Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 12

Una manera de parlar «bona per a l’edificació»

Una manera de parlar «bona per a l’edificació»

«Que no surti cap paraula corrupta de la vostra boca, sinó solament la que sigui bona per a l’edificació» (EFESIS 4:29, TBS).

1-3. (a) Quin do tenim gràcies a Jehovà, però com es pot utilitzar malament? (b) Per mantenir-nos en l’amor de Déu, com hem d’usar el do del llenguatge?

SI FESSIS un regal a algú que estimes, com et sentiries si l’utilitzés malament de forma deliberada? Imagina que li regales un cotxe i després descobreixes que ha conduït temeràriament i ha fet mal a altres persones. Oi que et sentiries decebut?

2 La facultat de parlar inteŀligiblement és un regal de Jehovà, de qui provenen «tot bon present i tot do perfecte» (Jaume 1:17). Aquest regal, que distingeix els humans dels animals, ens permet expressar no només els nostres pensaments, sinó també els nostres sentiments. Però igual que un cotxe, el do del llenguatge es pot utilitzar malament. Segur que Jehovà se sent decebut quan la gent parla imprudentment i fa mal als altres.

3 Per mantenir-nos en l’amor de Déu, hem d’usar el do del llenguatge tal com vol Jehovà. La seva Paraula no deixa cap dubte sobre el tipus de parla que li agrada: «Que no surti cap paraula corrupta de la vostra boca, sinó solament la que sigui bona per a l’edificació que cal, a fi que doni benefici als qui l’escolten» (Efesis 4:29, TBS). Vegem per què hem de vigilar el que diem, quin tipus de  llenguatge hem d’evitar i com podem parlar d’una manera «bona per a l’edificació».

PER QUÈ HEM DE VIGILAR EL QUE DIEM

4, 5. Com descriuen alguns proverbis bíblics el poder de les paraules?

4 Una raó important per vigilar el que diem és que les paraules tenen poder. Proverbis 15:4 diu: «La paraula que consola és com l’arbre de la vida, però si és perversa trastoca els ànims» (BCI). * La paraula reconfortant d’una llengua amable pot refrescar l’esperit de qui l’escolta. En canvi, les paraules retorçades d’una llengua perversa poden aixafar l’esperit dels altres. Sens dubte, les nostres paraules poden ferir o curar (Proverbis 18:21).

5 Un altre proverbi descriu el poder de les paraules d’aquesta manera tan gràfica: «Hi ha qui parla inconsideradament, com estocades d’espasa» (Proverbis 12:18). Les paraules irreflexives dites amb precipitació poden causar profundes ferides emocionals i destruir una relació. T’han clavat mai al cor una paraula com si fos una espasa? Ara bé, el mateix proverbi també exposa la part positiva: «La llengua dels savis guareix». Les paraules  considerades d’una persona amb saviesa divina poden curar un cor ferit i restablir una relació. Segur que recordes alguna ocasió en què has experimentat el poder curatiu d’unes paraules amables (Proverbis 16:24). Si som conscients del poder que tenen les coses que diem, de ben segur farem tot el possible perquè les nostres paraules curin els altres, i no els fereixin.

Les paraules amables són refrescants

6. Per què és una autèntica lluita controlar la llengua?

6 Tot i que ens esforcem de valent per controlar la nostra llengua, no ho podem fer del tot. Per tant, una segona raó per vigilar el que diem és que el pecat i la imperfecció ens empenyen a fer un mal ús de la llengua. Les paraules surten del nostre cor, i «el cor de l’home està inclinat al mal» (Gènesi 8:21, BCI; Lluc 6:45, TBS). És a dir, refrenar la llengua és una autèntica lluita (Jaume 3:2-4). Malgrat que no podem controlar perfectament la nostra llengua, podem millorar l’ús que en fem. De la mateixa manera que un nedador que va contra corrent ha de fer un esforç constant per no deixar-se arrossegar, nosaltres també hem de continuar resistint la tendència pecaminosa d’usar malament la llengua.

7, 8. Fins a quin punt som responsables davant Jehovà pel que diem?

7 La tercera raó per vigilar el que diem és que Jehovà ens demana comptes per les nostres paraules. L’ús que fem de la llengua no només afecta la relació amb altres persones, sinó també la nostra posició davant Jehovà. Jaume 1:26 explica: «Si algú es té per religiós, però no domina la llengua, s’enganya a ell mateix: la seva religió és buida» (BCI). * Com vam veure al capítol anterior, la nostra manera de parlar i la nostra adoració van de la mà.  Si permetem que la nostra llengua es desboqui i vagi escampant tot de paraules punyents i enverinades, pot ser que les coses que fem en el nostre servei a Déu no tinguin cap valor als seus ulls. Això ens fa pensar, oi que sí? (Jaume 3:8-10.)

