Mateu 20:1-34

  • Tots els treballadors de la vinya cobren el mateix (1-16)

  • Jesús torna a anunciar la seva mort (17-19)

  • Li demanen llocs importants al Regne (20-28)

    • La vida de Jesús, un rescat per moltes persones (28)

  • Cura dos cecs (29-34)

20  »Perquè el Regne del cel és com l’amo d’una casa que va sortir de bon matí a contractar treballadors per a la seva vinya.  Després d’acordar amb ells que els hi pagaria un denari* al dia, els va enviar a la vinya.  Quan va tornar a sortir sobre les nou del matí,* va veure a la plaça uns altres homes que no tenien feina  i els hi va dir: “Aneu també a la vinya, i us pagaré el que sigui just”.  I hi van anar. Després, l’amo va tornar a sortir sobre les dotze del migdia* i sobre les tres de la tarda,* i va fer el mateix.  Finalment va sortir sobre les cinc de la tarda* i va trobar uns altres homes que estaven sense fer res i els hi va dir: “Per què heu estat aquí tot el dia sense treballar?”.  Ells van respondre: “Perquè no ens ha contractat ningú”. I ell els hi va dir: “Aneu també a la vinya”.  »Al vespre, l’amo de la vinya li va dir a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal; comença pels últims i acaba pels primers”.  Van venir els que havien començat a treballar a les cinc de la tarda i cadascun d’ells va cobrar un denari. 10  Quan van venir els primers, van donar per fet que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11  Per això, van començar a protestar contra l’amo de la casa, 12  dient: “Aquests últims han treballat una hora, però els hi has pagat el mateix que a nosaltres, que hem treballat tot el dia a ple sol!”. 13  Però l’amo va respondre a un d’ells: “Company, no et faig cap injustícia. ¿No vam quedar que et pagaria un denari? 14  Agafa el que és teu i vés-te’n. Vull donar als últims el mateix que a tu. 15  ¿No puc fer el que vulgui amb el que és meu? ¿O és que tens enveja* perquè sóc generós* amb ells?”. 16  Així, els últims seran els primers, i els primers, els últims». 17  Mentre pujava pel camí que va a Jerusalem, Jesús es va endur els dotze deixebles a part i els hi va dir: 18  «Escolteu, estem pujant a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el condemnaran a mort 19  i l’entregaran als de les altres nacions perquè se’n burlin, l’assotin i l’executin en un pal; però al tercer dia serà ressuscitat». 20  Llavors, la mare dels fills de Zebedeu se li va acostar amb els seus fills, i es va inclinar davant seu* per fer-li una petició. 21  Ell li va preguntar: «Què vols?». Ella va respondre: «Digues que aquests dos fills meus seguin, l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra, en el teu Regne». 22  Jesús va respondre: «No sabeu què em demaneu. ¿Podeu beure de la copa que estic a punt de beure?». Ells van dir: «Sí que podem». 23  I ell els hi va dir: «És veritat que beureu de la meva copa, però jo no decideixo qui seurà a la meva dreta o a la meva esquerra, sinó que hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat». 24  Quan els altres deu ho van sentir, es van indignar contra els dos germans. 25  Però Jesús els va reunir a tots i els hi va dir: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i els homes importants les tenen sota el seu control. 26  Però vosaltres no heu de ser així. Qui vulgui ser gran entre vosaltres, ha de servir els altres, 27  i qui vulgui ser el primer entre vosaltres, ha de ser el vostre esclau. 28  Això és el que va fer el Fill de l’home. Ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida* com a rescat per moltes persones». 29  Mentre sortien de Jericó, el seguia una gran gentada. 30  Aleshores, dos homes cecs que estaven asseguts al costat del camí van sentir que Jesús passava per allà i van cridar: «Senyor, Fill de David, tingues compassió* de nosaltres!». 31  La gent els va renyar perquè callessin, però ells cridaven encara més fort: «Senyor, Fill de David, tingues compassió* de nosaltres!». 32  Jesús es va aturar, els va cridar i els hi va dir: «Què voleu que faci per vosaltres?». 33  Ells li van dir: «Senyor, fes que se’ns obrin els ulls». 34  Jesús se’n va compadir i els hi va tocar els ulls, i a l’instant van recuperar la vista, i el van seguir.

Notes a peu de pàgina

Un denari equivalia al sou d’un dia.
Lit. «sobre la tercera hora».
Lit. «sobre la sisena hora».
Lit. «sobre la novena hora».
Lit. «sobre l’onzena hora».
Lit. «el teu ull és malvat».
Lit. «bo».
O «li va fer homenatge».
O «ànima».
Lit. «misericòrdia».
Lit. «misericòrdia».