Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 27

Qui és el teu Déu?

Qui és el teu Déu?

LA PREGUNTA del títol és molt important. Saps per què?... Perquè la gent adora molts déus (1 Corintis 8:5). Quan una vegada l’apòstol Pau, amb el poder de Jehovà, va curar un home que mai no havia pogut caminar, la gent va cridar: «Els déus han baixat a nosaltres en figura humana!». Aquestes persones volien adorar Pau i el seu amic Bernabé. A Pau li deien Hermes i a Bernabé li deien Zeus, que eren noms de déus falsos.

Però Pau i Bernabé no van permetre pas que la gent els adorés. Es van llançar enmig de la multitud tot cridant: «Convertiu[-vos] d’aquests ídols al Déu viu» (Actes [Fets] 14:8-15BCI). Qui és «el Déu viu» que ha creat totes les coses?... Exacte, és Jehovà, «l’Altíssim sobre tota la terra». Jesús va dir que Jehovà és «l’únic Déu veritable». Llavors qui és l’únic que mereix ser adorat?... Només Jehovà! (Salm 83:18, BEC; Joan 17:3BCI; Apocalipsi [Revelació] 4:11.)

Per què no van deixar Pau i Bernabé que la gent els adorés?

La majoria de la gent adora altres coses en lloc de «l’únic Déu veritable». Sovint adoren objectes de fusta, pedra o metall (Èxode 32:4-7; Levític 26:1; Isaïes 44:14-17). Fins i tot hi ha homes i dones famosos als qui de vegades s’anomena déus, estrelles o ídols. Està bé donar glòria a aquestes persones?...

Després que Saule arribés a ser l’apòstol Pau, va escriure: «A ells, els incrèduls, el déu d’aquest món els ha encegat l’enteniment» (2 Corintis 4:4, BCI). Qui és aquest déu?... És Satanàs,  el Diable! Satanàs ha aconseguit que la gent adori moltes persones i coses.

Quan Satanàs va provar de fer que Jesús s’agenollés i l’adorés, recordes què li va dir Jesús?... «[Jehovà] el teu Déu adoraràs i només a ell serviràs» (Mateu 4:10, TBS). Així, Jesús va deixar ben clar que l’adoració li pertany només a Jehovà. Llegim sobre uns nois que tenien això ben clar. Es deien Xadrac, Meixac i Abed-Negó.

Aquests joves hebreus eren part del poble de Déu, Israel, però se’ls havien endut captius a la terra de Babilònia. Allà, un rei anomenat Nabucodonosor va construir una enorme imatge d’or. Un dia va ordenar que, en el moment que es toqués certa música, tothom s’inclinés davant la imatge. I va avisar: ‘Els  qui no s’agenollin per adorar-la, a l’instant seran llançats a un forn ardent’. Què hauries fet tu?...

Per què no s’inclinen davant la imatge aquests tres homes?

Normalment Xadrac, Meixac i Abed-Negó feien tot el que el rei els manava. Però es van negar a fer això. Saps per què?... Perquè la llei de Déu deia: ‘No tinguis altres déus fora de mi. No et facis cap escultura i l’adoris’ (Èxode 20:3-5). Així doncs, en lloc d’obeir el manament del rei, Xadrac, Meixac i Abed-Negó van obeir la llei de Jehovà.

El rei es va enfadar molt i va fer portar de seguida els tres joves hebreus davant d’ell. Els va preguntar: ‘És veritat que no voleu servir els meus déus? Us donaré una altra oportunitat. Ara, quan sentiu la música, agenolleu-vos i adoreu la imatge que he fet. Si no ho feu, sereu llançats al forn ardent. I quin déu us podrà salvar de les meves mans?’.

Què farien ara aquests nois? Què hauries fet tu?... Li van dir al rei: ‘El Déu que adorem és capaç de salvar-nos. Però encara que no ho faci, no servirem els teus déus. No ens inclinarem davant la teva estàtua d’or’.

 El rei estava furiós. Va manar: ‘Escalfeu el forn set vegades més del que és habitual!’. Llavors va ordenar als seus homes forçuts que lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els llancessin dins del forn. El forn era tan calent que els homes del rei van morir a causa de les flames! Què va passar amb els tres hebreus?

Xadrac, Meixac i Abed-Negó van caure just enmig del foc. Però llavors es van aixecar! No estaven ferits! I ja no eren lligats. Com és possible?... El rei va mirar dins del forn i el que va veure li va fer por. Va preguntar: ‘No hem tirat al foc tres homes?’. Els seus servents van respondre: «És veritat, oh rei».

Com va salvar Jehovà els seus servents del forn ardent?

Aleshores el rei va dir: ‘Doncs jo veig quatre homes que caminen enmig del foc sense una sola cremada’. Saps qui era la quarta persona?... Era l’àngel de Jehovà. Ell va protegir els tres hebreus.

És clar, en veure això, el rei es va acostar a la boca del forn i va cridar: «Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu!».  Un cop van sortir, tothom va poder veure que no s’havien cremat. És més, ni feien olor de cremat. Llavors el rei va dir: ‘Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents perquè no van adorar cap altre Déu fora del seu’ (Daniel, capítol 3, BCI).

A quins ídols dóna glòria avui la gent?

Podem aprendre una lliçó d’això que va passar fa tant de temps. Encara avui dia els homes fabriquen imatges, o ídols, per adorar-los. Una enciclopèdia diu: «La bandera, igual que la creu, és sagrada» (The Encyclopedia Americana). Les imatges poden ser de fusta, pedra, metall o tela. Els primers deixebles de Jesús no feien un acte d’adoració a l’emperador romà, cosa que l’historiador Daniel P. Mannix va comparar a «negar-se a saludar la bandera o a repetir el jurament de fidelitat».

Així doncs, creus que per a Déu hi ha alguna diferència si l’ídol és fet de tela, fusta, pedra o metall?... Estaria bé que un servent de Jehovà fes un acte d’adoració davant d’una imatge d’aquesta mena?... Xadrac, Meixac i Abed-Negó no ho van fer, i així van agradar a Jehovà. Com pots seguir el seu exemple?...

Els qui serveixen Jehovà no poden adorar cap altra persona o cosa. Llegeix el que la Bíblia diu sobre aquest tema a Josuè 24:14, 15, 19-22; Isaïes 42:8; 1 Joan 5:21; i Apocalipsi (Revelació) 19:10.