Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 30

«Camineu en amor»

«Camineu en amor»

1-3. Quins són els resultats d’imitar l’amor de Jehovà?

‘FA MÉS feliç donar que rebre’ (Fets [Actes] 20:35). Aquestes paraules de Jesús contenen una veritat universal: l’amor altruista és molt gratificant. Tot i que rebre amor ens fa molt feliços, encara ens fa més feliços donar, o mostrar, amor als altres.

2 El nostre Pare celestial ho sap millor que ningú. Com hem vist als capítols anteriors, Jehovà és el màxim exponent de l’amor. Ningú no ha tingut gestos d’amor tan extraordinaris com Jehovà ni ens ha mostrat amor durant tant de temps. No ens estranya que la Bíblia l’anomeni el «Déu benaurat» (1 Timoteu 1:11).

3 El nostre Déu amorós vol que intentem ser com ell, especialment quan es tracta d’estimar. Efesis 5:1, 2 diu: «Sigueu, doncs, imitadors de Déu, com a fills estimats». Si estimem igual que Jehovà, experimentarem la gran felicitat que ve de donar i tindrem la satisfacció de saber que l’estem agradant, ja que la seva Paraula ens anima a ‘estimar-nos els uns als altres’ (Romans 13:8). Però encara hi ha més raons per les quals hem de ‘caminar en amor’.

La importància de l’amor

4, 5. Per què és important que estimem abnegadament els germans?

4 Per què és tan important que estimem els nostres germans? Amb poques paraules, l’amor és l’essència del cristianisme verdader. Si no estimem els altres, és impossible que tinguem bons amics a la congregació i, encara més, no serem res per a Jehovà. Analitzem com harmonitzen aquestes dues veritats amb la Paraula de Déu.

 5 L’última nit de la seva vida humana, Jesús va dir als seus deixebles: «Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres. Com us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. En això coneixeran tots que sou deixebles meus, si teniu amor entre vosaltres» (Joan 13:34, 35). Al dir «com us he estimat», va emfatitzar que hem d’estimar-nos tal com ell ho va fer. Al capítol 29 vam veure que Jesús va donar un magnífic exemple d’amor altruista, anteposant les necessitats i els interessos dels altres. Nosaltres hem de fer el mateix. El nostre amor altruista pels germans ha de ser tan evident que fins i tot els qui no pertanyen a la congregació cristiana ho han de poder veure. Sens dubte, l’amor altruista i abnegat és la marca que ens identifica com a autèntics cristians.

6, 7. (a) Com sabem que Jehovà valora molt que siguem amorosos? (b) En quin aspecte de l’amor se centra 1 Corintis 13:4-8?

I si no som amorosos? L’apòstol Pau va dir: «Si [...] no tinc amor, sóc un bronze que ressona o un címbal que fa soroll» (1 Corintis 13:1). Els címbals, o platerets, produeixen un soroll eixordador. I «el bronze que ressona»? Altres versions ho tradueixen «una campana que retruny» o «una esquella sorollosa». Quins exemples tan bons! Es podria comparar la persona que no estima a un instrument musical que fa un soroll tan estrident que et crispa els nervis. Com podria tenir bons amics una persona així? Pau també va dir: «Si tinc tota la fe fins per traslladar muntanyes, però no tinc amor, no sóc res» (1 Corintis 13:2). Pensa en això: per moltes coses bones que faci, la persona que no estima ‘no és res’. Oi que la Paraula de Jehovà dóna molta importància a mostrar amor?

7 Com podem ser amorosos amb els altres? Per respondre a aquesta pregunta, examinem el que va dir Pau a 1 Corintis 13:4-8. Fixa’t que aquests versets no parlen de l’amor  que Jehovà sent per nosaltres o el nostre amor per Déu. Més aviat, Pau se centra en com ens podem estimar els uns als altres i descriu quines característiques té l’amor i quines no.

Com és l’amor

8. Com ens pot ajudar la paciència a conservar la pau de la congregació?

8 «L’amor és pacient.» Ser pacient significa suportar-nos els uns als altres amb calma i serenitat (Colossencs 3:13). No és cert que tots necessitem paciència? Com que som persones imperfectes i servim Jehovà colze a colze, és inevitable que, de tant en tant, els germans ens facin alguna cosa que ens irriti, igual que nosaltres també els irritem. La paciència i l’aguant ens ajudaran a suportar les petites friccions que sorgeixin i a evitar que es trenqui la pau de la congregació.

