Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 17

«Edificant-vos sobre la vostra fe santíssima»

«Edificant-vos sobre la vostra fe santíssima»

«Edificant-vos sobre la vostra fe santíssima, [...] manteniu-vos en l’amor de Déu» (JUDES 20, 21, BEC).

1, 2. Quina obra de construcció estàs fent, i per què és tan important la qualitat del teu treball?

ESTÀS treballant de valent en una obra de construcció. Ja fa algun temps que dura i encara queda feina per a un munt d’anys. Fins ara, la tasca no ha estat fàcil, però sí molt gratificant. Passi el que passi, estàs decidit a no rendir-te mai i no afluixar el ritme, ja que la teva vida i el teu futur depenen de la qualitat del treball que estàs fent. Per què? Perquè l’edifici que s’està construint ets tu!

2 El deixeble Judes va posar èmfasi en aquesta edificació personal. Quan va instar els cristians amb les paraules «manteniu-vos en l’amor de Déu», en el mateix passatge també va donar la clau per fer-ho: «Edificant-vos sobre la vostra fe santíssima» (Judes 20, 21, BEC). De quines maneres pots edificar-te i enfortir la teva fe per mantenir-te en l’amor de Déu? Centrem-nos en tres aspectes de la construcció espiritual que tens per davant.

SEGUEIX EDIFICANT LA FE EN LES JUSTES NORMES DE JEHOVÀ

3-5. (a) Què et vol fer creure Satanàs sobre les normes de Jehovà? (b) Com hem de veure les normes de Déu, i com ens han de fer sentir? Posa un exemple.

3 En primer lloc, cal que reforcem la nostra confiança en les lleis de Déu. Al llarg d’aquest llibre has analitzat  algunes de les justes normes de conducta que Jehovà ha donat. Què n’opines? A Satanàs li agradaria enganyar-te i fer-te creure que les lleis, els principis i els criteris de Jehovà són restrictius, fins i tot opressius. Ha fet servir aquesta tàctica sense parar des que, a Edèn, li va funcionar bé (Gènesi 3:1-6, BCI). Li funcionarà amb tu? Tot dependrà de l’actitud que adoptis.

4 Imagina que vas caminant per un parc molt maco i tranquil. Llavors, et fixes en una tanca alta i sòlida que no permet l’accés a una altra zona del parc. Pots veure que el paisatge darrere la tanca és molt bonic i convida a passejar-s’hi. Potser et sembla que la tanca és innecessària i que restringeix la teva llibertat. Però tornes a mirar i t’adones que a l’altra banda hi ha un lleó ferotge a l’aguait! Aleshores veus la tanca com el que realment és, una protecció. I ara pensa: hi ha un depredador perillós assetjant-te? La Paraula de Déu avisa: «Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar» (1 Pere 5:8, BEC).

5 Satanàs és un depredador pervers i Jehovà no vol que caiguem en les seves garres. Per això ha establert lleis que ens protegeixen dels «atacs astuts» d’aquest ésser malvat (Efesis 6:11, BCI). Així doncs, cada cop que meditem en les lleis de Déu, hi hem de veure l’amor del nostre Pare celestial. Vistes d’aquesta manera, les normes divines ens són una protecció i una font d’alegria. El deixeble Jaume va escriure: «Qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera [...], serà feliç de practicar-la» (Jaume 1:25, BCI).

6. Quina és la millor manera d’edificar la nostra fe en les justes lleis i principis de Déu? Posa un exemple.

6 La millor manera d’edificar la nostra fe en el Gran Legislador i en la saviesa de les seves lleis és viure d’acord  amb elles. Un exemple és la «llei del Crist», que inclou el manament de Jesús d’ensenyar als altres «tot allò que [ell ha] manat» (Gàlates 6:2; Mateu 28:19, 20, BEC). Els cristians també ens prenem molt seriosament l’exhortació de reunir-nos per adorar Déu i gaudir de companyia edificant (Hebreus 10:24, 25, BCI). Els manaments de Déu també ens insten a orar a Jehovà ben sovint i de tot cor (Mateu 6:5-8; 1 Tessalonicencs 5:17, TBS). Al viure segons aquests manaments, cada dia veiem més clar que ens són una guia amorosa. Obeir-los ens porta molta més felicitat de la que ens pugui donar res d’aquest món ple de problemes. Quan medites en com t’ha beneficiat personalment viure d’acord amb les lleis de Déu, no creix la teva fe en elles?

