Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 16

Oposem-nos al Diable i els seus enganys

Oposem-nos al Diable i els seus enganys

«Resistiu al diable, i fugirà de vosaltres» (JAUME 4:7).

1, 2. Per a qui són una font d’alegria els batejos?

SI JA fa molts anys que serveixes Jehovà, és probable que hagis sentit moltíssims discursos de baptisme en els congressos. Tot i així, independentment dels batejos que hagis vist, segur que encara et segueix emocionant el moment en què les persones que ocupen les primeres files de l’auditori es posen de peu i es presenten com a candidats al baptisme. Un murmuri d’entusiasme recorre tots els presents, i a continuació es desfan en un aplaudiment ple de sentiment. És possible que se t’omplin els ulls de llàgrimes al veure un altre grup de persones valuoses que s’han posat de part de Jehovà. Quina alegria tan gran!

2 A diferència de nosaltres, que només podem veure uns quants batejos al cap de l’any, els àngels tenen el privilegi de presenciar-los molt més sovint. Et fas una idea de quanta «alegria en el cel» hi deu haver quan veuen que cada setmana milers de persones, per tot el món, s’afegeixen a la part visible de l’organització de Jehovà? (Lluc 15:7, 10, TBS.) Sens dubte, els àngels es posen contentíssims quan observen aquest augment (Ageu 2:7).

EL DIABLE RONDA «RUGINT COM UN LLEÓ»

3. Per què Satanàs ronda «rugint com un lleó», i quin és el seu objectiu?

3 En canvi, hi ha altres éssers espirituals que observen aquests batejos plens de fúria. Per a Satanàs i els seus  dimonis és mortificant veure com milers de persones giren l’esquena a aquest món corrupte. Al capdavall, Satanàs va afirmar amb presumpció que cap humà no serveix Jehovà mogut per un amor autèntic, i que ningú no es mantindria fidel sota una prova prou dura (Job 2:4, 5). Cada cop que algú pren la decisió de dedicar-se a Jehovà, Satanàs queda en evidència. És com si cada setmana Satanàs rebés milers de bufetades. Per això no ens estranya el fet que, «rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar» (1 Pere 5:8, BEC). Aquest «lleó» desitja devorar-nos en sentit espiritual i així fer malbé o trencar la nostra relació amb Déu (Salm 7:2, 3 [7:1, 2 en NM]; 2 Timoteu 3:12).

Cada cop que algú es dedica a Jehovà i es bateja, es demostra que Satanàs és un mentider

4, 5. (a) En quins dos sentits importants ha limitat Jehovà el poder de Satanàs? (b) De què pot estar ben segur un autèntic cristià?

4 Tot i que tenim un enemic feroç, la por no ens ha  de paralitzar. Per què no? Doncs perquè Jehovà ha limitat el poder d’aquest «lleó» que rugeix en dos sentits importants. En primer lloc, Jehovà ha predit que una «gran multitud» d’autèntics cristians sobreviuran a la «gran tribulació» que s’acosta (Apocalipsi [Revelació] 7:9, 14). I les profecies divines no fallen mai. Per tant, Satanàs sap que el poble de Déu en conjunt és fora del seu abast.

5 La segona limitació es desprèn d’una veritat fonamental exposada per un fidel servent de Déu del passat. El profeta Azaries va dir al rei Asà: «[Jehovà] està amb vosaltres mentre vosaltres esteu amb ell» (2 Paralipòmens [Cròniques] 15:2; 1 Corintis 10:13). Molts exemples del passat mostren que Satanàs sempre ha fracassat en els seus intents de devorar els servents de Jehovà que es van mantenir a prop de Déu (Hebreus 11:4-40). Avui dia, un cristià que es manté a prop de Déu pot oposar-se al Diable i, fins i tot, guanyar-lo. De fet, la Paraula de Déu ens assegura: «Resistiu al diable, i fugirà de vosaltres» (Jaume 4:7).

