Romans 2:1-29

  • El judici de Déu contra jueus i grecs (1-16)

    • Com actua a consciència (14, 15)

  • Els jueus i la Llei (17-24)

  • La circumcisió del cor (25-29)

2  Per tant, germà, sense importar qui siguis, si jutges els altres, no tens excusa, ja que quan jutges els altres et condemnes a tu mateix, perquè els jutges però practiques les mateixes coses.  Sabem que la sentència* de Déu, que es basa en la veritat, és contra els que practiquen aquestes coses.  Tu, que jutges els que practiquen aquestes coses però fas el mateix que ells, ¿creus que escaparàs del judici de Déu?  ¿O menysprees la grandesa de la seva bondat, compassió* i paciència perquè no saps que Déu és bondadós i et vol ajudar a penedir-te?  Però com que ets tossut i el teu cor no es vol penedir, estàs acumulant sobre teu la ira de Déu, que ell mostrarà en el dia de la ira i del seu judici just.  I pagarà a cadascú d’acord amb les seves obres:  vida eterna als que sempre fan el bé perquè volen obtenir glòria, honor i incorruptibilitat,  però indignació i ira als que provoquen conflictes i desobeeixen la veritat però obeeixen la injustícia.  Tots els* que fan el mal patiran desgràcies i afliccions, primer els jueus i després els grecs; 10  però tots els que fan el bé rebran glòria, honor i pau, primer els jueus i després els grecs. 11  Perquè Déu no fa diferències. 12  Tots els que pequen sense conèixer la Llei moriran encara que no coneguin la Llei, però tots els que pequen tot i conèixer la Llei seran jutjats segons la Llei. 13  Perquè Déu no considera justos els que escolten la Llei, sinó que declararà justos els que la compleixen. 14  Quan els que no són jueus fan de manera natural el que diu la Llei, tot i que no la coneixen, demostren que tenen una llei dins seu. 15  Així demostren que tenen l’essència de la Llei escrita al cor, i tant ells com la seva consciència testifiquen que el que fan està bé o malament, i els seus pensaments els acusen o fins i tot els excusen. 16  Segons les bones notícies que anuncio, això passarà el dia que Déu, per mitjà de Jesucrist, jutgi el que les persones han mantingut en secret. 17  Tu t’anomenes jueu, confies en la Llei i estàs orgullós de la teva relació amb Déu, 18  saps el que ell vol i saps distingir les coses que importen de veritat, perquè estàs instruït* en la Llei. 19  A més, estàs convençut que guies els cecs, que ets una llum per als que estan en la foscor, 20  que eduques els insensats, que ets mestre dels que són com nens i que entens els aspectes bàsics del coneixement i de la veritat que es troben a la Llei. 21  Ara bé, tu ensenyes als altres, però no t’ensenyes a tu mateix; els hi dius que no robin, però robes; 22  els hi dius que no cometin adulteri, però comets adulteri; detestes els ídols, però robes als temples; 23  estàs orgullós de la Llei, però deshonres Déu desobeint-la. 24  Tal com està escrit, «el nom de Déu és blasfemat entre les nacions per culpa vostra». 25  De fet, la circumcisió* només et beneficia si obeeixes la Llei, però si la desobeeixes, la teva circumcisió no serveix per a res. 26  Per tant, si un incircumcís compleix les justes normes de la Llei, serà considerat circumcís. 27  Quan un incircumcís compleix la Llei, et jutja a tu, que desobeeixes la Llei tot i tenir-la per escrit i estar circumcidat. 28  Perquè no és jueu qui ho és per fora ni la circumcisió de veritat és externa, la que es fa al cos; 29  sinó que és jueu qui ho és per dins, i la seva circumcisió és la del cor, que és gràcies a l’esperit i no a una llei escrita. Aquesta persona no rep alabança dels homes, sinó de Déu.

Notes a peu de pàgina

Lit. «el judici».
O «magnanimitat; clemència».
O «Totes les ànimes».
O «instruït oralment».
Consulta el Glossari.