Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 25

Jehovà «és tendre i compassiu»

Jehovà «és tendre i compassiu»

1, 2. (a) Com respon una mare al plor del seu fillet? (b) Quin sentiment és encara més fort que la compassió d’una mare?

UN NADÓ plora a mitjanit. La mare s’aixeca de seguida. De fet, des que va donar a llum, ja no ha tornat a dormir tan profundament. Això sí, ha après a distingir els diferents tipus de plor del bebè i sap si necessita menjar, que l’agafin en braços o qualsevol altra cosa. Sigui el que sigui, la mare reacciona immediatament; li és impossible ignorar les necessitats del bebè.

2 La compassió que sent una mare pel seu fillet és un dels sentiments més tendres que podem experimentar els humans. Tot i això, hi ha un sentiment infinitament més fort: la tendra compassió del nostre Déu, Jehovà. Entendre bé aquesta entranyable qualitat ens ajudarà a apropar-nos a ell. Per tant, analitzem què és la compassió i com la manifesta Déu.

Què és la compassió

3. Què significa la paraula hebrea que es tradueix «tenir misericòrdia» o «tenir compassió»?

3 A la Bíblia, diverses paraules hebrees i gregues transmeten el sentit d’una compassió molt tendra. Per exemple, el verb hebreu raham sovint es tradueix com «tenir misericòrdia» o «tenir compassió»; per això podem dir que la compassió i la misericòrdia estan molt relacionades. Una obra de referència explica que el verb raham «expressa un sentiment de compassió tendre i profund, semblant al que sentim quan veiem el patiment dels qui estimem o dels qui necessiten la nostra ajuda». Aquest terme  hebreu, que Jehovà s’aplica a si mateix, està relacionat amb el mot que es tradueix com «matriu» i es pot descriure com «la compassió d’una mare» (Èxode 33:19; Jeremies 33:26). *

«S’oblidarà una dona [...] del fill del seu ventre?»

4, 5. Com utilitza la Bíblia els sentiments d’una mare envers el seu bebè perquè entenguem la compassió de Jehovà?

4 Per ajudar-nos a entendre fins on arriba la compassió de Jehovà, la Bíblia utilitza els sentiments d’una mare pel seu bebè. Isaïes 49:15 diu: «S’oblidarà una dona del seu nadó, deixarà de compadir-se [raham] del fill del seu ventre? Encara que aquestes se n’oblidin, jo no m’oblidaré de tu». Aquesta emotiva descripció subratlla la profunditat de la compassió que Jehovà sent pel seu poble. De quina manera?

5 Ens és difícil d’imaginar que una mare s’oblidi d’alimentar o cuidar el seu bebè. Al cap i a la fi, els nadons estan totalment indefensos i necessiten l’atenció i l’afecte de la seva mare. Lamentablement, en aquests «temps perillosos, sense afecte», cada dia sentim més casos de mares que s’obliden dels seus fills (2 Timoteu 3:1, 3). En canvi, Jehovà ens promet: «Jo no m’oblidaré de tu». La profunda compassió que Jehovà sent pels seus servents és inesgotable. És molt més forta que el sentiment més tendre que coneixem els humans: la compassió d’una mare pel seu bebè. No és estrany que un comentarista digués que Isaïes 49:15 probablement és «l’expressió més impactant de l’amor de Déu que trobem a l’Antic Testament».

6. Què pensa molta gent de la compassió, però què ens assegura la Bíblia?

6 Creus que tenir compassió és un signe de debilitat? Això és el que pensa molta gent. Per exemple, el filòsof  romà Sèneca, qui era contemporani de Jesús i va esdevenir un destacat inteŀlectual de Roma, ensenyava que «la misericòrdia és una malaltia de l’esperit». Aquest pensador defensava l’estoïcisme, una filosofia que deia que la pau interior és incompatible amb els sentiments. Segons ell, la persona sàvia podia ajudar qui ho necessités, però sense deixar-se emportar pels sentiments de llàstima, perquè aquests no aconseguien altra cosa que robar-li la pau. Aquesta forma de pensar egocentrista no deixava lloc a la compassió. Que diferent és Jehovà! A la seva Paraula, Jehovà ens assegura que «és tendre i compassiu» (Jaume 5:11). Com ara veurem, la compassió no és pas una debilitat, sinó una qualitat poderosa. Examinem com Jehovà, qui és un pare amorós, la manifesta.

