Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 26

Un Déu «disposat a perdonar»

Un Déu «disposat a perdonar»

1-3. (a) Quina càrrega pesava sobre David, i què el va consolar? (b) Quina càrrega podríem arrossegar com a conseqüència d’un pecat comès, però què ens assegura Jehovà?

«LES meves iniquitats han passat sobre el meu cap», va escriure el salmista David. «Com una càrrega pesada, són massa pesades per a mi» (Salm 38:4, 8). David sabia com n’és de difícil carregar amb els sentiments de culpa per una mala consciència. Però el va consolar entendre que Jehovà odia el pecat i no la persona que el comet, sempre que aquesta mostri penediment de tot cor i canviï. David no dubtava que Jehovà fos misericordiós amb la persona que es penedeix, i per això va dir: «Tu, Senyor, ets bo i disposat a perdonar» (Salm 86:5).

2 Quan pequem, potser també haguem de carregar el pes dels remordiments de consciència. Tot i això, aquests sentiments són positius perquè ens poden moure a fer els canvis necessaris per corregir l’error. Ara bé, hi ha el risc que aquest sentiment de culpa ens deixi molt aixafats. El cor ens podria repetir constantment que Jehovà mai ens perdonarà encara que estiguem penedits. Si aquest sentiment de culpa ‘ens consumeix’, Satanàs el podria utilitzar perquè tiréssim la tovallola, fent-nos creure que Jehovà no ens valora i que ja no som dignes de servir-lo (2 Corintis 2:5-11).

3 Però, és així com ens veu Jehovà? Al contrari! La misericòrdia és una faceta de l’immens amor de Jehovà. A la seva Paraula, ens recorda que, si ens penedim de cor, està disposat a perdonar-nos (Proverbis 28:13). Per tal que no pensem mai que Jehovà no ens podrà perdonar,  analitzem per què ens perdona i fins on arriba el seu perdó.

Per què està «disposat a perdonar»

4. Què té present Jehovà, i com afecta això la manera de tractar-nos?

4 Jehovà és conscient de les nostres limitacions. Salm 103:14 diu que «ell coneix de què hem estat formats, es recorda que nosaltres som pols». Jehovà no oblida que som éssers fets de pols, amb les flaqueses i els defectes propis de la imperfecció. L’expressió «de què hem estat formats» ens recorda que, a la Bíblia, es compara Jehovà a un terrissaire i nosaltres, a vasos d’argila (Jeremies 18:2-6). * El Gran Terrissaire ens tracta tenint en compte les nostres debilitats com a humans imperfectes i la manera com reaccionem a la Seva guia.

5. Com descriu la carta als romans el poder del pecat?

5 Jehovà entén el poder del pecat. A la Bíblia el descriu com una força que ens té atrapats sota les seves urpes. Però, com n’és de poderós? L’apòstol Pau, en la seva carta als romans, explica que estem «sota pecat», tal com els soldats estan sota un comandant (Romans 3:9), que el pecat ‘ha regnat’ sobre la humanitat com un rei (Romans 5:21), que «habita» en nosaltres (Romans 7:17, 20) i que la seva «llei» està constantment a sobre nostre, intentant controlar les nostres vides (Romans 7:23, 25). Quina influència tan poderosa té el pecat en nosaltres! (Romans 7:21, 24.)

6, 7. (a) Com veu Jehovà els qui busquen el Seu perdó amb un cor contrit? (b) Per què no ens hauríem d’aprofitar de la misericòrdia de Jehovà?

6 Jehovà se’n fa el càrrec. Sap que, per més que ens esforcem, no el podem obeir a la perfecció. És un Déu molt amorós i ens promet que, si ens penedim de tot  cor i busquem el seu perdó, ens mostrarà misericòrdia. Salm 51:17 diu: «Els sacrificis acceptables a Déu són un esperit contrit: el cor contrit i humiliat oh Déu, tu no el menysprees». Jehovà mai rebutjarà ni s’allunyarà d’un cor «contrit i humiliat» pels sentiments de culpa.

