Romans 7:1-25

  • Exemple de com som alliberats de la Llei (1-6)

  • La Llei revela què és el pecat (7-12)

  • La lluita contra el pecat (13-25)

7  Germans (parlo als que coneixeu les lleis), ¿podria ser que no sabéssiu que la Llei és amo de les persones mentre estan vives?  Per exemple, la dona casada està lligada per llei al seu marit mentre està viu, però si el seu marit mor, és alliberada de la llei del seu marit.  Per tant, si es casa amb un altre home mentre el seu marit està viu, comet adulteri. Però si el seu marit mor, és alliberada de la llei del seu marit i, per això, no comet adulteri si es casa amb un altre home.  Doncs bé, germans meus, gràcies al sacrifici* de Crist, vosaltres també vau morir pel que fa a la Llei per arribar a ser d’un altre, d’aquell que va ressuscitar d’entre els morts. D’aquesta manera fem el que a Déu li agrada.*  Perquè quan vivíem d’acord amb els desitjos del nostre cos, les passions pecaminoses que es van fer evidents per la Llei actuaven en els nostres cossos* i ens feien fer coses* que porten a la mort.  Però al morir pel que fa a la Llei, hem sigut alliberats d’allò que ens lligava, per tal que siguem esclaus de Déu per mitjà de l’esperit i no per la llei escrita, com abans.  Aleshores, què direm? ¿Té algun defecte* la Llei? És clar que no! De fet, no sabria què és el pecat si no fos per la Llei. Per exemple, no sabria què és l’enveja si la Llei no hagués dit: «No has de desitjar el que és dels altres».  Però el pecat, que va ser identificat per aquest manament, va produir en mi enveges de tota classe; perquè el pecat estava mort quan no existia la Llei.  De fet, jo estava viu quan no existia la Llei, però quan va arribar aquest manament, el pecat va tornar a viure, i jo vaig morir. 10  I vaig veure que el manament que m’havia de portar a la vida, em portava a la mort. 11  Perquè el pecat, que va ser identificat per aquest manament, em va seduir i em va matar. 12  Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo. 13  Així doncs, ¿és possible que una cosa bona em portés a la mort? De cap manera! Va ser el pecat que em va portar a la mort. I ho va fer mitjançant una cosa bona perquè es revelés què és el pecat. D’aquesta manera la Llei fa evident la maldat del pecat. 14  Perquè sabem que la Llei és de Déu,* però jo sóc imperfecte,* venut per ser esclau del pecat. 15  No entenc per què actuo d’aquesta manera, ja que no faig el que desitjo, sinó que faig el que odio. 16  Però si el que faig és el que no desitjo, reconec que la Llei és bona. 17  Per tant, ja no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que hi ha dins meu. 18  Perquè sé que dins meu, és a dir, en el meu cos,* no hi ha res de bo, ja que desitjo fer el que està bé, però no sóc capaç de fer-ho. 19  No faig les coses bones que desitjo fer, sinó que faig les coses dolentes que no desitjo fer. 20  Aleshores, si faig el que no desitjo fer, ja no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que hi ha dins meu. 21  Per tant, veig que aquesta llei es compleix en mi: quan desitjo fer el que està bé, tendeixo a fer el que està malament. 22  Segons l’home espiritual que hi ha dins meu, m’agrada molt la llei de Déu, 23  però m’adono que al meu cos* hi ha una altra llei que lluita contra la llei de la meva ment i em té presoner: la llei del pecat que hi ha al meu cos.* 24  Pobre de mi! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em porta a la mort? 25  Dono les gràcies a Déu, que m’alliberarà per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor! Per tant, amb la meva ment sóc esclau de la llei de Déu, però amb el meu cos* sóc esclau de la llei del pecat.

Notes a peu de pàgina

Lit. «cos».
Lit. «donem fruit a Déu».
Lit. «membres».
Lit. «donar fruit».
Lit. «pecat».
Lit. «és espiritual».
Lit. «carnal».
Lit. «la meva carn».
Lit. «als meus membres».
Lit. «als meus membres».
Lit. «la meva carn».