). Així doncs, sempre que fossin obedients a Déu, al grau que els permetés la imperfecció, Jehovà els consideraria sants.

10. Quin contrast hi havia entre el punt de vista de l’antic Israel sobre la santedat i el de les nacions veïnes?

10 La importància que el poble de Déu donava a la santedat era diametralment oposada a la de les nacions veïnes. Aquelles nacions paganes adoraven déus que en realitat eren una mentida i una farsa, i se’ls representava com violents, cobdiciosos i promiscus. Eren déus que no tenien res a veure amb la santedat i que embrutaven els seus adoradors. Per això Jehovà va advertir els seus servents que se separessin dels pagans i de les seves pràctiques religioses brutes (Levític 18:24-28; 1 Reis 11:1, 2).

11. Com es fa evident la santedat de la part celestial de l’organització de Jehovà en (a) els àngels? (b) els serafins? (c) Jesús?

11 Com a molt, la nació d’Israel només va aconseguir projectar una vaga imatge de la santedat que reflecteix la part celestial de l’organització de Jehovà. Aquesta està formada per milions de criatures espirituals que serveixen lleialment Déu i reflecteixen a la perfecció la bellesa de la Seva santedat; per això la Bíblia les anomena «miríades de sants» (Deuteronomi 33:2; Judes 14). Recorda els serafins de la visió d’Isaïes. La seva cançó mostra que tenen un paper molt important en donar a conèixer la santedat de Jehovà per tot l’univers. Però per sobre de tots aquests poderosos àngels, qui millor reflecteix la santedat de Jehovà és el Seu Fill unigènit. Amb raó es coneix Jesús com «el Sant de Déu» (Joan 6:68, 69MM).

 La santedat del seu nom i del seu esperit

12, 13. (a) Per què és apropiat dir que el nom de Déu és sant? (b) Per què cal santificar el nom de Déu?

12 Què es pot dir del nom de Déu? Al primer capítol vam veure que el seu nom no és senzillament un títol o una etiqueta; representa Jehovà mateix i les seves qualitats. Com diu la Bíblia, «el seu Nom és sant» (Lluc 1:49). Sota la Llei mosaica es castigava amb la pena de mort els qui profanaven el nom de Déu (Levític 24:16MM). I fixa’t quina era la prioritat de Jesús al fer oracions: «Pare nostre que ets en els cels, sigui santificat el teu Nom» (Mateu 6:9). Santificar vol dir apartar alguna cosa com a sagrada i honrar-la, tractar-la com a santa. Però, per què s’hauria de santificar una cosa tan pura com ho és el nom de Déu?

13 El sant nom de Déu ha estat qüestionat i esquitxat amb mentides i calúmnies. A Edèn, Satanàs ja va mentir sobre Jehovà a l’insinuar que era un Sobirà injust (Gènesi 3:1-5). Des d’aleshores, Satanàs, el governant d’aquest món malvat, s’ha assegurat que se segueixin dient més mentides sobre Déu (Joan 8:44; 12:31; Apocalipsi 12:9). Les religions han pintat Jehovà com un Déu capritxós, llunyà i cruel que dóna suport a les seves guerres sanguinàries. En comptes d’atribuir-li les meravelloses obres de la creació, han dit que aquestes són fruit de la casualitat o de l’evolució. En efecte, el nom de Déu ha estat brutalment difamat, i per això se l’ha de santificar i se li ha de tornar la glòria que mereix. Tots desitgem que se santifiqui el nom de Déu i es vindiqui la seva sobirania, i és per a nosaltres un plaer coŀlaborar en la mesura que puguem en aquest magnífic objectiu.

14. Per què es qualifica de sant l’esperit de Déu, i per què és tan greu blasfemar contra l’esperit sant?

14 Hi ha una altra cosa que també està íntimament lligada a Jehovà i que gairebé sempre es diu que és santa: el seu  esperit o força activa (Gènesi 1:2). Jehovà utilitza aquesta força poderosa per dur a terme el seu propòsit, i com que tots els seus actes són sants i purs, és lògic anomenar la seva força activa esperit sant, o esperit de santedat (Lluc 11:13; Romans 1:4). Blasfemar contra l’esperit sant constitueix un pecat imperdonable, perquè és com anar deliberadament en contra del propòsit de Déu (Marc 3:29).

Per què ens apropa a Jehovà la seva santedat

15. Què és el temor de Déu, i per què la Seva santedat genera aquest sentiment en nosaltres?

15 És fàcil de veure la connexió que fa la Bíblia entre la santedat de Jehovà i el temor cap a ell. Per exemple, a 2 Corintis 7:1 diu: «Purifiquem-nos de tota contaminació de la carn i de l’esperit, perfeccionant la santedat en el temor de Déu». Aquest temor no és una por malsana, sinó un profund sentiment d’admiració cap a ell i un respecte en la forma més noble. I és normal sentir aquest respecte, ja que la santedat de Déu està molt per sobre nostre; és admirablement neta i gloriosa. Però això no ens ha d’allunyar d’ell. Al contrari, tenir una visió correcta de la santedat de Jehovà ens hi apropa encara més. Per què?

Igual que la bellesa, la santedat també ens hauria d’atraure

16. (a) Per què es relaciona la santedat amb la bellesa? Posa’n un exemple. (b) Com transmeten la idea de netedat, puresa i llum les descripcions de Jehovà que trobem a la Bíblia?

