Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 24

‘Res no ens podrà separar de l’amor de Déu’

‘Res no ens podrà separar de l’amor de Déu’

1. Quin sentiment negatiu tenen alguns, inclosos els cristians?

CREUS que Jehovà t’estima? Alguns pensen que, com diu Joan 3:16, Déu estima la humanitat en general, però que és impossible que els estimi a ells individualment. Fins i tot els cristians verdaders de vegades s’ho plantegen. Un home que estava desanimat va dir: «Em costa de creure que Déu es preocupi el més mínim de mi». T’has sentit així algun cop?

2, 3. Qui vol fer-nos creure que per a Jehovà no valem res i que no ens estima, i com podem lluitar contra aquests pensaments?

2 A Satanàs li encantaria que creguéssim que Jehovà ni ens estima ni ens valora. De vegades, tracta de portar la gent al seu terreny apeŀlant a la vanitat i l’orgull (2 Corintis 11:3). I, d’altres, trepitja la dignitat dels més vulnerables, especialment en aquests «darrers dies» en què molts creixen en famílies «sense afecte» i estan exposats a la companyia de gent cruel, egoista i arrogant (2 Timoteu 3:1-5; Joan 7:47-49; 8:13, 44). Com que aquestes persones han patit maltractament i han estat víctimes del racisme i l’odi durant molts anys, acaben pensant que no valen res i que ningú no les podrà estimar mai.

3 Si algun cop t’has sentit així, no et desanimis; tots tendim a ser massa durs amb nosaltres mateixos. Recorda que la Paraula de Déu ha estat inspirada per «corregir» i «enderrocar fortaleses» (2 Timoteu 3:16; 2 Corintis 10:4). La Bíblia diu: «Assegurarem els nostres cors davant d’ell; perquè, si el cor ens condemna, Déu és més gran que el nostre cor, i coneix totes les coses» (1 Joan 3:19, 20).  Vegem quatre maneres en què les Escriptures ens ajuden a ‘assegurar-li al nostre cor’ que Jehovà ens estima.

Per a Jehovà, ets important

4, 5. Com ens mostra la iŀlustració de Jesús que Jehovà ens considera valuosos?

4 En primer lloc, la Bíblia ens ensenya clarament que Déu considera molt valuosos tots i cadascun dels seus servents. Per exemple, Jesús va dir: «No es venen dos pardals per un as? I ni un d’ells no cau a terra sense el permís del vostre Pare. I fins i tot els cabells del vostre cap estan tots comptats! Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que molts pardals» (Mateu 10:29-31). Analitzem què volien dir aquestes paraules per a la gent del primer segle.

«Vosaltres valeu més que molts pardals»

5 Potser et preguntis qui voldria comprar un pardal. Bé, en l’època de Jesús el pardal era l’ocell més barat que es podia comprar. Per només una moneda de poc valor, et posaven dos pardals, i, si en pagaves dues, no et donaven quatre pardals, sinó cinc. El cinquè te’l regalaven com si no valgués res. Potser aquests ocellets no valien res als ulls dels homes, però com els veia el Creador? Jesús va dir: «Ni un d’ells no és oblidat davant de Déu» (Lluc 12:6, 7). Oi que comencem a entendre el que ens volia ensenyar? Si per a Jehovà un simple pardalet és tan valuós, com no ho serem els humans! Imagina’t si Jehovà ens coneix bé que fins i tot els nostres cabells estan comptats!

6. Com sabem que Jesús no exagerava quan va dir que els nostres cabells estan comptats?

6 Que els nostres cabells estan comptats? Alguns podrien pensar que Jesús estava exagerant. Però pensa en l’esperança de la resurrecció. Per tornar-nos a crear, Jehovà ens ha de conèixer a la perfecció. Per a ell, som tan importants que recorda cadascun dels nostres detalls,  inclosos el codi genètic i totes les experiències i records que hem anat acumulant al llarg dels anys. * En comparació, comptar els nostres cabells, uns cent mil de mitjana, és com bufar i fer ampolles.

Què veu Jehovà en mi?

7, 8. (a) Quines qualitats valora Jehovà en les persones? (b) Quins són alguns dels esforços que valora Jehovà?

