Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 5

Com mantenir-nos separats del món

Com mantenir-nos separats del món

«No sou del món» (JOAN 15:19).

1. A què va donar importància Jesús l’última nit que va viure a la Terra com a home?

L’ÚLTIMA nit que Jesús va viure a la Terra com a home va expressar la seva enorme preocupació pel futur benestar dels seus deixebles. Fins i tot va orar al respecte, quan va dir al seu Pare: «No prego que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo no sóc del món» (Joan 17:15, 16). En aquesta oració tan sentida, Jesús va mostrar tant el seu amor profund pels seus deixebles com la importància de les paraules que ell mateix havia dit abans a alguns d’ells: «No sou del món» (Joan 15:19). És evident que per a Jesús era d’importància capital que els seus deixebles es mantinguessin separats del món!

2. Què és «el món» al qual es va referir Jesús?

2 Al parlar del «món», Jesús es referia a la humanitat allunyada de Déu, governada per Satanàs i esclavitzada a l’esperit egoista i orgullós que emana del Diable (Joan 14:30; Efesis 2:2, TBS; 1 Joan 5:19). Per això, «l’amistat amb [aquest] món és enemistat amb Déu» (Jaume 4:4, BCI). Però com poden ser al món i, alhora, estar separats d’ell tots els qui volen mantenir-se en l’amor de Déu? Doncs en veurem cinc maneres: mantenint-se lleials al Regne de Déu en mans de Crist i neutrals en assumptes polítics, resistint l’esperit del món, vestint-se i arreglant-se  amb modèstia, mantenint l’ull senzill, i posant-se l’armadura espiritual.

MANTINGUEM-NOS LLEIALS I NEUTRALS

3. (a) Quina posició va adoptar Jesús respecte a la política del seu temps? (b) Per què es pot dir que els seguidors ungits de Jesús serveixen com a ambaixadors? (Inclou la nota al peu de pàgina.)

3 En comptes d’involucrar-se en la política del seu temps, Jesús es va centrar en la predicació del Regne de Déu, el futur govern celestial del qual ell mateix arribaria a ser el Rei (Daniel 7:13, 14, BCI; Lluc 4:43; 17:20, 21). Per això, Jesús va poder dir davant del governador romà Ponç Pilat: «El meu regne no és d’aquest món» (Joan 18:36). Els seus fidels deixebles imiten el seu exemple. Ho fan al mostrar lleialtat a Crist i al seu Regne, i a l’anunciar aquest govern al món (Mateu 24:14). L’apòstol Pau va escriure: «Portem, doncs, un missatge com a ambaixadors del Crist [...]. Us ho preguem en nom del Crist: reconcilieu-vos amb Déu» (2 Corintis 5:20). *

4. Com han demostrat lleialtat al Regne de Déu tots els autèntics cristians? (Consulta el requadre « Els primers cristians eren neutrals».)

4 Com que els ambaixadors representen un estat sobirà estranger, no s’involucren en els assumptes interns dels països on serveixen; es mantenen neutrals. Els ambaixadors, però, sí que promouen els interessos del govern del país que representen. Doncs bé, passa el mateix amb els autèntics seguidors ungits de Crist, que tenen la «ciutadania al cel» (Filipencs 3:20). Gràcies a la seva predicació entusiasta del Regne, han ajudat milions de les «altres ovelles» de Crist a ‘reconciliar-se amb Déu’ (Joan 10:16;  Mateu 25:31-40). I aquests coŀlaboren amb els germans ungits de Jesús actuant com si fossin enviats de Crist. Els dos grups, units en un sol ramat que dóna suport al Regne Messiànic, es mantenen estrictament neutrals respecte als assumptes polítics del món (Isaïes 2:2-4).

5. (a) En què es diferencia la congregació cristiana de l’antic Israel? (b) Com es manifesta aquesta diferència?

 5 Els autèntics cristians no només són neutrals per lleialtat a Crist. A diferència de l’antic Israel, que tenia un territori designat per Déu, nosaltres som part d’una germandat internacional (Mateu 28:19, BEC; 1 Pere 2:9). Per això, si ens poséssim de part d’algun partit polític, perillarien seriosament la nostra unitat cristiana i la llibertat o tranquiŀlitat amb què proclamem el missatge del Regne (1 Corintis 1:10). I encara més, si esclatés una guerra, estaríem lluitant contra persones que serveixen Jehovà com nosaltres i que se’ns mana que estimem (Joan 13:34, 35; 1 Joan 3:10-12). Hi ha raons, doncs, perquè Jesús prohibís als seus deixebles que agafessin l’espasa. De fet, els va manar que estimessin fins i tot els seus enemics (Mateu 5:44; 26:52; consulta el requadre « Em mantinc neutral?»).

