Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 23

«Ell ens estimà primer»

«Ell ens estimà primer»

1-3. Per què la mort de Jesús va ser diferent a qualsevol altra?

ERA un dia de primavera de fa dos mil anys. Un home innocent, condemnat per crims que no havia comès, moria després d’haver estat cruelment torturat. Encara que aquesta no era la primera execució injusta de la història, ni en seria l’última, va ser diferent de qualsevol altra.

2 En les seves últimes hores d’agonia, el que va succeir al cel va confirmar la importància d’aquella mort. Encara que era migdia, de sobte, la foscor es va apoderar de la Terra. Tal com va dir un historiador, «el sol s’enfosquí» (Lluc 23:44, 45). Llavors, just abans d’exhalar el seu últim sospir, aquell home va dir les memorables paraules: «S’ha complert!». Certament, el seu sacrifici va acomplir una cosa meravellosa: l’acte d’amor més gran que cap altre humà hagi efectuat (Joan 15:13; 19:30).

3 És clar, ens referim a Jesucrist. Tots coneixem el sofriment i la mort que va haver de patir aquell trist 14 de nissan del 33 de la n. e. No obstant això, sovint es passa per alt un detall molt important. Tot i que Jesús va patir molt, algú altre va patir encara més; de fet, va fer un sacrifici encara més gran: el major acte d’amor que s’ha efectuat en tot l’univers. Però, de quin acte estem parlant? La resposta ens porta al tema més important de tots: l’amor de Jehovà.

La major expressió d’amor

4. Com es va adonar un centurió romà que Jesús no era un home qualsevol, i a quina conclusió va arribar?

4 El centurió romà a càrrec de l’execució de Jesús es va quedar atònit en veure la foscor que va precedir la seva  mort i en sentir el violent terratrèmol que va succeir moments més tard. Per això, va reconèixer: «Veritablement, aquest era Fill de Déu» (Mateu 27:54). Sens dubte, Jesús no era un home qualsevol. Aquell soldat havia intervingut en l’execució del Fill unigènit del Déu Altíssim. Però, fins a on arribava l’amor del Pare pel seu Fill?

5. Com podríem iŀlustrar tot el temps que Jehovà i el seu Fill van passar junts al cel?

5 La Bíblia anomena Jesús «el primogènit de tota creació» (Colossencs 1:15). Pensa en això: el Fill de Déu ja existia abans que l’univers físic. Llavors, quant de temps van estar junts el Pare i el Fill? Alguns científics calculen que l’univers físic deu tenir tretze mil milions d’anys. Et pots fer una idea del que això representa? Per ajudar la gent a entendre aquest càlcul, un planetari ha representat l’edat de l’univers amb una línia del temps de cent deu metres. Cada pas que es fa en aquesta línia representa uns setanta cinc milions d’anys de la vida de l’univers. Al final, hi ha una ratlleta del gruix d’un cabell que representa tota la història de la humanitat. Fins i tot si aquests càlculs fossin correctes, tota la línia del temps continuaria sent més curta que la vida del Fill de Déu. I què va estar fent durant tots aquells anys?

6. (a) Què va fer el Fill de Déu durant la seva existència prehumana? (b) Quin tipus de relació existeix entre Jehovà i el seu Fill?

6 El Fill va gaudir molt de treballar amb el seu Pare com a «mestre d’obres» (Proverbis 8:30). La Bíblia diu que «sense [el Fill] res no fou fet del que ha estat fet» (Joan 1:3). Jehovà i el seu Fill van treballar junts per crear totes les altres coses. Que apassionant devia ser! Segurament molts coincidiran a dir que l’amor que hi ha entre un pare i un fill és molt fort. I l’amor és un «vincle» perfecte d’unió (Colossencs 3:14). Per tant, seria molt difícil d’entendre l’estreta relació que hi ha entre ells, forjada al llarg  de milers d’anys. Clarament, el vincle d’amor que uneix Jehovà Déu i el seu Fill és el més fort que pot existir.

7. Com va mostrar Jehovà el que sentia per Jesús quan aquest es va batejar?

7 Amb tot, el Pare va enviar el Fill a la Terra perquè naixés com un nadó, encara que això signifiqués renunciar a la seva companyia durant dècades. Des del cel, Jehovà el va veure créixer fins a convertir-se en un adult perfecte. Al voltant dels trenta anys, Jesús es va batejar. No cal que posem molta imaginació per saber com es devia sentir Jehovà; Ell mateix va dir des del cel: «Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui estic complagut» (Mateu 3:17). Pensa en la reacció del Pare en veure que Jesús complia fidelment tot el que havia estat profetitzat, tot el que s’esperava d’ell. Que content es devia posar! (Joan 5:36; 17:4.)