7 En segon lloc, la Bíblia ens ensenya el que Jehovà valora de nosaltres: les bones qualitats i els esforços que fem. El rei David va dir al seu fill Salomó: «Jahveh examina tots els cors, i discerneix tot el propòsit dels pensaments» (1 Cròniques [Paralipòmens] 28:9). Que content es deu posar Jehovà quan examina els cors i veu que, enmig d’un món violent i ple d’odi, molts estimen la pau, la veritat i la justícia! I què fa quan troba un cor que l’estima, el vol conèixer i desitja compartir aquest coneixement amb altres? Ell mateix ens diu que pren nota d’això. De fet, té «un llibre de memòria» per als «qui temen Jahveh i estimen el seu Nom» (Malaquies 3:16). Cap d’aquestes qualitats li passen desapercebudes.

8 Què més valora Jehovà de les persones? Sens dubte, els esforços que fan per imitar el seu Fill, Jesucrist (1 Pere 2:21). Una de les coses més importants que podem fer és predicar les bones notícies del Regne. A Romans 10:15 llegim: «Que preciosos són els peus dels qui anuncien l’evangeli de la pau, dels qui anuncien l’evangeli de les bones coses!». La majoria de la gent no pensa  que els seus peus siguin «preciosos». Però aquí els peus representen els esforços que fan els servents de Jehovà per predicar, que per a Ell sí que són preciosos (Mateu 24:14; 28:19, 20).

9, 10. (a) Per què podem estar segurs que Jehovà valora el nostre aguant? (b) Què és el que no fa Jehovà?

9 Jehovà també valora el nostre aguant (Mateu 24:13). Recorda, Satanàs vol que donis l’esquena a Jehovà. Per tant, cada dia que et mantens lleial a Jehovà és un dia més que l’has ajudat a donar una resposta a Satanàs (Proverbis 27:11). De vegades, no és fàcil aguantar; la mala salut, els problemes econòmics, l’angoixa emocional i altres dificultats poden convertir el nostre dia a dia en una cursa d’obstacles. I també ens podem desanimar quan no es compleixen les nostres expectatives (Proverbis 13:12). Quan aguantem a pesar de tot, Jehovà es posa molt content. El rei David ho sabia i, per això, li va demanar que guardés les seves llàgrimes en un «flascó», i va afegir amb confiança: «No són en el teu llibre?»  (Salm 56:8). Jehovà guarda i recorda totes les llàgrimes que has vessat i les proves per les quals has passat per tal de mantenir-te lleial. Aquestes llàgrimes també són precioses als seus ulls.

Jehovà valora la nostra perseverança davant les proves

10 Ara bé, com que el nostre cor té la tendència a condemnar-nos, de vegades ens costa de veure que Jehovà ens valora. Potser sentim constantment aquella veueta que ens diu: «Però si hi ha molts altres millors que jo! Jehovà es deu sentir molt decebut amb mi quan em compara amb els altres». Però Jehovà no ens compara, ni és rígid o inflexible (Gàlates 6:4). Ell examina tots els racons del nostre cor i es queda amb les coses bones, encara que siguin petites.

Jehovà destria les coses bones d’entre les dolentes

11. Què ens ensenya de Jehovà el cas d’Abià?

11 En tercer lloc, Jehovà ens examina per trobar les coses bones. A tall d’exemple, quan Jehovà va decretar l’execució de tota la dinastia apòstata del rei Jeroboam, va ordenar que un dels seus fills, Abià, tingués un enterrament decent. Per què? Perquè es va trobar «en ell quelcom de bo vers Jahveh, el Déu d’Israel» (1 Reis 14:1, 10-13). En efecte, Jehovà havia examinat el cor d’aquell jove i hi havia trobat «quelcom de bo». Per molt petit o insignificant que fos, ho va veure digne d’aparèixer a la Seva Paraula. Fins i tot ho va recompensar demostrant cert grau de misericòrdia a aquell membre d’una família apòstata.

12, 13. (a) Com mostra el cas del rei Josafat que Jehovà busca les coses bones en nosaltres encara que ens equivoquem? (b) Com és Jehovà un pare amorós quan examina les nostres qualitats i els nostres esforços?

