Mateu 21:1-46

  • Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem (1-11)

  • Jesús neteja el temple (12-17)

  • Maleeix una figuera (18-22)

  • Desafien l’autoritat de Jesús (23-27)

  • La paràbola dels dos fills (28-32)

  • La paràbola dels vinyaters assassins (33-46)

    • Rebutgen la pedra principal (42)

21  Quan s’apropaven a Jerusalem, van parar a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, i Jesús va dir a dos dels seus deixebles:  «Aneu al poble que hi ha davant vostre i de seguida trobareu una somera* lligada i un pollí* al seu costat. Deslligueu-los i porteu-me’ls.  Si algú us pregunta res, digueu-li: “El Senyor els necessita”. I de seguida deixarà que els agafeu».  Això va passar perquè es complís el que s’havia dit per mitjà del profeta:  «Digueu a la filla de Sió: “Mira! El teu rei ve cap a tu. És humil i ve sobre un pollí, la cria d’una somera, una bèstia de càrrega”».  Per tant, els deixebles hi van anar i van fer tal com Jesús els hi havia manat.  Van portar la somera i el pollí, van posar els seus vestits al seu damunt i Jesús s’hi va asseure.  La majoria de la gent va estendre els seus vestits pel camí, i d’altres hi van estendre branques que havien tallat de les palmeres.  A més, la gent que anava davant d’ell i els que el seguien no paraven de cridar: «Salva* el Fill de David! Beneït el qui ve en nom de Jehovà! Salva’l,* tu que ets a les altures!». 10  Quan va entrar a Jerusalem, tota la ciutat es va alterar, i preguntaven: «Qui és aquest?». 11  I la gent deia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea!». 12  Jesús va entrar al temple i va fer fora tots els que hi compraven i venien, i va tombar les taules dels que canviaven diners i els bancs dels venedors de coloms. 13  I els hi va dir: «Està escrit: “La meva casa serà anomenada casa d’oració”, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres». 14  I mentre estava al temple, se li van acostar persones cegues i coixes, i ell les va curar. 15  Els sacerdots principals i els escribes es van indignar quan van veure els miracles que feia i els nens que cridaven al temple: «Salva* el Fill de David!». 16  I li van dir a Jesús: «¿No sents què diuen aquests?». I ell els hi va contestar: «Sí. ¿No heu llegit mai: “Has fet que la boca dels nens i dels nadons t’alabi”?». 17  Llavors els va deixar, va marxar de la ciutat i va anar a Betània, on va passar la nit. 18  De bon matí, quan tornava a Jerusalem, va tenir gana. 19  Va veure una figuera prop del camí i s’hi va acostar, però només hi va trobar fulles, i li va dir: «Que no donis fruit mai més». I la figuera es va assecar a l’instant. 20  Quan els deixebles ho van veure, es van sorprendre i van dir: «Com és que la figuera s’ha assecat a l’instant?». 21  Jesús els hi va respondre: «Us asseguro que si teniu fe i no dubteu, no només podreu fer el que jo he fet a aquesta figuera, sinó que fins i tot direu a aquesta muntanya: “Aixeca’t i tira’t al mar”, i es realitzarà. 22  Si teniu fe, rebreu tot el que demaneu en oració». 23  Després va entrar al temple i, mentre ensenyava, els sacerdots principals i els ancians se li van apropar i li van preguntar: «Amb quina autoritat fas aquestes coses? Qui t’ha donat aquesta autoritat?». 24  Jesús els hi va contestar: «Jo també us faré una pregunta. Si me la responeu, us diré amb quina autoritat faig aquestes coses. 25  D’on venia el bateig de Joan? Del cel o dels homes?». I van començar a parlar entre ells, i deien: «Si diem que venia del cel, ens dirà: “Aleshores, per què no el vau creure?”. 26  Però si diem que venia dels homes, vés a saber què ens farà la gent, perquè tots consideren Joan un profeta». 27  Per tant, van contestar a Jesús: «No ho sabem». I ell els hi va respondre: «Doncs jo tampoc us dic amb quina autoritat faig aquestes coses. 28  »Què us sembla? Un home tenia dos fills, i va anar al primer i li va dir: “Fill, vés a treballar avui a la vinya”. 29  I aquest li va dir: “No hi aniré”. Però després li va saber greu i hi va anar. 30  Li va dir el mateix al segon, i aquest va contestar: “Hi aniré, pare”,* però no hi va anar. 31  Quin dels dos va fer el que volia el seu pare?». Ells van contestar: «El primer». I Jesús els hi va dir: «Us asseguro que els cobradors d’impostos i les prostitutes entraran abans que vosaltres al Regne de Déu. 32  Perquè Joan va venir i us va mostrar el camí de la justícia, però no vau creure en ell. En canvi, els cobradors d’impostos i les prostitutes van creure en ell; però vosaltres, ni tan sols després d’haver-ho vist, no us vau penedir ni vau creure en ell. 33  »Escolteu una altra paràbola: l’amo d’unes terres va plantar una vinya, va posar-hi una tanca al voltant, va cavar-hi un cup per trepitjar-hi el raïm i va construir-hi una torre de vigilància. Llavors la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar de viatge a l’estranger. 34  Quan va arribar el temps de la verema, va enviar els seus esclaus als vinyaters per rebre el raïm que li corresponia. 35  Però els vinyaters van agafar els esclaus, i a un el van apallissar, a un altre el van matar i a un altre el van apedregar. 36  De nou hi va enviar uns esclaus, un grup més gran que el primer, però els hi van fer el mateix. 37  Finalment els hi va enviar el seu fill, perquè va pensar: “Al meu fill, el respectaran”. 38  Quan els vinyaters van veure el fill, es van dir els uns als altres: “Aquest és l’hereu. Vinga, matem-lo i quedem-nos amb la seva herència!”. 39  I el van agafar, el van treure fora de la vinya i el van matar. 40  Per tant, quan torni l’amo de la vinya, què farà amb els vinyaters?». 41  Ells li van dir: «Com que són malvats, els destruirà completament i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin el raïm quan sigui el temps». 42  Jesús els hi va dir: «¿No heu llegit mai el que diuen les Escriptures? “La pedra que els constructors van rebutjar s’ha convertit en la pedra principal.* Aquesta ve de Jehovà i és meravellosa als nostres ulls.” 43  És per això que us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que produeixi bons fruits.* 44  A més, qui caigui sobre aquesta pedra serà fet miques, i aquell sobre qui caigui aquesta pedra serà esclafat». 45  Quan els sacerdots principals i els fariseus van sentir aquestes paràboles, van comprendre que parlava d’ells. 46  I el volien arrestar, però tenien por de la gent, perquè el consideraven un profeta.

Notes a peu de pàgina

O «un ase femella».
O «ase jove».
Lit. «Hosanna». Aquesta expressió s’utilitzava per demanar salvació a Déu i per expressar alegria.
Lit. «Hosanna». Aquesta expressió s’utilitzava per demanar salvació a Déu i per expressar alegria.
Lit. «Hosanna». Aquesta expressió s’utilitzava per demanar salvació a Déu i per expressar alegria.
Lit. «senyor».
Lit. «el cap d’angle».
Lit. «els seus fruits», és a dir, fruits propis del Regne.