Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 29

Com «conèixer l’amor de Crist»

Com «conèixer l’amor de Crist»

1-3. (a) Què va motivar Jesús a voler ser com el seu Pare? (b) Quines facetes de l’amor de Jesús examinarem ara?

HAS vist mai un nen tractant d’imitar el seu pare? Segurament intenta parlar, caminar i actuar com ell. Amb el temps, el jove fa seus els valors morals i espirituals que li ha ensenyat. Per què? Perquè l’amor i l’admiració que un fill sent pel seu pare fa que tingui el desig de ser com ell.

2 I què podem dir de la relació que existeix entre Jesús i el seu Pare celestial? En certa ocasió, Jesús va dir: «Estimo el Pare» (Joan 14:31). No és possible que ningú estimi més Jehovà que Jesús, qui va estar amb el Pare molt abans que cap altra criatura. L’amor que sentia aquest Fill el va moure a voler ser com el Pare (Joan 14:9).

3 En capítols anteriors hem vist com Jesús va imitar a la perfecció el poder, la justícia i la saviesa de Jehovà. Ara bé, de quina manera va reflectir l’amor del seu Pare? Per saber-ho, analitzem tres facetes de l’amor de Jesús: l’abnegació, la tendra compassió i la disposició a perdonar.

«Ningú no té un amor més gran que aquest»

4. Per què diem que Jesús va donar el millor exemple d’amor abnegat que mai hagi donat cap humà?

4 Jesús ens va donar el millor exemple d’amor abnegat. L’abnegació implica posar les necessitats i preocupacions dels altres davant les nostres. Com ho va demostrar Jesús? Ell mateix va dir: «Ningú no té un amor més gran que aquest, que algú posi la seva vida a favor dels seus amics» (Joan 15:13). Jesús es va oferir de manera voluntària  a acomplir la major gesta d’amor que cap altre humà hagi fet mai: va donar la seva vida per nosaltres. Però també va mostrar amor abnegat d’altres maneres.

5. Com va mostrar amor Jesús al venir a la Terra?

5 Abans de ser humà, el Fill unigènit de Déu tenia una elevada posició als cels i gaudia d’una relació molt estreta amb Jehovà i amb moltes criatures espirituals. Tot i tenir aquesta posició privilegiada, Jesús «es desvestí, prenent la forma d’esclau, esdevenint semblant als homes» (Filipencs 2:7). De bon grat, va accedir a viure entre humans imperfectes en un món que «jau en el maligne» (1 Joan 5:19). No va ser aquest sacrifici una gran mostra d’amor per part de Jesús?

6, 7. (a) De quines maneres va mostrar Jesús un amor desinteressat durant el seu ministeri a la Terra? (b) Quin exemple commovedor d’amor altruista recull Joan 19:25-27?

6 Jesús també va mostrar abnegació de diverses maneres durant tot el seu ministeri a la Terra. Per exemple, va ser altruista. Estava tan concentrat en el seu ministeri que va sacrificar les comoditats a què tots estem acostumats. «Les guineus tenen caus i els ocells del cel jócs», va dir, «però el Fill de l’home no té on reclinar el cap» (Mateu 8:20). Recorda que Jesús era un fuster molt hàbil. Creus que no podria haver dedicat temps a construir-se una casa o fer mobles per vendre’ls més tard i guanyar-se uns calerons? És clar que sí, però no ho va fer. Jesús mai va utilitzar les seves habilitats per aconseguir coses materials.

7 En podem veure un exemple commovedor en el relat de Joan 19:25-27. Imagina’t quantes coses devien passar pel cap de Jesús i com es devia sentir la tarda de la seva mort. Tot i que estava agonitzant al pal de turment, li preocupaven els seus deixebles, la predicació i, especialment, la seva integritat i com aquesta repercutiria en el nom del seu  Pare. Si ens hi parem a pensar, el futur de tota la humanitat depenia d’ell! Tot i això, just abans de morir, Jesús va mostrar preocupació per la seva mare, Maria, qui aleshores ja era vídua. Va demanar a l’apòstol Joan que la cuidés com si fos la seva pròpia mare, i Joan se la va endur a casa. D’aquesta manera, Jesús es va assegurar que la seva mare tingués tot el necessari, tant físicament com espiritualment. Quina mostra tan tendra d’amor desinteressat!

