Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 7

Valorem la vida com ho fa Déu?

Valorem la vida com ho fa Déu?

«Amb tu hi ha la font de la vida» (SALM 36:9, BEC).

1, 2. Quin regal de Déu és avui dia especialment valuós, i per què?

EL NOSTRE Pare celestial ens ha donat una possessió que no té preu: el regal de la vida inteŀligent com a humans capaços d’imitar les qualitats divines (Gènesi 1:27). Gràcies a aquest preciós regal, podem entendre com ens beneficien els principis bíblics. Quan els apliquem, ens convertim en persones espiritualment madures que estimen Jehovà i que «tenen els sentits exercitats per a discernir el bé i el mal» (Hebreus 5:14).

2 La capacitat de reflexionar en els principis bíblics és especialment important avui dia, ja que el món s’ha fet tan complicat que ni la muntanya més gran de lleis podria cobrir totes les situacions possibles. Això queda ben clar en el cas de la medicina, sobretot pel que fa als productes i tractaments relacionats amb la sang. Tots els qui volen obeir Jehovà s’interessen i es preocupen per aquest camp. Si entenem els principis bíblics que hi apliquen, podrem prendre decisions sàvies que deixin la nostra consciència tranquiŀla i ens mantinguin en l’amor de Déu (Proverbis 2:6-11). Analitzem alguns d’aquests principis.

LA VIDA I LA SANG SÓN SAGRADES

3, 4. (a) Quan mencionen les Escriptures per primer cop la santedat de la sang? (b) Sobre quins principis se sustenta?

3 Jehovà va revelar per primer cop l’estreta relació entre la vida i la sang, així com la seva santedat, poc després  que Caín assassinés Abel. Déu va dir a Caín: «Què has fet! El crit de la sang del teu germà em clama des de terra» (Gènesi 4:10). Als ulls de Jehovà, la sang d’Abel representava la seva vida, a la qual s’havia posat fi de sobte brutalment. Per això, en cert sentit, la sang d’Abel clamava per revenja (Hebreus 12:24).

4 Després del Diluvi dels dies de Noè, Déu va permetre als humans menjar la carn dels animals, però no la sang. Déu va declarar: «La carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang, no la menjareu. Us asseguro que demanaré compte de la sang de cada un de vosaltres» (Gènesi 9:4, 5BEC). Aquest manament aplica a tots els descendents de Noè fins al dia d’avui. A més, confirma el que implicaven les paraules que ja s’havien dit a Caín i que deien que la sang representa l’ànima, o la vida, de totes les criatures. Aquest decret també deixa clar que Jehovà, la Font de la vida, demanarà comptes a tots els humans que no respectin la vida i la sang (Salm 36:9, BEC).

5, 6. Com va mostrar la Llei mosaica que la sang és sagrada i molt valuosa? (Consulta el requadre  «Respectem la vida dels animals».)

5 Aquestes dues veritats fonamentals també van aparèixer en la Llei mosaica. Levític 17:10, 11 diu: «Qualsevol home [...] que mengi qualsevol mena de sang; jo giraré el meu rostre contra ell i l’extirparé del seu poble. Perquè la vida de la carn és a la sang, i jo us l’he donada perquè feu expiació a l’altar per les vostres vides, ja que l’expiació es fa per la vida que hi ha a la sang» (BEC). * (Consulta el requadre « El poder expiatori de la sang».)

6 Si la sang d’un animal sacrificat no s’usava sobre l’altar, s’havia de vessar al terra. D’aquesta manera simbòlica,  la vida es tornava al seu Originador i Amo (Deuteronomi 12:16; Ezequiel 18:4, BEC). Fixa’t, però, que els israelites no havien de prendre mesures extremes per extreure fins a l’última resta de sang dels teixits animals. Si sacrificaven i dessagnaven l’animal correctament, podien menjar la carn amb la consciència tranquiŀla, ja que havien mostrat el degut respecte a Aquell qui dóna la vida.

7. Com va mostrar David respecte per la santedat de la sang?

 7 El rei David, ‘un home del gust’ de Jehovà, entenia els principis que fonamentaven la llei de Déu sobre la sang (Actes [Fets] 13:22, NTC). En una ocasió en què tenia molta set, tres dels seus homes es van infiltrar al campament enemic, van agafar aigua d’una cisterna i la van portar a David. Com va reaccionar? Va dir: «[Jehovà] em guardi de beure-la! Fóra com beure la sang d’aquests homes que han arriscat les seves vides». Als ulls de David, l’aigua era com la sang dels seus homes. Per això, tot i que tenia molta set, la va ‘vessar a [Jehovà]’ (2 Samuel 23:15-17).

8, 9. Va canviar el punt de vista de Déu sobre la vida i la sang quan es va establir la congregació cristiana? Explica-ho.