8 Queda clar, doncs, que tenim raons de pes per vigilar el que diem i no fer un mal ús de la llengua. Abans d’analitzar maneres de parlar que edifiquen, examinem quins tipus de llenguatge no tenen cabuda a la vida d’un autèntic cristià.

PARAULES QUE ENSORREN

9, 10. (a) Quin tipus de llenguatge és freqüent avui dia? (b) Per què hem de rebutjar el llenguatge obscè? (Consulta també la nota al peu de pàgina.)

9 Llenguatge obscè. Avui són freqüents al món l’ús de paraulotes, blasfèmies i altres tipus de llenguatge obscè. Moltes persones recorren als renecs per donar força al que diuen o per compensar el seu limitat vocabulari. Els humoristes fan servir paraules grolleres o expressions pujades de to per fer riure la gent. Però el llenguatge obscè no té cap gràcia. Fa uns dos mil anys, l’apòstol Pau va aconsellar per inspiració divina a la congregació de Colosses que abandonés «el llenguatge barroer» (Colossencs 3:8, Nou Testament, ed. Claret). Pau va escriure als efesis que les «paraules [...] vulgars» estan entre les coses que els autèntics cristians ‘ni tan sols les haurien d’esmentar’ (Efesis 5:3, 4, BCI).

10 Jehovà considera ofensiu el llenguatge obscè. I els qui l’estimen també ho haurien de veure igual. De fet, el nostre amor per Jehovà ens impulsa a rebutjar aquest llenguatge. Al parlar de «les obres de la carn», Pau menciona la «impuresa», que pot incloure el llenguatge brut  (Gàlates 5:19-21). Aquest és un tema seriós. Una persona pot ser expulsada de la congregació si, després de rebre consell en diverses ocasions, continua usant llenguatge que fa referència a pràctiques descaradament immorals, degradants i corruptes. *

11, 12. (a) Què és fer safareig, i com pot arribar a ser perjudicial? (b) Per què els adoradors de Jehovà han d’evitar la calúmnia?

11 Murmuracions i calúmnies. Fer safareig és parlar de la gent i de la seva vida. Està malament fer safareig? No, si parlem sense mala intenció i comentem informació positiva o útil, com ara qui s’acaba de batejar o a qui li vindrien bé unes paraules d’ànim. Els cristians del segle primer tenien un viu interès en el benestar dels altres i compartien informació apropiada sobre els companys de creença (Efesis 6:21, 22, BCI; Colossencs 4:8, 9). Però parlar sobre els altres pot ser perjudicial si deforma la realitat i revela assumptes privats. I encara més, pot conduir a la calúmnia, que sempre fa mal. La calúmnia és una «imputació greu i falsa contra algú» (Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans). Per exemple, els fariseus van recórrer a la calúmnia maliciosa per desacreditar Jesús (Mateu 9:32-34; 12:22-24). La calúmnia sol provocar discussions (Proverbis 26:20, BCI).

12 Jehovà no es pren a la lleugera que algú utilitzi el do del llenguatge per difamar els altres o causar divisions. Ell odia els qui provoquen «discòrdies entre germans» (Proverbis 6:16-19, BEC). La paraula grega que es tradueix «calumniador» és diábolos, que també es fa servir per  referir-se a Satanàs. Ell és el «Diable», el malvat calumniador de Déu (Apocalipsi [Revelació] 12:9, 10). Per tant, segur que volem evitar dir coses que ens converteixin en diables. Dins la congregació és inacceptable la calúmnia, ja que fomenta obres de la carn com «discòrdies» i «divisions» (Gàlates 5:19-21). Per això, abans de dir alguna cosa sobre algú, pregunta’t: «És certa aquesta informació? És amorós que digui això? És necessari o aconsellable difondre aquesta informació?» (1 Tessalonicencs 4:11).

13, 14. (a) Quin efecte pot tenir el maltractament verbal? (b) Què és la injúria, i per què és perillós aquest tipus de llenguatge?