7 Significa això que podem abusar de la misericòrdia de Jehovà utilitzant la nostra imperfecció com a excusa per fer el que vulguem? És clar que no! La seva misericòrdia te límits. Jehovà no es deixa emportar per les emocions, i no perdonarà aquells qui deliberadament practiquen el pecat i no mostren penediment (Hebreus 10:26). D’altra banda, quan Jehovà veu un cor contrit, està disposat a perdonar. Analitzem ara de quina manera tan vívida descriu la Bíblia aquesta meravellosa faceta de l’amor de Jehovà.

Fins on arriba el Seu perdó

8. Què fa Jehovà quan ens perdona, i quina seguretat ens infon?

8 David va dir penedit: «Vaig declarar el meu pecat davant teu, i no vaig encobrir la meva iniquitat [...]. I tu vas perdonar la iniquitat del meu pecat» (Salm 32:5). El mot perdonar ve d’un terme hebreu que significa bàsicament «aixecar» o «portar» i, concretament en aquest verset, emportar-se «la culpa, el pecat, la transgressió». És com si Jehovà hagués aixecat els pecats de David i se’ls hagués emportat. Sens dubte, això va treure un pes de sobre a David (Salm 32:3). De la mateixa manera, nosaltres també podem confiar en Jehovà, qui carrega els pecats dels qui busquen el Seu perdó mitjançant el sacrifici redemptor de Jesús (Mateu 20:28).

9. Com de lluny posa Jehovà els nostres pecats?

9 David va utilitzar una altra imatge mental per descriure el perdó de Jehovà: «Com l’est és lluny de l’oest, ha allunyat les nostres transgressions de nosaltres» (Salm 103:12). Quina distància hi ha entre l’est i l’oest? Podríem dir que  la més gran que pot existir: són dos punts diametralment oposats, mai es topen. Un erudit indica que aquesta expressió significa «el més lluny possible, tan lluny com ens puguem imaginar». Les paraules inspirades de David ens recorden que, quan Jehovà perdona, allunya els pecats tant com ens puguem imaginar.

«Els vostres pecats [...] esdevindran blancs com la neu»

10. Per què no ens hem de sentir bruts si Jehovà ens ha perdonat?

10 Has intentat mai treure una taca d’una tela de color clar? Oi que per molt que t’hi esforcis la taca no se’n va fàcilment? Fixa’t com descriu Jehovà el seu perdó: «Si els vostres pecats són com l’escarlata, esdevindran blancs com la neu; si són vermells com la porpra, es tornaran com la llana» (Isaïes 1:18). L’«escarlata» és un color vermell viu, i la «porpra», una de les matèries colorants més intenses que s’utilitzaven per tenyir. * Per molt que ho intentem,  nosaltres mai podrem eliminar la taca del pecat. Però Jehovà sí que pot treure taques que són com l’escarlata o la porpra, i fer-les blanques com la neu o la llana sense tenyir. Si Jehovà ens ha perdonat, no cal que carreguem la taca d’aquests pecats per la resta de la nostra vida.

11. En quin sentit llança Jehovà els nostres pecats darrere seu?

11 Després que Jehovà curés Ezequies d’una malaltia mortal, el rei va compondre una commovedora cançó en senyal d’agraïment, on va dir: «Has llançat darrere la teva esquena tots els meus pecats» (Isaïes 38:17). Aquí ens imaginem Jehovà agafant els nostres pecats i llançant-los enrere, on no els pot veure més. D’acord amb una obra de referència, la idea que intenta expressar és: «Has fet com si [els meus pecats] mai haguessin existit». No t’anima saber això?

12. Com mostra el profeta Miquees que quan Jehovà perdona ho fa per sempre?

12 El profeta Miquees estava convençut que Jehovà perdonaria el Seu poble, i així ho va expressar en una promesa de restauració: «Quin Déu hi ha com tu, [...] que passi per alt l’ofensa del romanent de la seva heretat? [...] Tu llançaràs tots llurs pecats als abismes del mar» (Miquees 7:18, 19). Imagina’t el que devien significar aquestes paraules a l’època del profeta. Es podria recuperar allò que s’havia llançat «als abismes del mar»? Les paraules de Miquees indiquen que, quan Jehovà perdona, enterra els pecats per sempre més.