7, 8. Com anima la Bíblia aquells qui tenen por de no poder-se mantenir fidels any rere any?

7 De vegades, a alguns els preocupa que se’ls faci massa difícil seguir les lleis de Jehovà any rere any. Tenen por de no aconseguir-ho. Si mai et sents així, tingues presents aquestes paraules: «Jo sóc [Jehovà], el teu Déu, que t’ensenya el que és per al teu bé, que et guia pel camí  que has de seguir. Tant de bo haguessis atès les meves ordres, llavors la teva pau seria com un riu, i la teva justícia, com les ones de la mar!» (Isaïes 48:17, 18, BEC). T’has parat mai a pensar fins a quin punt ens animen aquestes paraules?

8 Aquí Jehovà ens recorda que obeir-lo ens beneficia a nosaltres mateixos. Concretament ens promet dos beneficis. Primer, la nostra pau serà com un riu: serena, abundant, contínua. Segon, la nostra justícia serà com les ones del mar. Si en una platja pares atenció a la cadència de les onades, tindràs la sensació que mai s’acaben. Saps que seguiran arribant i trencant a la platja pels segles dels segles. Doncs Jehovà diu que la teva justícia, és a dir, la teva manera recta de viure, serà igual. Si t’esforces per ser-li fidel, ell no permetrà que fracassis (Salm 55:22, BEC). Oi que aquestes meravelloses promeses edifiquen la nostra fe en Jehovà i en les seves normes justes?

«CAP A LA MADURESA»

9, 10. (a) Per què la maduresa és un exceŀlent objectiu per als cristians? (b) Com genera felicitat tenir una perspectiva espiritual?

9 Un segon aspecte de la teva construcció espiritual es desprèn d’aquestes paraules inspirades: «Deixem-nos portar cap a la maduresa» (Hebreus 6:1, TBS). Ara per ara, la perfecció no és al nostre abast, però assolir la maduresa sí, i és un exceŀlent objectiu per a un cristià. És més, a mesura que avances cap a la maduresa espiritual, obtens més felicitat de servir Jehovà. Per què?

10 Un cristià madur és una persona espiritual. Veu les coses des del punt de vista de Jehovà (Joan 4:23). Pau va escriure: «Els qui viuen segons la carn s’interessen per les coses de la carn, i els qui viuen segons l’esperit, per les de l’esperit» (Romans 8:5). El punt de vista carnal no aporta gaire felicitat, ja que és egoista, curt de mires  i materialista. En canvi, la perspectiva espiritual genera molta felicitat, ja que se centra en Jehovà, el Déu feliç (1 Timoteu 1:11, NM). La persona espiritual desitja agradar a Jehovà i se sent feliç fins i tot en les proves. Per què? Perquè les veu com oportunitats de demostrar que Satanàs és un mentider i de cultivar integritat. Això fa molt feliç el nostre Pare celestial (Proverbis 27:11, NM; Jaume 1:2, 3).

11, 12. (a) Què va dir Pau sobre els «sentits» del cristià, i quin significat té la paraula que es tradueix «exercitats»? (b) Quina mena d’entrenament ha de rebre el cos per madurar i arribar a la plenitud física?

11 L’espiritualitat i la maduresa s’aconsegueixen amb la pràctica. Fixa’t en aquest versicle: «L’aliment sòlid [...] és per als homes fets, per a aquells qui per l’habitud tenen els sentits exercitats per a discernir el bé i el mal» (Hebreus 5:14). Quan Pau parla de tenir els sentits «exercitats» fa servir una paraula grega que s’usava molt en els gimnasos de la Grècia del segle primer, i que es pot traduir «exercitats com un gimnasta». Pensa en què implica un entrenament d’aquest tipus.

El gimnasta exercita el seu cos amb la pràctica

12 Ningú no neix amb el cos entrenat. Per exemple, un bebè amb prou feines és conscient de com es mouen les seves manetes i els seus peuets. D’aquí que, de vegades, al moure les mans sense coordinació, es doni algun cop a la cara i reaccioni amb sorpresa i desconcert. A poc a poc, amb la pràctica, el seu cos es va entrenant. Primer camina a quatre grapes, després fa els seus primers passos i més tard ja corre. * Ara bé, què passa  amb un gimnasta? Quan veus un atleta fent acrobàcies d’una manera exquisida, amb gràcia i precisió, no tens cap dubte que el seu cos és com una màquina finament ajustada. La destresa del gimnasta no és cap casualitat, s’ha hagut de passar hores i hores entrenant. Com diu la Bíblia, aquest tipus d’entrenament és «útil per a ben poca cosa». Sens dubte, exercitar els nostres sentits espirituals té moltíssim més valor (1 Timoteu 4:8).

