Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 5

«Aquest és el meu Fill»

«Aquest és el meu Fill»

QUAN els nens es porten bé, els qui els cuiden es posen molt contents. Quan una nena o un nen fa una cosa bona, el seu pare diu amb orgull a tothom: «És la meva filla» o «És el meu fill».

Jesús sempre fa el que agrada al seu Pare. Per això el seu Pare se sent orgullós d’ell. Recordes què va fer un dia el Pare de Jesús quan el seu Fill era amb tres dels seus deixebles?... Déu va parlar des del cel i els va dir: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mateu 17:5, BCI).

Jesús sempre se sent feliç de fer el que agrada al seu Pare. Saps per què? Doncs perquè l’estima de veritat. Si una persona fa les coses només per obligació, li és difícil. Però si les fa perquè vol, aleshores li és més fàcil.

Abans de venir a la Terra, Jesús ja desitjava fer tot el que el seu Pare li demanés. Ho desitjava perquè estima el seu Pare, Jehovà. Jesús ocupava una posició meravellosa al cel amb el seu Pare, però Déu tenia una missió especial per a ell. Per complir-la, Jesús havia de deixar el cel i néixer a la Terra. Jesús estava disposat a fer-ho perquè era la voluntat de Jehovà.

Què va dir l’àngel Gabriel a Maria?

Per néixer a la Terra, Jesús havia de tenir una mare. Saps qui va ser?... Es deia Maria. Jehovà va enviar l’àngel Gabriel des del cel perquè parlés amb Maria. Gabriel li va dir que tindria un fill. El nen es diria Jesús. I qui seria el pare del bebè?... L’àngel va dir que el Pare del nen seria Jehovà. Per  això Jesús seria anomenat Fill de Déu.

Com creus que es va sentir Maria?... Penses que va dir: «No vull ser la mare de Jesús»? No, Maria estava disposada a fer tot el que Déu li digués. Però com podria néixer a la Terra el Fill celestial de Déu? Quina diferència hi va haver entre el naixement de Jesús i el naixement de tots els altres nens? Ho saps?...

Doncs bé, Déu va crear els nostres primers pares, Adam i Eva, de manera que poguessin unir-se d’una forma meravellosa i, així, un bebè comencés a créixer dins la mare. La gent diu que això és un autèntic miracle. Segur que tu també hi estàs d’acord.

Però en aquesta ocasió Déu va fer un miracle encara més impressionant. Va agafar la vida del seu Fill que estava al cel i la va posar dins la panxa de Maria. Era la primera vegada que Déu feia això, i mai més no ho ha tornat a fer. Gràcies a aquest miracle, Jesús va començar a créixer dins la panxa de Maria tal com qualsevol altre bebè. Després, Maria es va casar amb Josep.

Quan va arribar el dia en què Jesús havia de néixer, Maria i Josep estaven de visita a la ciutat de Betlem. Però hi havia tanta  gent que no hi van trobar cap habitació. Josep i Maria es van haver de quedar en un estable. Allà Maria va donar a llum i va posar Jesús en una menjadora, com veus al dibuix. Una menjadora és on es posa el menjar per a les vaques i altres animals.

Per què posen Jesús en una menjadora?

La nit en què va néixer Jesús van passar coses emocionants. A la vora de Betlem, un àngel es va aparèixer a uns pastors. Els va explicar que Jesús era una persona important. L’àngel va dir: ‘Mireu! Us porto bones notícies que faran feliç el poble. Avui ha nascut qui salvarà el poble’ (Lluc 2:10, 11).

Quina bona notícia va explicar als pastors un d’aquests àngels?

L’àngel va explicar als pastors que podrien trobar Jesús a Betlem, en una menjadora. Aleshores, de sobte, altres àngels celestials es van unir al primer àngel per lloar Déu. Cantaven: ‘Glòria  a Déu, i a la Terra, pau a la humanitat que ell estima’ (Lluc 2:12-14).

Quan els àngels van marxar, els pastors van anar a Betlem i van trobar Jesús. Allà van explicar a Josep i Maria les bones notícies que havien sentit. Et pots imaginar l’alegria que va sentir Maria per haver estat disposada a ser la mare de Jesús?

Després, Josep i Maria van dur Jesús a la ciutat de Natzaret. Allà és on Jesús es va criar. Quan es va fer un home, va començar la seva gran tasca d’ensenyança. Aquesta feina formava part de la missió que Jehovà volia que el seu Fill complís a la Terra. Jesús va estar disposat a fer-ho perquè estimava molt el seu Pare celestial.

 Abans que Jesús comencés la seva tasca com a Gran Mestre, Joan el Baptista el va batejar al riu Jordà. Llavors va passar una cosa extraordinària. Quan Jesús sortia de l’aigua, Jehovà va parlar des del cel i va dir: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mateu 3:17, BCI). Veritat que et sents bé quan els teus pares et diuen que t’estimen?... Podem estar segurs que Jesús també es va sentir feliç.

Jesús sempre va fer el que era correcte. No va fingir ser qui no era. No va dir a la gent que ell fos Déu. L’àngel Gabriel havia dit a Maria que Jesús seria anomenat Fill de Déu. El mateix Jesús va dir que era el Fill de Déu. I mai va dir que ell sabia més que el seu Pare, sinó que va afirmar: «El Pare és més gran que jo» (Joan 14:28).

Fins i tot quan era al cel, Jesús feia tot el que el seu Pare li demanava. No li deia que ho faria i després feia una altra cosa. Ell estimava el seu Pare. Per això era obedient al seu Pare. Igualment, quan Jesús va venir a la Terra, va fer allò que el seu Pare li havia manat. No es va dedicar a fer altres coses. És evident per què Jehovà estava tan content amb el seu Fill.

Oi que nosaltres també volem agradar a Jehovà?... Aleshores hem de demostrar que de veritat fem cas de Déu, igual que Jesús. Déu ens parla a través de la Bíblia. No estaria bé fingir que escoltem Déu, però després creure o fer coses que són contràries al que diu la Bíblia, oi?... I recorda, si de veritat estimem Jehovà, ens sentirem feliços d’agradar-li.

Ara llegeix aquests altres textos de la Bíblia que mostren què hem de saber i creure sobre Jesús: Mateu 7:21-23; Joan 4:25, 26; i 1 Timoteu 2:5, 6BCI.