9. De quines maneres podem ser bondadosos amb els altres?

 9 «L’amor és [...] bondadós.» La bondat s’ha de demostrar ajudant els altres i animant-los amb les nostres paraules. L’amor ens mou a buscar maneres de ser bondadosos, especialment amb aquells qui més ho necessiten. Per exemple, pot ser que hi hagi un germà gran que se senti sol i necessiti una visita animadora. Es pot donar el cas que una mare soltera o una germana que visqui en una llar dividida en sentit religiós necessiti algun tipus d’ajuda. O algú que estigui malalt o que passi per moments difícils necessiti escoltar unes paraules amables de la boca d’un bon amic (Proverbis 12:25; 17:17). Quan prens la iniciativa a mostrar bondat, demostres la sinceritat del teu amor (2 Corintis 8:8).

10. Com ens ajuda l’amor a defensar la veritat i a dir la veritat, fins i tot quan no ens sigui fàcil?

10 «L’amor [...] s’alegra amb la veritat.» Una altra versió diu: «L’amor [...] es posa de part de la veritat de bona gana». L’amor ens impulsa a defensar allò que és veritat i a ‘parlar la veritat amb el proïsme’ (Zacaries 8:16). A tall d’exemple, imagina que algú que estimes comet un pecat greu. L’amor a Jehovà i a la persona que ha pecat t’ajudarà a adherir-te als Seus principis en comptes de tractar d’amagar o justificar el pecat, o fins i tot mentir per encobrir-lo. És possible que costi acceptar la veritat. Però, com que te l’estimes i vols el millor per a ella, procuraràs que rebi l’amorosa disciplina de Déu i hi actuï en conseqüència (Proverbis 3:11, 12). Com a cristians que ens identifiquem per l’amor, procurarem que ‘la nostra manera de viure sigui honrada’ (1 Pere 2:12).

11. Com que l’amor «tot ho sofreix», quin ha de ser el nostre objectiu amb relació a les faltes dels nostres germans?

11 «L’amor [...] tot ho sofreix.» Aquesta expressió significa literalment «tot ho està cobrint» (Kingdom Interlinear). 1 Pere 4:8 diu que «l’amor cobrirà una multitud de  pecats». En efecte, el cristià que es deixa guiar per l’amor no es mor de ganes d’anar esbombant les faltes i imperfeccions dels germans. En molts casos, aquests errors són menors i es poden cobrir amb el mantell de l’amor (Proverbis 10:12; 17:9).

Mostres amor quan fas saber als germans que confies en ells

12. Com va demostrar l’apòstol Pau que confiava en Filemó, i què podem aprendre del seu exemple?

12 «L’amor [...] tot ho creu.» La traducció de Moffatt diu que l’amor «sempre vol pensar bé dels altres». Per això, no ens dediquem a qüestionar les intencions dels nostres germans per sistema. Al contrari, l’amor ens ajuda a «pensar bé» dels germans i confiar en ells. * En trobem un exemple a la carta de Pau a Filemó. Pau li va demanar que acollís amb amor un esclau fugitiu, Onèssim, qui havia abraçat el cristianisme. En comptes d’intentar coaccionar Filemó, Pau va apeŀlar als seus sentiments i li va demostrar que confiava en ell, al dir-li: «T’he escrit confiant en la teva obediència, sabent que encara faràs més del que et dic» (Filemó 21). Quan l’amor t’impulsa a demostrar a un germà que hi confies, l’ajudes a treure el millor d’ell.

13. Com podem demostrar que esperem el millor dels germans?

13 «L’amor [...] tot ho espera.» Una altra característica de l’amor és que mai perd l’esperança. L’amor fa que esperem el millor dels nostres germans. Per exemple, quan un germà va per mal camí o comet «alguna falta», esperem que reaccioni als nostres esforços per reajustar-lo (Gàlates 6:1). Tampoc perdem l’esperança que els qui estan dèbils espiritualment es recuperin. Fem tot el possible per ajudar-los amb paciència a tenir una fe forta (Romans 15:1; 1 Tessalonicencs 5:14). Fins i tot quan un germà se’n va a la deriva,  no perdem l’esperança que algun dia recobri el seny i torni a Jehovà, igual que el fill pròdig de la paràbola de Jesús (Lluc 15:17, 18).

