Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 15

Gaudim del nostre treball

Gaudim del nostre treball

«Res de més agradable per a l’home que [...] sentir-se feliç del propi treball» (ECLESIASTÈS 2:24).

1-3. (a) Què pensa molta gent de la seva feina? (b) Quin punt de vista sobre el treball promou la Bíblia? (c) Quines preguntes examinarem en aquest capítol?

EN EL món actual, per a molta gent treballar és qualsevol cosa menys un plaer. No els fa cap gràcia passar-se hores i hores en una feina que no els atrau especialment. Com es pot motivar una persona que pensi així a tenir més interès en el que fa, en altres paraules, a gaudir de la seva feina?

2 La Bíblia promou un punt de vista positiu del treball dur. Diu que tant el treball com el seu fruit són una benedicció. Salomó va escriure: «Menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu» (Eclesiastès [Cohèlet] 3:13, BCI). Jehovà ens estima i sempre desitja el millor per a nosaltres, per això vol que trobem satisfacció en la nostra feina i que gaudim del fruit del nostre treball. Per mantenir-nos en el seu amor, cal que compartim el seu punt de vista i visquem d’acord amb els seus principis sobre el treball (Eclesiastès 2:24; 5:17 [5:18 en NM]).

3 En aquest capítol examinarem quatre preguntes: com podem gaudir del nostre treball? Quins tipus de feina no poden acceptar els autèntics cristians? Com podem equilibrar el treball amb les activitats espirituals? I quina és la feina més important que podem fer? Però abans  fixem-nos en l’exemple dels dos millors treballadors de tot l’univers: Jehovà i Jesucrist.

EL TREBALLADOR SUPREM I EL MESTRE D’OBRES

4, 5. Com indica la Bíblia que Jehovà és molt treballador?

4 Jehovà és el Treballador Suprem. Gènesi 1:1 explica: «Al principi, Déu va crear el cel i la terra» (BCI). Un cop enllestida la creació de la Terra, Déu va declarar que el resultat «estava molt bé» (Gènesi 1:31). És a dir, se sentia del tot satisfet de la seva obra terrestre. Sens dubte, Jehovà, «el Déu feliç», va sentir molta alegria de ser tan productiu (1 Timoteu 1:11, NM).

5 El nostre Déu és tan treballador que no ha parat de fer feina. Molt després que s’hagués acabat la creació de la Terra, Jesús va dir: «El meu Pare fins ara treballa, i jo també treballo» (Joan 5:17). En què ha estat ocupat el Pare? Des del cel, ha estat molt actiu guiant i cuidant la humanitat. Ha produït una «creació nova», els cristians engendrats per esperit, que regnaran al cel amb Jesús (2 Corintis 5:17, BCI). Ha seguit treballant perquè es compleixi el seu propòsit per als éssers humans, és a dir, que tots aquells qui l’estimen puguin viure per sempre en un món nou (Romans 6:23, BCI). Segur que Jehovà està contentíssim amb el resultat d’aquesta feina. Milions de persones han respost al missatge del Regne, s’han sentit atretes per Déu i han fet canvis a la seva vida per mantenir-se en el seu amor (Joan 6:44).

6, 7. Quin llarg historial com a treballador diligent té Jesús?

6 Jesús té un llarg historial com a treballador diligent. Abans de venir a la Terra, va servir Déu com a «mestre d’obres» en la creació de totes les coses, «les del cel i les de la terra» (Proverbis 8:22-31, BCI; Colossencs 1:15-17). Mentre va viure com a humà, va continuar treballant de valent. Va aprendre un ofici relacionat amb  la construcció des de ben jove. Fins i tot li deien «el fuster» (Marc 6:3). * L’ofici era esgotador i implicava dominar diverses habilitats, sobretot en un temps en què no hi havia serradores, magatzems de materials, ni eines elèctriques. T’imagines Jesús sortint a buscar fusta, talant arbres i carregant els troncs fins a on estigués treballant? O potser el pots veure construint cases, preparant i coŀlocant les bigues del sostre? I fent les portes o algun moble? Sens dubte, Jesús coneixia de primera mà la satisfacció de treballar de valent i fer una feina ben feta.

7 Jesús va demostrar que era un treballador excepcional en la manera com va dur a terme el seu ministeri. Durant tres anys i mig va estar totalment dedicat a aquesta feina tan important. Com que volia arribar a tanta gent com pogués, no perdia ni un minut. Es llevava de bon matí i treballava fins ben entrada la nit (Lluc 21:37, 38; Joan 3:2). Viatjava «per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu» (Lluc 8:1BCI). Literalment, Jesús va recórrer a peu centenars de quilòmetres per camins de terra amb l’objectiu de portar la bona nova a la gent.

