Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 2

El nom de Déu a les Escriptures Gregues Cristianes

El nom de Déu a les Escriptures Gregues Cristianes

Els experts reconeixen que el nom de Déu, representat pel tetragrama (יהוה), apareix gairebé 7.000 vegades en el text original de les Escriptures Hebrees. Però molts creuen que no apareixia en el text original de les Escriptures Gregues Cristianes. És per això que la majoria de traductors no utilitzen el nom Jehovà al traduir l’anomenat Nou Testament. I, fins i tot, quan tradueixen cites de les Escriptures Hebrees on apareix el tetragrama utilitzen Senyor en lloc del nom de Déu.

La Traducció del Nou Món de les Santes Escriptures no segueix aquesta pràctica tan habitual; de fet, utilitza el nom Jehovà 237 vegades a les Escriptures Gregues Cristianes. A l’hora de prendre aquesta decisió, els traductors han tingut en compte dos aspectes importants: 1) Els manuscrits grecs que tenim avui dia no són els originals. Dels milers de còpies que existeixen, la majoria es van fer almenys dos segles després que s’escrivissin els originals. 2) Els que copiaven els manuscrits en aquell temps substituïen el tetragrama per la paraula Kýrios, que és la paraula grega per a ‘Senyor’, o feien còpies de manuscrits on ja s’havia introduït aquest canvi.

El Comitè de Traducció de la Bíblia del Nou Món va arribar a la conclusió que hi ha proves sòlides per creure que el tetragrama apareixia en els manuscrits grecs originals. A continuació es detallen aquestes proves:

  • El tetragrama apareixia en els manuscrits de les Escriptures Hebrees que s’utilitzaven a l’època de Jesús i els seus apòstols. Aquest fet, que temps enrere gairebé ningú posava en dubte, va quedar confirmat quan es van descobrir prop de Qumran manuscrits de les Escriptures Hebrees que daten del segle primer.

  • El tetragrama també apareixia en les traduccions al grec de les Escriptures Hebrees a l’època de Jesús i els seus apòstols. Durant segles, els experts van pensar que el tetragrama no apareixia en els manuscrits de la versió dels Setanta, una traducció al grec de les Escriptures Hebrees. Però a mitjans del segle XX es van trobar fragments molt antics de la versió  dels Setanta, la qual s’utilitzava als dies de Jesús. Aquests fragments tenien el nom de Déu escrit en caràcters hebreus. Per tant, a l’època de Jesús el nom diví apareixia a les còpies de les Escriptures traduïdes al grec. Ara bé, als volts del segle IV, els manuscrits principals de la versió dels Setanta, com ara el Còdex Vaticà i el Còdex Sinaític, no incloïen el nom diví en els llibres des de Gènesi fins a Malaquies (tot i que sí que hi era en els manuscrits més antics). Per això, no és sorprenent que en els textos que es conserven d’aquella època el nom diví no es trobi en el Nou Testament, és a dir, les Escriptures Gregues Cristianes.

    Jesús va orar a Déu dient: «Els hi he donat a conèixer el teu nom i el continuaré donant a conèixer»

  • Les Escriptures Gregues Cristianes mostren que Jesús sovint feia servir el nom de Déu i el donava a conèixer als altres. Jesús va orar a Déu dient: «He donat a conèixer el teu nom als que tu m’has confiat del món», i va afegir: «Els hi he donat a conèixer el teu nom i el continuaré donant a conèixer» (Joan 17:6, 11, 12, 26).

  • Com que les Escriptures Gregues Cristianes són una continuació de les sagrades Escriptures Hebrees i també són inspirades per Déu, no tindria sentit que el nom Jehovà desaparegués de sobte del text. A mitjans del segle primer, el deixeble Jaume va dir als ancians de Jerusalem: «Simeó ha explicat en tot detall com Déu va dirigir la seva atenció per primera vegada a les altres nacions per reunir d’entre elles un poble que porti el seu nom» (Fets 15:14). No seria lògic que Jaume fes aquesta declaració si en el segle primer ningú conegués o utilitzés el nom de Déu.