Jehovà és compassiu amb una nació

7, 8. Què van haver de suportar els israelites a Egipte, i com va reaccionar Jehovà en veure el seu patiment?

7 La compassió de Jehovà es veu clarament en la manera com va tractar la nació d’Israel. A finals del segle XVI a. de la n. e., milions d’israelites vivien com a esclaus a l’antic Egipte, on patien una severa opressió. La Bíblia explica que els egipcis «els amargaren llurs vides amb el treball cruel: en el fang i els maons» (Èxode 1:11, 14). Angoixats, els israelites van implorar a Jehovà que els ajudés. Com va respondre el Déu tendre i compassiu?

8 Aquell crit d’auxili va tocar el cor de Jehovà. Per això va dir: «Certament he vist l’aflicció del meu poble que és a Egipte, i he escoltat el seu crit a causa dels seus opressors, perquè conec els seus sofriments» (Èxode 3:7). Era impossible que Jehovà no sentís pena en veure els  patiments del Seu poble i en sentir el seu clamor. Com hem vist al capítol 24 d’aquest llibre, Jehovà és un Déu amb empatia. I l’empatia, és a dir, la capacitat d’identificar-nos amb el dolor dels altres, està molt relacionada amb la compassió. Però Jehovà no només va sentir pena pel seu poble, sinó que aquest sentiment també el va impulsar a ajudar-lo. Isaïes 63:9 diu que «en el seu amor i en la seva mercè els redimí». Amb «mà forta», Jehovà els va alliberar d’Egipte (Deuteronomi 4:34). Des d’aquell moment, els va proveir menjar miraculosament i els va conduir a una terra fèrtil que acabarien posseint.

9, 10. (a) Per què Jehovà va alliberar els israelites en tantes ocasions un cop es van establir a la Terra Promesa? (b) De quina opressió va alliberar Jehovà els israelites en el temps de Jeftè, i què el va impulsar a fer-ho?

9 Però la compassió de Jehovà no es va quedar aquí. Un cop a la Terra Promesa, els israelites li van ser infidels una vegada i una altra, i en van patir les conseqüències. Tot i això, sempre que entraven en raó i tornaven a Jehovà, ell els alliberava. Per què? «Perquè tenia compassió del seu poble» (2 Cròniques [Paralipòmens] 36:15; Jutges 2:11-16).

10 Transportem-nos ara a l’època de Jeftè. Com que els israelites s’havien posat a servir déus falsos, Jehovà va permetre que estiguessin divuit anys sota l’opressió dels ammonites. Al final, però, els israelites es van penedir. La Bíblia explica: «Llançaren els déus estrangers d’enmig d’ells, i serviren Jahveh: i la Seva Ànima s’impacientà amb la fatiga d’Israel» (Jutges 10:6-16). * Com  que es van penedir de debò, Jehovà no va poder seguir veient com patien. Per això, el Déu tendre i compassiu va enfortir Jeftè per alliberar els israelites de les grapes dels enemics (Jutges 11:30-33).

11. Què ens ensenya sobre la compassió la manera com Jehovà va tractar els israelites?

11 Què ens ensenya sobre la tendra compassió la manera com Jehovà va tractar la nació d’Israel? D’una banda, aprenem que la compassió és molt més que un simple sentiment de pena en veure que algú passa per problemes. Recorda l’exemple de la mare: en sentir el plor del seu nadó, la compassió la mou a actuar en conseqüència. De la mateixa manera, Jehovà no és indiferent al clamor de la seva gent; la compassió el mou a alleujar el seu sofriment. D’altra banda, la manera com Jehovà va tractar els israelites ens ensenya que la compassió no implica debilitat. De fet, aquesta qualitat va impulsar Jehovà a actuar amb decisió i valentia a favor del seu poble. Ara bé, sent compassió pels Seus servents només com a grup?