6. Com afecta la teva relació amb «el Cèsar» el fet que t’hagis dedicat a Déu?

6 Els autèntics cristians hem dedicat la nostra vida a Déu; no a cap home, institució humana o nació. De fet, 1 Corintis 6:19, 20 diu: «No sou vostres, ja que heu estat comprats pagant un preu». Així doncs, tot i que donem a «Cèsar» l’honra, els impostos i la submissió relativa que li corresponen, els deixebles de Jesús donem «el que és de Déu, a Déu» (Marc 12:17; Romans 13:1-7). Entre les coses que donem a Déu, s’inclouen la nostra adoració, el nostre amor de tot cor i la nostra obediència lleial. I si és necessari, estem disposats a donar la nostra vida per Déu (Lluc 4:8; 10:27; Actes [Fets] 5:29; Romans 14:8).

RESISTIM «L’ESPERIT DEL MÓN»

7, 8. Què és «l’esperit del món» i com «actua» en les persones?

7 Una altra manera en què els cristians es mantenen separats del món és resistint el seu esperit malvat. Pau va  escriure: «Nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu» (1 Corintis 2:12). I va dir als efesis: «Abans vau caminar, segons [...] aquest món, segons el príncep de la potestat de l’aire, l’esperit que ara actua en els fills de desobediència» (Efesis 2:2, 3, TBS).

8 Aquest «aire» del món, o esperit, és una força invisible que incita a desobeir Déu i promou «les apetències carnals [i] l’avidesa dels ulls» (1 Joan 2:16, BEC; 1 Timoteu 6:9, 10). I aquest esperit té «potestat» o autoritat perquè desperta les tendències pecaminoses, de manera gairebé imperceptible, contínua, i, com l’aire, es fica a tot arreu. A més, «actua» en les persones alimentant gradualment en elles trets que no agraden a Déu, com ara l’egoisme, l’arrogància, l’avarícia i l’actitud rebel i d’independència moral. * En altres paraules, l’esperit del món fa que les característiques del Diable creixin a poc a poc en el cor de les persones (Joan 8:44; Actes [Fets] 13:10; 1 Joan 3:8, 10).

9. De quines maneres podria l’esperit del món entrar en la nostra ment i el nostre cor?

9 I en la teva ment o el teu cor, que hi podria arrelar també l’esperit del món? Doncs sí, però només si ho permets baixant la guàrdia (Proverbis 4:23). La influència d’aquest esperit sovint actua de forma subtil al principi. Potser tot comença amb alguns companys que semblen bones persones, però que, en realitat, no estimen Jehovà (Proverbis 13:20, BEC; 1 Corintis 15:33, BCI). També podries absorbir aquest esperit maligne a través de lectures impròpies, pàgines d’Internet pornogràfiques o apòstates, diversió malsana o esports molt competitius; és a dir, a través de qualsevol cosa o persona que difongui la manera de pensar de Satanàs o del seu ordre de coses.

10. Com podem resistir l’esperit del món?

 10 Com podem resistir el perniciós esperit del món i mantenir-nos en l’amor de Déu? Només ho podem aconseguir si aprofitem les provisions espirituals de Jehovà i demanem constantment en oració l’esperit sant. Jehovà és molt més gran que el Diable o el malvat món que controla Satanàs (1 Joan 4:4). Que n’és d’important, doncs, que ens mantinguem a prop de Jehovà mitjançant l’oració!

 VESTIM-NOS I ARREGLEM-NOS AMB MODÈSTIA

11. Com ha influït l’esperit del món en les normes de vestir?

11 L’esperit que influeix en una persona es manifesta visiblement en la seva manera de vestir i arreglar-se i la higiene. En molts països, les normes respecte a la vestimenta s’han degradat tant que un comentarista televisiu va arribar a dir que aviat les prostitutes no sabran què posar-se per diferenciar-se de la resta. Segons va publicar un diari, fins i tot nenes que encara no són adolescents semblen atrapades per aquesta tendència d’ensenyar «molta carn i poca modèstia». Una altra tendència és vestir com un deixat, d’una manera que reflecteix un esperit de rebeŀlió i no mostra dignitat ni amor propi.

12, 13. Quins principis hem d’observar al vestir-nos i arreglar-nos?

12 Com a servents de Jehovà, tenim bones raons per voler cuidar la nostra imatge. I això implica vestir de forma pulcra, neta, amb bon gust i adient a cada ocasió. En tot cas, la nostra imatge sempre ha de reflectir «modèstia i discreció», qualitats que, juntament amb «bones obres», corresponen a qualsevol que ‘professa reverència vers Déu’. I, és clar, el nostre principal interès no és atraure l’atenció dels altres cap a nosaltres mateixos, sinó ‘mantenir-nos en l’amor de Déu’ (1 Timoteu 2:9, 10, TBS; Judes 21). Sense cap mena de dubte, volem que el nostre adorn més preciós sigui «la persona interior, la del cor, [...] [que] té valor davant de Déu» (1 Pere 3:3, 4).