14. Què pot posar a prova el nostre aguant dins la congregació, i com reaccionarem si tenim amor?

14 «L’amor [...] tot ho suporta.» L’aguant ens permet mantenir-nos ferms en la fe, a pesar de les decepcions i les dificultats. No pensis que les proves només vénen de fora de la congregació; de vegades vénen de dins. A causa de la imperfecció, pot ser que un germà ens fereixi amb un comentari irreflexiu (Proverbis 12:18). O que ens sembli que a la congregació no s’estan fent les coses com pensem que s’haurien de fer. És possible que la conducta d’un germà respectat ens molesti, i ens preguntem: «Com pot ser que un cristià faci això?». Davant d’aquestes situacions, com reaccionarem? Ens allunyarem de la congregació i deixarem de servir Jehovà? Si tenim amor, no ho farem pas! L’amor evitarà que les faltes d’un germà ens ceguin i deixem de veure res de bo en ell o en la congregació. L’amor ens permet mantenir-nos fidels a Jehovà i coŀlaborar amb la congregació sense importar el que faci o digui un altre humà imperfecte (Salm 119:165).

Com no és l’amor

15. Per què és destructiva l’enveja, i com ens ajuda l’amor a evitar aquest sentiment?

15 «L’amor no és envejós.» No hauríem de sentir enveja pel que tenen els altres, ja siguin béns, benediccions o habilitats. L’enveja és un sentiment egoista i destructiu que, si ens descuidem, pot trencar la pau de la congregació. Què ens ajudarà a evitar la tendència a l’enveja? (Jaume 4:5.) En poques paraules: l’amor. Aquesta preciosa qualitat farà que, quan sembli que a algú li van les coses millor que a nosaltres, ens n’alegrem (Romans 12:15). A més, quan  algú rebi un reconeixement pel que ha fet o per una habilitat excepcional, l’amor ens ajudarà a no prendre’ns-ho com una cosa personal.

16. Per què evitarem presumir del que fem en el servei a Jehovà si estimem els nostres germans?

16 «L’amor no es vanagloria, no s’infla.» L’amor impedeix que anem fent gala dels nostres talents o èxits en la vida. Si de debò estimem els nostres germans, no anirem fanfarronejant del que hem aconseguit en la predicació o dels privilegis que tenim en la congregació. Presumir només aconseguirà desanimar-los i que se sentin inferiors. L’amor no ens permet vanagloriar-nos del que Jehovà ens deixa fer en el seu servei (1 Corintis 3:5-9). Al cap i a la fi, l’amor «no s’infla», o com ho diu una altra versió, «no es recrea en idees inflades d’un mateix» (The New Testament in Modern English). Si som amorosos, no tindrem una opinió massa elevada de nosaltres (Romans 12:3).

17. Com ens comportarem si estimem els germans, i quina conducta evitarem?

17 «L’amor [...] no es comporta impròpiament.» La persona que es comporta impròpiament és indecent i ofèn els altres. Aquest comportament no és gens amorós, ja que denota falta de consideració pels sentiments aliens. En canvi, l’amor és bondadós i cortès, i ens impulsa a ser considerats. L’amor promou les bones maneres, el respecte pels germans i la conducta que agrada a Déu. Per tant, si ens guiem per l’amor, evitarem ‘les obscenitats’ i, en realitat, qualsevol conducta que pugui escandalitzar o ofendre els nostres germans (Efesis 5:3, 4).

18. Per què la persona amorosa no busca sortir-se amb la seva?

18 «L’amor [...] no cerca el propi interès.» Una versió en anglès ho tradueix així: «L’amor no insisteix a fer les coses a la seva manera» (Revised Standard Version). La persona  amorosa no busca sortir-se amb la seva, com si sempre tingués la raó, ni manipula els altres utilitzant els seus poders de persuasió fins que s’esgotin i s’acabin donant per vençuts. Aquesta tossuderia indica cert grau d’orgull, i la Bíblia diu que «l’orgull precedeix la ruïna» (Proverbis 16:18). Si estimem els germans, respectarem el seu punt de vista i estarem disposats a cedir sempre que sigui possible. Aquesta actitud conciliadora harmonitza amb les paraules de Pau: «Que ningú no busqui el seu propi interès, sinó cadascú el de l’altre» (1 Corintis 10:24).

