Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 24

Mai no siguis un lladre

Mai no siguis un lladre

T’HAN robat mai res?... Com t’has sentit?... Qui t’ha robat és un lladre, i a ningú no li agraden els lladres. Com creus que algú es converteix en lladre? Potser ja neix sent-ho?...

Hem après que tots naixem amb pecat. Així doncs, tots som imperfectes. Però ningú no neix lladre. Un lladre pot provenir d’una bona família. Potser els seus pares, els seus germans i les seves germanes són persones honrades. El que pot passar és que algú es converteixi en lladre perquè desitja coses com ara els diners, o allò que els diners poden comprar.

Qui diries que va ser el primer lladre?... Pensa-hi. El Gran Mestre va conèixer aquesta persona quan era al cel. Aquest lladre era un àngel. Ara bé, si Déu va fer tots els àngels perfectes, com va arribar a ser aquest àngel un lladre?... Com vam aprendre al capítol 8 d’aquest llibre, volia una cosa que no era seva. Recordes què era?...

Quan Déu va crear el primer home i la primera dona, l’àngel va voler que aquests l’adoressin. No hi tenia cap dret. L’adoració dels humans pertanyia a Déu. Però la va robar. Quan va aconseguir que Adam i Eva l’adoressin a ell, l’àngel es va convertir en un lladre. Va esdevenir Satanàs, o el Diable.

Què fa que una persona arribi a ser un lladre?... Desitjar allò que no li pertany. Aquest desig pot ser tan fort que pot portar algú bo a fer coses dolentes. De vegades, els que es converteixen  en lladres mai no se’n penedeixen fins al punt de tornar a fer el que està bé. Un d’ells era un apòstol de Jesús que es deia Judes Iscariot.

Judes sabia que robar no estava bé perquè ja de ben petit li havien ensenyat la Llei de Déu. Sabia que, una vegada, fins i tot Déu va parlar des del cel i va dir al seu poble: «No robis» (Èxode 20:15, BCI). Quan Judes es va fer més gran, va conèixer el Gran Mestre i va arribar a ser un dels seus deixebles. Més tard, Jesús fins i tot el va escollir perquè fos un dels dotze apòstols.

Jesús i els apòstols viatjaven junts i menjaven plegats. Per aquest motiu, guardaven els diners del grup en una capsa. Jesús va donar aquesta capsa a Judes perquè se’n cuidés. Evidentment els diners no eren de Judes. Ara bé, saps què va fer Judes al cap de poc temps?...

Per què robava Judes?

Va començar a agafar diners de la capsa, cosa que no havia de fer. Els agafava quan els altres no miraven, i fins i tot buscava maneres d’aconseguir-ne més. Va arribar un punt que no feia altra cosa que pensar en els diners. Vegem en què va acabar aquest mal desig tan sols uns dies abans que matessin el Gran Mestre.

Maria, que era germana de Llàtzer, l’amic de Jesús, va portar un oli d’exceŀlent qualitat i el va vessar sobre els peus de Jesús. Però Judes va rondinar. Saps per què?... Va dir que es queixava perquè l’oli s’hauria pogut vendre i donar els diners als pobres. Però el que volia en realitat era omplir la capsa dels diners i així poder-ne robar (Joan 12:1-6).

Jesús li va dir a Judes que Maria havia estat molt bondadosa i que no la molestés. A Judes no li van fer cap gràcia aquestes paraules de Jesús. Per això va anar a veure els sacerdots principals,  que eren enemics de Jesús i el volien arrestar de nit perquè la gent no ho veiés.

Judes va dir als sacerdots: ‘Us diré on podeu trobar Jesús si em doneu diners. Quants me’n donareu?’.

‘Et donarem trenta monedes de plata’, van respondre els sacerdots (Mateu 26:14-16, BCI).

Judes va agafar els diners. Era com si estigués venent el Gran Mestre a aquella gent! Et pots imaginar algú fent una cosa tan dolenta?... Doncs bé, això és el que passa quan algú es converteix en lladre i roba diners. Estima els diners molt més del que estima altres persones o fins i tot del que estima Déu.

Potser diràs: «Jo no m’estimaré mai cap cosa més del que m’estimo Jehovà». Està molt bé que pensis així. Però segurament Judes també pensava igual quan Jesús el va escollir com a apòstol. I altres que se sentien així també van acabar sent lladres. Parlem d’alguns d’aquests.

En quines coses dolentes estan pensant Acan i David?

Un va ser un servent de Déu que s’anomenava Acan i va viure molt abans que nasqués el Gran Mestre. Acan va  veure un vestit magnífic, un lingot d’or i algunes monedes de plata. Res d’això no era seu. La Bíblia diu que tot això era de Jehovà perquè ho havien pres als enemics del poble de Déu. Però Acan ho desitjava tant que ho va robar (Josuè 6:19; 7:11, 20-22).

Fixa’t en un altre exemple. Fa molt de temps, Jehovà va triar David perquè fos el rei de la nació d’Israel. Però un dia David va començar a mirar-se una dona molt maca que es deia Bet-Sabé. Es va quedar mirant-la i pensant de prendre-la com a muller i així estar amb ella. Ara bé, Bet-Sabé era la muller d’Uries. Què hauria d’haver fet David?...

Doncs deixar de pensar a prendre Bet-Sabé com a muller. Però no ho va fer.  Se la va endur a casa i va fer que matessin Uries. Per què va fer David aquestes coses tan dolentes?... Perquè va seguir desitjant una dona que pertanyia a un altre home (2 Samuel 11:2-27).

De quina manera va ser un lladre Absalom?

David es va penedir tant que Jehovà no li va treure la vida. Però David va tenir llavors molts problemes. El seu fill Absalom li volia prendre el lloc de rei. Per això, quan la gent anava a veure David, Absalom els abraçava i els feia petons. La Bíblia diu: «Absalom robava el cor dels homes d’Israel». Va aconseguir que el preferissin a ell com a rei, en lloc de David (2 Samuel 15:1-12).

Alguna vegada has desitjat molt alguna cosa, com van fer Acan, David o Absalom?... Si aquesta cosa pertany a algú altre, agafar-la sense permís és robar. Recordes què volia el primer lladre, Satanàs?... Volia que la gent l’adorés a ell i no adorés Jehovà. Per això, quan va aconseguir que Adam i Eva l’obeïssin, en realitat estava robant.

Quan una cosa pertany a algú, és aquesta persona qui té el dret de dir qui la pot fer servir. Per exemple, si vas a jugar a casa d’altres nens, seria correcte que t’enduguessis alguna cosa d’allà a casa teva?... No, a menys que el pare o la mare d’aquests nens et digués que ho pots fer. Si els prens alguna cosa sense demanar-los permís, això és robar.

D’on et pot venir la temptació de robar?... Et pot venir per desitjar coses que no són teves. Encara que cap persona et vegi agafant-les, qui t’està veient?... Jehovà. I cal que recordem que Déu odia el robatori. Per això, l’amor a Déu i als altres ens ajudarà a no ser mai lladres.

La Bíblia deixa ben clar que robar està malament. Si us plau, llegeix Marc 10:17-19; Romans 13:9, BCI; i Efesis 4:28.