13 Maltractament verbal. Com ja hem dit abans, les paraules poden fer mal. És cert que, a causa de la imperfecció, de vegades tots diem coses que després ens sap greu haver dit. No obstant això, la Bíblia adverteix contra un tipus de llenguatge que no és admissible en absolut a casa d’un cristià ni en la congregació. Pau va amonestar els cristians: «Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria» (Efesis 4:31, BCI). Altres versions tradueixen l’expressió «injúries» com «mal llenguatge», «maledicència» i «insults». Aquesta manera de parlar, que inclou tant l’ús d’insults i paraules despectives com les crítiques cruels, desposseeix els altres de la seva dignitat i els fa sentir que no valen res. Els cors tendres i confiats dels nens són especialment vulnerables als devastadors efectes del maltractament verbal (Colossencs 3:21).

14 La Bíblia condemna amb contundència la injúria, és a dir, degradar els altres amb paraules ofensives, denigrants o insultants. Si algú acostuma a fer servir aquest llenguatge, es posa en una situació delicada, ja que podria arribar a ser expulsat de la congregació si no respon als esforços reiterats per ajudar-lo a canviar. Si no corregeix  el seu comportament, també podria perdre les benediccions que portarà el Regne de Déu (1 Corintis 5:11-13; 6:9, 10, BEC). És evident, doncs, que de cap manera podem mantenir-nos en l’amor de Déu si les nostres paraules són barroeres, falses o ofensives, ja que aquesta manera de parlar ensorra els altres.

LA PARAULA QUE ÉS «BONA PER A L’EDIFICACIÓ»

15. Quina manera de parlar és «bona per a l’edificació»?

15 Com podem utilitzar el do del llenguatge tal com Déu vol? Recorda que la Paraula de Déu ens insta a parlar d’una manera que «sigui bona per a l’edificació» (Efesis 4:29, TBS). A Jehovà li agrada que diguem coses edificants, animadores i enfortidores. Això vol dir que s’ha de pensar bé abans de parlar. La Bíblia no dóna una fórmula específica ni tampoc conté una llista de tot el que es considera una «paraula sana» (Titus 2:8, BCI). Per assegurar-nos que la nostra manera de parlar és «bona per a l’edificació», cal tenir en ment aquestes tres característiques pròpies del llenguatge edificant: és sa, és cert i és amable. Amb aquests factors ben presents, examinem alguns tipus de paraules que edifiquen. (Consulta el requadre « Parlo de manera edificant?».)

16, 17. (a) Per què hem d’alabar els altres? (b) Quines ocasions se’ns presenten per elogiar els altres dins la congregació? I dins la família?

16 Alabança sincera. Tant Jehovà com Jesús són conscients del valor de donar alabança sincera i d’expressar aprovació (Mateu 3:17; 25:19-23; Joan 1:47). Com a cristians, nosaltres també fem bé d’elogiar sincerament els altres. Per què? «Una paraula a temps, que n’és de bona!», diu Proverbis 15:23 (BEC). Pregunta’t: «Com em sento quan m’elogien de tot cor? Oi que em sento bé i m’aixeca la moral?». Doncs sí, una alabança sincera et fa saber que algú es fixa en tu, es preocupa per tu i que el que has  fet ha valgut la pena, tot i els esforços que t’hagi suposat. Aquesta confiança reforça la teva autoestima i fa que t’esforcis encara més en el futur. Si agraeixes rebre alabança, no trobes que hauries de buscar oportunitats per donar alabança als altres? (Mateu 7:12.)

17 Acostuma’t a fixar-te en les coses bones dels altres, i llavors expressa el teu encomi. Dins la congregació, pot ser que escoltis una assignació ben presentada, vegis que un jove està progressant espiritualment, o et fixis en una persona gran que assisteix a les reunions malgrat les limitacions pròpies de l’edat avançada. Una felicitació sincera pot arribar al cor d’aquestes persones i enfortir-les en sentit espiritual. Dins la família, tant el marit com la dona necessiten sentir paraules sinceres d’alabança i agraïment l’un de l’altre (Proverbis 31:10, 28). Als nens els agrada especialment que se’ls tingui en compte i sentir-se estimats. L’encomi i les paraules d’aprovació tenen el mateix efecte en un nen que la llum del sol i l’aigua en una planta. Per això és molt important que els pares busquin oportunitats de felicitar els fills per les seves bones qualitats i els seus esforços. Així els nens tindran més autoestima i seguretat i se sentiran motivats a esforçar-se encara més per fer el correcte.

18, 19. (a) Per què hem de fer tot el que puguem per consolar i animar els companys de creença? (b) Què podem fer per animar-los?