«Va tenir compassió d’ells»

8. Què significa la paraula grega que la Bíblia utilitza per descriure la compassió de Jesús?

8 Jesús, igual que el Pare, era compassiu. La Bíblia el descriu com algú amb una gran sensibilitat vers els altres que s’esforçava per ajudar els qui ho necessitaven. Quan parla de la compassió de Jesús, la Bíblia usa una paraula grega que es tradueix com «mogut per la llàstima». Un erudit diu que aquest terme «descriu [...] un sentiment que afecta el més profund de la persona. És la paraula grega que transmet amb més força el sentiment de compassió». Vegem algunes situacions en què la compassió va impulsar Jesús a actuar.

9, 10. (a) Per què Jesús i els apòstols van buscar un lloc tranquil? (b) Com va reaccionar Jesús en veure que no el deixaven tranquil, i per què?

9 Impulsat a satisfer les necessitats espirituals. En el relat de Marc 6:30-34 podem veure què és el que més commovia Jesús. Visualitza l’escena. Els apòstols tornen eufòrics perquè acaben d’arribar d’un viatge en què han estat predicant per molts pobles i, tot emocionats, expliquen a Jesús tot el que els ha passat. Però s’aplega tanta gent al seu voltant que ni ells ni Jesús no tenen temps de menjar. Com que Jesús és molt observador, s’adona que estan cansats i els diu: «Veniu vosaltres en privat a un lloc desert i descanseu una mica». Així doncs, s’enfilen a la  barca i creuen l’extrem nord del mar de Galilea buscant un lloc tranquil. Amb tot, tant la gentada que els veu partir com altres que s’assabenten cap a on es dirigeixen es posen a córrer per la vora del mar i acaben arribant a l’altre costat abans que ells.

10 Es va enfadar Jesús perquè la gent no el deixava tranquil? De cap manera! Al veure tots aquells milers de persones que l’esperaven, el seu cor es va commoure. Marc ens explica que «va veure una gran multitud i va tenir compassió d’ells, perquè eren com ovelles que no tenen pastor. I començà a ensenyar-los moltes coses». Quan mirava la multitud, Jesús no veia tan sols una gentada; era capaç de veure les persones individualment, totalment conscient de les necessitats espirituals de cadascuna. Eren com ovelles perdudes i indefenses, sense un pastor que les guiés i les protegís. Jesús sabia molt bé que els frívols líders religiosos, que en teoria havien de ser pastors amorosos, havien desatès la gent (Joan 7:47-49). Va sentir tal compassió que immediatament va començar a ensenyar moltes veritats «del regne de Déu» (Lluc 9:11). Fixa’t que Jesús va sentir compassió abans de veure com reaccionaven a la seva ensenyança. Dit d’una altra manera, la compassió de Jesús no depenia de la reacció de la gent al seu missatge, sinó que era el que el motivava a ensenyar.

‘Va estendre la mà, i el va tocar’

11, 12. (a) Com es veia als leprosos en temps bíblics, però com va reaccionar Jesús quan se li va acostar un home «ple de lepra»? (b) Com ens ajuda l’experiència d’un doctor a entendre el que va sentir el leprós quan Jesús el va tocar?

11 Impulsat a alleujar el sofriment. Persones amb tot tipus de malalties notaven la compassió de Jesús i, per això, se sentien atretes a ell. Això es va fer patent de manera especial quan un home «ple de lepra» es va acostar a Jesús, qui estava envoltat d’una multitud (Lluc 5:12). En temps bíblics, es mantenia els leprosos en quarantena per tal que  no contagiessin els altres (Nombres 5:1-4). Amb el pas del temps, els rabins van promoure un punt de vista despietat dels leprosos i van imposar les seves normes opressives. * Però, com va respondre Jesús al leprós? El relat de Marc explica: «I vingué a ell un leprós pregant-li, es va agenollar al seu davant, i li digué: Si vols, pots netejar-me. I Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li diu: Ho vull, sigues netejat. I després de dir això, la lepra li va desaparèixer a l’instant» (Marc 1:40-42). Jesús sabia que, pel sol fet de ser allà, el leprós estava transgredint la llei però, en comptes de fer-lo fora, es va commoure tant que va fer el que ningú no s’esperava: el va tocar!

