Romans 4:1-25

  • Abraham va ser declarat just per la seva fe (1-12)

    • Abraham, el pare dels que tenen fe (11)

  • Rep la promesa per la seva fe (13-25)

4  Per tant, què direm que va aconseguir Abraham, el nostre avantpassat?  Per exemple, si Abraham hagués sigut declarat just per les seves obres, hauria tingut motius per enorgullir-se’n, però no davant de Déu.  Ara bé, què diu l’Escriptura? «Abraham va demostrar fe en Jehovà, i per això se’l va considerar just.»  El sou que rep qui treballa no es considera un regal,* perquè té dret a rebre’l,  mentre que, al qui no fa obres però demostra fe en Aquell que declara just el pecador, se’l considera just per la seva fe.  David també parla de la felicitat de l’home que Déu considera just independentment de les obres:  «Feliços són aquells als qui se’ls han perdonat les males accions i als qui se’ls han perdonat* els pecats.  Feliç és l’home a qui Jehovà no li té en compte els pecats».  Llavors, ¿són feliços només els circumcisos? ¿O també ho són els incircumcisos? Com ja hem dit: «A Abraham se’l va considerar just per la seva fe». 10  Però, ¿quan se’l va considerar just? ¿Quan estava circumcidat o quan no ho estava? Va ser quan encara no estava circumcidat. 11  De fet, va rebre el senyal de la circumcisió com a confirmació* que havia estat considerat just quan era incircumcís gràcies a la seva fe. Així es va convertir en el pare de tots els incircumcisos que tenen fe, perquè siguin considerats justos, 12  i es va convertir en el pare dels circumcisos, no només dels qui s’aferren a la circumcisió, sinó també dels qui segueixen correctament les petjades de la fe que tenia el nostre pare Abraham abans de ser circumcidat. 13  Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa que ell heretaria el món per haver complert la Llei, sinó perquè a ell se l’havia considerat just per la seva fe. 14  Perquè, si els que s’aferren a la Llei són hereus, la fe no serveix per a res i la promesa queda anuŀlada. 15  De fet, la Llei provoca la ira de Déu, però on no hi ha Llei, tampoc hi ha cap transgressió. 16  Per això, al demostrar fe, Abraham va rebre la promesa per bondat immerescuda, i aquesta promesa va quedar assegurada a tota la seva descendència, no només als que s’aferren a la Llei, sinó també als que s’aferren a la fe d’Abraham, que és el pare de tots nosaltres. 17  (Tal com està escrit: «T’he fet pare de moltes nacions».) La promesa va quedar establerta davant de Déu, Aquell en qui Abraham tenia fe, qui dóna vida als morts i parla de les coses que no existeixen com si existissin.* 18  Gràcies a l’esperança que tenia, Abraham va tenir fe que seria el pare de moltes nacions, tot i que això semblava impossible, perquè Déu li havia dit: «Així serà la teva descendència». 19  I encara que veia que el seu cos estava com mort (perquè tenia gairebé cent anys) i que Sara era estèril,* la seva fe no es va debilitar. 20  Però per la promesa de Déu, Abraham va tenir fe i no va dubtar; la seva fe el va enfortir, i va donar glòria a Déu, 21  totalment convençut que Déu podia complir el que havia promès. 22  És per això que «se’l va considerar just». 23  Però les paraules «se’l va considerar just» no es van escriure només per a ell, 24  sinó també per a nosaltres, que serem considerats justos, perquè creiem en Aquell que va ressuscitar el nostre Senyor Jesús d’entre els morts. 25  Ell va ser entregat pels nostres pecats i va ser ressuscitat perquè Déu ens pugui declarar justos.

Notes a peu de pàgina

O «un acte de bondat immerescuda».
O «han cobert».
Lit. «segell». O «garantia».
O possiblement «fa existir el que no existeix».
Lit. «la matriu de Sara estava morta».