Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 34

Què passa quan algú mor?

Què passa quan algú mor?

SEGUR que saps que les persones es fan velles, es posen malaltes i moren. Fins i tot alguns nens es moren. Hauries de tenir por de la mort o d’algú que hagi mort?... Saps què passa quan algú mor?...

Bé, ningú que visqui avui dia ha mort i ha tornat a la vida per explicar-nos-ho. Però quan Jesús, el Gran Mestre, va ser a la Terra sí que hi va haver un home a qui li va passar això. Si llegim la seva història podem aprendre què passa quan algú mor. Aquest home era un amic de Jesús que vivia a Betània, un poblet prop de Jerusalem. Es deia Llàtzer i tenia dues germanes, Marta i Maria. Vegem a la Bíblia què va passar.

Un dia Llàtzer es posa molt malalt. Com que aleshores Jesús és lluny, Marta i Maria envien un missatger per dir-li que el seu germà, Llàtzer, s’ha posat malalt. L’avisen perquè saben que Jesús pot venir i curar el seu germà. Jesús no és metge, però té poder de Déu per curar qualsevol tipus de malaltia (Mateu 15:30, 31).

No obstant això, abans d’arribar Jesús, Llàtzer empitjora molt i es mor. Però Jesús diu als seus deixebles que Llàtzer dorm i que anirà a despertar-lo. Els deixebles no entenen què vol dir Jesús. Per això els diu clarament: «Llàtzer és mort». Què ens ensenya això sobre la mort?... Que és com un son profund. És un son tan profund que la persona ni tan sols somia.

 Ara Jesús es dirigeix a casa de Marta i Maria. Molts amics de la família ja hi han arribat. Han vingut a consolar-les per la mort del seu germà. Quan Marta sap que Jesús està venint, surt a trobar-lo. Poc després Maria també arriba on és Jesús. Al veure’l, cau als seus peus trista i plorant. Els altres amics que han seguit Maria també ploren.

El Gran Mestre pregunta on han posat Llàtzer. Aleshores, la gent el condueix a la cova on l’han enterrat. Quan Jesús veu totes aquelles persones plorant, també comença a plorar. Ell sap que és molt dolorós perdre algú estimat en la mort.

Com que una pedra tapa l’entrada de la cova, Jesús diu: «Traieu la pedra». És una bona idea?... Marta pensa que no i per això diu: «Senyor, ja fa fortor, ja és el quart dia».

Però Jesús li contesta: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?». Jesús vol dir que Marta veuria una cosa que portaria honra a Déu. Què és el que pretén fer Jesús? Quan treuen la pedra de l’entrada, Jesús ora en veu alta a Jehovà. Llavors crida amb força: «Llàtzer, vine a fora!». Sortiria d’allà dins? Ho podria fer?...

A veure, pots despertar algú que dorm?... Sí, si el crides ben fort, es despertarà. Però pots despertar algú que dorm en la mort?... Doncs no. Encara que el cridis molt fort, algú que és mort no et sentirà. No hi ha res que ni tu, ni jo, ni qualsevol altra persona que visqui a la Terra puguem fer per despertar un mort.

Què fa Jesús per Llàtzer?

Però Jesús és diferent. Déu li ha donat un poder especial. Per això, quan Jesús crida Llàtzer, passa una cosa impressionant. L’home que ha estat mort quatre dies surt de la cova. Ha tornat  a la vida! Un altre cop respira, camina i parla. En efecte, Jesús ressuscita Llàtzer (Joan 11:1-44).

Ara pensa en això: què va passar amb Llàtzer quan va morir? Va sortir del seu cos alguna part d’ell, com ara una ànima o un esperit, per continuar vivint en un altre lloc? Va anar al cel l’ànima de Llàtzer? Aquells quatre dies, va ser viu allà dalt amb Déu i els sants àngels?...

Doncs no. Recorda que Jesús va dir que Llàtzer dormia. Què passa quan dorms? Oi que quan dorms molt profundament no t’adones del que està passant al teu voltant?... I quan et despertes no saps quant de temps has estat dormint fins que no mires el rellotge.

Als morts els passa una cosa així. Ni saben res, ni senten res, ni poden fer res. Així estava Llàtzer quan era mort.  La mort és com un son profund del qual la persona no recorda res. La Bíblia diu: «Els morts ja no saben res» (Eclesiastès 9:5, 10BEC).

En quina condició es trobava Llàtzer mentre era mort?

Pensa també en això: si Llàtzer hagués estat al cel els quatre dies que va ser mort, oi que n’hauria dit alguna cosa?... I si hagués estat al cel, creus que Jesús l’hauria fet deixar aquell lloc meravellós i tornar a la Terra?... És clar que no!

Tot i això, moltes persones diuen que tenim una ànima i que aquesta continua vivint quan el cos mor. Diuen que l’ànima de Llàtzer va continuar vivint en algun lloc. Però la Bíblia no ensenya pas això. Al contrari, explica que Déu va fer el primer home, Adam, una «ànima vivent». Adam era una ànima. La Bíblia també diu que, quan Adam va pecar, va morir. Es va convertir en una ànima morta i va tornar a la pols de la qual havia estat fet. A més, la Bíblia indica que tots els descendents d’Adam també van heretar el pecat i la mort (Gènesi 2:7, TBS; 3:17-19; Romans 5:12).

 Així doncs, queda clar que no tenim una ànima que se separi del cos. Cadascú de nosaltres és una ànima. I com que hem heretat el pecat del primer home, Adam, la Bíblia diu: «L’ànima que pequi, aquesta morirà» (Ezequiel 18:4, BEC).

Per què no hem de tenir cap por dels morts?

Hi ha persones que tenen por dels morts. No volen apropar-se als cementiris perquè creuen que els morts tenen ànimes separades dels cossos que poden fer mal als vius. Però pot una persona morta fer mal a algú que és viu?... No, no pot.

Alguns fins i tot pensen que els morts poden tornar com a esperits i fer una visita als vius. Per això els preparen menjar. Els qui fan això no creuen realment el que Déu ensenya sobre els morts. Si creiem el que Déu diu, no tindrem por dels morts. I si estem realment agraïts a Déu per la vida, ho demostrarem fent les coses que a ell li agraden.

Però potser et preguntes: «Ressuscitarà Déu els nens que han mort?». De debò ho vol fer? Parlarem d’això al capítol següent.

Vegem més textos bíblics que mostren en quina condició estan els morts i que l’home és una ànima: Salm 115:17; 146:3, 4, TBS; i Jeremies 2:34, BEC.