8 Uns 2.400 anys després del decret donat a Noè i uns 1.500 anys després del pacte de la Llei, Jehovà va inspirar el Consell Rector de la congregació cristiana primitiva perquè escrivís: «L’Esperit Sant ha decidit, juntament amb nosaltres, de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes obligacions: abstenir-vos de carns immolades als ídols, de sang, d’animals ofegats i de fornicació» (Actes [Fets] 15:28, 29).

9 És evident que el Consell Rector va entendre que la sang és sagrada i que utilitzar-la malament és moralment tan dolent com la idolatria o la fornicació. Avui dia, els autèntics cristians adopten el mateix criteri. A més, com que reflexionen en els principis bíblics implicats, prenen decisions sobre l’ús de la sang que agraden a Jehovà.

L’ÚS MÈDIC DE LA SANG

Com explicaria al meu metge per què accepto o refuso fraccions sanguínies?

10, 11. (a) Quin criteri adopten els Testimonis de Jehovà sobre les transfusions de sang i els seus components principals? (b) En quins camps respecte a la sang poden tenir els cristians diferents opinions?

10 Els Testimonis de Jehovà reconeixen que «abstenir-se [...] de sang» suposa no acceptar transfusions, ni tampoc donar o emmagatzemar la pròpia sang per a transfusions. Per respecte a la llei de Déu, tampoc accepten els quatre  components principals de la sang: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs, les plaquetes i el plasma.

11 Avui dia, aquests components també es processen per obtenir-ne fraccions que reben diferents usos. Pot un cristià acceptar aquestes fraccions? Es poden considerar «sang»? És una decisió personal. Passa el mateix amb tractaments mèdics com l’hemodiàlisi, l’hemodilució i la recuperació de la pròpia sang, sempre que no s’hagi emmagatzemat. ((Consulta el tema «Fraccions sanguínies i procediments quirúrgics» de l’apèndix.)

12. Com hem de considerar els assumptes de consciència i com hem d’actuar?

12 Són poc importants per a Jehovà les qüestions sobre les quals hem de decidir personalment? No. A Ell li interessen molt els nostres pensaments i les nostres motivacions (Proverbis 17:3; 21:2; 24:12, BCI). Per això, després de  buscar la guia de Jehovà en oració i recopilar informació sobre un medicament o tractament, hem de seguir la nostra consciència educada per la Bíblia (Romans 14:2, 22, 23). És clar, els altres no ens poden imposar la seva consciència, ni nosaltres hauríem de preguntar: «Què faries tu en el meu lloc?». En aquests casos, cada cristià «ha de dur la pròpia càrrega» (Gàlates 6:5, BEC; Romans 14:12; consulta el requadre « Considero sagrada la sang?»). *

LES LLEIS DE JEHOVÀ MOSTREN EL SEU AMOR

13. Què posen de manifest sobre Jehovà les seves lleis i els seus principis? Iŀlustra-ho.

13 Les lleis i els principis bíblics posen de manifest que Jehovà és un Legislador savi i un Pare amorós que s’interessa profundament pel benestar dels seus fills (Salm 19:8-12 [19:7-11 en NM]). És cert que el manament d’abstenir-se de sang no era una prescripció mèdica, però ens protegeix de les complicacions lligades a les transfusions de sang (Actes [Fets] 15:20). De fet, molts en el camp mèdic veuen la cirurgia sense sang com l’opció de millor qualitat que ofereix la medicina moderna. Per als autèntics cristians, aquests avenços confirmen la saviesa infinita i l’amor paternal de Jehovà (Isaïes 55:9; Joan 14:21, 23, TBS).

14, 15. (a) En quines lleis va quedar palès l’amor de Déu pel seu poble? (b) Com pots aplicar els principis que hi ha darrere d’aquests preceptes sobre seguretat?

14 A l’antic Israel, la preocupació de Jehovà pel benestar del seu poble va quedar palesa en moltes lleis divines. Per exemple, Déu exigia que, per evitar accidents, posessin baranes als terrats, on es passaven moltes estones (Deuteronomi 22:8; 1 Samuel 9:25, 26; Nehemies 8:16; Actes [Fets] 10:9). Déu també va manar que tinguessin ben guardats  els toros perillosos (Èxode 21:28, 29). No fer cas d’aquestes normes mostrava una greu falta de respecte pel benestar dels altres i podia acabar en culpa de sang.

15 Com pots aplicar els principis que hi ha darrere d’aquestes lleis? Doncs pensa en quines condicions tens el cotxe, la casa i el lloc de treball. Analitza també com condueixes, quines precaucions prens respecte als teus animals domèstics o quina recreació tries. En alguns països, els accidents són la primera causa de mort entre el jovent, i sovint perquè prenen riscos innecessaris. Però els joves que es volen mantenir en l’amor de Déu valoren la vida i no busquen emocions fortes en activitats perilloses. No creuen ingènuament que la joventut els fa invulnerables. Més aviat, com que no s’exposen innecessàriament a desgràcies, gaudeixen més de la seva joventut (Eclesiastès 11:9, 10).