Jehovà és compassiu amb individus

12. Com es pot veure la compassió de Jehovà pels individus en la llei que va donar al seu poble?

12 La llei que Déu va donar a la nació d’Israel ens mostra que també és compassiu amb els individus. Prenguem per cas la Seva preocupació pels pobres. Jehovà sabia que circumstàncies imprevistes podien fer que un israelita s’enfonsés en la pobresa. Com havia de tractar la nació els pobres? Jehovà va ser molt específic; els va manar: «No enduriràs el teu cor, i no tancaràs la teva mà al teu germà necessitat [...]. Dóna-li generosament, i sense recança en el teu cor quan li donis, perquè per això Jahveh, el teu Déu, et beneirà en totes les teves obres i en tot el que  emprengui la teva mà» (Deuteronomi 15:7, 10). Jehovà també va ordenar que no seguessin les vores dels camps ni recollissin les espigolalles. S’havien de deixar per als desfavorits (Levític 23:22; Rut 2:2-7). Sempre que la nació obeís aquesta llei que beneficiava els pobres, cap israelita sense diners hauria de demanar almoina. No demostra això que Jehovà és tendre i compassiu?

13, 14. (a) Com ens asseguren les paraules de David que Jehovà es preocupa de nosaltres individualment? (b) Com podríem iŀlustrar el fet que Jehovà és a prop dels qui «tenen el cor trencat» i estan «contrits d’esperit»?

13 Avui dia, el nostre Déu amorós se segueix preocupant de cadascun de nosaltres. Pots estar segur que és molt conscient de qualsevol sofriment que patim. El salmista David va escriure: «Els ulls de Jahveh són vers els justos, i les seves orelles són vers el seu crit d’auxili. Jahveh és a prop dels que tenen el cor trencat, i salva els contrits d’esperit» (Salm 34:15, 18). Fent referència a les persones de qui es parla en aquest salm, un comentarista bíblic diu que «tenen el cor trencat i l’esperit aixafat, que se senten humiliats pel pecat i no tenen autoestima. Creuen que no valen per res i que el que fan no té cap mèrit». Aquestes persones potser senten que Jehovà és molt lluny i que són massa insignificants perquè es preocupi d’elles. Però aquest no és el cas. Les paraules de David ens asseguren que Jehovà mai no abandona els qui «creuen que no valen res». El nostre Déu compassiu sap que en aquests moments el necessitem més que mai, i és a prop nostre.

14 Pensa en aquest exemple. Als Estats Units, una mare va portar d’urgències el seu fill de dos anys per un cas greu de diftèria. Després d’examinar el nen, els metges van dir a la mare que s’havia de quedar ingressat. On creus que va passar la nit la mare? Asseguda en una cadira al costat  del seu fillet, és clar! El nen estava malalt i ella havia d’estar al seu costat. Creus que podríem esperar menys del nostre amorós Pare celestial? De cap manera! Al cap i a la fi, estem fets a la seva imatge (Gènesi 1:26). Les commovedores paraules de Salm 34:18 ens ensenyen que, quan ‘tenim el cor trencat’ o ‘l’esperit contrit’, Jehovà, com un pare amorós, «és a prop» nostre, disposat a ajudar-nos amb tendresa.

15. Com ens ajuda Jehovà individualment?

15 Així doncs, com ajuda Jehovà cadascun dels seus servents? Encara que no sempre fa desaparèixer la causa del nostre patiment, ha posat moltes eines a l’abast dels qui li demanen ajuda. Mitjançant la Seva Paraula, la Bíblia, ens dóna consells pràctics que ens poden ajudar moltíssim. També ha nomenat superintendents amb qualitats espirituals que supervisen la congregació i s’esforcen a imitar la Seva compassió quan ajuden els germans (Jaume 5:14, 15). A més, ‘escolta les nostres pregàries’ i dóna ‘esperit sant als qui li demanen’ (Salm 65:2; Lluc 11:13). Aquest esperit ens vigoritza amb un poder incomparable perquè puguem aguantar fins que el Regne solucioni tots els problemes que tant ens preocupen (2 Corintis 4:7). Valores tots aquests regals? No oblidis mai que són mostres de la tendresa i la compassió de Jehovà.

