Mateu 9:1-38

  • Jesús cura un paralític (1-8)

  • Convida Mateu a seguir-lo (9-13)

  • Pregunten sobre el dejuni (14-17)

  • La filla de Jaire. Una dona toca el vestit de Jesús (18-26)

  • Jesús cura dos cecs i un mut (27-34)

  • Molta collita però pocs segadors (35-38)

9  I Jesús va pujar a la barca, va passar a l’altra banda i va anar a la seva ciutat.  Aleshores li van portar un home paralític en una llitera. Quan va veure la fe que tenien, Jesús va dir al paralític: «Ànim, fill! Els teus pecats et són perdonats».  I alguns escribes deien entre ells: «Aquest home blasfema».*  Com que Jesús sabia el que pensaven, els hi va dir: «Per què penseu coses tan dolentes en el vostre cor?  Què és més fàcil, dir: “Els teus pecats et són perdonats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?  Però perquè sapigueu que el Fill de l’home té autoritat a la terra per perdonar pecats...». Aleshores li va dir al paralític: «Aixeca’t, agafa la llitera i vés-te’n a casa».  I ell es va aixecar i se’n va anar a casa seva.  Quan la gent ho va veure, es va quedar meravellada i va glorificar Déu, que havia donat aquesta autoritat a un humà.  Després, mentre Jesús se n’anava d’allà, va veure un home que es deia Mateu assegut a l’oficina de recaptació d’impostos, i li va dir: «Segueix-me». I ell es va aixecar i el va seguir. 10  Més tard, mentre Jesús menjava* a casa de Mateu, hi van arribar molts cobradors d’impostos i pecadors, i es van posar a menjar* amb ell i els seus deixebles. 11  Quan els fariseus ho van veure, van dir als deixebles: «Per què menja el vostre mestre amb cobradors d’impostos i pecadors?». 12  Però ell ho va sentir i va dir: «Els que tenen bona salut no necessiten un metge, però els que estan malalts, sí. 13  Aneu, doncs, i apreneu què vol dir això: “Vull compassió,* i no sacrificis”. Perquè no he vingut a cridar justos, sinó pecadors». 14  Llavors els deixebles de Joan se li van apropar i li van preguntar: «Per què nosaltres i els fariseus dejunem però els teus deixebles no ho fan?». 15  I Jesús els hi va dir: «¿És que tenen motius per estar tristos els amics del nuvi mentre el nuvi és amb ells? Però arribarà el dia que els hi prendran el nuvi, i aleshores dejunaran. 16  Ningú cus un tros de roba nova en un vestit vell, perquè el tros de roba nova s’encongirà, estirarà el vestit i el forat es farà més gran. 17  Tampoc es posa vi nou en bótes velles, perquè les bótes es rebentaran, es faran malbé i el vi es vessarà. Per això, la gent posa el vi nou en bótes noves, i res es fa malbé». 18  Mentre els hi deia aquestes coses, un dels caps de la sinagoga se li va acostar, i es va inclinar davant d’ell* dient: «La meva filla ja deu ser morta, però vine, posa la teva mà sobre ella, i tornarà a viure». 19  Aleshores, Jesús es va aixecar i el va seguir, acompanyat dels seus deixebles. 20  I una dona que feia dotze anys que tenia hemorràgies se li va apropar per darrere i li va tocar la vora del vestit, 21  perquè pensava: «Només que li toqui el vestit, em curaré». 22  Jesús es va girar, la va veure i li va dir: «No tinguis por, filla. La teva fe t’ha curat». I des d’aleshores la dona va quedar curada. 23  Quan Jesús va arribar a casa del cap de la sinagoga i va veure els que tocaven la flauta i molta gent que plorava desconsolada, 24  va dir: «Sortiu d’aquí, perquè la nena no és morta, sinó que dorm». Però van començar a burlar-se d’ell. 25  Tan aviat com la gent va sortir fora, ell va entrar, va agafar la mà de la nena, i la nena es va aixecar. 26  I aquesta notícia es va escampar per tota la regió. 27  Quan Jesús va marxar d’allà, dos homes cecs el van seguir, cridant: «Tingues compassió* de nosaltres, Fill de David!». 28  Després va entrar a una casa i els cecs se li van acostar, i Jesús els hi va preguntar: «Teniu fe que us puc curar?». Ells li van contestar: «Sí, Senyor». 29  Llavors els hi va tocar els ulls i els hi va dir: «Que es faci segons la vostra fe». 30  I van recuperar la vista. A més, Jesús els hi va dir molt seriosament: «No ho digueu a ningú». 31  Però quan van marxar, van escampar la notícia per tota la regió. 32  Quan ells se n’anaven, la gent li va portar un home endimoniat que no podia parlar. 33  Jesús va expulsar el dimoni i l’home va començar a parlar. I les multituds van quedar meravellades i deien: «No s’ha vist mai una cosa així a Israel». 34  Però els fariseus deien: «Expulsa els dimonis amb el poder del governant dels dimonis». 35  I Jesús va començar a recórrer totes les ciutats i els pobles, i ensenyava a les sinagogues, predicava les bones notícies del Regne i curava tota classe de malalties. 36  Quan veia totes aquelles persones, sentia compassió per elles, perquè estaven ferides* i abandonades com ovelles sense pastor. 37  Aleshores va dir als seus deixebles: «La collita és molt gran, però hi ha pocs segadors. 38  Per això, pregueu a l’Amo de la sega que hi enviï més segadors».

Notes a peu de pàgina

O «parla contra Déu».
Lit. «estava reclinat a taula».
Lit. «es van reclinar a taula».
Lit. «misericòrdia».
O «li va fer homenatge».
Lit. «misericòrdia».
O «havien estat maltractades». Lit. «els havien arrencat la pell».