Romans 14:1-23

  • No jutjar els altres (1-12)

  • No fer ensopegar els altres (13-18)

  • Promoure la pau i la unitat (19-23)

14  Accepteu els que tenen dubtes del que la seva fe els permet fer,* i no jutgeu les opinions personals dels altres.*  Qui té una fe forta menja de tot, però qui té una fe dèbil només menja verdures.  El qui menja, que no menyspreï el qui no menja, i el qui no menja, que no jutgi el qui menja, perquè Déu l’ha acceptat.  ¿Qui ets tu per jutjar el servidor d’un altre? Que estigui dret o que caigui és cosa del seu amo. De fet, es mantindrà dret, perquè Jehovà pot fer que es mantingui dret.  Alguns pensen que hi ha dies més importants que d’altres, i hi ha qui pensa que tots els dies són iguals. Que cadascú estigui totalment convençut que allò que pensa és correcte.  Qui dóna més importància a un dia que als altres, ho fa per Jehovà. Qui menja, ho fa per Jehovà, ja que li dóna gràcies a Déu; i qui no menja, ho fa per Jehovà, i tot i així li dóna gràcies a Déu.  De fet, ningú de nosaltres viu només per a si mateix, i ningú mor només per a si mateix.  Si vivim, vivim per a Jehovà, i si morim, morim per a Jehovà. Per tant, tant si vivim com si morim, som de Jehovà.  Perquè Crist va morir i va tornar a viure per ser Senyor tant de morts com de vius. 10  Ara bé, per què jutges el teu germà? I per què el menysprees? Tots ens haurem de presentar davant del tribunal de Déu. 11  Perquè està escrit: «Jehovà diu: “Juro per la meva vida que tothom doblegarà els seus genolls davant meu, i tothom reconeixerà públicament que jo sóc Déu”». 12  Per tant, cadascun de nosaltres haurà de donar comptes a Déu de si mateix. 13  Així doncs, deixem de jutjar-nos els uns als altres i decidim-nos a no posar cap entrebanc ni cap obstacle davant d’un germà. 14  Com a seguidor del Senyor Jesús, sé i estic convençut que res és impur en si mateix; només quan algú creu que una cosa és impura, és llavors que és impura per a ell. 15  Si ofens el teu germà per causa del que menges, ja no actues amb amor. No permetis que el que menges arruïni la fe del teu germà, perquè Crist va morir per ell. 16  Per tant, no feu coses que, tot i estar bé, poden fer que els altres parlin malament de vosaltres. 17  Perquè entrar al Regne de Déu no depèn del que un menja o beu, sinó de ser just, mantenir la pau i tenir goig gràcies a l’ajuda de l’esperit sant. 18  Qui fa tot això i es fa esclau de Crist, agrada a Déu i obté l’aprovació dels altres. 19  Per tant, feu tot el que pugueu per promoure la pau i per enfortir-vos els uns als altres. 20  Deixeu de destruir el que Déu ha fet per causa del menjar.* És cert que tots els aliments són purs, però no està bé* que algú mengi si això fa que la fe dels altres es debiliti. 21  És millor no menjar carn, ni beure vi, ni fer res que debiliti la fe del teu germà. 22  Que la teva fe sigui un assumpte entre tu i Déu. Feliç el qui no es condemna a si mateix pel que ha decidit fer. 23  Ara bé, si té dubtes, però menja, ja ha sigut condemnat, perquè no menja d’acord amb la seva fe. De fet, tot el que es fa sense fe és pecat.

Notes a peu de pàgina

Lit. «Accepteu el dèbil en la fe».
O possiblement «els dubtes interns».
Això s’aconsegueix no insistint en què es pot menjar i què no.
O «però és perjudicial».