Romans 11:1-36

  • No es rebutja tot Israel (1-16)

  • La paràbola de l’olivera (17-32)

  • La profunditat de la saviesa de Déu (33-36)

11  Llavors, jo pregunto: «És que Déu ha rebutjat el seu poble?». És clar que no! Perquè jo també sóc israelita, descendent d’Abraham, de la tribu de Benjamí.  Déu no ha rebutjat el seu poble, a qui va escollir primer. ¿No sabeu què diu l’Escriptura sobre Elies? Elies va parlar contra Israel quan li va dir a Déu:  «Jehovà, han matat els teus profetes i han destruït els teus altars. Només quedo jo, i ara em volen matar».*  Però, què li va respondre Déu? «Encara tinc 7.000 homes que no s’han agenollat per adorar Baal.»  De la mateixa manera, ara també queda una resta d’israelites, que són els que Déu ha escollit per la seva bondat immerescuda.  Per tant, si els ha escollit per la seva bondat immerescuda, no els ha escollit pel que fan; si no, la seva bondat immerescuda ja no seria bondat immerescuda.  Què hem de dir, doncs? El que Israel buscava no tots ho van aconseguir, només ho van aconseguir els escollits. Els altres es van tornar insensibles,  tal com està escrit: «Déu ha fet que s’adormin profundament* i els hi ha donat ulls que no hi veuen i orelles que no hi senten, fins al dia d’avui».  A més, David diu: «Que la seva taula sigui per a ells un parany, una trampa, un obstacle que els faci ensopegar i un càstig. 10  Que els seus ulls s’enfosqueixin i no hi vegin, i que sempre tinguin l’esquena doblegada». 11  Per tant, jo pregunto: «És que Israel s’ha entrebancat i ha caigut del tot?». És clar que no! Però com que ha pecat, els de les altres nacions obtenen salvació, i això fa que Israel senti enveja. 12  I si pel seu pecat el món serà beneït i per la seva disminució les altres nacions seran beneïdes, encara hi haurà més benediccions quan el seu nombre es completi! 13  Ara us parlo a vosaltres, que sou de les altres nacions. Com que sóc un apòstol enviat a les altres nacions, dignifico* el meu servei a Déu 14  per veure si, d’alguna manera, puc fer que el meu poble* senti enveja i així salvar-ne alguns. 15  Perquè si el fet que ells siguin rebutjats dóna l’oportunitat de reconciliar-se amb Déu a persones de tot el món, el fet que siguin acceptats significa que passen de la mort a la vida. 16  A més, si la primera part de la massa de pa que s’ofereix és santa, també ho és la resta de la massa; i si l’arrel és santa, les branques també ho són. 17  Ara bé, Déu va arrencar algunes branques de l’olivera. I a tu, tot i que ets una branca d’una olivera silvestre,* et va empeltar* entre les branques que quedaven i et vas beneficiar de l’arrel de l’olivera. 18  Per tant, no menyspreïs* les branques que Déu va arrencar, perquè no ets tu qui sosté l’arrel, sinó que l’arrel et sosté a tu. 19  I tu diràs: «Es van arrencar algunes branques per empeltar-me a mi». 20  És veritat, van ser arrencades perquè no tenien fe, i tu continues a l’arbre per la teva fe. Però no siguis orgullós, vés amb compte. 21  Perquè si Déu no va perdonar les branques de l’olivera, tampoc et perdonarà a tu. 22  Així doncs, pensa en la bondat i en la severitat de Déu. Déu castiga* els que cauen, però serà bondadós amb tu sempre que et mereixis la seva bondat; si no, tu també seràs arrencat. 23  I ells també seran empeltats si tenen fe, perquè Déu els pot tornar a empeltar a l’olivera. 24  Perquè si vas ser tallat de l’olivera silvestre i vas ser empeltat a l’olivera cultivada, tot i que no és com se sol fer, amb molta més raó seran empeltats a l’olivera cultivada els que hi pertanyen per naturalesa! 25  Germans, vull que conegueu aquest secret sagrat per tal que no us penseu que sou savis: alguns d’Israel s’han tornat insensibles, i això serà així fins que entrin tots els de les altres nacions que Déu ha escollit, 26  i d’aquesta manera tot Israel se salvarà. Tal com està escrit: «El salvador* sortirà de Sió i farà que Jacob abandoni les obres dolentes. 27  I faré un pacte amb ells quan perdoni els seus pecats». 28  Com que van rebutjar les bones notícies de Déu, s’han convertit en els seus enemics, i això us beneficia. Però per la promesa que Déu havia fet als seus avantpassats, en va escollir alguns perquè siguin els seus amics. 29  Perquè Déu no es penedirà dels regals que fa ni d’escollir els qui escull. 30  Abans no obeíeu Déu, però ara ell us ha mostrat compassió* per la seva desobediència. 31  Per tant, com que ell us mostra compassió* per la seva desobediència, també els pot mostrar compassió a ells. 32  Perquè Déu ha permès que tothom sigui esclau de la desobediència per poder mostrar compassió* a tothom. 33  Que grans són les benediccions* de Déu i que profunds són el seu coneixement i la seva saviesa! Les seves decisions són insondables i els seus camins inexplorables! 34  Perquè, «¿qui pot conèixer la ment de Jehovà? ¿Qui li pot donar consells?». 35  «¿Qui li ha donat mai res a Déu perquè ell li hagi de donar res a canvi?» 36  Perquè totes les coses són d’ell, per mitjà d’ell i per a ell. Que sigui glorificat per sempre. Amén.

Notes a peu de pàgina

Lit. «busquen la meva ànima».
Lit. «els ha donat un esperit de son profund».
O «glorifico; honro».
Lit. «la meva carn».
O «borda».
O «inserir».
O «no presumeixis davant».
O «és sever amb».
O «L’alliberador».
Lit. «misericòrdia».
Lit. «misericòrdia».
Lit. «misericòrdia».
Lit. «riqueses».