13. Què signifiquen les paraules de Jesús «perdona els nostres deutes»?

13 Jesús va iŀlustrar el perdó de Jehovà amb la relació que hi ha entre creditors i deutors. Ens va animar a orar: «Perdona els nostres deutes» (Mateu 6:12). Jesús estava comparant els pecats amb els deutes (Lluc 11:4). Quan pequem, ens tornem «deutors» de Jehovà. Una obra de referència diu que el significat del verb grec traduït com «perdonar» significa «desistir, renunciar a un deute  al no reclamar-lo». En cert sentit, quan Jehovà perdona, canceŀla el deute que, d’altra manera, hagués estat carregat al nostre compte. Els pecadors penedits es poden sentir alleujats. Jehovà mai ens retraurà un deute que ja ha canceŀlat! (Salm 32:1, 2.)

14. Quina imatge mental evoca la frase «siguin esborrats els vostres pecats»?

14 El perdó de Jehovà també es descriu a Fets 3:19: «Penediu-vos, doncs, i convertiu-vos perquè siguin esborrats els vostres pecats». Aquesta última frase prové d’un verb grec que significa «fer desaparèixer, [...] canceŀlar o eliminar». D’acord amb alguns entesos en la matèria, la imatge que expressa és la d’esborrar el que s’ha escrit. Però, com? La tinta que s’utilitzava en l’antiguitat era una mescla de carbó, goma i aigua. Poc després d’escriure amb aquella tinta, la persona ho podia esborrar amb una esponja humida. Quina manera tan bonica d’iŀlustrar la misericòrdia de Jehovà! Quan Déu perdona, és com si agafés una esponja i esborrés els pecats.

Jehovà vol que sapiguem que està «disposat a perdonar»

15. Què vol Jehovà que sapiguem d’ell?

15 Què aprenem de totes aquestes imatges? Oi que ens queda clar que Jehovà està disposat a perdonar els nostres pecats sempre que estiguem penedits de tot cor? A més, mai hauríem de tenir por que Jehovà ens ho retragués en el futur. Això harmonitza amb el que la Bíblia revela sobre la misericòrdia de Jehovà: un cop perdonat, ja està oblidat.

«No em recordaré més de llur pecat»

16, 17. Què significa que Jehovà perdona els nostres pecats? Explica-ho.

16 Jehovà va prometre respecte a aquells qui formen part del nou pacte: «Perdonaré llur iniquitat, i no em recordaré més de llur pecat» (Jeremies 31:34). Significa això que, quan Jehovà perdona, ja no pot recordar  els pecats? Això és del tot impossible. La Bíblia parla de moltes persones qui Jehovà va perdonar, com per exemple el rei David (2 Samuel 11:1-17; 12:13). És clar que Jehovà és conscient dels errors que han comès. De fet, per al nostre benefici, ha volgut que els seus pecats quedessin registrats a la Bíblia, a més del seu penediment i el perdó que van rebre (Romans 15:4). Llavors, a què es refereix la Bíblia quan diu que Jehovà no ‘recorda’ els pecats d’aquells qui perdona?

17 El verb hebreu que es tradueix «em recordaré» no només vol dir fer memòria. Un llibre de teologia sobre l’Antic Testament explica que també té «la connotació de prendre les mesures apropiades». Per tant, en aquest cas,  ‘recordar’ el pecat implica prendre mesures al respecte (Osees 8:13). Així doncs, quan Jehovà diu «no em recordaré més de llur pecat» ens està assegurant que, si perdona algú que s’ha penedit, ja no li retreu mai més aquell pecat (Ezequiel 18:21, 22). Jehovà, per tant, perdona en el sentit que no torna a treure el mateix tema un cop i un altre per acusar-nos o castigar-nos. No t’anima saber que, quan Déu perdona, també oblida?

Què passa amb les conseqüències

18. Per què el perdó no eximeix de totes les conseqüències d’una mala conducta?

18 Però, el fet que Jehovà estigui disposat a perdonar eximeix el pecador que s’ha penedit d’afrontar les conseqüències de la seva mala conducta? De cap manera! No podem esperar que el pecat no tingui cap repercussió. Pau va escriure: «Allò que sembri l’home, això mateix també segarà» (Gàlates 6:7). Pot ser que hàgim de fer front a les conseqüències de les nostres accions, però això no vol dir que Jehovà en sigui el causant. Al passar per una situació difícil, cap cristià no hauria de pensar: «Jehovà m’està castigant pels pecats del passat» (Jaume 1:13). Ara bé, el que Jehovà no farà és protegir-nos de totes les conseqüències de les males decisions. Divorcis, embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual, pèrdua de la confiança o el respecte... són algunes de les inevitables i tristes conseqüències del pecat. Recorda que, fins i tot després de perdonar David pel pecat comès en relació a Uries i Betsabé, Jehovà no el va lliurar de les conseqüències desastroses d’aquell pecat (2 Samuel 12:9-12).