12 T’imagines què va significar aquell gest per al leprós? La següent experiència ho iŀlustra. El doctor Paul Brand, un expert en lepra, explica que en una ocasió va tractar un leprós a l’Índia. Durant la visita, el doctor va posar la mà sobre l’espatlla del pacient i li va explicar, mitjançant un intèrpret, el tractament que rebria. De sobte, el leprós va començar a plorar. «Què he dit res malament?», va dir el doctor tot preocupat. Després de preguntar-ho al leprós, l’intèrpret va contestar: «No, doctor. Diu que plora perquè li heu posat la mà a l’espatlla. Feia anys que ningú no el tocava». És clar, en el cas del leprós que es va apropar a Jesús, encara va ser més impressionant que algú el toqués perquè la malaltia que l’havia convertit en un marginat durant tant de temps va desaparèixer a l’instant.

13, 14. (a) Quin seguici va trobar Jesús quan s’acostava a la ciutat de Naïm, i per què era una situació especialment tràgica? (b) A què el va moure la compassió?

 13 Impulsat a alleujar les penes. Jesús no era insensible a la pena dels altres. Pensa en el relat de Lluc 7:11-15. Cap a la meitat del seu ministeri terrestre, Jesús va viatjar a la ciutat galilea de Naïm. En apropar-se a la porta de la ciutat, va veure un seguici fúnebre. Era una ocasió especialment trista perquè enterraven el fill únic d’una vídua. Ella ja havia passat per un tràngol semblant quan van enterrar el seu marit, i ara li tocava veure com enterraven el seu fill, qui potser era l’únic que cuidava d’ella. Entre la multitud segurament hi havia ploraneres, dones contractades per plorar el mort, juntament amb músics que tocaven melodies fúnebres (Jeremies 9:17, 18; Mateu 9:23). Tot i el xivarri, Jesús es va fixar en la pobra mare, qui segurament caminava prop del fèretre que portava el cos del seu fill.

14 Jesús «es va compadir» de la compungida mare i, amb un to tranquiŀlitzador, li va dir: «No ploris». Tot seguit, es va acostar al fèretre i el va tocar. Els qui el carregaven, i potser la resta de la multitud, es van aturar. Aleshores, Jesús, amb una veu poderosa, va dir al cos mort: «Jove, t’ho mano, alça’t». Què va passar llavors? Lluc explica que «el mort es va asseure i començà a parlar» tal com si s’hagués despertat d’un somni profund! A continuació llegim un detall commovedor: «I [Jesús] el va donar a la seva mare».

15. (a) Quina connexió hi ha entre sentir compassió i actuar, segons els relats que hem analitzat? (b) Com pots imitar Jesús en aquest sentit?

15 Què aprenem d’aquests relats? Fixa’t en la relació que hi ha entre la compassió i l’acció. Sempre que veia algú patint, Jesús es compadia, i aquesta compassió el movia a actuar. Com el pots imitar? Bé, tots els cristians tenim  l’obligació de predicar la bona nova i fer deixebles. És clar que el que ens motiva és l’amor a Jehovà, però no oblidis mai que aquesta obra requereix compassió. Si mostres empatia per la gent com ho feia Jesús, el teu cor t’impulsarà a fer tot el que puguis per compartir aquestes bones notícies (Mateu 22:37-39). I com podem mostrar compassió pels germans que pateixen o estan de dol? És cert que no podem ressuscitar morts o curar malalties miraculosament, però sí podem mostrar compassió expressant-los la nostra preocupació i prenent la iniciativa a ajudar-los de maneres pràctiques (Efesis 4:32).

«Pare, perdona’ls»

16. Com es va veure la disposició a perdonar de Jesús en el pal de turment?

16 Jesús també va reflectir l’amor del Pare d’una altra manera: estava «disposat a perdonar» (Salm 86:5). I ho va demostrar fins i tot quan el torturaven al pal de turment. Recordes què va dir mentre patia una mort penosa, clavat de mans i peus? És que va demanar a Jehovà que castigués els seus executors? Tot al contrari, unes de les seves últimes paraules van ser: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan» (Lluc 23:34). *

17-19. Com va demostrar Jesús que havia perdonat Pere?

