Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 8

Hi ha altres que són superiors a nosaltres

Hi ha altres que són superiors a nosaltres

SEGUR que estàs d’acord que hi ha persones que són superiors a tu i a mi, o més grans i fortes. Qui diries que ho és?... Jehovà ho és. I el seu Fill, el Gran Mestre? És superior a nosaltres?... És clar que sí.

Jesús havia viscut al cel amb Déu. Era un Fill espiritual, o àngel. Va crear Déu més àngels, o fills espirituals?... Sí, i en va fer molts milions. Aquests àngels també són superiors a nosaltres i molt més forts (Hebreus 1:7; Daniel 7:10).

Recordes com es deia l’àngel que va parlar amb Maria?... Es deia Gabriel. Aquest àngel li va dir a Maria que el seu bebè seria el Fill de Déu. Jehovà va posar la vida del seu Fill espiritual dins Maria perquè Jesús pogués néixer a la Terra (Lluc 1:26, 27).

Què van explicar segurament Maria i Josep a Jesús?

Creus en aquest miracle? Creus que Jesús havia viscut al cel amb Déu?... Jesús va dir que ho havia fet. Com és que Jesús sabia aquestes coses? Doncs segurament, quan era un nen, Maria li va explicar el que Gabriel havia dit. A més, és probable que Josep li expliqués que el seu veritable Pare era Déu.

Quan Jesús es va batejar, Déu fins i tot va parlar des del cel i va dir: «Aquest és el meu Fill» (Mateu 3:17). I la nit abans de morir,  Jesús va orar: «Glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís» (Joan 17:5, BCI). En efecte, Jesús demanava tornar a viure amb Déu al cel. Com podria viure allà?... Només si Jehovà el convertia un altre cop en una persona espiritual invisible, un àngel.

Ara vull fer-te una pregunta important. Són tots els àngels bons? Què en penses?... Bé, hi va haver un temps en què tots eren bons. Jehovà els havia creat, i tot el que ell fa és bo. Però, un dia, un dels àngels es va tornar dolent. Com va passar això?

Per trobar la resposta hem de tornar al temps quan Déu va fer el primer home i la primera dona, Adam i Eva. Algunes persones diuen que la història d’Adam i Eva és només un conte. Però el Gran Mestre sabia que era certa.

Quan Déu va fer Adam i Eva, els va posar en un jardí preciós en un lloc anomenat Edèn. Era un parc, un paradís. Podien haver tingut molts fills, haver format una gran família i viscut al paradís per sempre. Però havien d’aprendre una lliçó important. Ja hem parlat d’aquesta lliçó. A veure si la recordem.

Què havien de fer Adam i Eva per viure per sempre al paradís?

 Jehovà va dir a Adam i Eva que podien menjar tota la fruita que volguessin dels arbres del jardí. Però hi havia un arbre del qual no podien menjar. Déu els va dir què passaria si en menjaven. Va dir: «Tingues per cert que moriràs» (Gènesi 2:17, BCI). Quina era, doncs, la lliçó que Adam i Eva havien d’aprendre?...

La lliçó de l’obediència. És així, la vida depèn de l’obediència a Jehovà. No n’hi havia prou que Adam i Eva diguessin que obeirien Déu. Ho havien de demostrar amb fets. Si obeïen Déu, mostrarien que l’estimaven i que volien que ell els governés. Llavors podrien viure per sempre al paradís. Però si menjaven d’aquell arbre, què demostrarien?...

Això demostraria que no estaven realment agraïts a Déu per tot el que els havia donat. Hauries obeït tu Jehovà si haguessis estat allà?... Al principi, Adam i Eva van ser obedients. Però després un ésser superior a ells va enganyar Eva i va aconseguir que desobeís Jehovà. Qui va ser?...

Qui va fer que la serp parlés a Eva?

 La Bíblia diu que una serp va parlar amb Eva. Però com va ser això possible si les serps no poden parlar?... Un àngel va fer veure que la serp parlava quan, en realitat, era ell qui ho feia. L’àngel havia començat a pensar coses dolentes. Volia que Adam i Eva l’adoressin. Volia que fessin el que ell digués. Volia ocupar el lloc de Déu.

Així doncs, aquell àngel malvat va ficar idees dolentes a la ment d’Eva. Mitjançant la serp, ell li va dir: ‘Déu no us ha dit la veritat. Si mengeu d’aquell arbre no morireu. Us fareu tan savis com Déu’. Tu t’hauries cregut el que va dir aquella veu?...

Eva va començar a desitjar una cosa que Déu no li havia donat. Va menjar del fruit de l’arbre prohibit. Després en va donar a Adam un tros. Adam no creia el que havia dit la serp. Però com que el seu desig d’estar amb Eva era més fort que el seu amor per Déu, també va menjar del fruit d’aquell arbre (Gènesi 3:1-6; 1 Timoteu 2:14).

Quin va ser el resultat?... Adam i Eva es van tornar imperfectes, es van fer vells i van morir. I com que eren imperfectes, tots els fills que  van tenir també ho van ser i, amb el temps, es van fer vells i van morir. Déu no havia mentit. La vida depèn de l’obediència a Ell (Romans 5:12). La Bíblia explica que l’àngel que va mentir a Eva es diu Satanàs, o Diable, i els altres àngels que es van fer dolents s’anomenen dimonis (Jaume 2:19; Apocalipsi [Revelació] 12:9).

Què els va passar a Adam i Eva quan van desobeir Déu?

Entens ara per què es va fer dolent l’àngel bo que Déu havia creat?... Això va passar perquè va començar a pensar coses dolentes. Volia ser el número ú. Ell sabia que Déu havia dit a Adam i Eva que tinguessin fills, i desitjava que tots ells l’adoressin. El Diable vol fer que tothom desobeeixi Jehovà. Per això intenta ficar-nos idees dolentes a la ment (Jaume 1:13-15, BCI).

El Diable afirma que ningú no estima Jehovà de veritat. Diu que ni tu ni jo estimem Déu i que, en realitat, no volem fer el que Ell ens mana. Diu que obeïm Jehovà només quan les coses van com nosaltres volem. Té raó el Diable? Som així nosaltres?

El Gran Mestre va dir que el Diable és un mentider. Amb la seva obediència a Jehovà, Jesús va demostrar que l’estimava de veritat. I Jesús no va obeir Déu només quan li era fàcil. Ho va fer sempre, fins i tot quan altres persones li feien molt difícil ser obedient. Va ser fidel a Jehovà fins a la mateixa mort. Per això Déu el va ressuscitar perquè visqués per sempre.

Doncs bé, qui diries que és el nostre pitjor enemic?... En efecte, és Satanàs, el Diable. El pots veure?... És clar que no. Però sabem que existeix i que és superior i més poderós que nosaltres. Ara bé, qui és superior al Diable?... Jehovà. Per això sabem que Déu ens pot protegir.

Llegim sobre la Persona qui hem d’adorar: Deuteronomi 30:19, 20; Josuè 24:14, 15; Proverbis 27:11, NM; i Mateu 4:10, NM.