8, 9. Com va gaudir Jesús del seu treball?

8 Gaudia Jesús del seu dur treball en el ministeri? És clar! Va sembrar tanta llavor de la veritat del Regne que va deixar els camps llestos per a la collita. Fer l’obra de Déu li donava tanta força i vitalitat que estava disposat a no dinar o sopar per tal d’acabar la feina (Joan 4:31-38). Pensa en la satisfacció que devia sentir, al final del seu ministeri a la Terra, quan amb tota raó va poder dir al seu Pare: «Jo t’he glorificat a la terra. He complert l’obra que m’has donat a fer» (Joan 17:4, TBS).

 9 Clarament, Jehovà i Jesús són els millors exemples de persones que gaudeixen del seu treball. L’amor que sentim per Jehovà ens impulsa a ser «imitadors de Déu» (Efesis 5:1). I el nostre amor a Jesús ens mou a ‘seguir les seves petjades’ amb atenció (1 Pere 2:21). Per tant, analitzem com nosaltres també podem gaudir del nostre treball.

COM PODEM GAUDIR DEL NOSTRE TREBALL

Aplicar els principis bíblics t’ajudarà a gaudir de la feina

10, 11. Què ens pot ajudar a cultivar una actitud positiva respecte a la nostra feina?

10 La feina té el seu lloc a la vida dels autèntics cristians. Tots volem trobar satisfacció i sentir-nos contents fins a cert grau en el nostre lloc de treball. Però si la nostra feina no ens agrada gaire, això pot ser tot un repte. Com es pot gaudir del treball en unes circumstàncies com aquestes?

11 Cultivant una actitud positiva. No sempre podem canviar les nostres circumstàncies, però el que sí que podem canviar és la nostra actitud. Meditar en el punt de vista de Déu ens pot ajudar a cultivar una actitud positiva respecte al treball. Per exemple, si ets cap de família, pensa que la teva feina, per molt servil que et pugui semblar, et permet cobrir les necessitats dels teus. Cuidar així d’aquells qui estimes no és poca cosa als ulls de Déu. La seva Paraula diu que aquell qui no proveeix per als seus «es comporta pitjor que els descreguts» (1 Timoteu 5:8BEC). Considera la teva feina com un mitjà per aconseguir un objectiu: complir una responsabilitat que Déu t’ha donat. Això t’ajudarà a trobar una mesura de satisfacció i propòsit que segurament se’ls escapa als teus companys de feina.

12. Com ens beneficia ser diligents i honrats en la nostra feina?

12 Sent diligent i honrat. Treballar de valent i aprendre bé l’ofici pot portar moltes benediccions. Els patrons  solen valorar molt els treballadors diligents i experts (Proverbis 12:24; 22:29, BEC). Com a autèntics cristians, hem de ser honrats en el treball i no robar materials, temps o diners d’aquell qui ens dóna feina (Efesis 4:28). Com hem vist al capítol anterior, ser honrats ens beneficia. Un treballador amb la reputació de ser honrat es guanya la confiança dels altres. I independentment que el nostre patró s’adoni que som treballadors diligents o no, ningú no ens treu la satisfacció de «tenir una bona consciència» i saber que alegrem el Déu que tant estimem (Hebreus 13:18; Colossencs 3:22-24).

13. Quin resultat pot tenir la nostra bona conducta a la feina?

 13 Sent conscients que la nostra conducta pot donar glòria a Déu. Quan mantenim elevats valors morals cristians a la feina, podem estar ben segurs que els altres se n’adonen. I amb quin resultat? Doncs que ‘adornem la doctrina de Déu, Salvador nostre’ (Titus 2:9, 10, TBS). És a dir, la bona conducta pot fer que la nostra manera d’adorar Déu els resulti atractiva. Imagina com et sentiries si un dels teus companys acceptés la veritat pel teu bon exemple a la feina! I encara més, pensa en això: què et pot fer sentir millor que saber que la teva bona conducta dóna glòria a Jehovà i alegra el seu cor? (Proverbis 27:11; 1 Pere 2:12, BCI.)

SIGUEM ASSENYATS AL BUSCAR FEINA

14-16. Quines preguntes clau ens hem de fer abans d’acceptar una feina?