16. Quin és el millor exemple de la compassió de Jehovà, i com ens afecta personalment?

16 No cal dir que Jehovà va donar el millor exemple de compassió quan va entregar el seu Fill estimat com a rescat. Això va demostrar l’amor que Jehovà sent per nosaltres i va obrir el camí a la salvació. Recorda que el sacrifici de Jesús ens beneficia a cadascun de nosaltres individualment. Amb raó va predir Zacaries, el pare de Joan el Baptista, que el sacrifici exaltava la grandesa de la «misericòrdia del nostre Déu» (Lluc 1:78).

 Els límits de la Seva compassió

17-19. (a) Com mostra la Bíblia que la compassió de Jehovà té un límit? (b) Què va esgotar la compassió de Jehovà pel seu poble?

17 Significa això que la compassió de Déu no té límits? Al contrari, la Bíblia ensenya clarament que Jehovà no mostra compassió a aquells individus que s’oposen voluntàriament a les Seves normes justes (Hebreus 10:28). Tornem a l’exemple de la nació d’Israel per entendre-ho millor.

18 Tot i que Jehovà va salvar repetidament els israelites dels enemics, la Seva compassió finalment va arribar al límit. La nació es va entossudir a practicar idolatria i, fins i tot, va portar els seus propis ídols repugnants al temple de Jehovà! (Ezequiel 5:11; 8:17, 18.) A més, la Bíblia explica que «feien befa dels missatgers de Déu, i menyspreaven les seves paraules, i es burlaven dels seus profetes, fins que pujà el furor de Jahveh contra el seu poble, fins que no hi hagué remei» (2 Cròniques 36:16). Els israelites van arribar a tal punt que ja no hi havia lloc per a la compassió perquè havien provocat la ira justa de Jehovà. Quin en va ser el resultat?

19 Jehovà ja no podia continuar sentint compassió pel seu poble. Va anunciar: «No tindré compassió, ni tindré pietat, ni tindré misericòrdia, sinó que els destruiré» (Jeremies 13:14). Com a conseqüència, Jerusalem i el seu temple van ser destruïts, i els israelites, deportats a Babilonia. Que lamentable que, quan els humans són tan rebels, arribin a esgotar la compassió de Déu! (Lamentacions 2:21.)

20, 21. (a) Què passarà quan la compassió de Jehovà arribi al límit? (b) Què analitzarem en el pròxim capítol?

20 Què podem dir d’avui dia? Jehovà no ha canviat. Per compassió, ha encarregat als seus Testimonis que prediquin l’«evangeli del regne» per tota la Terra habitada (Mateu 24:14). I quan la gent de cor sincer hi respon bé,  Jehovà l’ajuda a entendre el missatge del Regne (Fets [Actes] 16:14). Però aquesta obra no continuarà per sempre. No seria gens compassiu per part de Jehovà permetre que aquest món malvat, amb tot el seu patiment i la seva misèria, continués així indefinidament. Quan la compassió divina arribi al límit, Jehovà vindrà per executar sentència contra aquest ordre de coses. Fins i tot llavors, estarà actuant per compassió; compassió pel seu «sant Nom» i pels seus servents fidels (Ezequiel 36:20-23). Jehovà eliminarà tota la maldat i instaurarà un món nou ple de justícia. En relació amb els malvats, la Bíblia declara: «El meu ull no tindrà pietat, i no tindré compassió: recompensaré llur camí sobre llur cap» (Ezequiel 9:10).

21 Mentre no arriba aquest moment, Jehovà segueix mostrant compassió per la gent, fins i tot per aquells que s’encaminen a la destrucció. Tots els humans pecadors que es penedeixen sincerament es poden beneficiar d’un regal de Jehovà que brolla de la seva compassió: el perdó. En el pròxim capítol analitzarem algunes de les boniques iŀlustracions que trobem a la Bíblia que ens permetran visualitzar la magnitud del perdó de Jehovà.

^ § 3 Cal dir que a Salm 103:13 s’utilitza el verb raham per referir-se a la misericòrdia o la compassió que un pare té pel seu fill.

^ § 10 L’expressió «la Seva Ànima s’impacientà» significa literalment «la seva ànima es va escurçar; se li va acabar la paciència». La versió dels Monjos de Montserrat diu: «A Jahvè se li va fer insuportable el sofriment d’Israel». I la Fundació Bíblica Catalana ho tradueix: «No pogué resistir més l’aflicció d’Israel».