19-21. (a) Com beneficiava la llei enregistrada a Levític 6:1-7 tant la víctima com el culpable? (b) Què hem de fer per alegrar el cor de Jehovà quan els nostres errors afecten els altres?

19 Els nostres pecats poden tenir altres conseqüències,  especialment si el que hem fet afecta els altres. Pensa, per exemple, en el relat de Levític capítol 6. Aquí la Llei mosaica menciona el cas d’una persona que comet un pecat molt greu perquè s’apodera dels béns d’un altre israelita, ja sigui robant-li o cometent extorsió o frau. Llavors, el pecador nega que sigui culpable, amb tanta cara que fins i tot ho jura. És la paraula d’un contra la de l’altre. No obstant això, quan li punxa la consciència, confessa el pecat. Per guanyar-se el perdó de Jehovà, la persona ha de fer tres coses més: restaurar el que ha pres, pagar una multa del vint per cent del total que ha robat i oferir un moltó com a ofrena per la culpa. Després la llei diu que «el sacerdot farà expiació per ell davant Jahveh, i serà perdonat» (Levític 6:1-7).

20 Aquesta llei era un regal molt misericordiós de Déu. D’una banda, beneficiava la víctima, perquè recuperava els seus béns i se sentia alleugerida quan l’altre reconeixia el delicte. I, de l’altra, beneficiava la persona que finalment admetia el seu error i el corregia. Òbviament, si aquesta persona no hagués volgut canviar, Déu no l’hauria perdonat.

21 Encara que avui dia ja no estem sota la Llei mosaica, aquesta llei ens ajuda a entendre el punt de vista de Jehovà pel que fa al perdó (Colossencs 2:13, 14). Si el mal que hem comès afecta els altres, a Déu li agrada que fem el que puguem per corregir-lo (Mateu 5:23, 24). Això pot significar reconèixer el pecat, admetre que som culpables i demanar perdó a la víctima. Llavors, gràcies al sacrifici de rescat, podem orar a Jehovà i sentir que ens ha perdonat (Hebreus 10:21, 22).

22. Què implica, de vegades, el perdó de Jehovà?

22 Com qualsevol pare que estima els seus fills, quan Jehovà perdona, de vegades també disciplina (Proverbis 3: 11, 12). És possible que el cristià penedit perdi privilegis a la congregació, com ara servir d’ancià, servent ministerial o evangelitzador de temps complet. Segurament li sabrà molt de greu perdre, durant un temps, aquests privilegis que tant valora. Aquesta disciplina, però, no vol dir que Jehovà no l’hagi perdonat. Recorda que la disciplina de Jehovà és una mostra del seu amor. Si l’acceptem i la posem en pràctica, sortirem beneficiats (Hebreus 12:5-11).

23. Per què no hauríem de concloure que la misericòrdia de Jehovà no és al nostre abast, i per què hauríem de seguir el Seu exemple?

23 No et reconforta saber que Déu està «disposat a perdonar»? Tot i que hàgim comès molts errors en el passat, mai hauríem de concloure que no podem rebre la misericòrdia de Jehovà. Si ens penedim de debò, fem passos per corregir l’error i demanem a Jehovà que ens perdoni mitjançant el sacrifici de Jesús, podem estar segurs que ho farà (1 Joan 1:9). Per tant, esforça’t per imitar Jehovà i perdonar els altres. Al cap i a la fi, si Jehovà, qui mai comet cap error, ens perdona amorosament, no ho hauríem de fer nosaltres, que som imperfectes?

^ § 4 El mot hebreu que es tradueix «de què hem estat formats» també s’utilitza per fer referència als vasos d’argila que modela un terrissaire (Isaïes 29:16).

^ § 10 Un erudit comenta que l’escarlata «era un color sòlid que no es destenyia fàcilment. No hi havia res que el pogués eliminar: ni la rosada, ni la pluja, ni el desgast».