14 La Bíblia no dóna una llista detallada del que és acceptable o inacceptable en l’àmbit laboral. Això no vol dir que puguem acceptar qualsevol tipus de feina, sense pensar què implica. Les Escriptures ens ajudaran a triar un treball que sigui productiu i honrat, que agradi a Déu, i a evitar feines que li resultin desagradables (Proverbis 2:6, BCI). Hi ha dues preguntes clau que ens hem de fer abans de decidir si acceptem una feina.

15 Condemna la Bíblia aquesta feina en qüestió? La Paraula de Déu condemna clarament el robatori, la mentida i la fabricació d’ídols (Èxode 20:4; Actes [Fets] 15:29; Efesis 4:28; Apocalipsi [Revelació] 21:8, Nou Testament, ed. Claret). Així doncs, rebutjarem qualsevol feina que impliqui fer alguna d’aquestes coses. El nostre amor a Jehovà mai no ens permetria acceptar una feina que suposés violar els manaments de Déu (1 Joan 5:3).

 16 Ens faria la feina clarament còmplices o promotors d’una pràctica incorrecta? Pensa en aquest exemple. Treballar de recepcionista no té res de dolent en si mateix. Però què passaria si li oferissin a un cristià ser recepcionista en una clínica especialitzada en avortaments? És clar, no estaria ajudant directament en el procés d’interrupció de l’embaràs. Ara bé, al treballar regularment allà, estaria donant suport al funcionament  d’una clínica que es dedica a fer avortaments, una pràctica que la Paraula de Déu condemna, oi? (Èxode 21:22-24MM, ed. 1927.) Com que estimem Jehovà, no volem cap lligam estret amb pràctiques antibíbliques.

17. (a) Quins factors podem sospesar abans de prendre una decisió sobre la feina? (Consulta el requadre « Hauria d’acceptar la feina?».) (b) Com ens pot ajudar la consciència a prendre decisions que agradin a Déu?

17 En la majoria de casos, podrem prendre una bona decisió si analitzem les respostes a les dues preguntes clau dels paràgrafs 15 i 16. De tota manera, hi ha altres factors que farem bé de sospesar abans d’acceptar una feina. * No podem esperar que l’esclau fidel i assenyat estableixi normes que cobreixin tota situació que pugui sorgir.  Aquí és on cal que posem seny, o discerniment. Com vam aprendre al capítol 2, hem d’educar la nostra consciència estudiant com aplicar la Paraula de Déu en la nostra vida diària. Si tenim els «sentits avesats» o exercitats «per la pràctica», la nostra consciència ens ajudarà a prendre decisions que agradin a Déu i ens mantinguin en el seu amor (Hebreus 5:14, BEC).

MANTINGUEM UNA ACTITUD EQUILIBRADA

18. Per què no és fàcil mantenir l’equilibri espiritual?

18 No és fàcil mantenir l’equilibri espiritual en aquests «darrers dies» plens de «moments difícils» (2 Timoteu 3:1). Trobar feina i mantenir-la pot ser molt complicat. Com a autèntics cristians, entenem que és molt important treballar de valent per cobrir les necessitats de la família. Però si no anem amb compte, la pressió de la feina o el contagiós esperit materialista d’aquest món poden afectar el nostre progrés espiritual (1 Timoteu 6:9, 10). Analitzem com podem mantenir l’equilibri i no perdre de vista «les coses més importants» (Filipencs 1:10NM).

19. (a) Per què es mereix Jehovà tota la nostra confiança? (b) Què evitarem si confiem plenament en ell?

19 Confia plenament en Jehovà (Proverbis 3:5, 6BEC). Oi que es mereix aquesta confiança? Al capdavall, ell cuida de nosaltres (1 Pere 5:7, BEC). Sap què necessitem millor que nosaltres mateixos, i mai no s’ha quedat curt (Salm 37:25, BEC). Per tant, fem bé d’escoltar la seva Paraula quan ens recorda: «Que la vostra actitud sigui lliure de l’amor als diners, contents amb el que teniu, perquè [Déu] ha dit: De cap manera no et deixaré, ni de cap manera no t’abandonaré» (Hebreus 13:5TBS). Molts cristians que serveixen a temps complet poden donar fe de la capacitat que té Déu per proveir el que cal  per viure. Si estem totalment segurs que Jehovà cuidarà de nosaltres, no ens aclapararà la preocupació de cobrir les necessitats de la nostra família (Mateu 6:25-32). Mai no permetrem que la nostra feina ens faci desatendre les activitats espirituals, com ara predicar la bona nova i assistir a les reunions (Mateu 24:14, BCI; Hebreus 10:24, 25BCI).