16. Quin principi bíblic aplica a l’avortament? (Consulta la nota al peu de pàgina.)

16 Déu també valora molt la vida d’una criatura que encara no ha nascut. A l’antic Israel, si algú feia mal a una dona embarassada i, al final, ella o el bebè es moria, Déu el considerava un homicida que havia de pagar «ànima per ànima» (Èxode 21:22, 23MM, ed. 1927). * Doncs imagina’t com es deu sentir Jehovà quan veu que cada any se sacrifiquen molts bebès en els altars de la conveniència i l’alliberament sexual, amb la pràctica intencionada de milions d’avortaments.

17. Com consolaries algú que hagi avortat abans de conèixer els manaments de Déu?

17 Aleshores, què passa amb la dona que ha avortat abans de conèixer la veritat bíblica? Li és impossible obtenir el perdó de Déu? En absolut! Una persona realment  penedida pot estar segura que Jehovà la perdonarà gràcies a la sang vessada de Jesús (Salm 103:8-14; Efesis 1:7). El mateix Jesucrist va dir: «No he vingut a cridar justos, sinó pecadors perquè es penedeixin» (Lluc 5:32, BEC).

 EVITA L’ODI!

18. Com presenta la Bíblia la causa real de tantes morts violentes?

18 A part de no fer mal a ningú, Jehovà vol que extirpem del cor la causa real de tantes morts violentes: l’odi. L’apòstol Joan va escriure: «Tot aquell qui odia el seu germà és homicida» (1 Joan 3:15). A la persona que odia, no només no li cau bé el seu germà, sinó que li agradaria veure’l mort. L’animadversió pot aflorar en forma de calúmnia maliciosa o acusacions falses de coses que mereixerien el càstig de Déu (Levític 19:16; Deuteronomi 19:18-21; Mateu 5:22). Per tant, que important és que ens esforcem per eliminar del cor tot sentiment maliciós que hi hagi arrelat! (Jaume 1:14, 15, BCI; 4:1-3.)

19. Com influeixen en les persones que apliquen els principis bíblics textos com ara Salm 11:5 i Filipencs 4:8, 9?

19 Els qui valoren la vida com ho fa Jehovà i volen mantenir-se en el seu amor també eviten la violència en qualsevol de les seves formes. Salm 11:5 diu que Jehovà «avorreix [...] el qui es complau en la violència» (BEC). Aquest versicle no és tan sols una declaració sobre la personalitat de Déu; és un principi que ens ha de guiar en la vida. Fa que els qui estimen Déu evitin qualsevol forma de diversió que fomenti el gust per la violència. De la mateixa manera, el fet que Jehovà sigui «el Déu de la pau» mou els seus servents a omplir la ment i el cor amb coses amables, virtuoses i dignes d’elogi que promouen la pau (Filipencs 4:8, 9).

APARTA’T DE LES ORGANITZACIONS CULPABLES DE SANG

20-22. Quina posició prenen els cristians respecte al món, i per què?

20 Als ulls de Déu, tot el món de Satanàs és culpable de sang. Els seus sistemes polítics, descrits a les Escriptures com bèsties ferotges, han matat incomptables milions de persones, inclosos molts servents de Jehovà (Daniel 8: 3, 4, 20-22, BEC; Apocalipsi [Revelació] 13:1, 2, 7, 8). Els avenços científics, les grans empreses i els poders polítics, semblants a bèsties, han coŀlaborat per crear les armes més monstruoses que es podrien imaginar i que els han fet guanyar molts diners. És una gran veritat que «el món sencer està sota el poder del Maligne»! (1 Joan 5:19.)

21 Com que els deixebles de Jesús «no són del món» i es mantenen estrictament neutrals en els assumptes polítics i les guerres d’aquest món, eludeixen la culpa de sang personal i coŀlectiva (Joan 15:19; 17:16). * A imitació de Crist, tampoc responen violentament als qui els persegueixen. Al contrari, mostren amor als seus enemics i fins i tot oren per ells (Mateu 5:44; Romans 12:17-21).

22 Per damunt de tot, els autèntics cristians eviten qualsevol relació amb ‘Babilònia la Gran’, l’imperi de la religió falsa i la principal culpable de sang. La Paraula de Déu  diu: «En ella s’ha trobat la sang dels profetes i dels sants, junt amb la de tots els qui han estat immolats sobre la terra». Per això, ens insta: «Sortiu-ne, poble meu» (Apocalipsi [Revelació] 17:6; 18:2, 4, 24).