«HEM DE LLUITAR [...] CONTRA ELS ESPERITS MALIGNES»

6. Com lluita Satanàs amb cada cristià?

6 Satanàs no pot guanyar la guerra contra el poble de Déu, però sí que pot causar víctimes si baixem la guàrdia. Satanàs sap que ens pot devorar si debilita la nostra relació amb Jehovà. I què fa per aconseguir-ho? Ens ataca intensament, de manera personal i amb astúcia. Examinem aquestes estratègies principals de Satanàs.

7. Per què Satanàs està atacant intensament el poble de Jehovà?

7 Atacs intensos. L’apòstol Joan va afirmar: «El món sencer està sota el poder del Maligne» (1 Joan 5:19). Aquestes paraules contenen una advertència per a tots els autèntics cristians. Com que Satanàs ja ha devorat tota la humanitat apartada de Déu, ara pot concentrar i intensificar els  seus atacs en qui fins ara se li ha escapat: el poble de Jehovà (Miquees 4:1; Joan 15:19; Apocalipsi [Revelació] 12:12, 17). Està fet una fúria perquè sap molt bé que li queda poc temps. Per això ha augmentat la pressió. Avui dia hem de suportar els seus últims i cruels esforços per destruir la nostra relació amb Déu. Així doncs, ara més que mai, hem de tenir «coneixement dels temps per saber què [cal] fer» (1 Paralipòmens [Cròniques] 12:32, BEC).

8. A què es referia l’apòstol Pau al dir que «hem de lluitar» contra els esperits malignes?

8 Lluita personal. L’apòstol Pau va advertir als seus companys cristians: «Hem de lluitar [...] contra els esperits malignes que habiten als espais celestes» (Efesis 6:12). Per què va usar Pau la paraula «lluitar»? Perquè transmet la idea d’un combat cos a cos. Per tant, amb aquest terme, Pau volia deixar ben clar que cadascú de nosaltres té una lluita personal amb els esperits malignes. Tant si vivim en un país on la gent creu en els esperits malignes com si no, no hem d’oblidar mai que al dedicar-nos a Jehovà va ser com si saltéssim al ring. Almenys a partir de la dedicació, tot cristià comença un combat. Llavors no ens estranya que Pau considerés necessari exhortar tres cops als cristians efesis que es mantinguessin «ferms» (Efesis 6:11, 13, 14, Nou Testament, Foment de Pietat).

9. (a) Per què Satanàs i els dimonis utilitzen diversos «atacs astuts»? (b) Per què intenta Satanàs corrompre la nostra ment, i com podem oposar-nos als seus esforços? ((Consulta el requadre  «Compte amb els trucs de Satanàs!».) (c) Quin engany examinarem a continuació?

9 Tàctiques astutes. Pau insta els cristians que es mantinguin ferms contra els «atacs astuts» de Satanàs (Efesis 6:11, BCI). Fixa’t que Pau fa servir el plural. Això vol dir que els esperits malignes no utilitzen un únic mètode per enganyar-nos, sinó molts. I és lògic que ho facin. Al llarg del temps, han vist com alguns cristians s’han mantingut  ferms contra un tipus de prova però han caigut en un altre parany. Per tant, el Diable i els dimonis observen atentament la conducta de cadascú de nosaltres per detectar el nostre punt més feble. Així es poden aprofitar de les nostres debilitats espirituals. Però gràcies a la Bíblia podem identificar molts dels mètodes de Satanàs (2 Corintis 2:11). En capítols anteriors d’aquesta publicació hem analitzat tàctiques com el materialisme, les companyies que ens perjudiquen i la immoralitat sexual. Però fixem-nos ara en un altre engany de Satanàs: l’espiritisme.

L’ESPIRITISME, UN ACTE DE TRAÏCIÓ

10. (a) Què és l’espiritisme? (b) Què opina Jehovà de l’espiritisme? I tu?