20. (a) Què significa tenir un ull senzill? (b) Com pots mantenir aquesta actitud?

 20 Mantingues l’ull senzill (Mateu 6:22, 23, NM). Tenir l’ull senzill significa no complicar-se la vida. Un cristià amb l’ull senzill l’enfoca en un únic objectiu: fer la voluntat de Déu. Si tenim l’ull ben enfocat, no tindrem l’obsessió de buscar una feina més ben pagada o un estil de vida més luxós. Tampoc ens deixarem atrapar per aquesta cursa interminable de tenir el millor o l’últim model d’articles que la publicitat ens vol fer creure que necessitem per ser feliços. Com pots mantenir un ull senzill? Evita carregar-te de deutes innecessaris. No enterris la teva vida en possessions que acaparin la teva atenció i et prenguin massa temps. Fes cas del consell bíblic d’estar content amb tenir «menjar i vestit» (1 Timoteu 6:8). Procura simplificar la teva vida al màxim.

21. (a) Per què hem d’establir prioritats? (b) Què ha de ser el primer en la nostra vida?

21 Marca’t prioritats espirituals i segueix-les. Com que no ho podem fer tot a la vida, hem d’establir prioritats. Si no ho fem, podríem estar invertint un temps preciós en coses de poca importància, i després no tenir-ne per a les que són importants de debò. Quina ha de ser la nostra màxima prioritat? Molta gent posa en primer lloc obtenir estudis superiors i així aconseguir una feina lucrativa. Ara bé, Jesús va instar els seus seguidors: «Busqueu primer el Regne» (Mateu 6:33, BEC). El Regne de Déu ocupa el primer lloc a la vida dels autèntics cristians. La nostra manera de viure —les decisions que prenem, les metes que ens posem o les activitats a què ens dediquem— demostra que el Regne i la voluntat de Déu són més importants per a nosaltres que qualsevol benefici material o carrera que ens pugui oferir el món.

 TREBALLEM DUR EN EL MINISTERI

Demostrem el nostre amor a Jehovà quan posem la predicació en primer lloc a la nostra vida

22, 23. (a) Quina és la tasca principal dels autèntics cristians, i com podem demostrar que és important per a nosaltres? ((Consulta el requadre « “La meva decisió em va portar a una vida feliç”».) (b) Pel que fa a la feina, a què estàs plenament decidit?

22 Com que sabem que vivim ja a la conclusió del temps de la fi, ens centrem en la feina principal dels autèntics cristians: predicar i fer deixebles (Mateu 24:14BEC; 28:19, 20, BEC). Igual que Jesús, el nostre Model, volem estar intensament ocupats en aquesta obra que salva vides. Com demostrem que aquesta tasca és important per a nosaltres? La major part del poble de Déu es dedica de tot cor a la predicació al servir en qualitat de publicadors de la congregació. Alguns han ajustat les seves circumstàncies personals per servir com a pioners o bé com a missioners. Molts pares reconeixen la importància que tenen les metes espirituals i animen els seus fills a emprendre el servei a temps complet. Gaudeixen del seu treball en el ministeri els proclamadors entusiastes del Regne? I tant que sí! No hi ha res a la vida que porti tanta alegria, satisfacció i benediccions com servir Jehovà de tot cor (Proverbis 10:22FBC, ed. 1930).

23 Molts de nosaltres hem de passar hores i hores a la feina per cobrir les necessitats de la nostra família. Tot i així, recordem que Jehovà vol que gaudim del fruit del nostre treball. Si les nostres accions i actitud reflecteixen el seu punt de vista i els seus principis, ens podrem sentir satisfets a la feina. Per altra banda, no deixem mai que la feina ens distregui de la nostra tasca principal: anunciar la bona nova del Regne de Déu. Quan aquesta obra és la nostra prioritat a la vida, demostrem fins a quin punt estimem Jehovà i, per tant, ens mantenim en el seu amor.

^ § 6 La paraula grega que es tradueix «fuster» es considera un «terme genèric que s’aplica a qui treballa la fusta, sigui per a la construcció de cases, mobles o qualsevol altre tipus d’articles de fusta».

^ § 17 Trobaràs més informació sobre els factors a tenir en compte a La Atalaya del 15 d’abril de 1999, pàgines 28-30, i a la del 15 de novembre de 1982, pàgina 26.