Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 44

Els nostres amics han d’estimar Déu

Els nostres amics han d’estimar Déu

ELS amics són les persones amb qui ens agrada parlar i passar estones. Però és important escollir els amics adequats. Qui penses que és el millor amic que podem tenir?... Sí, és Jehovà.

De debò podem ser amics de Déu?... Bé, la Bíblia diu que Abraham, un home que va viure fa molt de temps, era «amic de Déu» (Jaume 2:23). Saps per què?... La Bíblia explica que Abraham va obeir Déu. Va obeir fins i tot quan se li va demanar coses difícils de complir. Per tant, per ser amics de Jehovà, hem de fer el que li agrada, tal com va fer Abraham i tal com el Gran Mestre sempre ha fet (Gènesi 22:1-14, BCI; Joan 8:28, 29; Hebreus 11:8, 17-19).

Per què Abraham era ‘amic de Jehovà’?

 Jesús va dir als seus apòstols: «Vosaltres sou els meus amics, si feu el que us mano» (Joan 15:14). Com que tot el que Jesús explicava a la gent venia de Jehovà, el que volia dir era que els seus amics eren els qui feien el que Déu manava. En efecte, tots els seus amics estimaven Déu.

Alguns dels millors amics del Gran Mestre eren els seus apòstols, que pots veure dibuixats a la pàgina 75 d’aquest llibre. Aquests van viatjar amb ell i el van ajudar en la predicació. Jesús va passar molt del seu temps amb aquests homes. Menjaven, parlaven de Déu i feien altres coses plegats. Però Jesús tenia molts altres amics. De vegades es quedava a casa d’ells i passaven bones estones junts.

A Jesús li agradava quedar-se a casa d’una família que vivia a Betània, un poblet als afores de la ciutat de Jerusalem. Els recordes?... Eren Maria, Marta i el seu germà Llàtzer. Jesús va dir  que Llàtzer era el seu amic (Joan 11:1, 5, 11). El Gran Mestre estimava aquesta família i gaudia de passar estones amb ells perquè estimaven i servien Jehovà.

Per què Jesús es quedava sovint a casa d’aquesta família quan visitava Jerusalem? Saps com es deien?

Això no vol dir que Jesús no fos amable amb les persones que no servien Déu. Sí que ho era. Fins i tot va anar a les seves cases i va menjar amb ells. Això va fer que alguns diguessin que Jesús era «amic de publicans [o recaptadors d’impostos] i pecadors» (Mateu 11:19). Jesús, però, no anava a casa d’aquestes persones perquè li agradés com vivien. Les visitava per poder parlar amb elles sobre Jehovà. Va intentar ajudar-les perquè deixessin de fer coses dolentes i servissin Déu.

Per què ha pujat Zaqueu en aquest arbre?

Un dia va passar això a la ciutat de Jericó. Jesús anava de camí a Jerusalem. Entre una multitud de persones hi havia un home que es deia Zaqueu. Aquest volia veure Jesús, però no ho podia fer perquè era baixet i hi havia molta gent. Per això va córrer per avançar-se i pujar en un arbre. Així podria veure Jesús quan passés.

Un cop Jesús va arribar al peu de l’arbre, va mirar cap amunt i llavors va dir: ‘Baixa de pressa, que avui haig d’anar a casa teva’. Però Zaqueu era un home  ric que havia fet coses dolentes. Per què volia Jesús anar a casa d’un home com aquest?...

No era perquè a Jesús li agradés la manera com vivia aquest home. Hi va anar per parlar amb Zaqueu sobre Déu. Va observar que l’home s’havia esforçat molt per veure’l. Per això sabia que probablement Zaqueu l’escoltaria. Segur que era un bon moment per parlar-li sobre com Déu vol que visquin les persones.

Per què Jesús visita Zaqueu? Què li promet Zaqueu?

I què passa després?... A Zaqueu li agrada el que Jesús ensenya. Li sap molt de greu haver enganyat la gent i promet tornar els diners que havia agafat sense cap dret. Aleshores es converteix en deixeble de Jesús. Només llavors, Zaqueu arriba a ser amic de Jesús (Lluc 19:1-10).

Si seguim l’exemple del Gran Mestre, anirem mai a visitar persones que no són els nostres amics?... Sí. Però no anirem a casa seva perquè ens agradi com viuen. Tampoc farem coses dolentes amb ells. Els farem una visita per parlar amb ells sobre Déu.

 Els nostres amics, però, són aquells amb qui ens agrada molt passar estones. Perquè siguin els amics adequats, han d’agradar a Déu. Algunes persones potser no saben ni qui és Jehovà. Però si volen aprendre sobre Ell, els podem ajudar. I quan arribi el dia que estimin Jehovà com ho fem nosaltres, aleshores podran ser els nostres amics íntims.

Hi ha una altra manera de saber si una persona pot ser un bon amic. Observa les coses que fa. Es diverteix fent coses dolentes a altres persones? Això no està bé, veritat?... Es fica sempre en problemes? A nosaltres no ens agradaria tenir problemes per culpa seva, oi?... Fa coses mal fetes a propòsit i després es pensa que és llest perquè no l’han enxampat? Encara que ningú l’hagi enxampat, Déu ha vist el que ha fet, no?... Creus que els qui fan aquestes coses serien bons amics?...

Agafa, si us plau, la teva Bíblia i vegem què diu sobre com ens afecten les nostres companyies. El text el trobem a 1 Corintis, capítol 15, versicle 33. L’has trobat?... Allà diu: «No us deixeu enganyar: “Les males companyies corrompen els bons costums”» (BCI). Això vol dir que si anem amb persones dolentes, ens podem tornar dolents. I també és cert que les bones companyies ens ajuden a desenvolupar bons hàbits.

No oblidem mai que la Persona més important a la nostra vida és Jehovà. No volem perdre’l com a amic, oi?... Doncs llavors hem d’anar amb compte perquè els nostres amics només siguin els qui estimen Déu.

Els següents textos bíblics mostren la importància d’escollir companyies adequades: Salm 119:115; Proverbis 13:20, BEC; 2 Timoteu 2:22, TBS; i 1 Joan 2:15.