10 La persona que practica espiritisme, o ocultisme, es posa en contacte directe amb els esperits malignes. L’espiritisme inclou coses com l’endevinació, la bruixeria, els maleficis i la comunicació amb els morts. Sabem molt bé que Jehovà «detesta» l’espiritisme (Deuteronomi 18:10-12; Gàlates 5:19-21). Com que nosaltres també hem de ‘detestar el mal’, és impensable que busquem la companyia de les forces espirituals malignes (Romans 12:9, BEC). Això seria un acte de traïció repugnant contra el nostre Pare celestial, Jehovà.

11. Per què seria una gran victòria per a Satanàs fer-nos caure en l’espiritisme? Posa’n un exemple.

11 Precisament perquè l’espiritisme és una traïció molt greu contra Jehovà, Satanàs està decidit a fer-nos-hi caure. Cada cop que Satanàs enreda un cristià amb l’ocultisme, s’apunta una gran victòria. Per què? Pensa en aquest exemple: si es pogués convèncer un soldat per desertar i trair el seu exèrcit i passar-se al bàndol contrari, el comandant enemic estaria d’allò més satisfet. Fins i tot exhibiria el traïdor com un trofeu per insultar el comandant  de l’exèrcit que el soldat ha abandonat. Igualment, si un cristià decidís practicar l’espiritisme, estaria abandonant Jehovà voluntàriament i amb coneixement de causa, i es coŀlocaria directament a les ordres de Satanàs. Imagina la satisfacció que sentiria Satanàs exhibint aquest desertor com un trofeu de guerra. Voldríem donar-li aquest gust al Diable? Ni parlar-ne! No som uns traïdors.

PREGUNTES PER FER-NOS DUBTAR

12. Quin mètode utilitza Satanàs per influir en la nostra opinió sobre l’espiritisme?

12 Si detestem l’espiritisme, Satanàs no tindrà èxit amb aquest engany. Per això, és conscient que ha de canviar la nostra manera de pensar. Com? Intenta confondre’ns fins al punt de fer-nos prendre «el mal per bé i per bo el que és dolent» (Isaïes 5:20, BEC). Per aconseguir-ho, Satanàs recorre a un dels seus mètodes d’eficàcia provada: planteja preguntes per fer-nos dubtar.

13. Com ha utilitzat Satanàs les preguntes per crear dubtes?

13 Mira com Satanàs va utilitzar aquesta tècnica quan, al jardí d’Edèn va preguntar a Eva: «De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?». En els dies de Job, durant una reunió dels àngels al cel, va plantejar la pregunta: «És sense més ni més que Job tem Déu?». I a l’inici del ministeri terrestre de Jesús, Satanàs va desafiar Crist dient-li: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». T’ho imagines? En el cas de Jesús, Satanàs es va atrevir a burlar-se de les paraules que Jehovà mateix havia pronunciat unes sis setmanes abans: «Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença» (Gènesi 3:1, BEC; Job 1:9; Mateu 3:17; 4:3).

14. (a) Com fa servir Satanàs la seva tàctica de crear dubtes sobre l’espiritisme? (b) Què analitzarem ara?

14 Avui dia, el Diable fa servir una tàctica similar per crear dubtes sobre el perill de l’espiritisme. És trist dir-ho,  però ha aconseguit sembrar el dubte a la ment d’alguns cristians. Han començat a preguntar-se si realment algunes formes d’espiritisme són tan dolentes. De fet, pensen: «De debò...?» (2 Corintis 11:3). Com podem ajudar-los a corregir la seva manera de pensar? Com ens podem assegurar que les tàctiques de Satanàs no ens afectin? Per trobar la resposta cal analitzar dos àmbits de la vida que Satanàs ha contaminat subtilment amb elements espiritistes: l’entreteniment i la preocupació per la salut.

SATANÀS S’APROFITA DELS DESITJOS I LES NECESSITATS

15. (a) Quina opinió sobre l’espiritisme sol tenir el món occidental? (b) Com ha afectat alguns cristians aquesta opinió?

