Romans 3:1-31

  • «Sempre es podrà confiar en Déu» (1-8)

  • Tant els jueus com els grecs són pecadors (9-20)

  • Declarats justos per la fe (21-31)

    • Ningú pot reflectir les qualitats de Déu (23)

3  Aleshores, quin avantatge tenen els jueus? O quin és el benefici de la circumcisió?  Hi ha molts avantatges. El més important és que se’ls hi va confiar el missatge de Déu.  Llavors, si alguns no tenen fe, ¿significa que ja no es pot confiar en Déu?  És clar que no! Encara que tothom mentís, sempre es podrà confiar en Déu, tal com està escrit: «Les teves paraules demostraran que ets just, i quan et jutgin, guanyaràs el judici».  Però si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia de Déu, què direm? ¿Direm que Déu és injust quan expressa la seva ira? (Així és com pensen algunes persones.)  De cap manera! Si Déu fos injust, com podria jutjar el món?  I en cas que jo mentís, i gràcies a això es glorifiqués Déu perquè ell diu la veritat, per què se m’hauria de declarar pecador?  I per què no diem: «Fem coses dolentes perquè en vinguin de bones», tal com alguns ens acusen falsament de dir? La condemna contra els que ens acusen és justa.  Doncs, què? ¿Som millors, els jueus? De cap manera! Perquè com ja hem dit, tothom està sota el domini del pecat, tant els jueus com els grecs; 10  tal com està escrit: «No hi ha cap home just, ni un de sol; 11  no hi ha ningú assenyat,* no hi ha ningú que busqui Déu. 12  Tots s’han desviat, ja no serveixen per a res; no hi ha ningú que mostri bondat, ni un de sol». 13  «La seva gola és una tomba oberta; enganyen amb la seva llengua.» «Als seus llavis hi ha verí d’escurçó.»* 14  «La seva boca està plena de malediccions i d’amargor.» 15  «Els seus peus corren a vessar sang.» 16  «Els seus camins causen ruïna i desgràcies, 17  i no han conegut el camí de la pau.» 18  «Als seus ulls no hi ha respecte per Déu.»* 19  Sabem que tot el que diu la Llei és per als que estan sota la Llei, perquè ningú pugui dir que és innocent i perquè el món sencer s’hagi de sotmetre al judici de Déu. 20  Per tant, ningú serà declarat just davant de Déu per haver fet el que mana la Llei.* De fet, gràcies a la Llei sabem exactament què és el pecat. 21  Però ara ha quedat demostrat el que diuen la Llei i els Profetes, que ser justos als ulls de Déu no depèn d’obeir la Llei. 22  Ser justos als ulls de Déu depèn de tenir fe en Jesucrist; i són justos tots els que tenen fe, sense cap distinció. 23  Perquè tots han pecat i no poden reflectir les magnífiques qualitats de Déu,* 24  i és un regal* que Déu, en la seva bondat immerescuda, els declari justos gràcies al rescat que Jesucrist va pagar per alliberar-los. 25  Déu el va presentar com un sacrifici perquè ens reconciliem amb ell* mitjançant la fe en la sang de Crist. Ho va fer per demostrar que havia sigut just al ser compassiu* i perdonar els pecats del passat, 26  i per demostrar que en aquest temps també és just, fins i tot quan declara justos els que tenen fe en Jesús. 27  Aleshores, ¿tenim algun motiu per enorgullir-nos? Cap ni un. Quina llei impedeix que ens enorgullim? ¿La llei de les obres? No, la llei de la fe. 28  Per això arribem a la conclusió que una persona és declarada justa per la fe i no per haver fet el que mana la Llei.* 29  ¿O és que Déu només és Déu dels jueus? ¿No és també Déu dels de les altres nacions? Sí, també és Déu dels de les altres nacions. 30  I com que hi ha un sol Déu, ell declararà justos els circumcisos com a resultat de la seva fe i declararà justos els incircumcisos per la seva fe. 31  Aleshores, ¿anuŀlem la llei amb la nostra fe? De cap manera! Tot el contrari, la confirmem.

Notes a peu de pàgina

O «perspicaç».
O «de serp».
Lit. «temor de Déu».
Lit. «obres de la Llei».
Lit. «la glòria de Déu».
O «regal gratuït».
O «sacrifici de reconciliació; sacrifici expiatori».
O «magnànim; clement».
Lit. «obres de la Llei».