8, 9. (a) Què va haver de passar Jesús el 14 de nissan del 33 de la n. e., i com es va sentir el seu Pare? (b) Per què va permetre Jehovà que el seu Fill patís i morís?

8 Ara, però, imagina’t com es devia sentir Jehovà aquell 14 de nissan del 33 de la n. e. en veure com Jesús era traït i arrestat per una xusma en plena nit; com els seus amics l’abandonaven i era sotmès a un judici iŀlegal; com el ridiculitzaven, l’escopien i li donaven cops de puny; com li esquinçaven la pell de l’esquena; i com el clavaven de mans i peus a un pal de fusta, i l’exposaven als insults de la gent. Què devia sentir el Pare en veure que el seu Fill estimat el cridava des de la intensitat de la seva agonia? Com creus que es va sentir quan el seu Fill exhalava l’últim sospir i, per primer cop des de les albors de la creació, deixava d’existir? (Mateu 26:14-16, 46, 47, 56, 59, 67; 27:38-44, 46; Joan 19:1.)

«Déu [...] donà el seu Fill Unigènit»

9 No hi ha paraules per descriure el dolor que Jehovà deu haver sentit per la pèrdua del seu Fill. Al cap i a la fi, Ell té sentiments. Però, el que sí que es pot expressar amb  paraules és la raó que el va dur a permetre aquella mort. Per què va accedir a passar per aquell tràngol? Jehovà ens revela una gran veritat a Joan 3:16, un verset tan important que és conegut com l’Evangeli en miniatura. Allà diu: «Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit a fi que tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna». Per tant, la raó que el va dur a fer aquest sacrifici es pot resumir en una paraula: amor. A l’enviar el seu Fill a la Terra perquè patís i morís per nosaltres, Jehovà va realitzar el major acte d’amor que mai s’hagi fet.

Què és l’amor de Jehovà

10. Quina necessitat bàsica tenen els humans, i què ha succeït amb el significat de la paraula amor?

10 Què significa la paraula amor? Alguns l’han descrit com la necessitat més gran que tenen els éssers humans. Del bressol a la tomba, les persones busquen amor, prosperen quan senten el seu caliu, però es debiliten i moren si no en reben. Amb tot, és un concepte sorprenentment difícil de definir. És clar, la gent sovint parla d’amor, i cada dia s’escriu una infinitat de llibres, cançons i poemes sobre aquest tema. Però això no sempre ajuda a entendre el seu significat. Al contrari, s’ha utilitzat tant que el seu verdader significat ha quedat aigualit.

11, 12. (a) On podem aprendre molt sobre l’amor, i per què? (b) Quines paraules s’utilitzaven en el grec antic per a «amor», i quina apareix més sovint a les Escriptures Gregues Cristianes? (Consulta també la nota.) (c) Què significa agápē?

11 En canvi, la Bíblia ensenya clarament què és l’amor. El Diccionario expositivo de palabras del Antiguo y del Nuevo Testamento exhaustivo, de W. E. Vine, explica: «L’amor només es veu per les accions que en resulten». Els relats de la Bíblia ens ensenyen molt sobre el gran amor que Jehovà sent per les seves criatures. Per exemple, com acabem d’analitzar, què ens podria ensenyar més sobre  aquesta qualitat que el gran sacrifici que Jehovà va fer? En els següents capítols veurem molts altres exemples de l’amor de Jehovà en acció. Però, ara, analitzem les paraules originals que s’utilitzen a la Bíblia per a «amor», i n’entendrem millor el significat. En el grec antic s’utilitzaven quatre paraules per parlar de l’amor. * D’aquestes, la que més s’utilitza en les Escriptures Gregues Cristianes és agápē. Un diccionari bíblic la defineix com «la paraula més poderosa per descriure l’amor». Per què?