18 Consol i ànim. Jehovà té un profund interès pels «qui estan enfonsats» i «els qui se senten desfets» (Isaïes 57:15, BCI). La seva Paraula ens insta a ‘animar-nos mútuament’ i ‘encoratjar els abatuts’ (1 Tessalonicencs 5:11, 14BEC). Podem estar ben segurs que Déu veu i valora els esforços que fem per consolar i animar els nostres companys de creença que se senten aclaparats per la tristesa.

A Jehovà li agrada que les nostres paraules siguin edificants

 19 Què pots dir per animar un cristià que estigui desanimat o deprimit? No tinguis la sensació que tens l’obligació de resoldre el problema. En molts casos, el millor és dir a la persona afligida unes paraules senzilles que mostrin el teu afecte i la teva preocupació. Ofereix-te a orar en veu alta amb ella i demanar a Jehovà que l’ajudi a veure que tant Déu com altres persones se l’estimen de debò (Jaume 5:14, 15, BEC). Fes-li notar que la congregació la necessita i la valora (1 Corintis 12:12-26). Llegeix-li un text bíblic animador que mostri que Jehovà realment es preocupa per ella (Salm 34:19 [34:18 en NM]; Mateu 10:29-31). Si et prens tot el temps que calgui per compartir una «bona paraula» amb la persona que està abatuda i li parles des del cor, segur que se sentirà estimada i valorada (Proverbis 12:25).

20, 21. Quins factors contribueixen a l’eficàcia del consell?

20 Consell eficaç. Com que som imperfectes, tots necessitem consell de tant en tant. La Bíblia ens anima: «Escolta el consell i accepta la disciplina, per tal que siguis savi» (Proverbis 19:20). Els ancians no són els únics que donen consells. Els pares aconsellen els fills (Efesis 6:4). En ocasions les dones més joves poden necessitar el consell de  les germanes madures (Titus 2:3-5, BCI). L’amor ens impulsa a donar consells que la persona que els rep els pugui acceptar sense sentir-se enfonsada. Què ens pot ajudar a fer-ho? Analitzem tres factors que fan que el consell sigui més eficaç: l’actitud o intenció del qui aconsella, la raó per al consell i la manera de donar-lo.

21 El consell eficaç comença amb la persona que el dóna. Pregunta’t: «En quines circumstàncies em resulta fàcil acceptar el consell?». Doncs quan perceps que la persona que t’aconsella es preocupa per tu, i no es deixa portar per la frustració personal o altres motivacions ocultes. Per això, quan tu dónes un consell, no creus que hauries de tenir aquesta mateixa actitud i motivació? El consell encertat també s’ha de basar en la Paraula de Déu (2 Timoteu 3:16). Tant si citem directament de la Bíblia com si no, hem de tenir una raó bíblica per a qualsevol consell que donem. Així doncs, els ancians van amb compte de no imposar la seva opinió als altres, ni tergiversen les Escriptures per fer veure que la Bíblia dóna suport al seu punt de vista. Igualment, el consell és més eficaç si s’ofereix de la manera adequada. El consell amanit amb amabilitat és més fàcil d’acceptar i conserva la dignitat de qui el rep (Colossencs 4:6, TBS).

22. Quina determinació hem de tenir respecte a l’ús del do del llenguatge?

22 Sens dubte, el llenguatge és un meravellós do de Déu. L’amor que sentim per Jehovà ens ha d’impulsar a utilitzar aquest do de la manera adequada. Recordem que les nostres paraules tenen poder: el d’edificar o el d’ensorrar. Esforcem-nos, doncs, per usar aquest do com Jehovà vol, és a dir, «per a l’edificació». Si ho fem així, la nostra manera de parlar serà animadora i reconfortant, i ens ajudarà a mantenir-nos en l’amor de Déu.

^ § 4 La paraula hebrea que es tradueix «perversa» a Proverbis 15:4 també significa «trastornada, falsa».

^ § 7 La paraula grega traduïda «buida» també es tradueix «inútil» i «vana» (1 Corintis 15:17, TBS; 1 Pere 1:18, Nou Testament, Foment de Pietat).

^ § 10 A la Bíblia, la paraula impuresa s’utilitza com a terme genèric que pot incloure una àmplia gamma de pecats. Tot i que no tota la impuresa comporta acció judicial, una persona pot ser expulsada de la congregació si practica impuresa greu (2 Corintis 12:21; Efesis 4:19; consulta l’article de «Preguntas de los lectores» de La Atalaya del 15 de juliol de 2006).