15 Sobretot al món occidental es prenen molt a la lleugera l’ocultisme, la bruixeria i altres formes d’espiritisme. Cada cop hi ha més peŀlícules, llibres, programes de televisió i videojocs que presenten les pràctiques demoníaques com una cosa divertida, inteŀligent i inofensiva. Algunes peŀlícules i noveŀles amb arguments basats en l’ocultisme són tan populars que fins i tot se n’han creat clubs de fans. És evident que els dimonis han tingut èxit a l’hora de trivialitzar els perills de l’ocultisme. Ha influït sobre els cristians aquesta tendència? Doncs la veritat és que ha afectat la manera de pensar d’alguns. En quin sentit? Per fer-nos una idea d’una actitud generalitzada, fixem-nos en les paraules d’un cristià que va veure una peŀlícula relacionada amb l’ocultisme: «He vist la peŀlícula, però no he practicat espiritisme». Per què és tan perillós aquest raonament?

16. Per què és perillós triar entreteniment relacionat amb pràctiques ocultistes?

16 Tot i que hi ha una diferència entre practicar espiritisme i veure’l, això no vol dir en absolut que mirar pràctiques relacionades amb l’ocultisme no impliqui cap perill.  Per què no? Tingues present això: la Paraula de Déu indica que ni Satanàs ni els dimonis ens poden llegir la ment. * Per aquesta raó, com ja s’ha dit abans, per descobrir el que pensem i detectar les nostres debilitats espirituals, els esperits malignes han d’observar amb atenció el que fem, i això inclou l’entreteniment que triem. Quan un cristià demostra que li agraden les peŀlícules o els llibres sobre mèdiums espiritistes, màgia, possessions demoníaques, o altres temes relacionats amb l’ocultisme, està enviant un missatge als dimonis. En realitat, els està dient quin és el seu punt feble! Com a conseqüència, és possible que els dimonis intensifiquin la seva lluita amb aquest cristià per explotar la debilitat que ell mateix ha revelat fins a deixar-lo fora de combat. De fet, alguns que van començar a manifestar interès en l’espiritisme a causa d’un entreteniment que promovia obertament l’ocultisme l’han acabat practicant (Gàlates 6:7).

Demana l’ajuda de Jehovà per fer front a una malaltia

17. Quin atac astut pot utilitzar Satanàs per aprofitar-se d’un malalt?

17 Satanàs no només mira d’explotar el nostre desig de diversió, sinó també les nostres necessitats pel que fa a la salut. Com? Un cristià que estigui delicat de salut tot i haver fet molts esforços per curar-se es pot desanimar (Marc 5:25, 26, BCI). Això dóna a Satanàs i els dimonis una oportunitat d’or per treure’n profit. Ells saben del cert que la Paraula de Déu adverteix contra «l’ajuda dels qui practiquen el mal» (Isaïes 31:2, BEC). Per aconseguir que un cristià passi per alt aquesta advertència, els dimonis poden temptar un malalt perquè, presa de la desesperació, triï un tractament que inclogui l’ús de «maleficis», o espiritisme,  una cosa realment perjudicial (Isaïes 1:13, BCI). Si aquest atac astut dels dimonis funciona, la relació del malalt amb Déu es podria debilitar. De quina manera?

18. Quins tipus de procediments rebutjarà un cristià, i per què?

18 Jehovà va advertir als israelites que havien caigut en l’ús de «maleficis»: «Quan esteneu les vostres mans, em tapo els ulls per no veure-us! I ni que multipliqueu les pregàries, tampoc no us escolto» (Isaïes 1:15). És clar, volem evitar sempre tot allò que pugui obstaculitzar les nostres oracions i disminuir l’ajuda que rebem de Jehovà, i molt més durant una malaltia (Salm 41:3, BEC). Per això, si hi ha cap indici que un determinat procediment de diagnòstic o tractament pot contenir elements espiritistes, un autèntic cristià el rebutjarà (Mateu 6:13). * Així s’assegurarà de conservar el suport de Jehovà. (Consulta el requadre « És realment espiritisme?».)