  • El nom diví apareix a les Escriptures Gregues Cristianes en la forma abreujada. A Apocalipsi 19:1, 3, 4, 6, el nom diví forma part de la paraula aŀleluia. Aquesta paraula prové d’una expressió hebrea que literalment significa ‘alabeu Jah’, i Jah és l’abreviació del nom Jehovà. A les Escriptures Gregues Cristianes trobem molts noms que provenen del nom diví. A més, llibres de consulta expliquen que el nom de Jesús significa ‘Jehovà és Salvació’.

  • Antigues obres jueves indiquen que els cristians jueus utilitzaven el nom diví en els seus escrits. Per exemple, la  Tosefta, una coŀlecció de lleis orals que es va completar als volts de l’any 300, explica què s’havia de fer si es cremava un escrit cristià en dissabte: «Els llibres dels Evangelistes i els llibres dels heretges [possiblement cristians jueus] no s’han de salvar de les flames. Es poden deixar cremar allà on són, tant els llibres com les referències que s’hi troben del Nom Diví». En aquesta mateixa obra, el rabí Yossé el Galileu, que va viure a començaments del segle II, explica què s’havia de fer la resta de la setmana: «S’han de retallar les referències  al Nom Diví que s’hi troben, guardar-les i deixar cremar la resta».

  • Alguns biblistes reconeixen que és probable que el nom diví aparegués a les cites que les Escriptures Gregues Cristianes feien de les Escriptures Hebrees. Sota el tema «Tetragrama en el Nou Testament», The Anchor Bible Dictionary diu: «Existeixen proves que indiquen que, quan es va escriure el Nou Testament, el tetragrama —el Nom Diví, Yahweh— apareixia en algunes o totes les referències que es feien de l’Antic  Testament». L’erudit George Howard diu: «Com que el tetragrama encara apareixia a les còpies de la Bíblia en grec [la versió dels Setanta], que eren les Escriptures que tenia l’església primitiva, és lògic pensar que els escriptors del Nou Testament conservessin el tetragrama en el text bíblic al citar de les Escriptures [Hebrees]».

  • Traductors bíblics de renom han utilitzat el nom de Déu a les Escriptures Gregues Cristianes. Alguns d’aquests traductors ho van fer molt abans que es publiqués la Traducció del Nou Món en anglès. Vegem-ne alguns exemples: en alemany, Dominikus von Brentano (Die heilige Schrift des neuen Testaments, 1791); en francès, André Chouraqui (Bible de Chouraqui, 1985); en anglès, Benjamin Wilson (The Emphatic Diaglott, 1864), i en portuguès, Manuel Fernandes de Santanna (O Evangelho Segundo S. Mattheus, 1909). En espanyol, Pablo Besson en El Nuevo Testamento del 1919 va utilitzar el nom Jehová a Lluc 2:15 i a Judes 14, així com en unes 100 notes per indicar on apareixia probablement en el text original.  A més, algunes traduccions catalanes mencionen el nom de Déu en diferents notes de les Escriptures Gregues Cristianes. Per exemple, La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat del 1926, fa servir la forma Iahuè, i el Nou Testament, traducció interconfessional del 1989, utilitza la forma Jahvè.

    El nom de Déu a Fets 2:34 a The Emphatic Diaglott (1864), de Benjamin Wilson

  • Traduccions bíbliques en més de 100 idiomes utilitzen el nom diví a les Escriptures Gregues Cristianes. Molts idiomes d’Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i illes del Pacífic utilitzen el nom de Déu amb freqüència (consulta la llista de les pàgines 12 i 13). Els traductors d’aquestes versions de les Escriptures Gregues Cristianes van decidir utilitzar el nom diví per raons semblants a les que s’han explicat anteriorment. Algunes d’aquestes versions són recents, com ara la Bíblia en rotumà del 1999 que utilitza el nom Jihova 51 vegades en 48 versicles, i la versió en batak (toba) d’Indonèsia del 1989 que utilitza el nom Jahowa 110 vegades.

    El nom de Déu a Marc 12:29, 30 en una traducció de la Bíblia en hawaià

Queda clar, doncs, que hi ha raons de pes per restituir el nom diví, Jehovà, a les Escriptures Gregues Cristianes. Això és precisament el que els traductors de la Traducció del Nou Món han fet impulsats pel profund respecte pel nom diví i per una por sana d’eliminar res que aparegui en el text original (Apocalipsi 22:18, 19).