12 Un exemple encara més evident és el del bon rei Josafat. Quan va cometre una estupidesa, el profeta de Jehovà  li va dir: «En això tens contra tu la ira de part de Jahveh». Semblava que ho tenia ben magre! Però el missatge de Jehovà continuava: «Malgrat això, s’han trobat amb tu coses bones» (2 Cròniques 19:1-3). Com veiem, encara que Jehovà tenia raons per estar indignat, la ira no li impedia veure les coses bones de Josafat. Que diferent dels humans imperfectes! Quan algú ens decep, ens costa molt de veure-li les bones qualitats. I quan nosaltres fallem, la decepció, la vergonya i la culpabilitat no ens deixen veure les coses bones que tenim. Però recorda que, si et penedeixes i t’esforces per no tornar-ho a fer, Jehovà et perdonarà.

13 Igual que un buscador d’or llença la grava que no serveix, quan Jehovà ens examina també descarta les nostres faltes. Ara pensa en les bones qualitats i els esforços que fas. Aquestes són les «pedretes d’or» que es queda Jehovà! No has vist mai com els pares guarden durant anys els dibuixets i els treballs d’escola dels seus fills? Doncs Jehovà és el Pare més amorós;  mentre ens mantinguem lleials a Ell, mai oblidarà les nostres qualitats i els nostres esforços. És més, veuria injust oblidar-se’n, i ell mai ho és, d’injust (Hebreus 6:10). Però encara ens examina d’una altra manera.

14, 15. (a) Per què les nostres imperfeccions no impedeixen que Jehovà vegi les coses bones que tenim? Iŀlustra-ho. (b) Què farà Jehovà amb allò bo que veu en nosaltres, i com veu els seus servents fidels?

14 Més enllà de la imperfecció, Jehovà veu el nostre potencial. Per iŀlustrar-ho: la gent que està ficada en el món de l’art faria el que fos per restaurar quadres o altres obres que han estat malmeses. Per exemple, quan, a la National Gallery de Londres, algú va disparar a un dibuix de Leonardo da Vinci valorat en trenta-cinc milions d’euros, a ningú no se li va passar pel cap llençar el quadre només perquè estava danyat. Al contrari, de seguida van restaurar aquella obra mestra que tenia més de cinc-cents anys. Per què? Perquè, per als amants de l’art, era una obra preciosa. I no vals més tu que un dibuix al carbonet? No dubtis que, tot i els danys que t’hagi causat la imperfecció, per a Déu, ets preciós (Salm 72:12-14). Jehovà Déu, el nostre hàbil Creador, farà el que calgui per restaurar a la perfecció tots els qui responguin favorablement al Seu amor (Fets [Actes] 3:21; Romans 8:20-22).

15 En efecte, quan Jehovà ens mira veu qualitats que nosaltres mateixos desconeixem. Mentre el servim, farà que aquestes es vagin desenvolupant fins que siguem perfectes. Sense importar com ens hagi tractat el món de Satanàs, Jehovà veu els seus servents fidels com desitjables, o preciosos (Ageu 2:7).

Jehovà demostra que ens estima

16. Quina és la millor prova de l’amor de Jehovà, i com saps que aquest regal és especialment per a tu?

16 En quart lloc, Jehovà demostra de moltes maneres  que ens estima. El sacrifici redemptor de Crist és la millor resposta a la mentida satànica que no valem res i que ningú ens estima. Mai oblidis que la mort agonitzant que Jesús va patir en un pal de turment i el dolor encara més gran de Jehovà en veure com el seu Fill moria són proves del seu amor. Lamentablement, a molts els costa de creure que aquest sigui un regal dirigit personalment a ells, ja que senten que no se’l mereixen. Recorda, però, que tot i que l’apòstol Pau va perseguir els seguidors de Crist, va escriure: ‘El Fill de Déu [...] em va estimar i es va lliurar ell mateix per mi’ (Gàlates 1:13; 2:20).

17. De quines dues maneres ens atreu Jehovà a ell i al seu Fill?

17 Jehovà demostra que ens estima ajudant-nos individualment a beneficiar-nos del sacrifici de Crist. Jesús va dir: «Ningú no pot venir a mi, si el Pare que m’ha enviat no l’atreu» (Joan 6:44). De fet, Jehovà mateix ens apropa al seu Fill i a l’esperança de viure eternament. Com? A través de la predicació, amb la qual ens atreu un per un, i a través de l’esperit sant, que ens ajuda a entendre i aplicar les veritats espirituals a pesar de les nostres limitacions i imperfeccions. Jehovà pot dir de nosaltres el que va dir d’Israel: «Amb amor etern t’he estimat, per això t’he atret amb misericòrdia» (Jeremies 31:3).

