Romans 10:1-21

  • Com ser justos als ulls de Déu (1-15)

    • Anunciar el missatge (10)

    • Qui confia en Jehovà se salvarà (13)

    • Els peus dels que prediquen són bonics (15)

  • Rebutgen les bones notícies (16-21)

10  Germans, desitjo de tot cor i suplico a Déu que els israelites se salvin.  Puc confirmar que de veritat volen agradar a Déu, però no tenen coneixement exacte d’ell.  Perquè com que no coneixen la justícia de Déu i intenten demostrar a la seva manera que són justos, no se sotmeten a les justes normes de Déu.  Ara bé, Crist és la fi de la Llei i, per això, tots els que tenen fe seran considerats justos.  Perquè Moisès va escriure sobre la justícia que prové de la Llei: «Qui compleix aquests manaments viurà gràcies a ells».  Però, pel que fa a la justícia que prové de la fe, les Escriptures diuen: «No diguis en el teu cor: “Qui pujarà al cel?”, és a dir, qui pujarà al cel per fer baixar Crist?,  ni diguis: “Qui baixarà a l’abisme?”, és a dir, qui baixarà a l’abisme per fer pujar Crist d’entre els morts?».  I què més diuen? «La paraula és a prop teu, a la teva boca i al teu cor.» Aquesta «paraula» és el missatge que prediquem i que és acceptat per fe.  Perquè si amb la teva boca declares públicament que Jesús és Senyor, i en el teu cor tens fe que Déu el va ressuscitar d’entre els morts, seràs salvat. 10  Perquè qui demostra fe amb el cor és considerat just, però qui anuncia aquest missatge amb la boca obté la salvació. 11  L’Escriptura diu: «Ningú que basi la seva fe en ell serà decebut», 12  perquè no hi ha diferència entre jueus i grecs. Tots tenen el mateix Senyor, que és generós* amb tots els que l’invoquen.* 13  Perquè «tots els que invoquen el nom* de Jehovà se salvaran». 14  Però com l’invocaran* si no tenen fe en ell? I com tindran fe en ell si no el coneixen? I com el coneixeran si no els predica ningú? 15  I com predicaran si no els envia ningú a predicar? Tal com està escrit: «Que bonics són els peus dels que anuncien bones notícies!». 16  Però no tots han acceptat* les bones notícies. De fet, Isaïes diu: «Jehovà, ¿qui ha cregut en el que hem dit?». 17  Per tant, només es pot tenir fe quan s’ha escoltat el missatge; i només es pot escoltar el missatge quan algú parla de Crist. 18  Però jo pregunto: «És que no han escoltat el missatge?». És clar que l’han escoltat! De fet, «s’ha escoltat per tota la terra; ha arribat fins als llocs més llunyans de la terra». 19  Però jo pregunto: «És que Israel no l’ha entès?». És clar que l’ha entès! Moisès és el primer de dir: «Us faré sentir enveja dels que no són de la nació d’Israel; us faré enfadar molt per mitjà d’un poble insensat». 20  I Isaïes diu amb valor: «Els que no em buscaven, em van trobar, i els que no preguntaven per mi, em van conèixer». 21  Però pel que fa a Israel, diu: «Tot el dia he tingut els braços oberts cap a un poble desobedient i rebel».

Notes a peu de pàgina

Lit. «ric».
O «confien en ell».
O «confien en el nom».
O «confiaran en ell».
Lit. «han obeït».