13 Cal tenir en compte que la roba que portem i la manera d’arreglar-nos pot influir també en l’opinió que els altres es formin de la religió verdadera. La paraula grega que es tradueix per «modèstia», quan s’utilitza en un sentit moral, transmet la idea de reverència, admiració i respecte pels sentiments o l’opinió dels altres. Per tant, el nostre objectiu hauria de ser posar els nostres suposats drets per  sota de la consciència dels altres. I, sobretot, desitgem honrar Jehovà i el seu poble i recomanar-nos com a ministres de Déu. Volem fer «tot per a la glòria de Déu» (1 Corintis 4:9; 10:31TBS; 2 Corintis 6:3, 4; 7:1, BEC).

Porta honra a Jehovà la meva imatge?

14. Quines preguntes ens hauríem de fer respecte a la nostra imatge i higiene personal?

14 La manera com vestim, ens arreglem i la higiene personal són encara més importants quan estem predicant o anem a una reunió cristiana. Per això, pregunta’t: «La meva imatge i higiene personal atrauen indegudament l’atenció a la meva persona? Pot ser que incomodin els altres? Què és més important per a mi: fer valer els meus drets sobre aquest assumpte o complir amb els requisits per tenir privilegis de servei a la congregació?» (Filipencs 4:5; 1 Pere 5:6).

15. Per què no trobem a la Paraula de Déu cap llista de regles de com vestir, arreglar-se o d’higiene personal?

15 La Bíblia no estableix una llista de regles per als cristians de com vestir, arreglar-se o d’higiene personal. Jehovà no ens vol negar la llibertat d’elecció o l’ús de la raó. Més aviat, vol que arribem a ser persones madures que entenen com apliquen els principis bíblics i que «per l’habitud tenen els sentits exercitats per a discernir el bé i el mal» (Hebreus 5:14). A més, Déu vol, sobretot, que ens guiï l’amor,  l’amor a Déu i als altres (Marc 12:30, 31). I la realitat és que, sense traspassar aquests límits, hi ha la possibilitat de triar entre una enorme varietat de roba i maneres d’arreglar-nos. Això queda palès quan ens fixem en la roba de tants colors que, arreu del món, porten les multituds d’alegres Testimonis de Jehovà quan es reuneixen.

MANTINGUEM L’ULL «SENZILL»

16. (a) Com s’oposa l’esperit del món a l’ensenyança de Jesús? (b) Quines preguntes ens hauríem de fer?

16 L’esperit del món enganya i insta milions de persones a buscar la felicitat en els diners i les possessions materials. Però Jesús va dir: «Ni que un estigui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té» (Lluc 12:15, BEC). Jesús no va ser partidari de l’austeritat extrema o de negar-se tota comoditat, però va ensenyar que la vida  i l’autèntica felicitat només es poden assolir si s’és ‘conscient de la [pròpia] necessitat espiritual’ i es manté «l’ull senzill», un ull sincer i espiritualment ben enfocat (Mateu 5:3, NM; 6:22, 23, NM). Per això, pregunta’t: «Realment crec el que Jesús va ensenyar, o m’afecta la influència del “pare de la mentida”?» (Joan 8:44); «Què revelen les meves paraules, els meus objectius, les meves prioritats i la vida que porto?» (Lluc 6:45; 21:34-36, BCI; 2 Joan 6).

17. Enumera algunes de les benediccions que gaudeixen els qui mantenen un ull senzill.

17 Jesús va dir: «La saviesa ha estat justificada per les seves obres» (Mateu 11:19). Fixa’t només en alguns dels beneficis que reben els qui mantenen un ull senzill. Per a ells, servir Déu és un autèntic refrigeri (Mateu 11:29, 30). A més, com que eviten inquietar-se per coses impròpies, s’estalvien molts maldecaps i patiments emocionals (1 Timoteu 6:9, 10). També se senten satisfets de tenir cobertes les necessitats bàsiques de la vida, i per això disposen de més temps per a la seva família i els seus amics cristians. Així, poden dormir ben tranquils (Eclesiastès 5:11 [5:12 en NM]). Sempre que els és possible, experimenten la felicitat de donar (Actes [Fets] 20:35). I tots ells gaudeixen de pau interior, satisfacció i esperança «ben abundant» (Romans 15:13; Mateu 6:31, 32). Aquestes benediccions no tenen preu!

