Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 41

Nens que fan feliç Déu

Nens que fan feliç Déu

QUIN creus que va ser el nen que va fer més feliç Jehovà?... El seu Fill, Jesús. Parlem d’algunes coses que Jesús va fer perquè el seu Pare celestial se sentís feliç.

La família de Jesús vivia a tres dies de camí de Jerusalem, on era el preciós temple de Jehovà. Jesús va anomenar el temple «la casa del meu Pare». Ell i la seva família hi anaven cada any per assistir a la Pasqua.

En una d’aquestes ocasions, quan Jesús tenia dotze anys, la seva família va començar el viatge de tornada després de la Pasqua. Fins que no es va fer de nit i van fer una parada en el trajecte, no es van adonar que Jesús no estava amb cap dels seus parents ni amics. De seguida Maria i Josep van tornar a Jerusalem per buscar Jesús. On creus que estava?...

El van trobar al temple. Estava escoltant els mestres i els feia preguntes. I també responia a les preguntes que li feien. Els mestres estaven impressionats per les bones respostes que donava. Entens ara per què Déu estava content del seu Fill?...

És clar, quan Maria i Josep finalment van trobar Jesús al temple, es van sentir molt millor. Però Jesús no havia estat preocupat. Sabia que el temple era un bon lloc per ser-hi. Per això va preguntar: «¿No sabíeu que jo he d’estar a casa del meu Pare?». Sabia que el temple era la casa de Déu, i li agradava molt ser-hi.

 Després d’això Maria i Josep van tornar a casa a Natzaret amb Jesús, que tenia llavors dotze anys. Com creus que tractava Jesús els seus pares?... La Bíblia diu que «els era obedient». En efecte, ell feia el que els seus pares li demanaven, fins i tot quan eren coses com ara portar aigua del pou (Lluc 2:41-52).

Quan Jesús era un nen, com va fer feliç Déu?

Pensa, doncs, en aquesta idea: tot i que Jesús era perfecte, va obeir els seus pares, que eren imperfectes. Feia feliç Déu això?... I tant que sí. La Paraula de Déu diu als fills: «Obeïu els vostres pares» (Efesis 6:1). Tu també faràs Déu feliç si obeeixes els teus pares, tal com va fer Jesús.

Una altra manera de fer feliç Déu és parlar d’Ell als altres. Ara bé, alguns potser diuen que els joves no ho haurien de fer. Però quan unes persones van intentar impedir que uns nois ho fessin, Jesús va dir: «¿No heu llegit mai en l’Escriptura: “Amb la paraula dels  infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança”?» (Mateu 21:16BCI). Així doncs, si de debò volem, tots podem parlar als altres de Jehovà i de les seves qualitats meravelloses. I així farem Déu feliç.

Com podem aprendre les coses sobre Déu que hem d’explicar als altres?... Estudiant la Bíblia a casa. Però aprenem més on el poble de Déu es reuneix per estudiar. I com podem identificar el poble de Déu?...

Doncs bé, què fan a les seves reunions? Ensenyen realment el que diu la Bíblia? La llegeixen i l’estudien? De fet, així és com escoltem Déu, oi?... I a les reunions cristianes el que s’espera és escoltar el que Déu diu, oi que sí?... I si hi ha gent que diu que no has de viure com ensenya la Bíblia? Diries que és el poble de Déu?...

També hi ha una altra cosa en la qual faríem bé de pensar. La Bíblia explica que el poble de Déu havia de ser «un poble per al seu nom» (Actes [Fets] 15:14). Com que el nom de Déu és Jehovà, podem preguntar a la gent si Jehovà és el seu Déu. Si diuen que no, aleshores ja sabem que no són el seu poble. El poble de Déu també ha de parlar als altres sobre el Seu Regne i mostrar el seu amor a Déu obeint els seus manaments (1 Joan 5:3).

Si coneixes persones que fan totes aquestes coses, aleshores hauries d’assistir a les seves reunions per adorar Déu. En aquestes reunions hauries d’escoltar amb atenció i oferir comentaris quan es facin preguntes. Això és el que Jesús feia quan estava a la casa de Déu. Si tu ho fas, alegraràs Déu, tal com va fer Jesús.

 Se t’acudeixen altres nens mencionats a la Bíblia que van fer Déu feliç?... Timoteu n’és un exemple exceŀlent. El seu pare no creia en Jehovà. Però la seva mare, Eunice, i la seva àvia Lois, sí. Timoteu les va escoltar i va aprendre sobre Jehovà.

Tot i que el seu pare no creia en Jehovà, què volia fer Timoteu?

Quan Timoteu es va fer gran, l’apòstol Pau va visitar el poble on vivia. Es va adonar que Timoteu desitjava servir Jehovà. Per això el va convidar a anar amb ell i servir Déu encara més. A tot arreu on viatjaven, parlaven a la gent sobre el Regne de Déu i sobre Jesús (Actes [Fets] 16:1-5; 2 Timoteu 1:5; 3:14, 15).

Però hi ha cap exemple a la Bíblia de noies que fessin feliç Déu?... Doncs sí. Fixa’t en què va fer una noia israelita. En aquell temps els pobles de Síria i Israel eren enemics. Un dia els siris van atacar Israel i es van endur una noia com a presonera. La van portar a casa del cap de l’exèrcit, que es deia Naaman. Allà es va convertir en la criada de la seva dona.

 Naaman tenia una malaltia anomenada lepra. Cap metge no l’havia pogut curar. Ara bé, la jove israelita creia que un profeta, un dels servents especials de Déu, podia ajudar Naaman. Evidentment, ni Naaman ni la seva muller no adoraven Jehovà. Els havia d’explicar la noia el que sabia? Què hauries fet tu?...

Com va fer aquesta nena israelita que Déu se sentís feliç?

Doncs bé, la joveneta va dir: ‘Si Naaman es presentés al profeta de Jehovà que hi ha a Israel, el curaria de la lepra’. Naaman va fer cas d’aquesta noia i va anar a buscar el profeta de Jehovà. Quan va fer el que el profeta li va indicar, es va curar. Això va fer que es convertís en un servent del Déu verdader (2 Reis 5:1-15).

T’agradaria ajudar algú a aprendre sobre Jehovà i sobre el que Ell pot fer, com va fer la noieta?... Qui hi ha que puguis ajudar?... És clar, al principi pot ser que aquestes persones no creguin que necessiten ajuda. Però els podries explicar les coses bones que fa Jehovà. I pot ser que t’escoltin. Pots estar segur que això farà Déu feliç.

Els següents textos també animen els nens a servir Jehovà amb alegria: Salm 122:1; 148:12, 13; Eclesiastès 12:1; 1 Timoteu 4:12, BCI; i Hebreus 10:23-25, BCI.