18, 19. (a) Quina és la manera més íntima com Jehovà demostra que ens estima, i com sabem que se n’ocupa personalment? (b) Com ens assegura la Bíblia que Jehovà ens escolta amb empatia?

18 Potser la manera més íntima com Jehovà ens mostra el seu amor és mitjançant el privilegi de l’oració. Per això la Bíblia ens anima a ‘pregar incessantment’ a Déu (1 Tessalonicencs 5:17). I ell ens escolta. Amb raó se l’anomena Aquell qui ‘escolta la pregària’ (Salm 65:2). A més, no ha delegat aquesta responsabilitat en ningú altre, ni tan sols en el seu propi Fill. Pensa-hi: el  Creador de l’univers et convida a apropar-te a ell en oració amb total llibertat i franquesa. I com ens escolta Jehovà? És fred, insensible o despreocupat? De cap manera!

19 Jehovà demostra empatia. Què és l’empatia? Un cristià fidel, ja gran, va dir: «L’empatia és sentir el teu dolor en el meu cor». De debò li afecta a Jehovà el nostre dolor? Fixa’t què diu la Bíblia sobre els patiments del Seu poble Israel: «En tota llur aflicció ell fou afligit» (Isaïes 63:9). Jehovà no només veia que ho passaven malament, sinó que es posava en la seva pell. Les següents paraules que va dirigir al seus servents demostren la intensitat dels seus sentiments: «Qui us toca a vosaltres toca la nineta dels meus ulls» (Zacaries 2:8BEC). * Quin mal deu fer això! I és que Jehovà sent el que nosaltres sentim. Quan patim, ell pateix.

20. Quin pensament hem d’evitar si volem obeir el consell de Romans 12:3?

20 Com hem vist, Jehovà ens estima i té un bon concepte de nosaltres. Però cap cristià equilibrat ha d’utilitzar això com a excusa per ser orgullós o egocèntric. L’apòstol Pau va escriure: «Dic a cadascú de vosaltres, per mitjà de la gràcia que m’ha estat donada, que no tingui un concepte de si mateix més alt del que convé tenir, sinó que tingui un concepte assenyat de si mateix, d’acord amb la mesura de fe que Déu ha repartit a cadascú» (Romans 12:3). Una altra traducció diu: «Us dic, a tots i a cada un, que no tingueu de vosaltres mateixos un concepte més alt del que heu de tindre, sinó  un concepte moderat» (Evangelis, de Joan F. Mira). Per tant, toquem de peus a terra i recordem que, encara que gaudim de la protecció i l’amor de Jehovà, en realitat ni hem fet res per guanyar-nos-ho ni ens ho mereixem (Lluc 17:10).

21. Quines mentides satàniques hem de rebutjar, i de què hem d’estar convençuts?

21 Fes tot el possible per rebutjar les mentides de Satanàs, com ara que no vals res o que ningú no t’estima. Si al llarg de la vida t’han dit que ets massa dolent com perquè Jehovà t’estimi, que el que fas és tan insignificant que passa desapercebut als Seus ulls o que has comès tants errors que ni la sang preciosa del Seu Fill els pot cobrir, no t’ho creguis; és mentida! Rebutja aquestes mentides amb totes les teves forces. Continua assegurant al teu cor aquesta veritat que Pau va expressar: «Estic convençut que ni la mort, ni la vida, ni àngels, ni principats, ni potestats, ni les coses presents, ni les futures, ni l’altura, ni la profunditat, ni cap altra cosa creada no ens podrà separar de l’amor de Déu que és en Crist-Jesús Senyor nostre» (Romans 8:38, 39).

^ § 6 La Bíblia relaciona molts cops l’esperança de la resurrecció amb la memòria de Jehovà. El fidel Job va dir a Jehovà: «Oh! [...] Si em fixessis un límit, i et recordessis de mi» (Job 14:13). Jesús també va parlar sobre «els qui són en els sepulcres [commemoratiusNM]». I és lògic, perquè Jehovà es recorda perfectament dels qui vol ressuscitar (Joan 5:28, 29).

^ § 19 Aquí algunes traduccions donen a entendre que qui toca el poble de Déu, està tocant la seva nineta, la d’Israel, i no la de Jehovà. Però és un error que alguns escribes van introduir perquè creien que era un passatge irreverent, i per això van canviar el verset. Però això només va aconseguir rebaixar la intensitat de l’empatia de Jehovà.