Mateu 22:1-46

  • La paràbola del banquet de casament (1-14)

  • Déu i el Cèsar (15-22)

  • Pregunta sobre la resurrecció (23-33)

  • Els dos manaments més importants (34-40)

  • ¿És el Crist fill de David? (41-46)

22  Jesús els hi va tornar a parlar amb paràboles i els hi va dir:  «El Regne del cel es pot comparar a un rei que va preparar un banquet de casament per al seu fill.  Va enviar els seus esclaus a cridar els convidats al banquet, però els convidats no hi van voler anar.  Va tornar a enviar uns altres esclaus a dir als convidats: “Ja tinc preparat el dinar, he fet matar els bous i els millors animals, i tot és a punt. Veniu al banquet de casament”.  Però no els hi van fer cas i se’n van anar, alguns al seu camp, uns altres al seu negoci,  i la resta van agafar els esclaus, els van maltractar i els van matar.  »El rei es va enfurismar i va enviar els seus exèrcits a matar aquells assassins i a cremar-los la ciutat.  Aleshores va dir als seus esclaus: “El banquet és a punt, però els convidats no mereixien ser-hi.  Per tant, aneu als camins principals i convideu al banquet tots els que hi trobeu”. 10  Els esclaus van sortir als camins i van convidar tots els que van trobar, tant gent bona com dolenta; i la sala del banquet es va omplir de convidats.* 11  »Quan el rei va entrar a veure els convidats, es va fixar en un home que no portava vestit de casament, 12  i li va preguntar: “Amic, què fas aquí sense vestit de casament?”. Però ell no li va respondre. 13  Llavors el rei va dir als seus servidors: “Lligueu-li les mans i els peus i llanceu-lo a fora, a la foscor. Allà és on plorarà i apretarà les dents”. 14  »Perquè hi ha molts convidats, però pocs escollits». 15  Aleshores els fariseus van marxar i van planejar la manera d’entrampar-lo en alguna cosa que digués. 16  I van enviar els seus deixebles amb els partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat, que ensenyes la veritat sobre Déu i que no busques l’aprovació de la gent, perquè no et deixes influir per la seva aparença. 17  Digues, doncs, què et sembla: ¿Està permès pagar l’impost al Cèsar, o no?». 18  Però Jesús, que coneixia les seves males intencions, els hi va dir: «Hipòcrites! Per què em poseu a prova? 19  Ensenyeu-me la moneda de l’impost». I ells li van donar un denari.* 20  Jesús els hi va dir: «De qui és aquesta cara i aquesta inscripció?». 21  Ells van contestar: «Del Cèsar». Llavors els hi va dir: «Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu». 22  Quan ho van sentir, es van quedar impressionats, i el van deixar i se’n van anar. 23  Aquell dia, els saduceus, que no creuen en la resurrecció, van anar a preguntar-li: 24  «Mestre, Moisès va dir: “Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà”. 25  Doncs bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer es va casar i va morir sense tenir fills, i el seu germà es va casar amb la viuda. 26  Li va passar el mateix al segon i al tercer, i així fins al setè. 27  Finalment, la dona també va morir. 28  Per tant, en la resurrecció, ¿quin dels set germans serà el seu marit? Perquè va estar casada amb tots ells». 29  Jesús els hi va contestar: «Us equivoqueu, perquè no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu. 30  Perquè en la resurrecció, ni els homes ni les dones es casaran, sinó que seran com els àngels del cel. 31  I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit que Déu us va dir: 32  “Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”? Ell no és Déu de morts, sinó de vius». 33  Al sentir-ho, la gent es va quedar admirada de la seva ensenyança. 34  Quan els fariseus van saber que havia fet callar els saduceus, van anar tots junts a veure’l. 35  I un d’ells, que era expert en la Llei, li va preguntar per posar-lo a prova: 36  «Mestre, quin és el manament més important de la Llei?». 37  Ell li va contestar: «“Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima* i amb tota la teva ment”. 38  Aquest és el primer manament i el més important. 39  El segon és semblant a aquest i diu: “Estima els altres com a tu mateix”. 40  Aquests dos manaments són el fonament de tota la Llei i els Profetes». 41  Quan els fariseus encara estaven allà, Jesús els hi va preguntar: 42  «Què en penseu, del Crist? De qui és fill?». Ells li van dir: «De David». 43  Llavors els hi va preguntar: «Doncs, així, com és que David, guiat per l’esperit sant, l’anomena Senyor quan diu: 44  “Jehovà va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus’”? 45  Si David li diu Senyor, com pot ser el Crist fill seu?». 46  Ningú va ser capaç de respondre-li res. I, des d’aquell dia, ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.

Notes a peu de pàgina

Lit. «dels que estaven reclinats a taula».
Un denari equivalia al sou d’un dia.
Consulta el Glossari.