19. Com reaccionarem quan algú ens ofengui si tenim amor?

19 «L’amor [...] no s’irrita, no té en compte el mal.» L’amor no s’irrita amb facilitat per les coses que altres diuen. És normal que ens enfadem quan algú ens ofèn. Però, fins i tot si tenim raons per molestar-nos, l’amor ens impedirà continuar irritats (Efesis 4:26, 27). No hem d’anar apuntant en una llista negra les paraules o accions que ens han ferit per no oblidar-nos-en. Al contrari, l’amor ens mou a imitar el nostre Déu amorós. Com vam veure en el capítol 26, Jehovà perdona sempre que hi ha un motiu per fer-ho, i quan perdona, oblida, és a dir, no ens ho retreu mai més. Oi que agraeixes que Jehovà no s’apunti en una llista tot el que fas malament?

20. Com hem de reaccionar quan un germà ha pecat i en sofreix les conseqüències?

20 «L’amor [...] no s’alegra de la injustícia.» Una altra versió (The New English Bible) ho tradueix així: «L’amor [...] no s’alegra quan algú altre peca». I a la traducció de Moffatt llegim: «L’amor mai està content quan altres s’equivoquen». L’amor detesta la injustícia; per això no minimitzarem cap tipus d’immoralitat. Ara bé, com reaccionarem si un germà cau en el llaç del pecat i en pateix les conseqüències? L’amor ens impedirà alegrar-nos i pensar: «Ja li està bé!» (Proverbis 17:5). Al contrari, estarem molt contents de  veure que un germà que ha fallat s’esforça per recuperar-se en sentit espiritual.

«Un camí encara més exceŀlent»

21-23. (a) A què es referia Pau al dir que «l’amor mai no s’acaba»? (b) Què analitzarem en l’últim capítol?

21 «L’amor mai no s’acaba.» Què va voler dir Pau amb aquestes paraules? Si analitzem el context, veurem que estava parlant dels dons espirituals que hi havia en la congregació dels primers cristians. Aquells dons eren un senyal que demostrava que aquella jove congregació comptava amb el favor de Déu. És cert que no tots podien curar, profetitzar o parlar en llengües, però això no era important, perquè aquells dons acabarien desapareixent. Tot  i això, hi hauria una cosa que subsistiria i que tot cristià podria cultivar. Seria més rellevant que cap altre do miraculós i perduraria en el temps. Pau ho va anomenar «un camí encara més exceŀlent» (1 Corintis 12:31). Quin era aquest «camí encara més exceŀlent»? El camí de l’amor.

Els servents de Jehovà s’identifiquen per l’amor que es tenen entre ells

22 En efecte, l’amor cristià que Pau va descriure «mai no s’acaba». L’amor altruista segueix identificant els verdaders seguidors de Jesús avui dia. Oi que veus clara evidència d’aquest amor en les congregacions dels Testimonis de Jehovà arreu del món? Aquest amor perdurarà per sempre més, perquè Jehovà ha promès vida eterna als qui el serveixin fidelment (Salm 37:9-11, 29). Per tant, esforça’t per seguir ‘caminant en l’amor’ i experimentaràs la gran felicitat que ve de donar. És més, igual que el teu Déu amorós, Jehovà, seguiràs vivint i estimant per tota l’eternitat.

23 En aquest capítol, l’últim de la secció que tracta de l’amor, hem parlat de com ens podem mostrar amor els uns als altres. Ara bé, com que hi ha tantes maneres en què ens beneficiem de l’amor, el poder, la justícia i la saviesa de Jehovà, fem bé de preguntar-nos: «Com puc demostrar a Jehovà que l’estimo de tot cor?». Aquesta és la pregunta que analitzarem en l’últim capítol d’aquest llibre.

^ § 12 És clar, estimar els germans no vol dir ser ingenus. La Bíblia ens exhorta: «Vigileu els qui causen divisions i entrebancs [...], i aparteu-vos d’ells» (Romans 16:17).