17 Podem veure un exemple encara més commovedor del perdó de Jesús en la manera com va tractar l’apòstol  Pere. És evident que Pere estimava molt Jesús. La nit abans de morir, el 14 de nissan, Pere li va dir: «Senyor, amb tu estic disposat a anar fins a la presó i a la mort». Però tan sols unes hores més tard, Pere va negar rotundament tres cops que conegués Jesús! La Bíblia descriu el que va passar després que Pere el va negar per tercera vegada: «I el Senyor es va girar i mirà Pere». Destrossat pel pes del seu pecat, «Pere sortí a fora, i va plorar amargament» (Lluc 22:33, 61, 62). Després que Jesús va morir hores més tard, l’apòstol es devia preguntar: «M’haurà perdonat?».

18 Pere no va haver d’esperar gaire per saber-ne la resposta. Jesús va ressuscitar el 16 de nissan al matí, i aquell mateix dia va anar a veure Pere (Lluc 24:34; 1 Corintis 15:4-8). Per què va tenir aquell detall amb l’apòstol que havia jurat i perjurat que no el coneixia? Segurament li volia confirmar que el seguia estimant i valorant molt. De fet, encara va fer més perquè no en tingués cap dubte.

19 Uns dies més tard, Jesús es va aparèixer als deixebles en el mar de Galilea. En aquesta ocasió, va preguntar tres vegades a Pere, qui l’havia negat també tres vegades, si l’estimava. Després del tercer cop, Pere va respondre: «Senyor, tu saps totes les coses, tu saps que et tinc afecte». Com que Jesús podia llegir els cors, sabia quins eren els sentiments del seu deixeble, però d’aquesta manera li va permetre expressar el seu amor. I no només això, li va encarregar que ‘pasturés les seves ovelles’ (Joan 21:15-17). Pere ja havia rebut la comissió de predicar (Lluc 5:10). Però ara, Jesús li va donar una responsabilitat encara més gran: cuidar dels qui esdevindrien seguidors de Crist. Quina gran mostra de confiança! I poc després, Jesús li va donar un paper important entre els deixebles (Fets [Actes] 2:1-41). Que alleujat es devia sentir Pere al saber que Jesús l’havia perdonat i que encara confiava en ell!

 Coneixes «l’amor de Crist»?

20, 21. Com pots «conèixer l’amor de Crist»?

20 Com hem vist, la Paraula de Déu fa una descripció molt maca de l’amor de Crist. Ara bé, com hem de respondre a aquest amor? La Bíblia ens anima a «conèixer l’amor de Crist que sobrepuja tot coneixement» (Efesis 3:19). El que ens expliquen els Evangelis sobre la vida i el ministeri de Jesús ens ensenya molt de l’amor de Crist. Però «conèixer l’amor de Crist» implica més que aprendre el que la Bíblia diu d’ell.

21 La paraula grega que es tradueix «conèixer» es refereix a un coneixement «pràctic, obtingut a través de l’experiència». Per tant, només podràs entendre l’amor de Crist si estimes tal com ell ho feia: donant-te als altres desinteressadament, actuant amb compassió davant les seves necessitats i perdonant-los de tot cor. Si ho fas, arribaràs a conèixer per pròpia experiència «l’amor de Crist que sobrepuja tot coneixement». I mai oblidis que, com més t’assemblis a Crist, més t’aproparàs a Aquell qui Jesús va imitar a la perfecció, el teu Pare amorós, Jehovà.

^ § 11 Les lleis rabíniques dictaven que ningú no podia estar a menys d’1,8 metres d’un leprós. I, si bufava el vent, el leprós havia de mantenir una distància mínima de 45 metres. El Midraix Rabbà, una coŀlecció de comentaris jueus sobre les Escriptures Hebrees, parla d’un rabí que fugia dels leprosos i d’un altre que fins i tot els llançava pedres per allunyar-los. Els leprosos sabien molt bé què volia dir ser menyspreats i rebutjats, i el mal que això feia.

^ § 16 Alguns manuscrits antics ometen la primera part del verset 34. Tot i això, com que molts altres manuscrits de renom contenen aquestes paraules, s’han inclòs en la Traducción del Nuevo Mundo i en moltes altres versions. Òbviament, aquí Jesús parlava dels soldats romans que el van executar; com que no sabien qui era Jesús realment, no eren conscients del que feien. En canvi, els líders religiosos que en van promoure l’execució eren culpables perquè havien actuat amb premeditació i malícia. Per a molts d’ells, ja no hi havia perdó que valgués (Joan 11:45-53).