13. Com podem exercitar la capacitat de discernir el bé i el mal?

13 En aquest llibre hem analitzat moltes idees que t’ajudaran a exercitar la teva capacitat de discernir el bé i el mal, de manera que puguis ser una persona espiritual i mantenir-te fidel a Jehovà. En el teu dia a dia, abans de prendre una decisió, reflexiona amb oració en els principis i les lleis de Déu. Et pots preguntar: «Quines lleis divines o principis bíblics tenen a veure amb això? Com els puc aplicar? Què li agradarà al meu Pare celestial que faci?» (Proverbis 3:5, 6, BEC; Jaume 1:5). Així, cada decisió que prenguis exercitarà la teva capacitat de percebre la diferència entre el bé i el mal, i farà de tu una persona realment espiritual.

14. (a) Quina fam hem de sentir per créixer espiritualment? (b) Quina precaució hem de tenir?

14 Tot i haver assolit aquesta maduresa, encara es pot seguir creixent espiritualment, i el creixement depèn de la nutrició. Pau va escriure: «L’aliment sòlid [...] és per als  homes fets». Per tant, el factor clau per edificar la teva fe és seguir prenent aliment espiritual sòlid. A mesura que apliques bé allò que vas aprenent, adquireixes saviesa. I la Bíblia diu: «És primordial, la saviesa». Per això hem de desenvolupar una autèntica fam de les precioses veritats que el nostre Pare ens dóna (Proverbis 4:5-7, BEC; 1 Pere 2:2, BEC). Evidentment, obtenir coneixement i saviesa divina no és una raó per presumir o sentir-nos superiors. Ens hem d’examinar sovint per no permetre que l’orgull ni cap altra feblesa faci arrels i creixi en el nostre cor. Pau va escriure: «Examineu-vos vosaltres mateixos, comproveu si us manteniu en la fe» (2 Corintis 13:5, BCI).

15. Per què és essencial l’amor per créixer espiritualment?

15 Tot i que la construcció d’una casa quedi enllestida, la feina no s’acaba. S’hi han de fer tasques de manteniment i reparació. Potser calgui fer reformes si les circumstàncies familiars canvien. Què necessitem per madurar i mantenir-nos espiritualment forts? Per damunt de tot, amor. El nostre amor a Jehovà i als germans ha de seguir creixent. Si no tenim amor, tot el nostre coneixement i tots els esforços serien en va, molt de soroll per a no res (1 Corintis 13:1-3, TBS). L’amor és essencial per assolir la maduresa cristiana i continuar creixent espiritualment.

CENTRA’T EN L’ESPERANÇA QUE DÓNA JEHOVÀ

16. (a) Quines maneres de pensar promou Satanàs? (b) Quina eina defensiva ens ha donat Jehovà?

16 Analitzem un aspecte més de la construcció espiritual. Per edificar-te com un veritable seguidor de Crist, has de protegir la teva manera de pensar. Satanàs, el governant d’aquest món, és un expert fent que les persones caiguin víctimes de pensaments negatius, pessimisme, desconfiança i desesperació (Efesis 2:2TBS). Això és tan perillós com el corc en una casa de fusta. Feliçment,  Jehovà ens ha donat una eina vital per poder defensar-nos: l’esperança.

17. Com s’iŀlustra a la Bíblia la importància de l’esperança?

17 La Bíblia detalla les diverses parts de l’armadura espiritual que necessitem en la nostra lluita contra Satanàs i aquest món. Una peça vital d’aquesta armadura és el casc: «L’esperança de salvació» (1 Tessalonicencs 5:8). En temps bíblics, un soldat sabia que no duraria gaire si anava a la batalla sense el casc. Els cascos sovint eren de metall i duien a dins una mena de gorra de feltre o de cuir, de manera que els cops dirigits al cap rebotessin sense causar gaires danys. Així com el casc protegeix el cap, l’esperança protegeix els nostres pensaments.

