Romans 9:1-33

  • Pau està trist per Israel (1-5)

  • La verdadera descendència d’Abraham (6-13)

  • No es pot posar en dubte l’elecció de Déu (14-26)

    • Gerros que seran destruïts i gerros que rebran la glòria (22, 23)

  • Només se’n salvarà una resta (27-29)

  • Israel ensopega (30-33)

9  Dic la veritat com a seguidor de Crist. La meva consciència, guiada per l’esperit sant, testifica que no menteixo quan dic  que sento una gran tristesa i un dolor constant al cor.  Perquè desitjaria ser jo qui estigués separat del Crist, ser aquell que serà destruït en lloc dels meus germans, els meus parents segons la carn,  els israelites. Ells van ser adoptats com a fills i van rebre la glòria, els pactes, la Llei, el privilegi de servir Déu i les promeses.  I també són descendents dels patriarques, dels quals va néixer el Crist. Que Déu, que està per damunt de tot, sigui alabat per sempre. Amén.  Però això no vol dir que la paraula de Déu hagi fallat. Perquè no tots els descendents d’Israel són realment «Israel»,  ni tots són fills d’Abraham pel fet de ser descendents d’Abraham, perquè està escrit: «La descendència que se’t va prometre vindrà per mitjà d’Isaac».  És a dir, els fills d’Abraham* no són realment els fills de Déu, sinó que els fills de la promesa són els que Déu considera la descendència d’Abraham.  Perquè Déu va fer aquesta promesa: «L’any que ve, per aquest temps, vindré i Sara haurà tingut un fill». 10  I no només això, sinó que quan Rebeca va concebre bessons del nostre avantpassat Isaac, 11  quan encara no havien nascut i no havien fet res de bo ni res de dolent (per tal de mostrar que el seu propòsit d’escollir algú no depèn del que fa una persona, sinó del que ell vol), 12  Déu li va dir a Rebeca: «El gran servirà el petit». 13  Tal com està escrit: «Vaig estimar Jacob, i vaig odiar Esaú». 14  Què direm, doncs? ¿És Déu injust? De cap manera! 15  Perquè li diu a Moisès: «Tindré misericòrdia* de qui jo vulgui tenir misericòrdia, i tindré compassió de qui jo vulgui tenir compassió». 16  Per tant, no depèn del desig d’una persona ni dels seus esforços,* sinó de Déu, que és misericordiós. 17  Pel que fa a Faraó, l’Escriptura diu: «T’he deixat viure per aquesta raó: per mostrar el meu poder i perquè es parli del meu nom per tota la terra». 18  Per tant, Déu té misericòrdia de qui en vol tenir, però deixa que altres es tornin tossuts. 19  Ara tu em diràs: «Així, per què Déu dóna la culpa a la gent? ¿Qui pot anar en contra del que ell ha decidit?». 20  Però, ¿qui ets tu per replicar a Déu? ¿Que potser dirà el gerro al terrisser: «Per què m’has fet així?»? 21  ¿No sabeu que el terrisser pot fer el que vol amb l’argila i d’una mateixa pasta en pot fer un gerro per a ús honorable* i un gerro per a ús no honorable?* 22  Déu, encara que volia mostrar la seva ira sobre la gent dolenta i fer conèixer el seu poder, va tolerar amb molta paciència persones que mereixien el seu càstig i que eren com gerros que han de ser destruïts. 23  I ho va fer per mostrar la seva gran glòria a les persones que mereixien rebre la seva misericòrdia i que eren com gerros que havia preparat amb antelació perquè rebessin la glòria. 24  Aquests som nosaltres, a qui va cridar no només d’entre els jueus sinó també d’entre els que no ho són. 25  És com també diu a Osees: «Anomenaré “poble meu” qui no era poble meu i “estimada” la dona que no era estimada. 26  I al lloc on els hi vaig dir: “Vosaltres no sou el meu poble”, allà seran anomenats “fills del Déu viu”». 27  A més, Isaïes diu sobre Israel: «Encara que el nombre dels fills d’Israel sigui com la sorra del mar, només una resta se salvarà. 28  Perquè Jehovà passarà comptes amb la terra, i ho farà completament i amb rapidesa». 29  Isaïes també va profetitzar: «Si Jehovà dels exèrcits no hagués deixat que quedessin alguns dels nostres descendents, hauríem acabat com Sodoma i ens hauríem assemblat a Gomorra». 30  Què direm? Doncs que els que no són jueus, tot i que no intentaven ser justos, van aconseguir que se’ls considerés justos gràcies a la fe. 31  Però els d’Israel, tot i que intentaven complir la llei de justícia, no la van complir. 32  Per quina raó? Perquè intentaven ser justos per les seves accions, i no per la seva fe. Van ensopegar amb la «pedra d’entrebanc», 33  tal com està escrit: «Mireu! Poso a Sió una pedra d’entrebanc i una roca que fa ensopegar, però qui basi la seva fe en ella no serà decebut».

Notes a peu de pàgina

Lit. «fills de la carn».
Consulta el Glossari.
Lit. «del qui ho desitja ni del qui corre».
O «ús important».
O «ús diari».