QUAN CIRCULEN HISTÒRIES DE DIMONIS

19. (a) Què ha fet creure el Diable a moltes persones sobre el seu poder? (b) Quines històries han d’evitar els cristians?

19 Al món occidental moltes persones trivialitzen el  perill del poder de Satanàs. En canvi, passa tot el contrari en altres parts del planeta, on el Diable ha fet creure que té més poder del que en realitat té. Hi ha gent que viu, menja, treballa i dorm condicionada per la por dels esperits malignes. Circulen moltes històries sobre actes poderosos dels dimonis. Sovint s’expliquen vívidament, i la gent queda fascinada al sentir-les. Hauríem de participar els servents del Déu verdader en la difusió d’aquestes històries? Doncs no, per dues raons importants.

20. Com podríem difondre propaganda satànica sense voler?

20 En primer lloc, si expliquem o escoltem històries sobre el que fan els dimonis, estem promovent els interessos de Satanàs. Com és això? La Paraula de Déu confirma que Satanàs pot realitzar obres poderoses, però també adverteix que fa servir «falsos prodigis» i «enganys» (2 Tessalonicencs 2:9, 10, BEC). Com que Satanàs és el mestre  de l’engany, sap com manipular les ments d’aquells qui se senten atrets per l’espiritisme i fer-los creure coses que no són certes. Aquestes persones poden pensar de veritat que han vist i sentit determinades coses i explicar les seves experiències com una realitat. Però amb el temps, com a conseqüència d’explicar el relat una vegada i una altra, s’acaba exagerant. Si un cristià participés en la difusió d’aquestes històries, en realitat li estaria fent el joc al Diable, el «pare de la mentida», ja que estaria estenent propaganda satànica (Joan 8:44; 2 Timoteu 2:16).

21. Sobre quines coses volem parlar?

21 En segon lloc, encara que un cristià hagués tingut alguna experiència real amb els esperits malignes en el passat, no l’explicaria a altres cristians per passar l’estona. Per què no? La Bíblia ens anima a tenir «la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús» (Hebreus 12:2BEC). Així doncs, ens hem de centrar en Crist, no en Satanàs. I és interessant el fet que, quan Jesús va ser a la Terra, no va explicar als seus deixebles històries sobre els esperits malignes, tot i que podia haver dit moltes coses sobre el que podia fer Satanàs i el que no. En comptes d’això, Jesús es va dedicar a parlar del missatge del Regne. Per tant, nosaltres imitem Jesús i els apòstols i fem que les nostres converses girin al voltant de «les grandeses de Déu» (Actes [Fets] 2:11; Lluc 8:1; Romans 1:11, 12).

22. Com podem fer que hi hagi «alegria en el cel»?

22 Com hem vist, Satanàs utilitza diversos atacs astuts per destruir la nostra relació amb Jehovà, i un d’ells és l’espiritisme. Ara bé, si detestem el mal i ens adherim al bé, no li donarem al Diable cap oportunitat de debilitar la nostra determinació de rebutjar qualsevol forma d’espiritisme (Efesis 4:27). Imaginem quina «alegria en el cel» hi haurà si ens mantenim ferms contra els «atacs astuts del diable» fins que, per fi, sigui destruït (Efesis 6:11, BCI).

^ § 16 Els noms descriptius que rep Satanàs –Opositor, Calumniador, Enganyador, Temptador, Mentider– no fan pensar que tingui la capacitat de veure l’interior del nostre cor i la nostra ment. En canvi, es descriu Jehovà com «el qui examina els cors», i de Jesús es diu que «escruta ronyons i cors» (Proverbis 17:3; Apocalipsi [Revelació] 2:23).

^ § 18 Hi ha més informació a l’article «¿Una prueba de salud para usted?» de La Atalaya del 15 de desembre de 1994, pàgines 19-22, i a l’article «El punto de vista bíblico: ¿Importa qué tratamiento médico escogemos?» de ¡Despertad! del 8 de gener de 2001.