23. Què implica sortir de Babilònia la Gran?

23 Abandonar Babilònia la Gran no només consisteix a demanar que esborrin el nostre nom dels seus registres. També hem d’odiar les pràctiques dolentes que la religió falsa aprova o promou obertament, com ara la immoralitat, la intromissió en assumptes polítics i la recerca avariciosa de riqueses (Salm 97:10, BEC; Apocalipsi [Revelació] 18:7, 9, 11-17). Sovint aquestes pràctiques han provocat que es vessi molta sang.

24, 25. Sobre quina base pot mostrar Déu misericòrdia a una persona culpable de sang que es penedeix? (b) A quina provisió de temps bíblics ens recorda aixó?

24 Cadascú de nosaltres, abans que féssim nostra la religió verdadera, donàvem suport d’alguna manera a l’ordre de Satanàs i, per tant, vam incórrer en certa culpa de sang. Però com que vam canviar la nostra conducta, vam adquirir fe en el sacrifici redemptor de Crist i vam dedicar la nostra vida a Déu, se’ns ha concedit la misericòrdia divina i protecció espiritual (Actes [Fets] 3:19). Les ciutats de refugi de temps bíblics ens recorden aquesta protecció (Nombres 35:11-15, BEC; Deuteronomi 21:1-9).

25 Per a què servien les ciutats de refugi? Doncs si un israelita causava accidentalment la mort d’algú, havia de fugir a una d’aquestes ciutats. Un cop els jutges analitzaven el cas i prenien una decisió, l’homicida involuntari havia de residir en la ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Aleshores podria viure en llibertat en qualsevol lloc. Quina mostra més impressionant de la misericòrdia de Déu i de com valora la vida humana! Les ciutats de refugi de l’antiguitat ens recorden com Jehovà ens protegeix  avui dia, per mitjà del sacrifici redemptor de Crist, de la mort que mereixem per violar involuntàriament la llei de Déu respecte a la santedat de la vida i la sang. Valores aquesta protecció? Com ho pots demostrar? Doncs convidant altres persones a acceptar la protecció de Déu, sobretot ara que la «gran tribulació» és tan a prop (Mateu 24:21, BCI; 2 Corintis 6:1, 2).

DEMOSTRA QUE VALORES LA VIDA PREDICANT EL MISSATGE DEL REGNE

26-28. En quin sentit estem en una situació similar a la del profeta Ezequiel? (b) Com podem mantenir-nos en l’amor de Déu?

26 La situació actual del poble de Déu ens fa pensar en l’antic profeta Ezequiel. Jehovà li va donar la comissió de servir com a sentinella espiritual de la casa d’Israel. Déu li va dir: «Quan sentis una paraula de la meva boca, els has d’advertir de part meva». Si Ezequiel no complia aquesta comissió, se’l consideraria personalment responsable de la sang dels qui fossin executats quan Déu passés comptes a Jerusalem (Ezequiel 33:7-9). Però Ezequiel va ser obedient i no va incórrer en culpa de sang.

27 Aviat es posarà fi a tot el món de Satanàs. Per això els Testimonis de Jehovà consideren una obligació i un privilegi proclamar el «dia de venjança» de Déu i el missatge del Regne (Isaïes 61:2; Mateu 24:14). Participes de ple en aquesta obra? L’apòstol Pau es va prendre la seva comissió seriosament. Per això va poder dir: «Sóc innocent de la sang de tots. Ja que no m’he estat d’anunciar-vos tot el designi de Déu» (Actes [Fets] 20:26, 27). Quin bon exemple!

28 És clar, per mantenir-nos en l’amor paternal i tendre de Déu no només cal veure la vida i la sang com ho fa Jehovà. També hem de mantenir-nos nets, o sants, als seus ulls, com veurem al capítol següent.

^ § 5 La revista Investigación y Ciencia comenta respecte a la declaració de Déu «la vida de la carn és a la sang»: «Deixant de banda el significat metafòric, aquesta declaració és literalment certa: tots els tipus de cèŀlules sanguínies són necessaris per a la vida».

^ § 12 Consulta el número d’agost de 2006 de la revista ¡Despertad!, pàgines 3-12, editada pels Testimonis de Jehovà.

^ § 16 Els lexicògrafs bíblics indiquen que l’expressió hebrea utilitzada en el text «sembla no poder referir-se en cap cas a l’acció de fer mal només a la dona». Fixa’t, també, que la Bíblia no diu que el judici de Jehovà depengui del temps que tingui l’embrió o el fetus.

^ § 21 Consulta el capítol 5, titulat «Com mantenir-nos separats del món».

^ § 70 Consulta el tema «Fraccions sanguínies i procediments quirúrgics» de l’apèndix per a informació més detallada.