POSEM-NOS «L’ARMADURA DE DÉU»

18. Com es descriu a la Bíblia el nostre enemic, els seus mètodes i el tipus de lluita que tenim?

18 Els qui es mantenen en l’amor de Déu també reben protecció davant Satanàs, qui vol privar els cristians, no només de la felicitat, sinó també de la vida eterna (1 Pere 5:8). Pau va dir: «No hem de lluitar contra adversaris de carn i sang, sinó contra els principats [o governs], contra les potestats, contra els dominadors d’aquest món  de tenebres, contra els esperits malignes que habiten als espais celestes» (Efesis 6:12). La paraula grega utilitzada per «lluitar» indica que el combat es realitza cos a cos, i no pas a distància, com si estiguéssim fent la guerra des d’un refugi ocult i segur. A més, els termes «principats», o governs, «potestats» i «dominadors d’aquest món» mostren que els atacs que vénen del reialme espiritual són deliberats i estan ben planejats.

19. Descriu l’armadura espiritual dels cristians.

19 Tot i les debilitats i limitacions humanes, podem guanyar. Com? Doncs posant-nos tota «l’armadura de Déu» (Efesis 6:13). Efesis 6:14-18 descriu així aquesta armadura: «Estigueu, doncs, cenyits amb la veritat, revestits amb la justícia per cuirassa, els peus calçats amb el zel per a anunciar l’evangeli de la pau; tingueu sempre l’escut de la fe, amb el qual podreu extingir tots els dards encesos del maligne; preneu també el casc de la salvació i l’espasa de l’esperit, que és la paraula de Déu. Pregueu tothora en esperit, amb tota mena d’oracions i de súpliques».

20. Quina diferència hi ha entre la nostra situació i la d’un soldat literal?

20 Com que es tracta d’una provisió de Déu, si portem sempre l’armadura espiritual, no ens fallarà mai. A diferència dels soldats literals, que entre combat i combat tenen períodes de calma, els cristians lluiten a vida o mort sense descans. La seva guerra no acabarà fins que Déu destrueixi el món de Satanàs i tanqui a l’abisme tots els esperits malignes (Apocalipsi [Revelació] 12:17; 20:1-3). Per tant, no et rendeixis si estàs lluitant contra debilitats o desitjos dolents. Tots ens hem de ‘copejar’ per tal de mantenir-nos fidels a Jehovà (1 Corintis 9:27). De fet, si no estiguéssim lluitant sí que ens hauríem de preocupar!

21. Quina és l’única manera d’aconseguir la victòria final en la nostra guerra espiritual?

21 Tampoc no podem guanyar aquesta guerra només  amb les nostres forces. Per això Pau ens recorda que necessitem orar a Jehovà «tothora en esperit». Al mateix temps, hem d’escoltar Jehovà. Això ho podem fer quan estudiem la seva Paraula i ens relacionem amb els nostres ‘companys de lluita’ sempre que puguem, ja que no lluitem pas sols (Filemó 2, TBS; Hebreus 10:24, 25, BCI). Els qui són fidels en aquests camps podran defensar bé la seva fe quan es posi a prova i, al final, aconseguiran la victòria.

PREPARA’T PER DEFENSAR LA TEVA FE

22, 23. (a) Per què hem d’estar sempre preparats per defensar la nostra fe? (b) Quines preguntes ens hauríem de fer? (c) Què analitza el capítol següent?

22 Jesús va dir: «Com que no sou del món, [...] el món us odia» (Joan 15:19). Per això els cristians sempre han d’estar preparats per defensar la seva fe, i fer-ho amb respecte i amabilitat (1 Pere 3:15, 16 [3:15 en NM]). Seria bo que et preguntessis: «Entenc per què els Testimonis de Jehovà adopten a vegades una posició contrària a la de l’opinió pública? Quan he de prendre una posició impopular, estic totalment convençut que la Bíblia i l’esclau fidel i assenyat tenen la raó? (Mateu 24:45, BCI; Joan 17:17, BEC.) I quan he de fer el que està bé als ulls de Jehovà, estic preparat per ser diferent i també orgullós de ser-ho?» (Salm 34:3 [34:2 en NM]; Mateu 10:32, 33).

23 Sovint, però, es posa a prova la nostra determinació de mantenir-nos separats del món de formes més subtils. Per exemple, com ja hem dit abans, el Diable intenta atraure els servents de Jehovà cap al món per mitjà de certs tipus de diversió. Com podem triar diversió sana que sigui agradable i que ens permeti tenir una consciència neta? D’això parlarem al capítol següent.

^ § 3 Des de la Pentecosta del 33 de la n. e., Crist regna sobre la congregació de deixebles ungits a la Terra (Colossencs 1:13). El 1914 Crist va rebre autoritat reial sobre «el regne del món». Per tant, els cristians ungits actualment també serveixen com a ambaixadors del Regne Messiànic (Apocalipsi [Revelació] 11:15, BEC).

^ § 8 Consulta el llibre Razonamiento a partir de las Escrituras, pàgines 140-144, editat pels Testimonis de Jehovà.