18, 19. (a) Quin exemple de mantenir l’esperança va donar Jesús? (b) Com el podem imitar?

18 Jesús és el millor exemple de mantenir l’esperança. Recorda tot el que va patir l’última nit que va viure a la Terra. Un amic íntim el va trair per diners. Un altre va negar que el coneixia. Els altres el van abandonar i van fugir. Els seus compatriotes es van girar contra ell i van demanar a crits que morís torturat a mans dels soldats romans. Es pot ben dir que Jesús va afrontar proves més dures de les que mai afrontarem nosaltres. Què el va ajudar? Hebreus 12:2 respon: «Pel goig que tenia al seu davant, va suportar [el pal de turment], menyspreant la vergonya, i s’ha assegut a la dreta del tron de Déu» (TBS). Jesús no va perdre mai de vista el «goig que tenia al seu davant».

19 Quin goig tenia Jesús al seu davant? Doncs bé, sabia que contribuiria a la santificació del nom de Jehovà si es mantenia ferm. Provaria irrefutablement que Satanàs és un mentider. Cap esperança podia oferir a Jesús més goig! També sabia que Jehovà el recompensaria molt  per haver estat fidel, i que molt aviat tindria l’alegria de retrobar-se amb el seu Pare. En els pitjors moments, Jesús va seguir pensant en aquesta magnífica esperança. I nosaltres hem de fer el mateix, ja que també tenim un goig davant nostre. Jehovà ens dignifica amb el privilegi d’ajudar a santificar el seu gran nom. Podem demostrar que Satanàs és un mentider. Com? Escollint Jehovà com a Sobirà i mantenint-nos segurs en el seu amor, siguin quines siguin les proves i temptacions que haguem d’afrontar.

20. Què pots fer per mantenir una manera de pensar positiva i plena d’esperança?

20 Jehovà no tan sols està disposat a recompensar els seus servents fidels. Desitja fer-ho (Isaïes 30:18; Malaquies 3:10, BCI). Gaudeix molt quan dóna als seus servents les coses apropiades que desitgen de tot cor (Salm 37:4). Per tant, centra’t en l’esperança que tens al davant. No caiguis en la manera de pensar negativa, degradada i retorçada del vell món de Satanàs. Si notes que l’esperit d’aquest món intenta infiltrar-se a la teva ment o al teu cor, ora intensament a Jehovà perquè et doni «la pau de Déu, que supera tot raonament» i que protegirà el teu cor i els teus pensaments (Filipencs 4:6, 7, NTC).

21, 22. (a) Quina gloriosa esperança té la «gran multitud»? (b) Quin aspecte de l’esperança cristiana valores més, i a què t’has de resoldre?

 21 Quina esperança tan meravellosa tens! Si ets part de la «gran multitud» que sortirà de la «gran tribulació», pensa en la vida que t’espera aviat (Apocalipsi [Revelació] 7:9, 14). Sense Satanàs i els seus dimonis et sentiràs tan bé que es fa difícil d’imaginar. Al capdavall, qui de nosaltres ha viscut mai sense patir la influència corruptora de Satanàs? Lliures d’aquesta pressió, serà meravellós transformar la Terra en un paradís i treballar sota la direcció de Jesús i els 144.000 que governaran amb ell. Desitgem moltíssim veure desaparèixer totes les malalties, donar la benvinguda als nostres éssers estimats que ressuscitin i viure per fi com Déu sempre ha volgut. A mesura que avancem cap a la perfecció, ens sentirem més a prop d’una recompensa encara més gran: «La llibertat gloriosa dels fills de Déu» (Romans 8:21, BEC).

22 Jehovà vol que arribis a tenir una llibertat inimaginable. El camí cap a aquesta llibertat passa per l’obediència. Oi que val la pena esforçar-se al màxim per obeir Jehovà dia rere dia? Així doncs, segueix edificant-te en la teva fe santíssima i et mantindràs en l’amor de Déu per tota l’eternitat!

^ § 12 Els científics expliquen que desenvolupem un sentit especial anomenat propiorecepció, que és la percepció de la posició del cos d’un mateix i de les seves extremitats. Per exemple, aquest sentit et permet picar de mans amb els ulls tancats. Una pacient adulta que va perdre la propiorecepció no era capaç d’estar-se de peu, caminar o seure.