12 Agápē es refereix a l’amor basat en principis. Comporta molt més que una reacció emocional a allò que una altra persona fa o diu; implica un acte fet a consciència. Per sobre de tot, és un amor cent per cent desinteressat. Per exemple, tornem a mirar Joan 3:16. Què és «el món» que Déu va estimar tant com per enviar el seu Fill unigènit? És tota la humanitat, i això inclou aquells que no viuen d’acord amb les normes de Jehovà. Llavors, estima Jehovà cadascú individualment i el considera el seu amic, tal com va estimar el fidel Abraham? (Jaume 2:23.) No, però és bondadós amb tothom, encara que això impliqui pagar un preu molt alt, perquè desitja que la gent es penedeixi i canviï (2 Pere 3:9). Molts ho fan, i Jehovà els accepta com a amics.

13, 14. Què mostra que agápē sovint inclou un amor ple d’afecte?

13 Algunes persones, però, tenen un concepte equivocat sobre la paraula agápē; pensen que es refereix a un amor fred i inteŀlectual. Però la realitat és que sovint es  refereix a un amor ple d’afecte. Per exemple, quan Joan va escriure «el Pare estima el Fill», va utilitzar una forma del verb agápē (Joan 3:35). Però, és un amor sense afecte? No. Quan, a Joan 5:20, Jesús també va dir «el Pare estima el Fill», va utilitzar una forma del verb philéo, cosa que mostra que l’amor de Jehovà sovint inclou la tendresa. Ara bé, això no vol dir que es deixi emportar per les emocions. Al contrari, sempre es guia pels seus principis justos i savis.

14 Com hem vist, totes les qualitats de Jehovà són sublims, perfectes i atraients. Tot i això, l’amor és la que més ens atrau a Ell. Que bé que sigui la seva qualitat dominant! Però, com ho sabem?

«Déu és amor»

15. Què diu la Bíblia sobre l’amor de Jehovà, i per què aquesta afirmació és única? (Consulta també la nota.)

15 La Bíblia fa una distinció entre l’amor i la resta de les qualitats principals de Jehovà. Per exemple, mai llegirem que Déu sigui poder, o justícia, o saviesa. És veritat que Jehovà posseeix totes aquestes qualitats en grau superlatiu i, de fet, n’és la font principal. Però la Bíblia, al parlar de l’amor, va més enllà: diu que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). * Què significa?

16-18. (a) Per què diu la Bíblia que «Déu és amor»? (b) Per què l’home és un bon símbol per representar la qualitat predominant de Jehovà?

16 L’afirmació «Déu és amor» no és una simple equació «Déu = amor», ja que no podríem invertir l’ordre i dir que  «l’amor és Déu». Jehovà és molt més que no pas una qualitat abstracta. És una persona amb una gran riquesa de sentiments i atributs a part de l’amor. Ara bé, l’amor impregna la seva personalitat. Sobre aquest verset, una obra de referència diu que «l’essència o natura de Déu és l’amor». Ho podríem veure d’aquesta manera: el poder li permet actuar, la justícia i la saviesa el guien a l’hora d’actuar, però és l’amor el què el mou a actuar. Les altres qualitats sempre van de la mà de l’amor.

17 Sovint es diu que Jehovà és la personificació de l’amor. Per tant, si volem aprendre més sobre l’amor basat en principis, hem de conèixer Jehovà. És clar, aquesta qualitat també es veu en els humans. Com és això? Durant la creació, Jehovà va dir, segurament al seu Fill: «Fem l’home a la nostra imatge, segons la nostra semblança» (Gènesi 1:26). De totes les criatures a la Terra, només els homes i les dones poden decidir estimar, i així imitar el seu Pare celestial. Recorda, encara que Jehovà ha utilitzat animals per representar els seus atributs principals, ha escollit l’home, la Seva màxima creació a la Terra, per representar la Seva qualitat predominant, l’amor (Ezequiel 1:10).

18 Quan mostrem un amor altruista, basat en principis, reflectim la qualitat predominant de Jehovà. Tal com va escriure l’apòstol Joan, «nosaltres l’estimem a ell, perquè ell ens estimà primer» (1 Joan 4:19). Però, en quin sentit ens ha estimat primer Jehovà?