16 La Bíblia relaciona la santedat amb la bellesa. Parlant del lloc sant on habita Jehovà, el Salm 96:6 diu: «La força i la bellesa són en el seu santuari». La bellesa ens atrau. Per exemple, mira la fotografia de la pàgina 33. No et sents atret per la bellesa del paisatge? Què el fa tan encantador? Fixa’t en el torrent d’aigua neta relluint sota el cel blau. Gairebé es pot sentir l’olor d’aire fresc. Però  ara imagina’t el torrent ple de brossa, les roques i els arbres tacats de grafits i l’aire tenyit de gris a causa de la contaminació. Segurament ja no t’atrau tant, al contrari, potser fins i tot et fa fàstic, perquè tendim a associar la bellesa amb la netedat, la puresa i la llum, termes que poden descriure la santedat de Jehovà. La bellesa del nostre sant Déu és semblant a la llum que resplendeix com cristalls i pedres precioses, i que fulgura com els metalls més purs i brillants. Mira que en són de captivadores les descripcions de Jehovà que trobem a la Bíblia! (Ezequiel 1:25-28; Apocalipsi 4:2, 3.)

17, 18. (a) Com es va sentir al principi Isaïes en veure la visió? (b) Com va utilitzar Jehovà un serafí per animar-lo, i què li va recordar l’acció del serafí?

17 Llavors, ens ha de fer sentir inferiors veure la santedat de Jehovà? És clar que sí. Fins i tot és quedar-se curt dir que els humans som inferiors a Déu. Però ens ha d’allunyar d’Ell aquesta realitat? Fixa’t què va dir Isaïes a l’escoltar els serafins proclamant la santedat de Jehovà: «Ai de mi, que estic perdut; perquè sóc un home de llavis impurs, i visc enmig d’un poble de llavis impurs; perquè els meus ulls han vist el Rei, Jahveh dels exèrcits» (Isaïes 6:5). Sens dubte, la santedat infinita de Jehovà va recordar a Isaïes que era un humà imperfecte, cosa que, al principi, el va deixar fet pols. Tot i això, Jehovà no va permetre que es quedés tan deprimit.

18 A l’instant, un serafí va anar a consolar el profeta. Aquest poderós esperit va volar fins a l’altar i va agafar una brasa, amb la qual li va tocar els llavis. A ningú no se li acudiria consolar un amic amb una brasa, però recorda que estem parlant d’una visió plena de simbolismes. Aquest jueu fidel sabia perfectament que els sacrificis s’oferien cada dia a l’altar del temple per al perdó dels pecats. El serafí li estava recordant de manera amorosa  que, tot i ser «de llavis impurs», o imperfecte, encara podia tenir una condició pura, aprovada, davant de Déu. * Jehovà estava disposat a veure un home imperfecte i pecador com a sant, almenys en un sentit relatiu (Isaïes 6:6, 7).

19. Tot i ser imperfectes, com podem ser sants en sentit relatiu?

19 Avui dia Jehovà ens pot veure igual. Recorda que tots els sacrificis que es feien a l’altar de Jerusalem tan sols eren ombres d’un sacrifici molt més gran: el sacrifici perfecte que va oferir Jesucrist l’any 33 de la n. e. (Hebreus 9:11-14). Si de debò ens penedim dels pecats, corregim el nostre mal camí i exercim fe en Jesús, Jehovà ens perdonarà (1 Joan 2:2). A més, podrem tenir una condició neta als seus ulls. L’apòstol Pere va dir: «Està escrit: Sigueu sants, perquè jo sóc sant» (1 Pere 1:16). Fixa’t que Jehovà no va dir que havíem de ser tan sants com ell, perquè  no espera impossibles de nosaltres (Salm 103:13, 14). Més aviat, ens demana que siguem sants perquè ell és sant. Per tant, «com a fills estimats», intentem imitar-lo en la mesura que podem encara que siguem humans imperfectes (Efesis 5:1). La santedat és un procés continu, i a mesura que creixem espiritualment, anirem «perfeccionant la santedat» cada cop més (2 Corintis 7:1).

20. (a) Per què és important saber que podem estar nets als ulls del nostre sant Déu? (b) Com es va sentir Isaïes quan va entendre que els seus pecats havien estat perdonats?

20 Jehovà estima la justícia i la puresa, i odia el pecat (Habacuc 1:13). Però no ens odia a nosaltres. Està disposat a perdonar-nos sempre que, com ell, estimem les coses bones, n’odiem les dolentes i ens esforcem per seguir l’exemple perfecte de Jesucrist (Amós 5:15; 1 Pere 2:21). L’exemple d’Isaïes ens mostra que entendre que Jehovà ens pot veure com persones netes té un profund efecte en nosaltres. Recorda que la seva reacció davant la santedat de Jehovà va ser pensar en la seva pròpia impuresa, i per això va exclamar: «Ai de mi». Però un cop Isaïes va entendre que els seus pecats havien estat perdonats, el seu punt de vista va fer un gir de cent vuitanta graus. Quan Jehovà va demanar un voluntari per dur a terme una assignació, de seguida va respondre: «Aquí em tens, envia’m», tot i que no sabia què hauria de fer (Isaïes 6:5-8).

21. Per què podem estar segurs que podem cultivar la santedat?

21 Tots estem creats a la imatge del nostre sant Déu, i se’ns ha dotat de qualitats morals i de la capacitat de ser persones espirituals (Gènesi 1:26). Tenim el potencial d’arribar a ser persones santes, i Jehovà està encantat d’ajudar-nos a cultivar la santedat. A més, com més ens hi esforcem, més ens aproparem al nostre creador. A mesura que analitzem les qualitats de Jehovà en els següents capítols, trobarem més raons per apropar-nos a ell.

^ § 18 L’expressió «de llavis impurs» és molt adequada, ja que la Bíblia fa servir sovint els «llavis» en sentit figurat per referir-se a la parla o al llenguatge. La majoria de les errades que fem els humans imperfectes tenen origen en la mala utilització de la parla (Proverbis 10:19; Jaume 3:2, 6).