Jehovà va fer el primer pas

19. Per què podem dir que l’amor va jugar un paper clau en la creació?

19 L’amor no és cap invent nostre. Al cap i a la fi, per què Jehovà va decidir crear? No va ser perquè estigués sol o necessités companyia, ja que és complet i autosuficient i, per tant, no necessita res de ningú. Però el seu amor,  una qualitat activa, el va moure a compartir amb éssers inteŀligents l’alegria de viure, perquè poguessin gaudir d’aquest regal. El seu Fill unigènit va ser «el Principi de la creació de Déu» (Apocalipsi [Revelació] 3:14). I amb aquest mestre d’obres va crear tota la resta, començant pels àngels (Job 38:4, 7; Colossencs 1:16). Dotats de llibertat, inteŀligència i sentiments, aquests éssers tan poderosos podrien formar vincles afectius entre ells i, especialment, amb Jehovà (2 Corintis 3:17). Gràcies que Ell els havia estimat primer, ara també podien estimar.

20, 21. Quina mostra de l’amor de Jehovà tenien Adam i Eva, però com hi van respondre?

20 El mateix va passar amb la humanitat. Des del principi, Jehovà va envoltar Adam i Eva del seu amor. Miressin on miressin, al jardí d’Edèn veien proves de l’amor del seu Pare. Fixa’t en el que diu la Bíblia: «Jahveh-Déu plantà un jardí a Edèn, vers l’est, i posà allà l’home que havia format» (Gènesi 2:8). Has estat mai a un jardí increïblement bonic? Què és el que més et va agradar? Potser la llum filtrant-se a través de les fulles dels arbres; o la variada paleta de colors d’un camp de flors; o la música de fons d’un rierol, el cant dels ocells i el brunzit dels insectes. Recordes les olors dels arbres, les fruites i les flors? En qualsevol cas, cap jardí no es podria comparar amb el d’Edèn. Per què?

21 Jehovà mateix va plantar aquell jardí. La seva bellesa devia ser indescriptible. Era ple d’arbres preciosos amb fruits exquisits. El jardí rebia abundant aigua, era molt espaiós i tenia molta vida gràcies a una fascinant varietat d’animals. Adam i Eva tenien tot allò que necessitaven per gaudir de la vida, i això incloïa un treball satisfactori i una companyia perfecta. Jehovà va ser el primer que els va estimar, i ells tenien moltíssimes raons per  respondre a aquest amor, però no ho van fer. En lloc d’obeir el seu Pare amorós, s’hi van rebeŀlar egoistament (Gènesi, capítol 2).

22. Com va provar Jehovà al jardí d’Edèn que el seu amor és lleial?

22 Quin dolor deuen haver causat a Jehovà! Però, va permetre ell que aquesta rebeŀlió li amargués el cor? No! «La seva misericòrdia [amor lleial, NM, nota] és eterna» (Salm 136:1). Sense perdre ni un instant, va idear un pla per salvar els descendents d’Adam i Eva que tinguessin un bon cor. Com hem vist, aquesta provisió li va costar molt cara, ja que va comportar sacrificar el Seu Fill estimat (1 Joan 4:10).

23. Quina és una de les raons per les quals es diu que Jehovà és el Déu feliç, i què es respondrà en el següent capítol?

23 Des d’un bon principi Jehovà ha pres la iniciativa en mostrar amor a la humanitat; «ens estimà primer» de moltes maneres. L’amor promou harmonia i felicitat. Amb raó a la Bíblia es diu que Jehovà és el «Déu benaurat», o feliç (1 Timoteu 1:11). Ara bé, sorgeix una pregunta molt important: Ens estima Déu a cadascun de nosaltres? El següent capítol respondrà a aquesta pregunta.

^ § 11 El verb philéo, que significa «agradar, o sentir afecte o estimació, com el que sentiríem per un bon amic o un germà», s’utilitza sovint a les Escriptures Gregues Cristianes. A 2 Timoteu 3:3 es fa servir una forma del verb storgé, l’amor que uneix la família, per mostrar que als darrers dies mancaria aquest amor. Érōs, o amor romàntic entre dues persones, no apareix a les Escriptures Gregues Cristianes, encara que la Bíblia sí que en parla (Proverbis 5:15-20).

^ § 15 A la Bíblia, altres afirmacions tenen una estructura semblant, com ara «Déu és llum» o «Déu és foc devorador» (1 Joan 1:5; Hebreus 12:29). Però s’han d’entendre com a metàfores, ja que comparen Jehovà a coses físiques. Jehovà és com la llum perquè és sant i just, en Ell no trobem «foscor» o impuresa. I se’l pot comparar al foc pel seu poder destructiu.